O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Unitat 2. Les revolucions liberals

541 visualizações

Publicada em

Unitat 2 de Ciències Socials de 4rt ESO de l'Escola Sagrada Família de Viladecans.

Publicada em: Educação
  • Entre para ver os comentários

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Unitat 2. Les revolucions liberals

  1. 1. LES REVOLUCIONS LIBERALS
  2. 2. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES – Descontentament popular: alça de preus dels aliments i males collites. – Crisi financera per l'alt cost de l'Estat i la cort. • La burgesia reclamava una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos
  3. 3. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES  Finalment el rei, Lluís XVI, va aprovar que l'aristocràcia pagués impostos. Aquest fet va provocar una revolta dels privilegiats, que van demanar la convocatòria dels Estats Generals.  Als Estats Generals hi havia representats la noblesa, el clero i el Tercer Estat (no privilegiats). Les votacions eren 1 vot per estament.  Els representants del Tercer Estat van demanar que fos un vot per persona (ells eren més nombrosos); la negativa dels altres dos estaments va provocar que el Tercer Estat abandonés els Estats Generals.
  4. 4. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES  El Tercer Estat va formar la Assemblea Nacional i va aprovar una constitució.  París es va aixecar i va recolzar la nova Assemblea. El 14 de juliol de 1789 els revolucionaris van assaltar la Bastilla.  Poc després, la revolta també es va estendre al camp. (La Grande Peur) https://www.youtube.com/watch?v=4K1q9Ntcr5g
  5. 5. 1. Els inicis de la Rev. Francesa LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)  Lluís XVI atemorit per l'esclat de les revoltes va acceptar la nova Assemblea Nacional Constituent.  L'Assemblea Nacional Constituent va decretar: – Pèrdua del poder absolut del rei. – Abolició del feudalisme. – Promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà. – Aprovació d'una Constitució que recollia les il·lustrades.  Aprovada la Constitució es va formar una nova Assemblea Legislativa.
  6. 6. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  El juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar fugit de París perquè no acceptaven la nova Assemblea. El rei fou descobert i tancat al Palau Reial.  La invasió d'Àustria (que volia alliberar el rei) + el clima de revolta va provocar la detenció i empresonament de Lluís XVI per part dels revoltats i la proclamació de la República.  La nova república estava controlada pels GIRONDINS (burgesos moderats) que crearen una CONVENCIÓ NACIONAL.
  7. 7. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792- 1794)  El nou govern de la Convenció va jutjar Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta, i els acusà de traïció. Foren executats!  La mort de Lluís XVI va provocar que les monarquies europees creessin una coalició absolutista amb l'objectiu d'acabar amb la revolució.  A l'interior de França, van esclatar nombroses revoltes reialistes.
  8. 8. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  Davant la força que estaven agafant les revoltes antirevolucionàries i la necessitat de salvar la revolució, van provocar que els JACOBINS (republicans defensors del sufragi masculí universal) fessin un cop d'Estat i instal·lessin el COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA, amb una nova constitució, i encapçalar per ROBESPIERRE.  El Comitè de Salvació Pública ve fer: – Un exèrcit per derrotar els invasors estrangers. – Persecucions contra els contrarevolucionaris (El Terror) – Van portar a terme polítiques socials.
  9. 9. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  L'any 1794, la radicalització de les polítiques jacobines va provocar que la majoria de la població i la resta de la burgesia (més moderada) fessin un cop d'Estat. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)  La nova república va crear un nou govern anomenat DIRECTORI amb dues cambres legislatives: Consell dels 500 i el Consell dels Ancians.  La política del nou Directori era un terme mig entre l'absolutisme i la democràcia social jacobina.
  10. 10. 3. El període napoleònic (1799-1815) • L'any 1799 el general Napoleó Bonapart va fer un cop d'Estat i va ser nomenat cònsol (Consolat) – Va crear un govern centralitzat, personalista i autoritari. L'objectiu va ser posar fi a la revolució i establir un sistema polític que reflectís algunes de les conquestes revolucionàries moderades. – Va restablir el liberalisme econòmic i elaborà una sèrie de codis socials. (civil, penal i de comerç) – L'any 1804 Napoleó, recolzar per l'exèrcit i la majoria de la burgesia, es va autoproclamar EMPERADOR.
  11. 11. 3. El període napoleònic (1799-1815)
  12. 12. 3. El període napoleònic (1799-1815) • El poder militar de Napoleó va ser aclaparador i va aconseguir derrotar els monarques absoluts europeus, com els d'Àustria, Nàpols o Prússia. – El 1811 controlava bona part d'Europa, a excepció de la Gran Bretanya. – Als països annexats i controlats, Napoleó va destronar els monarques absolutistes i va imposar les idees revolucionàries: supressió de drets senyorials o la proclamació de la llibertat i igualtat de les persones.
  13. 13. 3. El període napoleònic (1799-1815) LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ • La ocupació francesa dels països derrotats + la instal·lació en el govern d'aquests països de generals o familiars de Napoleó + l'afavoriment dels interessos de França = van provocar un sentiment antifrancès a tota Europa. • Ràpidament, van aparèixer moviments de resistència en contra de l'ocupació francesa; L'aixecament espanyol l'any 1808 va marcar l'inici del declivi.
  14. 14. 3. El període napoleònic (1799-1815) LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ • L'any 1814 Napoleó fou derrotat a Espanya i Rússia. Després d'aquestes derrotes va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba. • Un any més tard (1815) Napoleó fou alliberat i retornà a França on va formar govern i va intentar recuperar l'antic imperi francès. PERÒ... Fou derrotat a la Batalla de Waterloo pels exèrcits britànic i prussià. Va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
  15. 15. 4. El Congrés de Viena i la Restauració • Després de la derrota de Napoleó, els estats vencedors es van reunir en el Congrés de Viena. – L'objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals propiciades per la Revolució Francesa, i garantir la restauració de l'absolutisme. • Les seves actuacions van ser: – Reposar els monarques als seus trons. – Negació de la sobirania nacional. – Equilibri entre les potències europees. – Creació d'un exèrcit comú per frenar qualsevol amenaça liberal: la Santa Aliança.
  16. 16. 4. El Congrés de Viena i la Restauració
  17. 17. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848 • A partir de 1820 es va obrir a Europa un període de revolucions liberals que volien acabar definitivament amb l'absolutisme. Les més importants van ser les de 1830 i 1848. Aquestes revolucions tenien el suport del poble. – 1830: A França, es va enderrocar al monarca absolutista Carles X i es va proclamar una monarquia liberal en la persona de Lluís Felip I d'Orleans. – 1848: Aquesta revolució va suposar l'aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania nacional...) • A França, es va acabar amb la monarquia i es va imposar la Segona República. • A Àustria, es va acabar amb la monarquia absolutista i va suposar la creació de l'autonomia d'Hongria.
  18. 18. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848 La majoria de les revolucions van aconseguir ser sufocades, però van obrir la porta a la consolidació de les reformes democràtiques i les aspiracions nacionalistes a la segona meitat dels segle XIX.
  19. 19. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ITALIANA • A meitats del segle XIX, Itàlia estava dividida en diversos estats, com els Estats Pontificis, o dominada per potències estrangeres com la Llombardia que estava controlada per Àustria. • L'únic estat que volia la unificació era el Piemont, amb capital a Torí. • Tot va començar l'any 1859 quan el primer ministre del Piemont, Cavour, va iniciar una guerra contra Àustria per annexionar-se la Llombardia. Al mateix temps, un aixecament popular, dirigit per Garibaldi, va enderrocar els governs de la resta d'estats del centre i sud d'Itàlia.
  20. 20. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ITALIANA • Els estats del centre i sud es van posar sota l'òrbita del Piemont. • El 1861, el rei del Piemont Víctor Manuel II va ser proclamant com a nou rei d'Itàlia. El 1870, un cop annexats els Estats Pontificis, Roma va esdevenir capital del nou regne.
  21. 21. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ALEMANYA • A principis del segle XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats on Prússia i Àustria es disputaven la hegemonia per encapçalar una possible unificació. • La revolució de 1848 va provocar la reunió d'un parlament a Frankfurt, que li va oferir al rei de Prússia la possibilitat d'unificar Alemanya. Però aquest ho va rebutjar perquè provenia d'un parlament liberal. • El 1861, el nou rei prussià, Guillem I, i el seu primer ministre, von Bismarck, iniciaren una política militarista i declararen la guerra als estats veïns de Dinamarca, Àustria i França.
  22. 22. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ALEMANYA • Prússia guanyà totes les guerres i això li va permetre unificar tots els estats alemanys. • El 1871 Guillem I va ser proclamar com a nou kàiser del nou Imperi alemany. (II Reich).

×