1.
La Federació de Municipis de Catalunya ( www.fmc.cat) ha organitzat un curs sobre la gestió
indirecta dels serveis d’atenció a la Petita Infància. Un curs adreçat a polítics i tècnics d’educació
dels diferents Ajuntaments que hi vulguin participar.
http://formacio.fmc.cat/09/fitxers/cursos/12.0012/programa/C_gest_ind_escoles_bressol.pdf
Coneixedors de la realitat de Catalunya i del futur que se’ns ha presentat a les Escoles Bressol de
Barcelona, no podem més que manifestar el nostre descontent davant la iniciativa de la Federació
de Municipis, que a més, compta amb la participació d'una de les persones responsables del Servei
d'Educació de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona.
L’educació és un dret del qual cap empresa n’ha d’obtenir un benefici! I que la Federació de
Municipis es plantegi una formació que doni eines als diferents Ajuntaments per a dur-la a terme,
ens fa preguntar-nos quina és l’aposta de la Federació vers l’educació de la Petita Infància i quin el
seu concepte de qualitat.
Per això volem aclarir alguns punts del seu enunciat del curs:
“Des de la fórmula de gestió directa fins a la de gestió indirecta, trobem exemples de bones
pràctiques, i de pràctiques d’èxit.
Els darrers anys, la gestió indirecta ha pres protagonisme, i és difícil trobar exemples actuals de
gestió directa de nova creació.
La gestió indirecta és bona o dolenta, per naturalesa? Efectivament, per naturalesa ni és bona ni és
dolenta. És senzillament una forma més de provisió de serveis públics. I és una provisió que serà de
qualitat o no, al marge de la dependència dels professionals que hi estiguin implicats.
Tot això, juntament amb l’anàlisi de la dimensió educativa de l’etapa 0-3, és el que conforma un
espai formatiu imprescindible per als tècnics i tècniques municipals responsables dels serveis
educatius per als infants de 0 a 3 anys”.
Preguntar-se si la gestió indirecta és bona o dolenta, quan el que es vol és acabar donant arguments
per a apostar per a la gestió externa d’un servei públic, és manipular l’opinió.
Precisament perquè un dels indicadors de qualitat que la Xarxa d’atenció a la Infància de la
Comissió Europea va marcar el 1996, respecte a l’educació infantil era la inversió econòmica que els
governs feien en els serveis d’atenció a la petita infància. Donar la gestió a una empresa que
obtindrà un benefici, no respon a aquest indicador de qualitat.
El concepte de servei públic s’està transformant en sinònim de privatització. La pregunta és: si
paguem uns impostos com a ciutadans per obtenir uns serveis públics de qualitat, perquè al final, és
una empresa privada qui obté un benefici?
1

2.
Fa anys que la privatització s’està arrelant arreu de Catalunya i d’Espanya, les companyes de Madrid
de les escoles bressol, bé ho saben!.
L’aprovació de la ILP del 2004 de la creació de 30.000 places i el posterior Decret del 2006, ambdós
en governs d’esquerra, van obrir la porta a que els Ajuntaments també traspassessin l’etapa
educativa més important d’un ésser humà a una empresa privada, perquè en molts casos el nivell
pressupostari d’alguns municipis no podia donar resposta a l’aposta que l’Ajuntament havia fet per
crear places.
Així la Generalitat de Catalunya es treia de sobre una gran responsabilitat, els Ajuntaments
aprofitaven per a guanyar vots amb la creació de places d’escola bressol, i apareixien diversitat
d’empreses disposades a guanyar el concurs per a la gestió de les escoles. Unes, amb clara vocació
pedagògica, d’altres amb afany de lucre i amb més diners per endur-se el concurs, perquè
finalment, a la realitat, és que els Ajuntaments valoren amb més puntuació la part econòmica que la
pedagògica, deixant enrere grans projectes pedagògics. Això és qualitat?
Es van crear places necessàries, i tant! Però sense que ningú regulés el com i els mínims de qualitat.
I ja no parlem de la diversitat de convenis laborals que tenen les professionals de les escoles bressol
de Catalunya. La Generalitat va traspassar una responsabilitat sense crear un mecanisme de
seguiment i control de la qualitat.
Així doncs, a la pregunta de si la gestió indirecta és bona o dolenta per naturalesa, es podria dir que
no és valorable en aquests termes, perquè el que s’ha de valorar és la responsabilitat de cada
govern municipal en l’aposta per l’educació del seu municipi. Hi ha Ajuntaments que continuen
apostant per la gestió directa perquè creuen en el servei públic com a tal, sota la seva
responsabilitat i el seu compromís. Això, per sí mateix ja és un indicador de qualitat.
Però és innegable que la qualitat important és la que es dóna cada dia a l’escola amb els infants i
les famílies. I això passa pels milers de professionals que hi treballen, que pel seu compromís amb
l’educació, i la seva responsabilitat, per la seva passió per la feina, accepten condicions laborals
que un Ajuntament no hauria de permetre. I que doten de qualitat els centres en els quals treballen,
molts cops amb grans esforços personals. De qui és la responsabilitat?Un Ajuntament no pot
permetre això.
Un Ajuntament que accepta un Plec de Condicions només per la gestió dels diners, renuncia de nou
a la seva responsabilitat educativa. Si a més, no es preocupa de les condicions laborals dels
professionals que hi treballen, ni del projecte pedagògic, tenim un problema.
És garanteix el temps de treball en equip perquè es valora el projecte pedagògic? Quantes hores
d’atenció directa als infants es fan? S’aposta per la formació continuada? Es compleixen les ràtios
marcades pel Decret o l’Ajuntament aposta per oferir qualitat ?
Per què es permet que l’educació dels més petits, de persones que estan en el moment de
desenvolupament més important de la vida, de persones que s’estan formant, que necessiten
2

3.
referents, estabilitat, un entorn segur, proper i professionals qualificats, i sobretot un govern que en
tingui cura, passi a mans d’una empresa privada?
L’escola bressol ajuda a conciliar la vida laboral i familiar, és cert, però no és seva tota la
responsabilitat. Les empreses haurien d’apostar per polítiques de conciliació, i els governs per
equiparar permisos i baixes com a la resta d’Europa, que per això hi som, no?
En aquest sentit, la gestió indirecta, recolzada per l’autorització de l’Ajuntament ( i Barcelona ara en
serà un “bon-mal exemple”)permet que els infants puguin passar més de 8 hores al centre. S’entén
la necessitat de la família, però qui vetlla pel dret de l’infant a estar amb la seva família? O s’està
buscant una altra manera de rentabilitzar l’escola bressol?
Ja que la Federació de Municipis planteja la gestió indirecta com la única via, se li recorda que el
Síndic de Greuges va elaborar un informe exhaustiu l’any 2007, sobre l’escolarització dels infants de
0 a 3 anys a Catalunya (concretament, punt 8. La qualitat educativa i la gestió de l’oferta)
En ell es veu l’evolució de la situació educativa de Catalunya, i fa palès els dubtes que genera la
gestió indirecta:
• “S’hi constata que les llars d’infants públiques de gestió indirecta presenten unes ràtios
d’infants per grup també més alta que les de gestió directa. Aquesta realitat s’explica
principalment per la necessitat que les escoles bressol promogudes o gestionades per
entitats lucratives o no lucratives, siguin rendibles des del punt de vista econòmic.”
• “Sobre les ràtios que estableix el decret 282/2006 convé fer algunes consideracions. La
primera és que, des d’una perspectiva de la qualitat educativa, el Decret no incorpora
millores respecte als decrets precedents. Fins i tot si es pren com a referència l’Ordre d’11
de Maig de 1983, promoguda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el
darrer decret arriba a empitjorar-ne la situació.
• “Una segona consideració té a veure amb el fet que les ràtios establertes per decret són
superiors a les existents en els països europeus capdavanters en polítiques d’atenció
escolar de la primera infància”
• “Les condicions de treball en el sector públic s'acostumen a regir pel conveni de la mateixa
adminsitració local promotora del servei. Des d’aquest punt de vista, aquí cal esmentar que
l’externalització i la subcontractació de les escoles bressol municipals pot esdevenir una
estratègia d’evitació de les condicions laborals que regeixen el personal laboral de les
administracions locals”
En el mateix informe del Síndic es fa referència a la mobilitat de professionals que genera la gestió
indirecta, i que va en detriment de la qualitat educativa dels centres. És evident que determinades
condicions laborals originen que els professionals vulguin millorar i això ha originat que els canvis en
els equips educatius siguin constants, i que per grups d’infants de 4 mesos a 1 any, hi hagin passat
3

4.
fins a 6 educadores. Això és qualitat? Coneixem les necessitats i els drets d’un infant?
L’escola bressol forma part del sistema educatiu. D’una part no obligatòria, la del 0-6, però que
resulta que és on es donen els canvis i desenvolupaments de l’ésser humà més importants. Una
etapa en la que s’assenten moltes de les bases de l’aprenentatge futur. Una etapa que necessita ser
cuidada, pensada, organitzada i respectada, perquè estem amb infants. I als infants no se’ls pot
deixar en qualsevol lloc, de qualsevol manera, i cap govern hauria de permetre que l’educació de les
persones més sensibles d’una societat estigués en mans d’empreses multiserveis, que tant se val si
eduquen nens, com si netegen oficines.
L’educació és i ha de seguir sent, responsabilitat dels governs!
Tampoc serveix l’argument del cost que li suposa al govern una plaça d’escola bressol, perquè tota
l’etapa educativa d’un ésser humà té un cost, però sembla que com que parlem d’una etapa no
obligatòria això ha de convertir-se en un privilegi per les famílies.
L’excusa de la crisi li està servint al Govern per desmantellar, encara més, els serveis públics i s’està
afavorint que només les famílies que s’ho puguin permetre tinguin accés a una plaça pública
d’Escola Bressol.
A Catalunya les famílies pagaran més per un servei que està veient modificats els seus criteris de
qualitat degut a l’augment de ràtios i a la reducció de professionals, basants-se en un Decret que
marca el nombre màxim d’infants i el mínim de professionals, això vol dir que qualsevol Ajuntament
amb voluntat política social, pot millorar aquest Decret que en cap cas obliga a complir-lo. Només a
no sobrepassar el nombre d’infants ni està per sota del nombre de professionals. Però ho volen els
Ajuntaments?
Estem pagant més diners per menys.
Així que continuarem defensant un model de qualitat per a les Escoles Bressol de Barcelona i arreu
de Catalunya allunyat de la privatització del servei, de l’augment de quotes a les famílies, de
l’augment d’infants per grup i de la reducció de professionals per donar un servei de qualitat.
Perquè l’educació no es ven!
4