O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

LES URBANITZACIONS A L'ÀMBIT METROPOLITÀ, CONTEMPORITZACIÓ I RECONDUCCIÓ EN EL CONTEXT DEL PDU

Confira estes a seguir

1 de 25
1 de 25

LES URBANITZACIONS A L'ÀMBIT METROPOLITÀ, CONTEMPORITZACIÓ I RECONDUCCIÓ EN EL CONTEXT DEL PDU

Baixar para ler offline

MARCELA BALLIANO, Àrea Metropolitana de Barcelona

MARCELA BALLIANO, Àrea Metropolitana de Barcelona

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch

Livros relacionados

Gratuito durante 30 dias do Scribd

Ver tudo

LES URBANITZACIONS A L'ÀMBIT METROPOLITÀ, CONTEMPORITZACIÓ I RECONDUCCIÓ EN EL CONTEXT DEL PDU

  1. 1. LES URBANITZACIONS A L'ÀMBIT METROPOLITÀ, CONTEMPORITZACIÓ I RECONDUCCIÓ EN EL CONTEXT DEL PDU. 05042022 MARCELA BALLIANO Àrea Metropolitana de Barcelona Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
  2. 2. Les urbanitzacions de la AMB comparteixen les característiques: • un consum excessiu de sol. • una molt baixa densitat residencial i poblacional (4viv/ha y 12hab/ha). • una mono funcionalitat residencial. • una alta mobilitat privada. Al territori del àrea metropolitana de Barcelona, les urbanitzacions en SU i SUd (124), representen: • el 7% de les urbanitzacions de Catalunya. • el 15% del sol urbanitzat (4.200 ha). • i habiten, tan sol, el 2% de la població de la AMB (52.700hab). …“la urbanización dispersa está aquí para quedarse, nos guste o no nos guste, ...no es negando la evidencia o tratando de revertir los hechos ya acaecidos que conseguiremos conducir el fenómeno”... (Indovina, 2012:60).
  3. 3. Urbanitzacions en Snu (6) il·legals,
  4. 4. ....amb la voluntat de trobar camins de reconducció, s'aprofundeix en dues escales i se’ns presenten 2 reptes...... en la a. el primer repte, definit per la primera escala, opera en l’espai propi de cadascunes de les urbanitzacions o del grup..., i es a través la d'un instrumental empíric i projectual… que intenta respondre a la realitat física assajant estratègies.... b. el segon repte, definit per la segona escala, s’obre al territori i ens obliga a abstreure’ns dins de un territori “metropolizat”….i serà e l’instrumental teòric…,el que ens permetre comprendre el fenomen de la metropolizació i el significat del concepte de la condició urbana.. ....”El fenomen de la metropolización comporta en si mateix la resposta per a la reconducció de la problemàtica de les urbanitzacions...” (Indovina 2012)
  5. 5. . una escala local_individual .. Que respon a la realitat física de cadascuna i assaja estratègies. Urbanitzacions tipus A; corresponen a urbanitzacions que formen conjunts de dos o més, amb un grau de consolidació entre 50 i 80%, que sumen una superfície superior a 150 ha, que es troben aïllades en relació al centre urbà, però amb bona accessibilitat, connectades a la xarxa viària principal o secundària. Urbanitzacions tipus B; corresponen a urbanitzacions que no formen conjunts, amb un grau de consolidació entre 75 i 95%, que tenen una superfície superior a 25 ha, es troben contigües o contínues dels centres urbans, amb relativa bona accessibilitat, connectades a través de la xarxa viària secundària o local. Urbanitzacions tipus C; corresponen a urbanitzacions que no formen conjunts, amb un grau de consolidació entre 0 i 50%, que tenen una superfície inferior de 25 ha, es troben aïllades dels centres urbans, amb mala accessibilitat a través de la xarxa viària local. A / el primer repte, la primera escala, la que opera en l’espai propi o del grup
  6. 6. • des del seu aspectes físics interns o d'agrupament ….(densitat, ocupació, serveis, relació amb l'estructura viària , etc) • des de la seva posició en l'estructura territorial … que ens adverteix que la problemàtica excedeix el marc propi de les urbanitzacions. La diversitat de situacions ens obliga a plantejar diversitat en les respostes ……. A/ el primer repte, la primera escala , la que opera en l’espai propi o del grup...... estratègies.
  7. 7. assajos d'estratègies locals de cada urbanització i de cadascuna i de les seves parts ....
  8. 8. Exemple A_ estratègies d’intensificació i estructuració
  9. 9. 3 habitatges / 5 persones ha. 4 habitatges / 5 persones ha. 6 habitatges / 9 persones ha. 3 habitatges / 4 persones ha. 4 habitatges / 7 persones ha. AMB_13 habitatges/ha. (rústic 3 / mixt 23 habitatges /ha.) Exemple A_ estratègies d’intensificació i estructuració Situació actual 3,6 hbtges/ha/ 5 hab/ha
  10. 10. Alternativa 1 d’unifamiliar a plurifamiliar (x2) Alternativa 2 existents + centralitats Alternativa 3 normativa + centralitats Escenari 1, d'unifamiliar a plurifamiliar: Es proposa realitzar una densificació homogènia del conjunt, sense canvis en l'estructura interna de les parcel·la, permetent l'habitatge plurifamiliar (amb un màxim de 2 per parcel·la) en totes les parcel·les residencials existents. En aquest escenari es passa de 1.065 habitatges i una densitat de4hbtge/ha a 2.130 habitatges i una densitat bruta residencial de 7hbtge/ha. Escenari 1, de noves centralitats: Es proposa realitzar una densificació puntual, amb la creació de 4 centres on s'incrementen els habitatges i la seva tipologia i règim i es localitzen els nous equipaments, serveis i usos diferents. Fora d'aquests centralitats, en la resta de teixit existent no s'intervé. En aquest escenari es passa de 1.065 habitatges i una densitat de 4hbtge/ha a 1.941 habitatges i una densitat bruta residencial de 6hbtge/ha. Escenari 2 de noves centralitats i una normativa de diferents velocitats: Es proposa realitzar una densificació selectiva, contemplant la creació de 4 centres combinats amb una densificació a tres velocitats; intensiva, correspon a les zones de menor pendents localitzada en àmbits immediats a les centralitats i vinculada a la xarxa viària principal; semiintensiva correspon a les zones de pendents mitjans localitzada en àmbits pròxims però no immediats a les centralitats; de contenció o extinció correspon a les zones de fortes pendents comprometen la connectivitat ecològica i la infiltració de la naturalitat. En aquest escenari es passa de 1.065 habitatges. i una densitat de 4hbtge/ha a 2.985 habitatges i una densitat bruta residencial de 10 hbtge/ha. Exemple A_ estratègies d’intensificació i estructuració
  11. 11. 496 habitatges densitat bruta 47 hab /ha. 150 habitatges densitat bruta 27 hab /ha. 255 habitatges densitat bruta 24 hab /ha. 25 habitatges densitat bruta 22 hab /ha. re ompliment intensiu 1018 re ompliment semi_ intensiu 1051 contenció extinció 40 total 2.109 total increment (centralitats + normativa) 2.985 habitatges nous 10 hab/ha. potencial actual 4 hab/ha Exemple A_ estratègies d’intensificació i estructuració
  12. 12. Exemple B_ estratègies de reducció i estructuració
  13. 13. sostre planejament mitja 500/ 600 m2s/0,50 m2 sostre real actual 140m2/ 0,11 m2 Exemple B_ estratègies de reducció i estructuració Situació actual 58 edificació, 35 habitatges23 magatzem 12% grau de consolidació
  14. 14. 461 habitatges densitat bruta 48 hab /ha. 361 habitatges densitat bruta 32 hab /ha. re ompliment intensiu 523 re ompliment semi_ intensiu 2090 contenció extinció 0 total 2.2974 total increment (centralitats + normativa) 2.952 habitatges nous 15 hab/ha. potencial actual 8 hab/ha Exemple B_ estratègies de reducció i estructuració
  15. 15. 1974 2020 2030 2020 Exemple B_ estratègies de reducció i estructuració
  16. 16. el territorio se_ dispersa, pero al mismo tiempo, se advierte su voluntad de metropolizar_se. esta nueva organización se caracteriza por:. • multiplicidad de conexiones horizontales , la aparición de identidades locales. • aparecen lugares de trabajo y servicios cualificados territorio que rompen con la dependencia a la ciudad central. • una red de comunicaciones que permiten, a los sujetos locales, establecer entre si relaciones horizontales directas que superan cualquier punto geográfico …“El signo fuerte del nuevo mosaico metropolitano es una fuerte integración, en un contexto de dispersión”. (Indovina, 2004:37) • b_l segon repte o escala, es el que s’obre al territori i ens obliga a abstreure’ns dins de un territori “metropolizat”..
  17. 17. Aquests grans 10 sistemes que conformen les urbanitzacions de la AMB, es comporten com a “sistemes funcionals urbans recognoscibles”, amb una presència elevada d'extensions contínues d'urbanitzacions de baixa densitat conformant àmbits i escales geogràfiques de tan sols unes desenes de quilòmetres. ELS 10 SISTEMES I ELS 44 SUBSISTEMES TERRITORIALS. Sistema 1_Samontà Garraf_ subsistemes A+B+C Sistema 2_Begues_subsistemes A+B +C+D+C Sistema 3_Ordal Torrelles _ subsistemes A+B+C.S Siistema 4_Ordal 340_ _ subsistemes A+B+C+D+E+F+G+H. Sistema 5_ Ordal bv2425_ subsistemes A+B+C+D+E+F+G+H+I+J+K. Sistema 6_Castellbisbal _ subsistemes A+B Sistema 7_Collserola _ subsistemes A+B +C+D Sistema 8_Turó de can Camps _ subsistemes A+B +C Sistema 9_Montcada _ subsistemes A+B +C Sistema 10_Maresme _ subsistemes A+B+C. “sistemes funcionals urbans recognoscibles”
  18. 18. s'aposta i s'assumeix pensar la urbanització dispersa.., dintre aquests “sistemes funcionals urbans recognoscibles”, els que haurien ser capaços de garantir una nova “condició urbana” reforçant la integració i les interrelacions que d'elles es deriven. en síntesi, la metropolización ens ofereix un nou espai per recrear altre tipo de ciutat.., i ens adverteixen que la problemàtica excedeix el marc propi de les urbanitzacions........... modelo conceptual
  19. 19. 1. reconèixer les centralitats lineals i reforçar_les. (5) 2. apostar per una multi polaritat de micro_centralitats a diferents escales i treballar la densificació dels teixits. (15 /25) 3. proposar una varietat d'estratègies (reducció, extinció i intensificació) en els àmbits de les urbanitzacions. (9) Els ingredients per reforçar la integració que se'ns presenten són:
  20. 20. 1_ reconèixer les centralitats lineals / reforçar-les. Objectiu: aquests eixos vinculen i estructuren els petits nuclis urbans però també travessen els teixits de les urbanitzacions. La intensificació d'aquest eix viari pot constituir-se com a lloc de forta intensitat de serveis i espais de representativitat social. un nou lloc de “centralitat col·lectiva lineal” lligat a la presència de petits centres i d'àrees de residència dispersa.. Accions: 1. identificar-les. ( eixos 1-2-3-4-5) 2. associar una normativa que inclogui la intensificació i misticitat d’usos. 3. redissenyar la secció de la via per incloure la mobilitat activa i les possibilitat d’afavorir la intermodalitat. 4. dissenyar els espais associat a la mateixa i garantir la connectivitat ambiental (centralitats metropolitanes) avingudes metropolitans _ carrers metropolitans _ corredors transversals 1 3 4 5 2 estratègia de les urbanitzacions_ exemple la Vall baixa_ accions PDU l'estratègia apunta ha reforçar el seu caràcter, dotar-la de serveis i de la infraestructura adequada, en la qual s'haurà de redissenyar la seva secció i els seus espais associats, reforçant la mobilitat activa i promovent la intermodalitat.
  21. 21. ..repensar i redissenyar la secció de la via per incloure la mobilitat activa i les possibilitat d’afavorir la intermodalitat .. ..sobre aquest territori, podem re- escriure àmbits radials entre 5/8 km, que interactuen amb altres sistemes en una extensió de 10/16 km. Distàncies que parafrasejant a Dematteis , es presenten com l'equivalent , en l'època de l'automòbil, i dels mitjans de comunicació ràpid, al que eren a la ciutat tradicional els recollits a peu o en carruatges…, ( velocitat cotxe 50 km/h, entre 10 i 20 minuts, en bicicletes 30 minuts i a peu 1,20 hora.
  22. 22. CU. CENTRALITATS DE SERVEIS I DENSIFICACIO NORMATIVA 2_ apostar per una multipolaritat de centralitats a diferents escales. Accions: 1. identificar-les (centralitats de serveis_ de escala metropolitanes _locals _productives ) 2. definir l’àmbit i acompanyar fitxa amb criteris de caracterització de serveis i/ si correspon els paràmetres de la nova ordenació/densificació. 3. associar una normativa que inclogui l'àmbit de les urbanitzacions en els seus voltants (plurifamiliar etc) estratègia de les urbanitzacions_ exemple la Vall baixa_ accions PDU
  23. 23. CMM_ prullans sport CMM_ els barons CS_ santa maria CM_ can roig CU_ can paulet CM_ 4 camins micro_centralitats metropolitanes, centralitats de serveis i pròpies de l’urbanització.
  24. 24. U. ESTRATEGIES URBANITZACIONS ( reducció, contenció, extinció, intensificació) 3_proposar una varietat d'estratègies en les urbanitzacions. Accions 1. identificar-les ( SU_Sunc- SUP) 2. definir l’àmbit i acompanyar fitxa amb criteris de caracterització de serveis i/ si correspon les paràmetres de la nova ordenació/densificació. estratègia de les urbanitzacions_ exemple la Vall baixa_ accions PDU
  25. 25. LES URBANITZACIONS A L'ÀMBIT METROPOLITÀ, CONTEMPORITZACIÓ I RECONDUCCIÓ EN EL CONTEXT DEL PDU. 07042022 MARCELA BALLIANO Àrea Metropolitana de Barcelona Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”

×