Aquesta presentació, a càrrec de Sandra Reoyo, cap de Ciència Oberta al CSUC, explica què aporta el moviment de ciència oberta com a eina per contribuir a la difusió de la recerca i de la cultura, i en concret com pot ajudar el CSUC a aconseguir aquesta fita a través de l'ús de repositoris, del crowdsourcing i fomentant en el possible la consulta de documents en accés obert.

1. La ciència oberta com a eina per a la
difusió de la recerca i de la cultura
4es Jornades de Literatura Digital 2019
Reus, 24 d’octubre de 2019

2. Qui sóc i què us explicaré?
Parlarem de... què aporta el moviment de
ciència oberta com a eina per contribuir
a la difusió de la recerca i de la cultura, i
com pot ajudar el CSUC a aconseguir
aquesta fita a través de l'ús de
repositoris, del crowdsourcing i
fomentant en el possible la consulta de
documents en accés obert...
Sóc la Sandra, de
l’Àrea de Ciència
Oberta del CSUC
zzzzz
i.. dels repositoris del
Centre de Lectura
de Reus

3. Els orígens del CSUC

4. Les competències del CSUC
Càlcul
científic
Comunicacions
Infraestructures
TIC
Contractacions
Biblioteques i
ciència oberta
Compres conjuntes
Administració-e

5. Què és la ciència oberta?
Nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i
les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies
digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca
(publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera
lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a
tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió
i reutilització d'aquests.
Disponibilitat en accés obert
de publicacions i dades
Obertura del procés de recerca,
reforçant la recerca i innovació
responsable
Transferència del
coneixement científic a la
societat

6. Principals beneficis de la Ciència Oberta
• Incrementar l'eficiència de la recerca
• Promoure el rigor i la qualitat de la recerca
• Millorar la visibilitat i el compromís
• Permetre la creació de noves recerques
• Millorar la col·laboració i crear noves comunitats
La missió de l'Àrea de Ciència Oberta del CSUC és col·laborar amb les
universitats (i centres de recerca i institucions culturals) per disminuir l'esforç
d'adaptació als requeriments de la ciència oberta i, alhora, incrementar la
visibilitat de la recerca feta a Catalunya.

7. Què fem a l’Àrea de Ciència Oberta?
Portal de la Recerca de Catalunya (PRC)
• Visualitzar i difondre des d'un lloc únic l'activitat investigadora que es duu a
terme a Catalunya
Accés Obert
• Acords transformatius (de pagar per llegir a pagar per publicar)
• Repositoris cooperatius
Research Data Management
• Gestió, dipòsit i reaprofitament de les dades de recerca
Humanitat Digitals
• Nova disciplina en què convergeixen els estudis humanístics i socials amb
les noves eines informàtiques

8. Repositoris cooperatius
• MDC
– Memòria Digital de Catalunya
• RACO
– Revistes Catalanes amb Accés Obert
• RECERCAT / RPB
– Repositori de documents de recerca / Repositori institucional
• TDX
– Tesis Doctorals en Xarxa
• MDX
– Materials Docents en Xarxa
• RDR
– Repositori de Dades de Recerca

9. La biblioteca tradicional
Donar accés al que es publica forade la institució

10. La biblioteca actual
Donar accés al que es publica fora...
+ al que es publica dins de la institució

11. Repositoris del Centre de Lectura de Reus
Avantatges
• Permet que us focalitzeu en
tasques estratègiques i no en
manteniment de maquinari,
programari, interoperabilitat,
metadades, etc.
• Millora la visibilitat de la vostra
institució, publicació i autors i
permet la recol·lecció per part
de grans portals.
• Proporciona formació i
assessorament tècnic i permet
una incorporació “immediata”.
Imatges  MDC
Memòria Digital de Catalunya
Revistes  RACO
Revistes Catalanes amb Accés Obert
Documents  Diferents opcions
1. RECERCAT
2. RPB, Repositori de Prestacions Bàsiques
3. Repositori a mida

12. El CLR i el CSUC...
2004 2010 20112009

13. RACO. Què és?
• Un repositori que facilita la publicació a internet de revistes
científiques, erudites i d’alta cultura
• Un portal on es poden consultar, en accés obert, els articles de
revistes acadèmiques editades per una institució de Catalunya,
publicades en català o relacionades amb la cultura catalana

14. RACO. Què conté?
96 institucions
participants
• 14 universitats, 15 museus i arxius,
12 societats professionals,
37 institucions culturals...
• La majoria de Catalunya, però
també del País Valencià i de les
Illes Balears
506 revistes
• 226.502 articles, el 90,5% dels
articles són d’accés obert
• Més d’11,5 milions de consultes
anuals
• Utilitza el programari de codi lliure
OJS i estàndards internacionals
• El 44 % dels articles estan escrits en català, el 26 % en
castellà i el 6 % en anglès
• Les revistes de RACO són majoritàriament de l'àmbit de
la geografia i la història i les ciències socials
• 11 revistes de RACO estan a JCR, 40 tenen el segell de
qualitat FECYT i 170 la classificació CARHUS
CURIOSITATS

15. RACO. La Revista del Centre de Lectura de Reus
Busquem “Reus” a RACO i descobrim
entre d’altres els següents articles:
- “L’avicultura a Reus” en la vostra revista de
1955
- Sobre Gaudí en una revista d’arquitectura
de la UPC
- Sobre “La burgesia catalana del segle
XVIII: Els Freixa de Reus” en una revista
d’història de la UB
- Sobre Marià Fortuny en una revista
d’història de l’art de la UAB
CURIOSITAT

16. RACO. Novetats al 2020
S’establiran 3 modalitats de participació
 RACO bàsic
 RACO avançat (amb cost)
• Assignació DOIs
• Altmètriques
 RACO profesional (amb cost)
• Gestió procés editorial
• Assignació DOIs
• Altmètriques
Jornada per celebrar les 500 revistes i el canvi de versió (Format:
presentació, 3 sessions i taula rodona. Durada: 1 matí. Lloc: IEC)

17. Memòria Digital de Catalunya. Què és?
Repositori que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades
relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de
col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites
catalanes. Pretèn fer visible un material d'accés difícil o restringit, per la
seva raresa i/o condició física.

18. Memòria Digital de Catalunya. Què conté?
Fotografies, dibuixos,
mapes, cartells, fullets,
incunables, banderins,
adhesius,
correspondència i un
llarg etcètera de documents
relacionats amb Catalunya i
el seu patrimoni
El CONTENTdm
més gran del món!
36 institucions 168 col·leccions
2 milions
d’imatges/docs.
2 milions de
consultes
MDC

19. MDC. Les col·leccions del Centre de Lectura de Reus

20. MDC. Projectes amb valor afegit
Fomentem:
La participació ciutadana a través del crowdsourcing!
• Transcriu-me!!
• El món agrari i Fem memòria
L’ús i reús de les metadades a través del Linked Open Data
• Cerca geogràfica
• Núvol de matèries
• Altres (per ex.: Enriquiment amb Google Street View)

21. Abans
Ara

22. Sant Josep de sa
Talaia, 1994
Avià, 2005
Tortosa, 1944
Amposta, s.XX
Artesa de Lleida, 1973
Figueres, s.XX

23. Biblioteca / Arxiu xxx, adreça
La Pobla, 1905
Delta de l'Ebre, 1951
Barcelona, 1920
La Bisbal, 1940
Sant Hilari Sacalm, 192?
Sant Pere de Torelló, 1890
Sallent, anys 50?

24. Linked Open Data
Cerca
geogràfica

25. Repositori de Prestacions Bàsiques (RPB). Exclusiu per a la vostra institució!
• En DSpace
– Sense preocupar-vos per temes informàtics com ara maquinari, programari i
versions, còpies de seguretat, etc.
• Adaptat a la normativa, estàndards i bones pràctiques internacionals
– Recomanacions per informar el contingut de les metadades de descripció
• Personalitzable en aparença, estructura i workflows
• Formació en l’ús del programari
– Procediments de treball, metadades, plantilles i introducció de documents

26. GRÀCIES!
aco@csuc.cat