1.
Els llicenciats de Medicina del Campus de la
Salut de Bellvitge i el seu camí professional
(projecte BELLCOMB)
Informe de resultats
NOVEMBRE 2013

2.
2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1-PRESENTACIÓ ............................................................................4
2. METODOLOGIA ..........................................................................5
2.1. UNIVERS...................................................................................5
2.2. TREBALL DE CAMP ........................................................................5
2.3. EQUIP DE TREBALL I AGRAÏMENTS ......................................................6
2.4 EXPLOTACIÓ I ANÀLISI DE DADES........................................................6
3. PERFIL DELS LLICENCIATS ........................................................7
3.1. GÈNERE I EDAT ...........................................................................7
3.2. ORIGEN I LLOC DE RESIDÈNCIA .........................................................8
4. FORMACIÓ ACADÈMICA .............................................................9
4.1. OPCIÓ EN ACABAR LA LLICENCIATURA EN MEDICINA .................................9
4.2. MOTIVACIÓ/SATISFACCIÓ AMB LA LLICENCIATURA EN MEDICINA................. 10
4.3. FORMACIÓ ESPECIALITZADA I FORMACIÓ CONTINUADA ............................ 12
Formació especialitzada .............................................................. 12
5. CARRERA PROFESSIONAL........................................................18
5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES FEINES INICIAL I ACTUAL.............................. 18
Sector, àmbits i centres de treball................................................ 20
5.2. CONDICIONS LABORALS DE LES FEINES INICIAL I ACTUAL ......................... 22
Situació professional i relació laboral ............................................ 22
Jornada de treball ...................................................................... 23
6. RELACIÓ AMB EL CAMPUS BELLVITGE .....................................25
7. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS DEL COL LEGI DE METGES ............26
8. CONCLUSIONS .........................................................................27

3.
3
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Nombre titulats per promoció i situació de col legiació ..............5
Taula 2: Nombre de respostes............................................................5
Taula 3: Distribució per edats ............................................................7
Taula 4: Distribució per especialitat i gènere comparada amb oferta de
places MIR..................................................................................... 12
Taula 5: Distribució de lloc de realització del MIR en altres centres
docents ......................................................................................... 14
Taula 6: Destí de les estades formatives............................................ 17
Taula 7: Àmbit de treball actual per gènere ....................................... 20
Taula 8: Centre de treball inicial i actual dels metges en l’àmbit
hospitalari ..................................................................................... 21
ÍNDEX DE GRÀFICS
Gràfic 1: Distribució per gènere..........................................................7
Gràfic 2: Origen i lloc de residència.....................................................8
Gràfic 3: Opció en acabar la llicenciatura .............................................9
Gràfic 4: Motivacions per fer la carrera de Medicina ............................ 10
Gràfic 5: Satisfacció amb la formació rebuda a la llicenciatura en medicina
....................................................................................................10
Gràfic 6: Tornaries a fer Medicina?.................................................... 11
Gràfic 7: Distribució per gènere de les especialitats agrupades............. 13
Gràfic 8: Unitat docent on es va fer la residència (especialitats
hospitalàries) ................................................................................. 14
Gràfic 9: Unitat docent on es va fer la residència (Medicina Familiar i
Comunitària).................................................................................. 15
Gràfic 10: Motivacions en l’elecció de l’especialitat.............................. 15
Gràfic 11: Forma de mantenir actualitzada la formació mèdica ............. 16
Gràfic 12: Estades formatives a l’estranger i durada ........................... 16
Gràfic 13: Temps en trobar la primera feina després d’acabar la
carrera/MIR ................................................................................... 18
Gràfic 14: Nombre de feines segons gènere a l’inici de la carrera
professional i actualment................................................................. 19
Gràfic 15: Sector en feina inicial i actual............................................ 20
Gràfic 16: Servei on es desenvolupa la feina en l’àmbit hospitalari........ 21
Gràfic 17: Situació professional actual............................................... 22
Gràfic 18: Estabilitat contractual de la feina inicial i actual ................... 23
Gràfic 19: Hores de treball en feina inicial i actual .............................. 23
Gràfic 20: Evolució dels ingressos nets mensuals per gènere ............... 24
Gràfic 21: Interès en activitats del Campus de Ciències de la Salut de
Bellvitge per a antics alumnes.......................................................... 25
Gràfic 22: Tipus d’activitats en què estarien interessats ...................... 25
Gràfic 23: Evolució de l’ús de serveis del Col legi de Metges................. 26

4.
4
1-PRESENTACIÓ
El present estudi ha estat impulsat pel grup d’innovació docent COMBELL,
grup inserit en el Departament de Ciències Clíniques del Campus de
Ciències de la Salut de Bellvitge de la Facultat de Medicina de la
Universitat de Barcelona. Pretén donar resposta a una clara mancança: la
falta de dades recents de la trajectòria professional que segueixen els
alumnes de Medicina un cop finalitzats els estudis de llicenciatura (ara
estudis de grau) i seguits durant els períodes subsegüents de la
trajectòria professional.
L’estudi ha estat encarregat al Gabinet d’Estudis Col legials del Col legi
Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que té com a una de les seves
missions la investigació i la posterior divulgació dels temes professionals i
d’organització del sistema de salut que afecten al col lectiu mèdic.
Els objectius de l’estudi han estat aportar dades sobre la contribució del
Campus de la Salut de Bellvitge (Facultat de Medicina i Hospitals) formant
llicenciats i especialistes per a la societat catalana, i estudiar la tendència
professional (activitat professional) dels metges formats a l’HUB-UB
(campus de Bellvitge) en el context de la població col legiada a la
província de Barcelona.
Amb aquesta finalitat, l’estudi analitza les característiques demogràfiques
(procedència i destí), sexe i formació prèvia dels estudiants i dels
especialistes i segueix la seva evolució com a professionals, a partir de
preguntes sobre la primera feina, i la feina actual. Per a això, a més de
les dades sobre la seva trajectòria professional, també es pregunta sobre
les motivacions i la satisfacció en la seva formació, així com sobre els
seus interessos en l’organització d’activitats en el Campus de Bellvitge,
així com en l’ús de serveis del col legi professional.
L’estudi, en definitiva, ofereix un ampli ventall de dades de la situació
basal d’aquestes promocions, que poden ser subjectes en un futur de
seguiment longitudinal i comparació.

5.
5
2. METODOLOGIA
2.1. Univers
L’enquesta ha estat dirigida a tots els metges i metgesses llicenciats/des
en Medicina que van acabar els seus estudis els anys 1999, 2000 i 2001
al Campus de Salut de Bellvitge.
La font de dades utilitzada prové del Registre de la Facultat de Medicina
UB-Campus Bellvitge i el Registre de metges col legiats del COMB.
L’univers a estudiar estava format per 208 metges i metgesses, dels quals
172 són col legiats i 22 no ho han estat mai.
Taula 1: Nombre titulats per promoció i situació de col legiació
Any de les
promocions
Llic. Medicina
Campus
Bellvitge
Col legiats
COMB
actuals
Han estat
col legiats
COMB
1999 64 61 6
2000 72 61 4
2001 72 50 4
Total 208 172 14
2.2. Treball de Camp
L’enquesta s’ha fet sobre la base d’un qüestionari precodificat, adjuntant
una carta de presentació explicant l’objectiu de l’estudi, que s’ha enviat
per email a contestar on-line.
En aquells casos de manca de resposta o d’email invàlid es va fer un
seguiment telefònic (fins a 5 trucades per qüestionari) on als metges se’ls
donava l’opció de contestar l’enquesta telefònicament o corregir l’adreça
e-mail i reenviar-li el qüestionari perquè el contestessin.
Taula 2: Nombre de respostes
Promocions Llic. Medicina
Campus Bellvitge
Llic. que han
respost l’enquesta
1999 64 37 (57,8 %)
2000 72 48 (66,7 %)
2001 72 47 (65,3 %)
Total 208 132 (63,5%)
De la totalitat de l’univers 208 metges han respost a l’enquesta 132, això
representa un 63,5% del total, una mostra molt àmplia i representativa

6.
6
de les promocions estudiades.
De les persones contactades, no han contestat l’enquesta el 36,5% pels
següents motius:
- Nº telèfon no te línea/mòbil erroni/no té mòbil ni telèfon (40,8%)
- No contesta el número marcat (39,5%)
- No han volgut contestar l’enquesta (19,7%)
2.3. Equip de treball i agraïments
L’estudi ha estat fruit d’una feina conjunta entre la Facultat de Medicina
del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge i el Gabinet d’Estudis
Col legials del Col legi de Metges de Barcelona. El nostre agraïment als
serveis de Secretaria de la Facultat, així com a la Unitat de Recursos
d’Informàtica del Col legi de Metges.
La direcció tècnica de l’estudi ha estat a càrrec del Dr. Ramon Pujol.
L’equip tècnic del Gabinet d’estudis -Berenguer Camps i Empar Gil- han
treballat en el disseny i l’elaboració del qüestionari, l’anàlisi de dades i
l’elaboració de l’informe. El treball de camp ha estat fet per la tècnica
Hana Ortega, també del Gabinet d’estudis.
2.4 Explotació i anàlisi de dades
Per a l’explotació estadística de les dades s’han utilitzat els programes
SPSS i Excel.

7.
7
3. PERFIL DELS LLICENCIATS
3.1. Gènere i Edat
Es mostra una clara predominança femenina, coherent amb el procés
generalitzat de feminització de la professió mèdica: els homes
representen menys d’una quarta part de les promocions estudiades.
Gràfic 1: Distribució per gènere
Dona
76,5%
Home
23,5%
S’observen poques variacions per edat, fet normal atès que es tracta de
tres cohorts de cursos consecutius.
Taula 3: Distribució per edats
Edat Freqüència %
34 anys 39 29,5
35 anys 39 29,5
36 anys 45 34,1
Més de 36 anys 9 6,8
Total 132 100,0

8.
8
3.2. Origen i lloc de residència
Més del 80% dels estudiants provenen de la Província de Barcelona. De la
resta d’Espanya (11,5%) arriben de CCAA limítrofs majoritàriament (País
Valencià i Illes Balears). La presència d’estrangers és residual (1,5%).
Pel que fa al lloc de residència hi ha hagut un efecte de retenció dels
estudiants a la província de Barcelona i la resta de Catalunya, atès que la
proporció dels que hi resideixen actualment és lleugerament superior als
que hi tenen l’origen.
Gràfic 2: Origen i lloc de residència
4,5%
11,4%
1,5%
85,6%
6,8% 6,8%
0,8%
82,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Provincia Barcelona Catalunya Espanya Estranger
Origen Lloc de residència

9.
9
4. FORMACIÓ ACADÈMICA
En aquest apartat es descriu el recorregut acadèmic de la formació de
grau i postgrau dels enquestats.
4.1. Opció en acabar la llicenciatura en Medicina
La pràctica totalitat dels estudiants (95,5%) van optar per preparar el
MIR en acabar la llicenciatura. La gran majoria es van presentar a una
sola convocatòria (77%) de l’examen MIR. Una minoria manifesta haver
fet el doctorat (9,1%).
Gràfic 3: Opció en acabar la llicenciatura
95,5%
3,0%
1,5%
Preparar el Mir Treballar Formar-me fora via MIR (màster, post-grau etc..)

10.
10
4.2. Motivació/satisfacció amb la llicenciatura en Medicina
L’aspecte vocacional és, amb molta diferència (79,1%), el motiu que els
enquestats donen a la tria de la professió mèdica. Aquest resultat dóna
èmfasi al tradicional aspecte vocacional de la professió.
Gràfic 4: Motivacions per fer la carrera de Medicina
Vocació
79,1%
Altres
2,7%Influència professorat
2,7%
Familiars
6,1%
Socioeconòmiques
8,8%
NC
0,6%
La satisfacció amb la formació rebuda durant la carrera és molt alta (nota
mitjana de 7,9 en una escala de 0 a 10). Cal destacar, a més, el fet que
cap dels enquestats atorga una puntuació inferior al 5.
Gràfic 5: Satisfacció amb la formació rebuda a la llicenciatura en medicina
0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
0,8%
4,5%
21,2%
47,0%
25,0%
1,5%
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
(escala de 0=molt insatisfet a 10=molt satisfet)
Mitjana: 7,9

11.
11
És molt significatiu el gran nombre de metges que tornarien a fer
medicina: el 77,3%.
Gràfic 6: Tornaries a fer Medicina?
No
13,6%
Sí
77,3%
No ho sé
9,1%
Si ho comparem amb un altre estudi, en concret, amb els resultats d’una
enquesta realitzada als col legiats de Barcelona (2004)1
, els resultats
varen ser notablement diferents: Sí=43% ; No=22% ; No ho sé=35%
1
Rodríguez Josep A., Bosch José L.C. Els metges de Barcelona a l’inici del nou mil leni. Barcelona:
Col legi Oficial de Metges de Barcelona; 2004

12.
12
4.3. Formació especialitzada i formació continuada
Formació especialitzada
Taula 4: Distribució per especialitat i gènere comparada amb oferta de
places MIR
Dones Homes Total
Total places
MIR*
Especialitats % % % %
Medicina FiC 38,8 6,9 31,5 26,4
Obstetrícia i Ginecologia 10,2 3,4 8,7 4,0
Pediatria 11,0 0,0 8,7 5,9
Oftalmologia 4,1 10,3 5,5 1,9
Medicina Interna 3,1 10,3 4,7 4,9
Dermatologia 3,1 6,9 3,9 1,1
Radiodiagnòstic 4,1 3,4 3,9 2,7
Anestesiologia i Reanimació 1,0 6,9 2,4 4,9
Cirurgia Ort. i Traumatologia 1,0 6,9 2,4 3,4
Cirurgia Pediàtrica 2,0 3,4 2,4 0,2
Medicina del Treball 2,0 3,4 2,4 6,3
Medicina Intensiva 2,0 3,4 2,4 2,3
Neurologia 2,0 3,4 2,4 1,6
Psiquiatria 1,0 6,9 2,4 3,3
Anatomia Patològica 2,0 0,0 1,6 1,0
Cardiologia 1,0 3,4 1,6 2,1
Endocrinologia i Nutrició 0,0 6,9 1,6 0,8
Al lergologia 1,0 0,0 0,8 1,0
Anàlisis Clíniques 1,0 0,0 0,8 1,8
Angiologia i Cirurgia Vascular 0,0 3,4 0,8 0,5
Cirurgia Gral i de l'Aparell Digestiu 1,0 0,0 0,8 1,8
Cirurgia Plàstica, Est. i Repar. 1,0 0,0 0,8 0,6
Cirurgia Toràcica 0,0 3,4 0,8 0,3
Hematologia i Hemoteràpia 1,0 0,0 0,8 1,1
Medicina Educ. Física i de l'Esport 0,0 3,4 0,8 2,2
Medicina Prev. i Salut Pública 1,0 0,0 0,8 1,0
Nefrologia 1,0 0,0 0,8 1,2
Neurofisiologia Clínica 1,0 0,0 0,8 0,8
Pneumologia 1,0 0,0 0,8 1,3
Rehabilitació 1,0 0,0 0,8 1,5
Urologia 0,0 3,4 0,8 0,9
Altres especialitats 0 0 0 11,2
Total 100 100 100 100
*Distribució percentual del conjunt de places MIR convocades els anys 2000,2001,2002.

13.
13
Pel que fa a les especialitats triades, cal destacar la feminització d’algunes
especialitats, com ara Medicina Familiar i comunitària, Obstetrícia i
Ginecologia, i Pediatria. S’observa el contrari en els casos d’Oftalmologia,
Medicina interna i Anestesiologia. Si comparem les especialitats triades
pels enquestats comparant-les amb el conjunt de places MIR convocades
en aquells anys, els llicenciats a Bellvitge han tendit a ocupar
relativament més places en MFiC, Obstetrícia i Ginecologia, i Oftalmologia.
Si realitzem una anàlisi de la distribució per gènere dels enquestats en
especialitats agrupades, s’observa com els homes han triat en major
proporció especialitats mèdiques i quirúrgiques, i en canvi les dones s’han
inclinat més que els seus companys per la Medicina Familiar i
Comunitària.
Gràfic 7: Distribució per gènere de les especialitats agrupades2
6,9%
5,9%
37,6%
45,2%
19,4% 19,4%
6,5% 6,5%
3,0%
16,8%
29,7%
3,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Mèdiques Serveis Centrals Quirúrgiques Mèdico-
quirúrgiques
Medicina Familiar i
Comunitària
Sense especialitat
Dones Homes
2
En aquest estudi s’han agrupat les especialitats de la manera següent:
Especialitats Mèdiques: Al lergologia, Aparell digestiu, Cardiologia, Endocrinologia i Nutrició, Geriatria,
Hematologia i Hemoteràpia, Immunologia, Medicina del treball, Medicina de l’educació física i l’esport, Medicina
Física i Rehabilitació, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Medicina preventiva i salut pública, Nefrologia,
Neurofisiologia clínica, Neurologia, Oncologia Mèdica, Oncologia Radioteràpica, Pediatria i àrees específiques,
Pneumologia, Psiquiatria, Reumatologia.
Especialitats quirúrgiques: Angiologia i Cirurgia vascular, Cirurgia cardiovascular, Cirurgia general i de
l'aparell digestiu, Cirurgia oral i Maxil lofacial, Cirurgia ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia plàstica, estètica i
reparadora, Cirurgia toràcica, Urologia.
Especialitats mèdico-quirúrgiques: Anestesiologia i Reanimació, Dermatologia medicoquirúrgica i
venereologia, Obstetrícia i Ginecologia, Oftalmologia, Otorrinolaringologia.
Serveis centrals: Anàlisis clíniques, Anatomia patològica, Bioquímica clínica, Medicina nuclear, Microbiologia i
Parasitologia, Ràdiodiagnòstic.
Medicina Familiar i Comunitària

14.
14
El 26,2% dels enquestats va realitzar la seva formació especialitzada a la
unitat docent de Bellvitge. Entre els altres centres docents escollits
destaquen l’Hospital Clínic, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Germans
Trias i Pujol.
Gràfic 8: Unitat docent on es va fer la residència (especialitats
hospitalàries)
HUB
26,2%
Altre centre docent
73,8%
Taula 5: Distribució de lloc de realització del MIR en altres centres
docents
Unitats docents %
Hospital Clinic 12,8
Hospital Vall D’Hebron 12,8
Hospital Germans Trias i Pujol 10,6
Sant Joan de Déu 9,6
Hospital del Mar 8,5
Hospital Sant Pau 5,3
Mútua de Terrassa 5,3
Altres Centres Província Barcelona 20,2
Centres resta de Catalunya 3,2
Centres resta d’Espanya 8,5
Centres Europa 2,1
N.C. 1,1
Total altres centres docents 100

15.
15
Gràfic 9: Unitat docent on es va fer la residència (Medicina Familiar i
Comunitària)
Costa de Ponent
47,5%
Barcelona Ciutat
22,5%
Metropolitana Nord
7,5%
Catalunya Central
5,0%
Badalona Serveis
Assistencials
2,5%
Mútua de Terrassa
2,5%
Altres comunitats
autònomes
12,5%
Encara que la majoria dels metges, de la mateixa manera que quan se’ls
preguntava per la tria de la carrera de medicina, han escollit l’aspecte
vocacional a l’hora d’escollir especialitat (67,1%), augmenten
lleugerament factors com els socioeconòmics i influència del professorat
i n’apareix un de nou: la posició obtinguda a l’examen MIR.
Gràfic 10: Motivacions en l’elecció de l’especialitat
Vocació
67,1%
Familiars
1,3%
Nota MIR
5,3%
Influència
professorat
8,5%
Socioeconòmiques
12,5%
Altres
5,3%

16.
16
Formació continuada
La major part dels metges estan al dia de la pràctica mèdica,
preferentment, a través de l’assistència a congressos i a la realització de
cursos especialitzats.
Gràfic 11: Forma de mantenir actualitzada la formació mèdica3
25,0%
22,7%
17,4%
7,6%
8,3%
18,9%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Assistència a
Congressos
Cursos
actualització
Cursos
actualització i
consulta revistes
especialitzades
Assistència a
Congressos i
consulta revistes
especialitzades
Revistes
especialitzades
Altres
Una quarta part dels enquestats ha optat per fer una estada formativa a
l’estranger, majoritàriament de menys de 6 mesos de durada.
Gràfic 12: Estades formatives a l’estranger i durada
Estada formativa a l’estranger Durada de l’estada formativa
No
73,5%
NC
1,5%
Sí
25,0%
Més 6 mesos
27,3%
Menys 6 mesos
72,7%
Dels metges que han optat per fer estades formatives a l’estranger, la
meitat opten per marxar a països de la Unió Europea, principalment
3
Resposta múltiple: el 55% mencionen una activitat, el 42% dues activitats, i el 3% mencionen 3 activitats

17.
17
Regne Unit, seguit dels Estats Units.
Taula 6: Destí de les estades formatives
Destí Freqüència %
Unió Europea: Regne Unit 8
França 4
Alemanya 3
Resta 2
17 51,5
EUA/Canadà: EUA 6
Canadà 1
7 21,2
Amèrica Llatina 5 15,2
Resta del Món 4 12,1
Total 33 100,0

18.
18
5. CARRERA PROFESSIONAL
En aquest apartat s’analitzen les característiques del treball i les
condicions laborals dels metges un cop van finalitzar els seus estudis i la
situació professional en què es troben avui en dia.
Es mostren temes relacionats amb els àmbits d’assistència mèdica, sector
mèdic i centres de treball, jornada de treball i nivell d’ingressos.
5.1. Característiques de les feines inicial i actual
La inserció en el mercat de treball un cop finalitzats els estudis va ser
ràpida. La pràctica totalitat va trigar menys d’un mes en trobar la primera
feina (91,7%).
Gràfic 13: Temps en trobar la primera feina després d’acabar la
carrera/MIR
Menys d'1 mes
91,7%
De 1 a 3 mesos
3,0%
Més de 3 mesos
5,3%

19.
19
Encara que la majoria dels metges, en l’inici del seu itinerari professional,
tenien una sola feina, era freqüent combinar dues feines (43,9%). Estem
parlant d’un període de temps que va de 1999 fins 2006, temps de
bonança econòmica on la taxa d’atur de la població activa era baixa.
Gràfic 14: Nombre de feines segons gènere a l’inici de la carrera
professional i actualment
54,8%
41,9%
56,4%
76,3%
56,1%
72,0%
45,2%
58,1%
43,6%
23,7%
43,9%
28,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Homes 1a feina Homes feina
actual
Dones 1a feina Dones feina actual Total 1a feina Total feina actual
Una Més d'una
Amb el pas del temps s’observa una diferenciació important per gènere,
fet que constata que la conciliació de la vida familiar i professional és un
factor clau en les dones metgesses.
Així, en la seva entrada al mercat de treball, tant homes com dones
comptaven amb més d’una feina en proporcions semblants (45,2% i
43,6%, respectivament). Actualment, en canvi, la proporció de dones
amb més d’una feina s’ha reduït al 23,7%, i en canvi entre els homes el
percentatge ha pujat fins al 58,1%.

20.
20
Sector, àmbits i centres de treball
Més de la meitat dels metges van treballar a la seva primera feina i
continuen treballant avui en dia en el sector públic. Cal esmentar també
diferències per gènere: en la seva feina actual els homes treballen més en
el sector privat que les dones (12,9% vs. 6,9%), i en canvi aquestes
tenen més presència a l’ICS que els homes: 58,4% vs. 51,6%.
Gràfic 15: Sector en feina inicial i actual
54,5%
6,8%
25,8%
12,9%
24,2%
9,3%9,0%
57,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Públic (ICS) Públic(Altres) Concertat Privat
1a feina Feina actual
Pel que fa l’àmbit d’assistència mèdica, no hi ha gaires diferències entre la
primera feina i l’actual. A la primera feina, hi ha una major proporció de
metges que van treballar a l’àmbit només hospitalari (40,2%) seguit de
l’àmbit només ambulatori (35,6%). A la feina actual s’observa la mateixa
tendència. El que és important remarcar és que les dones metgesses
tenen una major presència a l’àmbit només ambulatori que els homes,
aspecte coherent l’especial feminització d’especialitats presents en aquest
àmbit de treball (MFiC, Pediatria i Obstetrícia i Ginecologia).
Taula 7: Àmbit de treball actual per gènere
Àmbit de treball Homes Dones Total
Només ambulatori 6,5% 37,6% 30,3%
Només hospitalari 54,8% 44,6% 47,0%
Ambulatori i hospitalari 22,6% 5,9% 9,8%
Altres 16,1% 6,9% 9,1%
Nc 0,0% 5,0% 3,8%
Total 100% 100% 100%

21.
21
Entre els metges que treballen dins l’àmbit hospitalari, s’observa una
distribució prou equivalent entre els que desenvolupen la seva feina en
els diferents serveis. No s’observen diferències rellevants per gènere.
Gràfic 16: Servei on es desenvolupa la feina en l’àmbit hospitalari
Serveis mèdics
quirúrgics
30,6%
Altres
22,7%
Serveis mèdics
quirúrgics i
consultes externes
20,0% Serveis mèdics
quirúrgics i servei
d'urgències
26,7%
Pel que fa als centres on desenvolupen la feina els metges hospitalaris,
cal destacar els hospitals de Sant Joan de Déu, Bellvitge i Vall d’Hebron.
Aquests, junt amb el Germans Trias i Pujol i el Clínic, agrupen el 38,6%
d’aquest col lectiu. Cal destacar també, en la part evolutiva, com els
professionals, en la feina actual, estan més concentrats als grans centres
de referència que en la feina inicial.
Taula 8: Centre de treball inicial i actual dels metges en l’àmbit
hospitalari
Hospitals Feina inicial Feina actual
H. Sant Joan de Deu 9,2% 10,7%
H. de Bellvitge 7,9% 9,3%
H. Vall D’Hebron 6,6% 8,0%
H. Germans Trias i Pujol 5,3% 5,3%
H. Clínic 5,3%
H. de Sant Pau 3,9%
Hospital del Mar 3,9% 5,3%
Mútua de Terrassa 3,9% 4,0%
Consorci Sanitari Terrassa 3,9%
H. General de l’Hospitalet 4,0%
Altres H. Prov. Barcelona 38,3% 29,3%
Hospitals Catalunya 7,9% 9,5%
Hospitals Espanya 3,9% 8,0%
Hospitals Estranger 5,3% 1,3%
Total 100% 100%

22.
22
5.2. Condicions laborals de les feines inicial i actual
Situació professional i relació laboral
La pràctica totalitat de les promocions estudiades van treballar (92,4%) i
treballen(89,4% ) com assalariats. S’observa que, a la feina actual, els
homes combinen una mica més el treball assalariat i autònom que les
metgesses, això està relacionat a que la majoria dels homes manifesten
tenir més d’una feina.
Gràfic 17: Situació professional actual
92,1%
80,6%
89,4%
1,0%
12,9%
3,8%3,0% 3,2% 3,0%
0,0%
3,2%
0,8%
4,0%
0,0%
3,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Dones Homes Total
Només assalariat Assalariat i Autònom Només Autònom Becari N.C.
Pel que fa a la relació laboral, es pot apreciar una major temporalitat de
la primera feia (62,3%) que a l’actual. Pràcticament la totalitat dels
llicenciats/des tenen una feina indefinida (92,7%). La temporalitat de la
feina afecta una mica més a les dones que als homes.

23.
23
Gràfic 18: Estabilitat contractual de la feina inicial i actual
Feina inicial Feina actual
Indefinida
36,9%
NC
0,8%
Temporal
62,3%
Indefinida
92,7%
Temporal
7,3%
Jornada de treball
La jornada de treball ordinària de la majoria dels metges tant a la seva
primera feina (62,9%) com a l’actual (65,9%) és de 36h a 40h setmanals.
Quan a aquesta jornada s’afegeixen les guàrdies, la meitat dels metges,
en el seu inici professional, feien entre 41h a 80h setmanals i un terç no
en feien. A la feina actual s’observa que hi ha quasi un 10% més de
metges que no fan guàrdies, coherent amb un procés de consolidació de
les places mèdiques al llarg del seu itinerari professional. Les dones fan
una mica més de guàrdies que els homes.
Gràfic 19: Hores de treball en feina inicial i actual
9,9%
51,5%
5,3%
33,3%
12,9%
41,7%
2,3%
43,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
40h o menys 41h i 80h Més de 81h No feia/faig guàrdies
1a feina Feina actual

24.
24
Nivell d’ingressos
Pel que fa al nivell d’ingressos nets, es pot observar un augment dels
ingressos de metges i metgesses respecte a la primera feina. El grup més
nombrós compta amb ingressos entre 2001€ i 3000€. Cal remarcar que
els homes, proporcionalment, disposen de més ingressos que les dones,
i han tingut un recorregut a l’alça en els ingressos superior al de les
dones.
Gràfic 20: Evolució dels ingressos nets mensuals per gènere
6,5%
9,7%
5,9% 6,9% 6,1% 7,5%
16,1%
3,2%
6,9% 9,1%
0,8%
16,1%
27,7%
12,9%
25,0%
9,8%
41,9%
41,9%
46,5%
55,4%
45,5%
52,3%
19,4%
25,8%
12,9%
18,8%
14,4%
20,5%
19,4%
5,9%
9,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Homes 1a feina Homes feina
actual
Dones 1a feina Dones feina actual Total 1a feina Total actual
Nc Menys de 1500€ 1500€ - 2000€ 2001€ - 3000€ 3001€ - 4000€ Més de 4000€

25.
25
6. RELACIÓ AMB EL CAMPUS BELLVITGE
Tres quartes parts dels llicenciats/des estan interessat en que el Campus
de Ciències de la Salut de Bellvitge organitzi algun tipus d’activitats per
antics alumnes, tant de caire lúdic com formatiu.
Gràfic 21: Interès en activitats del Campus de Ciències de la Salut de
Bellvitge per a antics alumnes
No
25,0%
Sí
75,0%
Gràfic 22: Tipus d’activitats en què estarien interessats
De tot tipus
45,4%
NS/NC
8,1%Altres
2,0%
Formatives
17,2%
Lúdiques
27,3%

26.
26
7. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS DEL COL LEGI DE METGES
En l’evolució temporal s’observa que els enquestats han tendit a utilitzar
en major mesura els serveis del COMB que en l’inici de la seva etapa
professional.
Gràfic 23: Evolució de l’ús de serveis del Col legi de Metges
13,3%
49,3%
25,8%
5,0%
6,3%
1,3%2,0%
14,7%
20,7%
37,7%
3,1%
20,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Serveis
Jur./Resp.Civil
Serveis
econòmics
Servei
d'Ocupació
Formació Cap servei Protecció Social Altres
En acabar Medicina Actualment

27.
27
8. CONCLUSIONS
L’anàlisi de les tres cohorts (1999, 2000, i 2001) estudiades permet fer
un bon retrat de les característiques sociodemogràfiques i professionals
d’una generació de professionals formats al Campus de Bellvitge que està
entrant en la maduresa professional.
Cal dir en primer lloc, que estem parlant de metgesses, més que de
metges, atès que tres de cada quetre són dones. I estem parlant, també
essencialment, d’una universitat catalana per a alumnes catalans (només
el 12% dels enquestats no ha nascut a Catalunya).
Des del punt de vista acadèmic, i contracorrent de les percepcions
creixentment negatives, es tracta d’una generació on la vocació es
manifesta com l’element clau en l’elecció de la professió, que valora molt
positivament la formació rebuda a Bellvitge, i que en gairebé vuit de cada
deu casos tornaria a fer Medicina.
Des del punt vista de la seva formació de postgrau, la pràctica totalitat ha
optat per fer el MIR, i també, de manera molt particular, ha optat pel seu
entorn geogràfic més proper per fer-lo (el 90% a Catalunya). Cal
destacar, particularment, que l’Hospital de Bellvitge ha estat el lloc on
han realitzat el MIR una quarta part dels enquestats. Pel que fa a l’elecció
de les especialitats, i en la línia d’altres estudis recents, s’aprecia una
important feminització de les especialitats de Medicina Familiar i
Comunitària, Ginecologia i Pediatria, i en canvi una masculinització de les
especialitats quirúrgiques. Es tracta també d’una generació en què un de
cada quatre enquestats ha relitzat estades formatves a l’estranger,
principalment en països de la Unió Europea, i als Estats Units.
La satisfacció manifestada per l’exercici de la professió és coherent amb
les dades obtingudes pel que fa al desenvolupament de la seva carrera
professional: es tracta d’unes cohorts que varen accedir al mercat de
treball en època de bonança econòmica general i absència de limitacions
pressupostàries en el sector sanitari. Aquesta situació explica tant la seva
ràpida inserció al mercat de treball en acabar la formació especialitzada,
com la millora i estabilització de les seves condicions de treball: el 92,7%
compten en el moment de l’estudi amb una feina estable, i el seu nivell
d’ingressos ha progressat des de la feina inicial a l’actual. Cal també però
matisar que el nivell d’ingressos i l’estabilitat laboral és més alta entre els
homes que entre les dones. Continuant en la poca mobilitat geogràfica
observada, cal destacar que el 80% treballen a Barcelona, el 10% a la
resta de Catalunya, i un altre 10% a la resta d’Espanya i estranger.
L’esmentada satisfacció amb la formació rebuda durant la carrera es veu
perllongada per un interès molt generalitzat per seguir en contacte amb el
Campus de Bellvitge, mitjançant possibles activitats per a ex-alumnes

28.
28
organitzades per la institució: tres de cada quatre hi estan interessats.
En definitiva, es tracta de professionals ben inserits laboralment i
generalment satisfets amb la seva professió. L’estudi realitzat dóna claus
de la situació d’unes cohorts a les quals un seguiment longitudinal podria
ser de gran interès a futur.