Presentació al 16é congrés de l'APEVC a Malgrat de Mar 30 de març de 2012

1. Dunes litorals i escocells urbans:
medis biofísics extrems?

2. 2 case studies sobre hàbitats urbans
extrems:
• Dunes híbrides, dinàmica litoral i
processos antropogènics

3. Les dunes de Gavà als anys 80.

4. Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.

5. La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapes
de sorra nua

6. 1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València

7. Reconstrucció artificial dels edificis dunars
1991

8. 1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser de
sorra. El coneixement de la dinàmica del transport de sorra també va ser decisiva.

9. 20 anys després

10. La nostra interpretació de la qualitat de vida

11. L’efecte físic del trepig continuat

12. Modifica el relleu dunar

13. Els efectes col·laterals de la freqüentació

15. Un sòl oligotròfic?

16. La senyalització que permet interacció

17. Els codis bidimensionals QR permeten l’accés a
continguts audiovisuals des dels smartphones.

19. Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR

20. 1990 Els pins de reraduna eren un element singular a
preservar

21. 1992 Es van preservar

22. 2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins

23. Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual
Same place in 2010

24. Which are the causes of the ruderalization
and open sand areas disappearance
process?
How can we rejuvenate the dune system?

25. Les dunes, a demés d’una funció
estètica i ecològica, tenen un rol molt
important en la protecció del litoral

26. Recreational
use
Dune aestetics
Storm events Biodiversity of an
Dune scarce ecosystem.
Coastal
ecosystem Dune habitat
abrasion
fragmentation.
Anthropogenic
changes and coastal
dynamics (abrasion-
accumulation)
Les dunes són el resultat de processos geomorfològics, físics i ecològics.

27. 1990
Blowouts
Hauríem d’aprendre a reproduir els processos
físics, encara que sigui de forma artificial

28. En no haver evaporació, la radiació solar es
transforma en calor

29. A uns centímetres la temperatura s’atenua.

30. I quan fa marinada, la temperatura a uns
mm de profunditat encara és major

31. Millores de conducta
+
Comprensió dels fenòmens físics
+
Gestió activa i decidida
=
Un possible nou dia per a les dunes urbanes

32. 2 case studies sobre hàbitats urbans
extrems:
• Els escocells urbans

33. L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la seva
condició com a hàbitat?

34. És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. És
culpa del canvi climàtic?

35. Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’en
Francesc Català Roca . . . .

36. . . Ens donen pistes
ben clares: no hi
havia asfalt!

37. Els plàtans i tots els arbres urbans, es queden
majoritàriament sense poder participar del cicle
hidrològic

38. `Que un escocell s’ompli d’aigua depèn del microrrelleu

39. Un factor que actualment és aleatori

40. N’hi ha molts més serveis i moltes més oportunitat
d’obrir rases i tallar arrels

41. No sorprèn que ha finals
de juny aparegui una
sequera fisiològica, amb
una clorosi evident i una
època òptima pel fullam
que no arriba als tres
mesos.

42. I aquest és el destí final de l’arbre que suporta major biodiversitat
a Barcelona.

43. L’escocell és el resultat d’una història. De vegades l’arbre és més
vell. Això podria donar pistes d’integració.

44. Els escocells urbans de Vilanova i la Geltrú fa a penes tres anys,
abans de ser anorreats pel disseny.

45. A Vilanova encara es
podia apreciar els canvis
de cota del paviment.
No podríem re-dissenyar
els escocells i les
voreres?

46. El clima no ha canviat tant en 40 anys. Però el clima és un factor central
de l’ecosistema urbà a moltes ciutats catalanes.

48. I si ens adonem que un plàtan suporta biodiversitat i genera microclima?

49. Aquesta interacció entre:
• Condicionants físics molt determinants (extrems?).
• Patologies i disfuncions de l’a interacció amb el medi urbà.
• Les “funcions” i “serveis” que haurien d’assolir les dunes i l’arbrat urbà.
Podria suggerir una estratègia de gestió comú?

50. Dinàmica dunar
Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les
Contingut Sòls
(regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars
hídric oligotròfics
estabilització) (olgament-descolgament)

51. Dinàmica dunar
Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les
Contingut Sòls
(regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars
hídric oligotròfics
estabilització) (olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Aforestació i
Manca Aportació de
Deformació del competència
d'alimentació nutrients i
relleu per trepig amb vegetació
eòlica aigua
nitròfila

52. Dinàmica dunar
Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les
Contingut Sòls
(regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars
hídric oligotròfics
estabilització) (olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Aforestació i
Manca Aportació de
Deformació del competència
d'alimentació nutrients i
relleu per trepig amb vegetació
eòlica aigua
nitròfila
Noves fruncions de les dunes
Les dunes, encara que híbrides, La sorra nua en duna és Dunes híbrides però illes
continuen sent protecció del litoral única de biodiversitat

53. Dinàmica dunar
Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les
Contingut Sòls
(regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars
hídric oligotròfics
estabilització) (olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Aforestació i
Manca Aportació de
Deformació del competència
d'alimentació nutrients i
relleu per trepig amb vegetació
eòlica aigua
nitròfila
Gestió funcional dels paràmetres ambientals
Dunes híbrides, però
Extracció de vegetació arbustiva i amb els atributs
Tractament mecànic Campanya funcionals de
llenyosa i formació de clarianes per
de la sorra comunicació l'ecosistema dunar
vegetació de reraduna
Noves fruncions de les dunes
Les dunes, encara que híbrides, La sorra nua en duna és Dunes híbrides però illes
continuen sent protecció del litoral única de biodiversitat

54. Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica. Cicle de l'aigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat
invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solar

55. Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica. Cicle de l'aigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat
invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Humitat relativa Sense
Paviments Lesions en
i temperatura biodiversitat
impermeables arrels
del aire edàfica

56. Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica. Cicle de l'aigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat
invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Humitat relativa Sense
Paviments Lesions en
i temperatura biodiversitat
impermeables arrels
del aire edàfica
Noves fruncions dels arbres rbans
Regulació tèrmica del microclima Els arbres com a font de Efecte de laminació dels
urbà biodiversitat parterres

57. Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica. Cicle de l'aigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat
invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Humitat relativa Sense
Paviments Lesions en
i temperatura biodiversitat
impermeables arrels
del aire edàfica
Gestió funcional dels paràmetres ambientals Arbres sans, amb menors
requeriments de
Selecció de les espècies Selecció i gestió de Disseny de seccions de carrer i manteniment, amb
que suporten biodiversitat l'estructura de la capçada d'escocell que permetin a l'arbre biodiversitat i capacitat
participar del cicle hídric. de laminació.
Noves fruncions dels arbres rbans
Regulació tèrmica del microclima Els arbres com a font de Efecte de laminació dels
urbà biodiversitat parterres

58. Aquest esquema el va dibuixar Frank an der Meulen fa ja 24 anys.
I si revisem la seva vigència?
Recerca i tecnologia Funcions
Pla de gestió
Ecosistema de gestió
Identificació dels Gestió funcional dels
Resultat
paràmetres clau paràmetres ecològics
Dinàmica natural Dinàmica urbana

60. www.sgm.cat