O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

Confira estes a seguir

1 de 31
1 de 31

Antonio López-Gay

Baixar para ler offline

Riscos i realitat de la gentrificació urbana en l'àmbit metropolità de Barcelona

Riscos i realitat de la gentrificació urbana en l'àmbit metropolità de Barcelona

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch

Livros relacionados

Gratuito durante 30 dias do Scribd

Ver tudo

Audiolivros relacionados

Gratuito durante 30 dias do Scribd

Ver tudo

Antonio López-Gay

  1. 1. Riscos i realitat de la gentrificació urbana en l'àmbit metropolità de Barcelona @tonilopezga LES NOVES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA:NECESSITATS I PERSPECTIVES CUIMPB-Centre Ernest Lluch 6 de maig de 2022. CCCB Barcelona Antonio López-Gay, Departament de Geografia (UAB) i Centre d'Estudis Demogràfics tlopez@ced.uab.cat
  2. 2. 1. MARC CONCEPTUAL One by one, many of the working class quarters of London have been invaded by the middle classes—upper and lower … Once this process of ‘gentrification’ starts in a district it goes on rapidly until all or most of the original working class occupiers are displaced and the whole social character of the district is changed GLASS, R. (1964) Introduction to London: aspects of change. Centre for Urban Studies, London LA GENTRIFICACIÓ (probablement un dels processos de transformació urbana més estudiats a les darreres dècades) Ruth Glass (1964) -> Identifica la gentrificació com un procés complex que involucra una millora física al parc d’habitatges, canvis al sistema de tinença (lloguer amb opció de compra) i el reemplaçament de la classe treballadora per una nova classe mitjana. “Gowanus Canal, Brooklyn,” por Adrian Tomine.
  3. 3. Barri de Pilsen, Chicago. Fotografia de l’autor, abril 2017 • Des de la seva formulació, la gentrificació ha estat abordada des de disciplines molt diverses. El punt de convergència de les diferents aproximacions posa el focus en els processos de substitució sociodemogràfica dels barris, un procés vinculat a l’arribada de població d’estrats socioeconòmics mitjans i alts que provoca el desplaçament de la població amb més factors de vulnerabilitat, amb ingressos més baixos. • Més enllà de la substitució de població, aquests processos tenen forta implicació en la transformació del parc de l’habitatge, de l’espai públic, l’activitat comercial i els serveis, les xarxes socials i comunitàries, i les condicions de vida de la població resident, entre d’altres. • En el context de producció capitalista de l’espai urbà, la gentrificació s’entén com una estratègia per a la despossessió que genera l’apropiació de les rendes del sòl per part d’una minoria (Benach & Albet, 2018). • El paper clau de la renda del sòl va ser destacat des de l'origen de la seva conceptualització, però va ser reconstruït més tard sota la hipòtesi del diferencial de renda (rent gap), que explicaria els cicles de desvalorització o destrucció del valor als quals està subjecte tot sòl urbà (Smith, 1979). 1. MARC CONCEPTUAL
  4. 4. • En aquestes fluctuacions, conseqüència d'estratègies d'inversió i desinversió, hi participen diversos agents urbans, que van des de la intervenció pública a través de, per exemple, el disseny i l'impuls de plans de regeneració urbana, fins a la participació d'agents privats, com a promotors, entitats financeres i fons d’inversió, nacionals i internacionals. • La finançarització de l'habitatge és un aspecte clau en la producció de l'espai urbà contemporani i, per tant, en les dinàmiques gentrificadores més recents (Aalbers, 2019). • Especialment des de la crisi del 2008, els desnonaments d'inquilins i de propietaris que no poden fer front a les hipoteques han tingut un paper important a Espanya com a mecanisme previ al desplaçament de població i a la gentrificació dels barris (Vives-Miró et al., 2015). • Als desnonaments s'uneix una inseguretat residencial en augment, associada a les dificultats creixents en el pagament de l'habitatge (Módenes, 2019). Ambdues dinàmiques estarien vinculades a un empitjorament de les condicions de salut, tant física com mental, així com al debilitament i desarticulació de les xarxes socials de proximitat (Vásquez-Vera et al., 2019). 1. MARC CONCEPTUAL El Cicle de la Gentrificació, Jen Sorensen
  5. 5. Des de la seva formulació, la gentrificació s’ha utilitzat com a eina conceptual per definir una part important de les transformacions urbanes. Com a concepte amb més de 5 dècades, s’ha enriquit, diversificat i crescut fins als nostres dies (Benach i Albet, 2018). - Gentrificació planetària: un procés planetari però amb singularitats regionals (Lees et al, 2016; Janoschka et al., 2018;). - Gentrificació verda: el paper dels parcs i les zones verdes (lligats als processos de regeneració urbana) com agents que incrementen l’atractiu d’un determinat espai urbà, així com el seu valor (Anguelovski et al., 2018). - Gentrificació turística (Cocola-Gant, 2018; Gotham, 2005): l’increment de l’activitat turística en els entorns urbans té un impacte en els teixits urbans i socials: imposa estrès al mercat immobiliari (García-López et al., 2019); transforma aspectes de l’entorn urbà com la mobilitat, l’espai públic i l’activitat comercial (Blázquez-Salom et al., 2019); i reforça els processos de desplaçament de les poblacions locals més vulnerables (Cócola-Gant et al., 2020) - Gentrificació transnacional: En un context de creixent híper-mobilitat global, els migrants privilegiats seleccionen les seves destinacions en funció de factors tous (entorn, concentració de serveis) i es concentren en barris concrets de determinades ciutats (Hayes & Zaban, 2020). Les transformacions associades a l’activitat turística es poden retroalimentar amb les vinculades a la gentrificació transnacional. - State-led gentrification, Gentrificació comercial, Gentrificació estudiantil… Número 60, Revista Papers 1. MARC CONCEPTUAL
  6. 6. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid Proporció de persones (25-49 anys) arribades a les AEB amb estudis universitaris López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ - Fins a la crisi de 2008, els processos de gentrificació a Espanya s’havien circumscrit a espais urbans molt específics, sobretot a determinats centres històrics que havien experimentat una forta degradació a finals de segle XX (Sorando & Ardura, 2018). - Després de la crisi, s’expandeixen i es multipliquen les àrees que experimenten aquests processos, de la mà d’una major representació de les classes mitjanes en els fluxos cap a centres urbans, assolint barris, que tot i tenir una elevada centralitat, havien romàs relativament aliens.
  7. 7. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid Proporció de persones (25-49 anys) arribades a les AEB amb estudis universitaris López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ 2011 2013 2015 2018 (1) Poble sec 28,6 33,2 41,1 48,6 (2) Hostafrancs 32,3 36,6 45,3 51,5 (3) El Guinardó 34,7 36,6 43,0 50,4 (4) El Poblenou 43,9 46,7 54,0 63,5 Proporció de persones (25-49 anys) arribades als següents barris amb estudis universitaris (1) (2) (3) (4) - Fins a la crisi de 2008, els processos de gentrificació a Espanya s’havien circumscrit a espais urbans molt específics, sobretot a determinats centres històrics que havien experimentat una forta degradació a finals de segle XX (Sorando & Ardura, 2018). - Després de la crisi, s’expandeixen i es multipliquen les àrees que experimenten aquests processos, de la mà d’una major representació de les classes mitjanes en els fluxos cap a centres urbans, assolint barris, que tot i tenir una elevada centralitat, havien romàs relativament aliens.
  8. 8. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Àrees on més ha canviat el perfil sociodemogràfic de la nova població resident. 2017-18 vs 2011/12
  9. 9. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Proporció de persones amb estudis universitaris entre tots els arribats al barri. 73 barris de BCN. Pobl. 25-49 anys
  10. 10. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Proporció de persones amb estudis universitaris entre tots els arribats al barri. 73 barris de BCN. Pobl. 25-49 anys 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 73 barris BCN 2011-13 2014-16 2017-18 1. Pedralbes 2. Sant Gervasi- Galvany 3. La Vila Olímpica del Poblenou Vallbona.71 Ciutat Meridiana.72 Baró de Viver.73
  11. 11. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid Proporció de persones (25-49 anys) arribades a les AEB amb estudis universitaris López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  12. 12. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid Proporció de persones (25-49 anys) arribades als barris amb estudis universitaris López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ 2011 2013 2016 2019 (1) Trafalgar 56,6 62,7 73,3 77,8 (2) Concepción 36,7 38,6 44,7 54,3 (3) Chopera 36,2 36,0 50,6 55,0 (4) Comillas 20,4 24,0 30,5 41,8 Proporció de persones (25-49 anys) arribades als següents barris amb estudis universitaris (1) (2) (3) (4)
  13. 13. L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Àrees on més ha canviat el perfil sociodemogràfic de la nova població resident. 2014-16 vs 2011/13
  14. 14. Estatus social Transitorietat + - + - LOCALS NON-PRIVILEGED MIGRANTS (labour migrants, unskilled Migration) Marc: Condició socioeconòmica + transitorietat a la ciutat A la pugna per viure a l’interior d’una ciutat global del sud d’Europa s’afegeixen nous perfils, cada cop més complexos POBLACIÓ LOCAL (amb una estructura y composició sociodemogràfica diversa) 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  15. 15. MIGRANTS BAIXA QUALIF. Estatus social Transitorietat + - + - LOCALS NON-PRIVILEGED MIGRANTS (labour migrants, unskilled Migration) POBLACIÓ MIGRADA (creixent heterogeneïtat) Marc: Condició socioeconòmica + transitorietat a la ciutat A la pugna per viure a l’interior d’una ciutat global del sud d’Europa s’afegeixen nous perfils, cada cop més complexos POBLACIÓ LOCAL (amb una estructura y composició sociodemogràfica diversa) 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  16. 16. MIGRANTS BAIXA QUALIF. EXPATS – LIFESTYLE MIGRANTS DIGITAL NOMADS VISITANTS DE CURTA ESTADA Estatus social Transitorietat + - + - LOCALS NON-PRIVILEGED MIGRANTS (labour migrants, unskilled Migration) “EXPATS”- LIFESTYLE MIGRANTS DN & CE POBLACIÓ MIGRADA (creixent heterogeneïtat) Marc: Condició socioeconòmica + transitorietat a la ciutat A la pugna per viure a l’interior d’una ciutat global del sud d’Europa s’afegeixen nous perfils, cada cop més complexos POBLACIÓ LOCAL (amb una estructura y composició sociodemogràfica diversa) 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Hiper-mobilitat global i migració privilegiada: NOU al sud d’Europa (el procés no és nou en sí mateix, sí ho és la intensitat assolida durant els darrers anys en aquesta regió). Les àrees urbanes són punta de llança de la creixent diversitat i complexitat en la relació entre els moviments migratoris, els llocs de treball i la residència en ciutats cada vegada més globals (Sassen, 2011).
  17. 17. TURISTES (amb una condició socioeconòmica més associada al fet de ser turista que amb el seu estatus social real) MIGRANTS BAIXA QUALIF. EXPATS – LIFESTYLE MIGRANTS DIGITAL NOMADS VISITANTS DE CURTA ESTADA Estatus social Transitorietat + - + - LOCALS NON-PRIVILEGED MIGRANTS (labour migrants, unskilled Migration) “EXPATS”- LIFESTYLE MIGRANTS DN & CE Hiper-mobilitat global i migració privilegiada: NOU al sud d’Europa (el procés no és nou en sí mateix, sí ho és la intensitat assolida durant els darrers anys en aquesta regió). Les àrees urbanes són punta de llança de la creixent diversitat i complexitat en la relació entre els moviments migratoris, els llocs de treball i la residència en ciutats cada vegada més globals (Sassen, 2011). POBLACIÓ MIGRADA (creixent heterogeneïtat) Marc: Condició socioeconòmica + transitorietat a la ciutat A la pugna per viure a l’interior d’una ciutat global del sud d’Europa s’afegeixen nous perfils, cada cop més complexos POBLACIÓ LOCAL (amb una estructura y composició sociodemogràfica diversa) 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  18. 18. El rol de la migració qualificada López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ Evolució del flux absolut d’immigrants a Barcelona i Madrid segons nivell educatiu i nacionalitat (2011-18) • Paraules clau a la literatura acadèmica: ‘creative class’, ‘high skilled migration’, ‘expats’, ‘talent’, ‘lifestyle migrants’. • Florida, R. (2002): ‘the creative class’. Discurs: La seva captació és clau per a la prosperitat i èxit de les ciutats. • Reaccions posteriors: Impacte de la classe creativa en els espais de destinació. S’incrementen les tensions en el mercat de l’habitatge i s’intensifiquen els processos de de gentrificació (Peck, 2005; Atkinson i Easthope, 2009). El mateix Florida (2017) admet efectes: ‘The same clustering of talent, business, and economic capability in large, dense, knowledge-based places also carves deep divisions into our cities and society’. • Forta implicació dels soft factors (serveis, comoditats, entorn) en les seves preferències residencials • International high skilled vs local high skilled. Les mateixes preferències residencials? Pocs treballs desenvolupats en aquest sentit Boterman & Sleutjes, 2016, Sleutjes & Musterd, 2016 • Llarga tradició d’aquest tipus de flux a Europa meridional i occidental. Però l’arribada d’aquest tipus de flux s’està disparant a les ciutats ‘alfa’ del sud d’Europa. Diferents efectes? Sous globals vs sous locals
  19. 19. Migració qualificada i transitorietat López‐Gay, A., Cocola‐Gant, A., & Russo, A. P. (2021). Urban tourism and population change: Gentrification in the age of mobilities. Population, Space and Place, e2380. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  20. 20. Sales Favà, Joan. Especialització turística, gentrificació i dinàmiques residencials en un entorn urbà madur: el cas de Barcelona. 2019. Tesi Doctoral, UAB. Turisme i gentrificació 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  21. 21. Desplaçament de la població resident - Inseguretat residencial en barri Solana, A. M. S., Ortiz-Guitart, A. & López-Gay, A. (2020). «Me están echando de mi casa». Repercusiones personales y sociales de la inseguridad residencial en Barcelona. Papers. Revista de Sociologia, 1(1), 1-24. 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  22. 22. Desplaçament de la població resident - Suburbanització de la pobresa? 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ López-Gay, A., Ortiz-Guitart, A., & Solana-Solana, M. (2022). Vivienda, cambio poblacional y desplazamiento en un barrio en proceso de gentrificación. El caso de Sant Antoni (Barcelona). Revista EURE - Revista de Estudios Urbano Regionales, 48(143)..
  23. 23. Un índex per mesurar la gentrificació (2011-2019) López-Gay, A., Sales-Favà, J., Solana-Solana, M., Fernández, A., & Peralta, A. (2021). El avance de la gentrificación en Barcelona y Madrid, 2011-2019: análisis socioespacial a partir de un índice de gentrificación. Estudios Geográficos, 82(291), e084-e084. # Ciudad Distrito Barrio IG (cat.) 1 BCN Ciutat Vella Sant Pere, Sta Caterina i la Ribera 0,883 (1) 2 BCN Ciutat Vella la Barceloneta 0,855 (2) 3 MAD Centro Universidad 0,837 (1) 4 BCN Ciutat Vella el Raval 0,81 (2) 5 BCN Sants-Montjuïc el Poble Sec - Parc Montjuïc 0,789 (2) 6 MAD Centro Cortes 0,741 (1) 7 BCN Sants-Montjuïc Hostafrancs 0,72 (2) 8 MAD Centro Justicia 0,707 (1) 9 MAD Chamberí Trafalgar 0,706 (1) 10 MAD Centro Embajadores 0,702 (2) 11 BCN Sant Martí el Poblenou 0,695 (2) 12 MAD Salamanca Lista 0,693 (1) 13 BCN Gràcia la Vila de Gràcia 0,69 (1) 14 BCN Horta-Guinardó Can Baró 0,684 (2) 15 MAD Centro Palacio 0,668 (1) 16 MAD Salamanca Fuente del Berro 0,667 (1) 17 MAD Chamartín Ciudad Jardín 0,662 (1) 18 BCN Eixample Sant Antoni 0,661 (2) 19 MAD Arganzuela Chopera 0,658 (2) 20 BCN Eixample la Sagrada Família 0,657 (1) 21 MAD Arganzuela Palos de Moguer 0,647 (2) 22 BCN Eixample la Nova Esquerra de l'Eixample 0,645 (1) 23 BCN Ciutat Vella el Barri Gòtic 0,633 (2) 24 BCN Eixample l'Antiga Esquerra de l'Eixample 0,628 (1) 25 MAD Centro Sol 0,627 (1) 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  24. 24. Quins són els límits de la gentrificació? 2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
  25. 25. Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles? 3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA Hipòtesis formulades en el context pandèmic: a) Èxode urbà a zones de baixa densitat 0 2,5 5 7,5 10 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 Destination to municip. >10,000 inhab. Destination to municip. <10,000 inhab. Out-migration rate (‰) Distance to core city (km) BARCELONA 2016-19 2020 0 2,5 5 7,5 10 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 Destination to municip. >10,000 inhab. Destination to municip. <10,000 inhab. Out-migration rate (‰) Distance to core city (km) MADRID 2016-2019 2020 González-Leonardo, M; López-Gay, A.; Newsman, N; Recaño, J; Rowe, F (forthcoming). Understanding Patterns of Internal Migration During the COVID-19 Pandemic in Spain. Population, Space and Place
  26. 26. Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles? 3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA Hipòtesis formulades en el context pandèmic: b) Descens de la selecció sociodemogràfica als espais centrals derivat del descens dels preus del mercat de l’habitatge
  27. 27. Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles? 3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA Hipòtesis formulades en el context pandèmic: c) Una part del parc d’habitatge de lloguer turístic passarà a residencial com a conseqüència de la davallada de l’activitat turística
  28. 28. Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles? 3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA Hipòtesis formulades en el context pandèmic: d) Desplaçament de la població més vulnerable que residia en espais gentrificats derivat de l’empitjorament de les seves condicions laborals i socioeconòmiques
  29. 29. Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles? 3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA Hipòtesis formulades en el context pandèmic: e) Atracció a teletreballadors internacionals.
  30. 30. 4. EINES Plaça de les Glòries, Barcelona. Fotografía de l’autor, maIG de 2021 HABITATGE TURISME COMERÇ TRANSITORIETAT COMUNITAT PLANIFICACIÓ ESTRUCTURA POBLACIÓ
  31. 31. Riscos i realitat de la gentrificació urbana en l'àmbit metropolità de Barcelona @tonilopezga LES NOVES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA:NECESSITATS I PERSPECTIVES CUIMPB-Centre Ernest Lluch 6 de maig de 2022. CCCB Barcelona Antonio López-Gay, Departament de Geografia (UAB) i Centre d'Estudis Demogràfics tlopez@ced.uab.cat

×