Anúncio

Els Jocs Florals

CFA Teresa Manyé
12 de Mar de 2015
Anúncio

Mais conteúdo relacionado

Anúncio
Anúncio

Els Jocs Florals

  1. Els Jocs Florals Exponent emblemàtic de la Renaixença de la Literatura Catalana
  2. Els Jocs Florals (1859)  QUÈ SÓN? Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària medieval que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors sota el regnat de Joan I al 1393.  El lema (temes) : - Pàtria - Fe - Amor  Es donava un premi a la millor poesia patriòtica, Englantina d'or.Englantina d'or. Un altre a la millor poesia religiosa, Viola d'or i argent,Viola d'or i argent, i un tercer al millor poema d’amor, Flor naturalFlor natural. Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.
  3.  El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van aconseguir que: - la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social, - sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals), - les editorials comencessin a publicar regularment llibres en llengua catalana.  Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia catalana després de tant de temps d’inactivitat.
  4. d. Els autors  Tot i que durant el segle XIX molts escriptors van contribuir amb les seves obres a la recuperació de la literatura catalana, tres dels grans autors d’aquests anys són:  JACINT VERDAGUER en poesia  ÀNGEL GUIMERÀ en teatre  NARCÍS OLLER en novel·la
  5. Obres premiades De Verdaguer :De Verdaguer :  La barretina 1880 li val el títol de Mestre en gai saber, dedicada al pintor olotí Joaquim Vayreda  Oda a BarcelonaOda a Barcelona: 1883: 1883  L’AtlàntidaL’Atlàntida :: descriu el mític enfonsament del continent Atlàntida i la lluita d’Hèrcules contra els atlans. Verdaguer combina l’enfonsament de l’Atlàntida amb el naixement d’Espanya i el descobriment d’Amèrica. Obté un premi en els Jocs Florals de 1877 i es traduí a diversos idiomes.
  6. Etapes dels Jocs Florals  Entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc.  Entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa.  Entre 1900 i 1910, s’accepten les noves estètiques i augmenta la qualitat de les obres  1911-1936, etapa marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes.  1936 i 1939 S’interrompen per la guerra civil
  7. Jocs Florals clandestins o a l’exili 1940 a 1971 etapa marcada per la celebració dels jocs en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona. 37 ciutats en van ser seus:  1941: Buenos Aires, Argentina  1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1943: Santiago de Xile, Xile  1944: L'Havana, Cuba  1945: Bogotà, Colòmbia  1946: Montpeller, Occitània, França  1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit  1948: París, França  1949: Montevideo, Uruguai  1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica  1952: Tolosa, Occitània, França  1953: Caracas, Veneçuela  1954: Sao Paulo, Brasil  1955: San José, Costa Rica  1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit  1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1958: Mendoza, Argentina  1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1960: Buenos Aires, Argentina  1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia  1962: Santiago de Xile, Xile  1963: Montevideo, Uruguai  1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1965: París, França  1966: Caracas, Veneçuela  1967: Marsella, Occitània, França  1968: Zuric, Suïssa  1969: Guadalajara, Mèxic  1970: Tubinga, Alemanya  1971: Brussel·les, Bèlgica  1972: Ginebra, Suïssa  1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1974: Amsterdam, Holanda Septentrional, Països Baixos  1975: Caracas, Veneçuela  1976: Lausana, Suïssa  1977: Munic, Alemanya
Anúncio