1. MODERNISME
TEMES 12 AL 16 del llibre
Són temes molt extensos, i en principi, podem dedicar-hi 2 sessions o tres com
a màxim. La presentació recull les principals idees d’aquest tema.

2. 1.QUÈ S’ENTÉN PER MODERNISME?
A) Definició:
 Ampli moviment cultural europeu de finals del segle XIX i principis del segle XX que va tractar
d’inserir o incorporar l’art en la totalitat de la vida social.
 Són noves manifestacions artístiques que s’expressen en pintura, arquitectura, escultura, música,
arts gràfiques, literatura, art del vidre, orfebreria, ebenisteria, ceràmica, mosaic, entre d’altres.
Per això, es parla d’art total, art global i art síntesi.
 La majoria d’artistes modernistes practicaven diverses arts a la vegada.
 Totes aquestes manifestacions artístiques mostren un afany de modernitat comú a totes les
cultures occidentals de l’època.
B) Època:
 Finals del segle XIX i principis del segle XX.
 El 1884 apareix per primera vegada el terme “Modernisme” a la revista “L’Avenç”.
 A partir del 1892 és utilitzat pels integrants del moviment com a distintiu de les noves
manifestacions artístiques.
C) Altres noms que rep aquest moviment en altres països europeus:
 Art Nouveau (França)
 Moderny Style (Anglaterra)
 Jugendstil (Alemanya)
 Modernismo (Espanya i Amèrica del Sud)

3. 2.QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE LA SOCIETAT CATALANA EN EL MOMENT EN QUÈ APAREIX EL MODERNISME, DURANT
L’ÚLTIM QUART DEL SEGLE XIX?
 Una situació de canvi.
 La industrialització de Catalunya, sobretot de Barcelona.
 La modernització de la classe social de la burgesia, sobretot en l’àmbit artístic.
 Enfrontament entre grups d’intel.lectuals burgesos i la pròpia burgesia.
3.COM ES DUGUÉ A TERME AQUELLA SITUACIÓ DE CANVI?
 Un grup d’intel.lectuals sorgits de la burgesia s’enfrontà a la seva pròpia classe social de forma
crítica.
 El que criticaven era una societat endarrerida respecte Europa, una cultura localista, tradicional i
endarrerida.
 El que reclamaven era una cultura nacional, europea i moderna.
 Aquesta actitud dels intel.lectuals modernistes provocà un seguit de tensions dins de la societat
burgesa a la qual pertanyien, i a la qual acusaven de total desinterès i inoperància en aquest afany de
modernització (cap mostra d’interès envers l’art; societat materialista)
 Així doncs, el principal problema dels modernistes fou la relació que van tenir amb la societat en què
vivien i per a la qual escrivien.

4. 4.CONCRETAMENT, ALS PAÏSOS CATALANS, EL MODERNISME FOU UN MOVIMENT…
 moviment ampli i complex
 moviment de renovació cultural
 voluntat de transformar la cultura catalana en una cultura nacional, europea i
moderna. Com?
A) Trencant amb el passat cultural de la Renaixença, que consideraven de...
-localista
-tradicional
-endarrerit.
B) Assimilant els nous corrents europeus actuals, que es mostraven...
-contraris a la civilització industrial
-contraris al materialisme
-propers al somni i a l’irracional
-exalten l’ideal, la llibertat, l’espontaneïtat i la sinceritat
-fascinats per la natura.

5.  entenen l’artista com a ésser superior o heroi enfrontat a la societat burgesa que l’envolta i a la qual
acusen de materialista i de manca de sensibilitat envers l’art i la bellesa.
 es tracta d’una actitud rebel que es manifesta de formes diferents, com ara en la indumentària
(capells amples, vestits balders, cabells llargs, pipa...), en l’exili a l’estranger o bé en la bohèmia.
 aquesta rebel.lia de l’artista és el principal conflicte plantejat en els personatges de ficció dels
escriptors modernistes.
 els protagonistes acostumen a ser individus frustrats i inadaptats o marginats, que s’enfronten a la
gran massa social immòbil, tradicional, arcaica i indiferent a tot allò nou.
5.LA CRONOLOGIA DEL MODERNISME ALS PAÏSOS CATALANS ÉS LA SEGÜENT:
 Durà dues dècades (última del segle XIX i primera del segle XX).
 Es considerà com a data d’inici el 1892
 any de la primera festa modernista
 organitzada per Santiago Rusiñol (principal representant teatral)
 a Sitges o ciutat de trobada i de contactes d’autors modernistes.
 Es considerà com a data de finalització el 1911
 any de la mort de Joan Maragall (principal representant de la poesia)
 Any de la mort d’Isidre Nonell (pintor modernista).

6. 6.-LA BOHÈMIA
 És una forma de vida al marge de les convencions socials que es convertí en una moda.
 A Europa ja havia començat durant el Romanticisme.
 A Catalunya apareix durant el Modernisme.
 Hi havia dos tipus de bohèmia:
1-daurada o rosa
-viscuda per artistes amb bona situació econòmica.
-podien dedicar-se a l’art sense problemes.
-sense cap ideologia concreta.
-actitud esteticista, evasió a través de l’art.
-Santiago Rusiñol i Raimon Casas.
2-negra o tràgica
-viscuda per artistes sense mitjans econòmics.
-anarquistes revolucionaris.
-la inadaptació social es resolia amb suïcidis o autoexilis.
-actitud regeneracionista de la societat.
-Joan Puig i Ferreter.

7. 7-PRINCIPALS ETAPES DEL MODERNISME. ANYS, TRETS I INSTRUMENTS DE DIFUSIÓ.
PRIMERA ETAPA (1892-1900)
 Anys de formació i lluita.
 Època agressiva i de creació (quan neixen les idees).
 Revistes (“L’avenç”i “Catalònia”) i Festes modernistes a Sitges (literàries, recitals, exposicions,
conferències, concerts, discursos, lectures...).
SEGONA ETAPA (1900-1911)
 Anys de consolidació i triomf.
 Pèrdua de l’agressivitat inicial.
 Etapa de notable creació literària.
 En aquesta segona etapa, començaven ja a aparèixer de forma paral.lela manifestacions diferents que
pertanyien ja a un nou moviment, el Noucentisme, el qual progressivament significaria la desaparició
del Modernisme.
 A partir del 1911, alguns intel.lectuals quedaren marginats de l’activitat literària, altres s’adaptaren als
nous corrents estètics, altres, s’agruparen en contra dels noucentistes, i altres s’exiliaren o simplement
moriren.
 Revistes (“Joventut” i “El poble català”).

8. 8.PRINCIPALS CORRENTS MODERNISTES.
REGENERACIONISME. (Voluntaristes o vitalistes)
Creien que la societat es podia regenerar o transformar a través de l’art.
Per això, exaltaven la figura de l’artista i el seu individualisme davant la societat,
individualisme que la societat no acceptà perquè representava un perill per a ella.
Joan Maragall i Jaume Brossa.
ESTETICISME. (Simbolistes, decadentistes)
Tot i voler modernitzar la cultura catalana, no creien en l’art com a eina per
transformar la societat.
Ells proposaven davant el rebuig de l’art per part de la societat, el fet de refugiar-se
en l’art, de dedicar-se a l’art per l’art.
Fou tanta la devoció per l’art que parlaven de l’art com una religió de la qual els
artistes n’eren els sacerdots.
Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.

9. 9.LA POESIA MODERNISTA. TRETS.
 Extensa, variada i difícil de classificar.
 Entre l’espontaneïtat i el formalisme.
 Defensa la sinceritat, la fidelitat a l’experiència viscuda i la senzillesa expressiva com a valors
fonamentals de la creació artística.
 El principal defensor d’aquest tipus de poesia va ser Joan Maragall, que va establir les bases
d’aquesta concepció poètica en la seva “Teoria de la paraula viva”.
-Segons aquesta teoria, l’autèntica poesia és aquella que ha estat creada en un moment
d’inspiració.
-Una poesia espontaneista que desenvolupa sobretot la poesia del paisatge, el cant de la
natura, i que estableix una associació entre natura i bellesa.
-Està basada en l’emotivitat i en la sinceritat, rebutja els artificis poètics, les metàfores i
l’elaboració formal del poema.

10. ESCOLA MALLORQUINA. TRETS I AUTORS DESTACATS.
 Grup d’escriptors que assumeixen els ideals de la Renaixença a les illes Balears.
 Els introductors de la Renaixença a Mallorca foren Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza.
 Abasta el gènere poètic i recull l’aportació de dues generacions concretes, la de 1906 i la de 1917.
 Quan a Catalunya es fa modernisme a les Balears es dóna l’Escola Mallorquina, ja que el
Modernisme no tingué cap influència.
 La primera revista que apareix com a senyal d’identitat de noves promocions d’escriptors sota el
nom d’Escola Mallorquina es diu “Mitjorn”.
 Poesia continuadora d’una estètica clàssica i mediterrània. Poesia paisatgística, que pretén ser un
cant a la natura. Poesia formal, rigorosa i amb gran musicalitat.
 Miquel Costa i Llobera ( “El pi de Formentor) i Joan Alcover (“La balanguera”). Respecte a aquest
segon poema, va ser musicat pel compositor català Amadeu Vives i el 1996, el Consell de
Mallorca, va declarar aquesta composició com l’himne oficial de Mallorca.

11. JOAN MARAGALL. TRETS I PRINCIPALS OBRES.
 Fill d’un industrial tèxtil.
 Estudià batxillerat i rebé una àmplia formació.
 Entre els 15 i 20 anys treballà a la indústria familiar. Fou aleshores que es rebel.là contra el pare i
s’inicià en la poesia.
 Estudià dret, però no li agradà gaire i conegué altres poetes.
 En acabar la carrera, exercí d’advocat, però tingué una segona crisi interna, de la qual s’estabilitzà, es
casà i tingué 13 fills.
 Aleshores, s’estabilitza familiarment, econòmicament i professionalment i dugué la vida d’un típic
burgès.
 El 1911 fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

12.  Es donà a conèixer a través del periodisme. Fou un periodista compromès amb la realitat social del
seu temps. També fou traductor.
 Destacà com a poeta. Es tracta d’una obra poètica breu, però que manifesta una íntima unió entre
vida i poesia. És el primer poeta que reflexiona sobre la poesia, elabora una teoria poètica i
aquesta té una influència directa sobre la poesia que escriu.
 Fou la consciència crítica de la societat burgesa de la seva època.
 El seu pensament quedà definit per trets com ara el nacionalisme i la seva postura davant la
societat burgesa.
 Les seves primeres poesies foren recollides en un llibre titulat “Poesies”.
 El reconeixement públic però li arribà amb la publicació de “Visions i Cants”.
 També escriví assajos com “L’elogi de la paraula” i “L’elogi de la poesia” o assajos en els quals
teoritza sobre aquest gènere literari que, per a ell, és una eina de coneixement.

13. 10.LA NARRATIVA MODERNISTA.
 Novel.la que s’ha d’entendre com a conseqüència d’una anterior tasca productiva de contes i d’una
sèrie d’experiments formals a través d’aquests contes, que permetien l’aprenentatge en el gènere de
la novel.la.
LA NOVEL.LÍSTICA ANTERIOR, LA NOVEL.LA NATURALISTA:
 Admetia la realitat com una evidència absoluta, que copiava i reflectia com era.
 El narrador...
o feia una investigació, operava amb els personatges, definits i integrats en ambients definits.
o no participava, tan sols observava i es quedava al marge.
LA NOVEL.LA MODERNISTA:
 Presenta la realitat no tal com és, sinó tal com la veu l’artista. Apareix un nou element, que és el “jo”.
 El narrador...
o ofereix la seva visió dels fets.
o cada artista dóna la seva visió de la realitat.
 hi ha un cert cansament de la realitat objectiva, perquè ja la veiem.
 darrere de la realitat hi ha una realitat més íntima.
 la realitat no és més que la imatge d’alguna cosa que hi ha al darrere.

14.  Quan es fa novel.la modernista a Catalunya, a Europa s’està donant el Simbolisme; és per això, que
els recursos simbolistes es van introduint a la novel.la.
 Les novel.les modernistes utilitzen la realitat per a suggerir alguna cosa més enllà , per transmetre
l’emoció de l’artista.
 Es fa servir “el principi d’intensitat”: com que les emocions són escasses, cal buscar un gènere que
permeti incloure en una petita anècdota tota la força i intensitat.
o Això ho permet el gènere del conte: en el mínim espai, la major quantitat d’emoció, i, en
conseqüència, intensitat.
o De fet, les grans novel.les modernistes han estat formades de la suma de fragments de gran
intensitat.
 A totes les novel.les modernistes hi ha un mateix tema: el paper de l’home en el món i com s’hi
enfronta. Segons el Modernisme hi ha dos grans grups d’homes.
 El primer grup està format per...
o Tota aquella gent que accepta inconscientment la seva existència tal com li ha estat donada.
o És l’individu que forma part de la massa, del ramat.
o És un element negatiu i conformista.
o Són personatges deformats, rars, propers a la bogeria.
o Personatges situats prop de la natura i tractats més com a animals que com a persones.
o Actuen per instints i impulsos, no pas per la raó i la lògica.

15. - El segon grup està format per...
o l’home positiu, aquell individu que, sotmès també a les lleis de la natura,
ha exercit la seva voluntat per arribar a ser allò que s’ha proposat ser.
o un individu que lluita contra les lleis naturals, i que s’hi revolta perquè no
accepta la fatalitat.
o acostumen a ser personatges solitaris. Aquesta solitud, però, no és sempre
la mateixa. N’hi ha que...
 viuen en perfecta harmonia amb la natura i són feliços amb aquesta
vida, perquè amb la gent se senten incòmodes.
 viuen angoixats, perquè no han triat voluntàriament aquesta vida.
En tots dos casos es caracteritzen per la seva capacitat de lucidesa o de
coneixement de la realitat.

16. A) SIMBÒLICA.
 Reproducció de la realitat social.
 El tema principal, la lluita entre el jo i la natura, entre l’home i el món.
 Drames sovint rurals, en escenaris de muntanya que expressen conflictes ideològics
com la lluita de l’individu contra la societat en la qual està immers.
 Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Solitud.
B) DECADENTISTA.
 Passa de la descripció a la suggestió o tret propi del Simbolisme, ja que pretén
reflectir la realitat subjectiva o interior (evocar sensacions i emocions, autoanàlisi).
 A nivell temàtic, hi abunden els motius relacionats amb l’erotisme i la mort.
 Prudenci Bertrana. Josafat.

17. C) NOVEL.LA COSTUMISTA.
 Prové dels quadres de costums del vuit-cents.
 Representa la desintegració de la novel.la en narracions independents, unides
només per la temàtica.
 Del costumisme s’adopta, sobretot, la unitat estètica del quadre de costums,
més que el seu contingut. Cada vegada es té menys tendència a la construcció
d’una trama narrativa, a la creació d’una novel·la llarga; al contrari, l’obra
tendeix a resoldre’s en escenes separades, d’intensitat dramàtica o poètica.
 Santiago Rusiñol. L’auca del senyor Esteve.

18. 11.EL TEATRE MODERNISTA.
 Apareix d’una manera tardana en relació amb altres manifestacions.
 Intentà equiparar el teatre català amb el teatre europeu.
 Per aconseguir aquest objectiu es crearen algunes plataformes fonamentals per tal d’obtenir una
xarxa teatral normalitzada, com ara l’Escola d’Art Dramàtic (1913).
 Es desenvoluparen alguns grups de teatre independent i altres d’experimentació teatral, que
canviaren el patró del teatre romàntic de la Renaixença per nous models del nord d’Europa, com
ara el drama, les titelles, les ombres xineses, entre d’altres.
 Fou una plataforma d’expressió per als més joves intel.lectuals modernistes.
 Destacaren diferents corrents teatrals.

19. -TENDÈNCIA ESTETICISTA.
 Influït pel belga Maeterlinck.
 Sectors elitistes.
 Teatre caracteritzat per l’absència de trama o per llur caràcter secundari.
 Utilitzà un llenguatge poètic que pretenia suggerir, amb una escenografia freda i
sense gaire decoració.
 Santiago Rusiñol. L’alegria que passa.
 Teatre d’Adrià Gual, per a la formació d’actors.
-TENDÈNCIA REGENERACIONISTA.
 Influït pel noruec Henrik Ibsen.
 Teatre amb un propòsit de denúncia social.
 Els personatges es caracteritzen pel seu esperit de revolta.
 Grups de teatre independent relacionats amb la classe obrera.
 L’acció i el llenguatge són realistes.
 Joan Puig i Ferreter. Aigües encantades.

20. Aigües encantades de
Joan Puig i Ferreter

21. SOBRE L’AUTOR…
 Neix el 1882 a la selva del camp (Baix Camp).
 Fill natural d’un ric terratinent que mai no el va reconèixer com a fill.
 Infantesa i adolescència al costat de la mare i d’uns oncles benestants.
 Estudià batxillerat a Reus.
 Amb 15 anys entrà en contacte amb autors modernistes.
 El 1901 marxà a Barcelona per començar els estudis de Farmàcia, que deixà el primer any.
 Treballà d’ajudant de farmàcia i ajudant de metge, i alhora s’introduí en el sector més anàrquic
del Modernisme. Prengué consciencia de la contradicció entre societat i art.
 Marxà a França. Viatge decisiu per a la publicació de les seves primeres obres que reflectiren les
seves obsessions personals (marginació, naixement il·legítim).
 Retorn a Barcelona. Dedicació exclusiva al teatre i al periodisme.
 El 1906 estrena Diàlegs imaginaris, on introdudeix la figura del poeta-artista com a educador de
masses, com a salvador de la societat, que per aconseguir-ho s’ha d’enfrontar a la societat. Ha de
transformar la realitat negativa en poesía veritable i sincera (teatre regeneracionista).
 El 1908 publica Aigües encantades, que reprèn les idees de l’anterior estrena.

22.  Intentà professionalitzar-se o viure del que escrivia, però el seu teatre xocava amb la moral social
burguesa per la temàtica ( adulteris, amants, suïcidis, misèria social…) i pel llenguatge directe i
agressiu. Les seves obres fracassen i el 1916 es comença a plantejar el seu futur com a
dramaturg.
 Desconcert davant la nova generació d’escriptors noucentistes, que tendeix a arraconar-lo.
 Del 1917 al 1924, última etapa dramática, en què intenta adaptar-se als gustos del públic, que
pretén divertir-se sense problemes.
 Desenganyat del teatre, inicia la seva carrera com a novel·lista: Un home genial.
 A partir del 1931 (proclamació de la II República) es dedicà a la política; el van acusar de frau.
 Des del 1938 fins el 1956, any en què morí, escriví una obra formada per 12 volums El pelegrí
apassionat, on l’autor retrata la Catalunya de la seva època.
 Al llarg de la seva vida dugué a terme dos intents de suïcidi. Molts companys, davant el fracàs
d’aconseguir els projectes, s’integraren a la bohèmia tràgica o negra i se suïcidaren.
 Hortensi Guëll, a la platja de Salou.
 Antoni Isern, al Castell De Burriac.

23. SOBRE LA TEMÀTICA…
 Puig i Ferreter pren com a model el dramaturg noruec Henrick Ibsen, un referent del teatre modernista vitalista.
 Trets del model d’Ibsen…
 Les idees…
 Contraposició entre valors…
 Positius
 Idea de modernitat ( encarnada en algú que ve de fora i té una formació Intel·lectual)
 Procés d’individualització (consciència, voluntat, acció)
 Negatius
 Conservadorisme
 Manipulació procedent de la creença religiosa
 La manera de presentar les idees…
 Plantejaments esquemàtics:
 Contraposició camp (tradició) i ciutat (modernitat)
 Simbolisme de la zona alta (aïllament i incultura) i zona baixa (zona d’obertura al món i
de cultura).
 Primera i última escena són un diàleg entre els mateixos personatges que obren i
tanquen l’obra (Vergés i Cecília).

24.  La caracterització dels personatges…
 Personatges esquemàtics que…
 No volen donar complexitat a l’obra.
 Volen representar un ventall ampli social que exemplifiquin diferents
posicions.
Un enemic del poble
Henrick Ibsen
Aigües encantades
Joan Puig i Ferreter
 Conflicte amb les aigües d’un poble
endarrerit i tradicional.
 Balneari
 Contaminació
 Individu que intenta convèncer la
col·lectivitat (doctor Stockmann, metge del
balneari)
 Conflicte amb les aigües d’un poble
endarrerit i tradicional.
 Gorgs
 Sequera
 Individu que intenta convèncer la
col·lectivitat (el Foraster, un enginyer
estranger)

25. ESTRUCTURA EN 3 ACTES…
PRIMER ACTE SEGON ACTE TERCER ACTE
 Se centra en la Cecília.
 Discussions amb els pares
al voltant del tema de la
religió.
 Anunci de l’arribada del
Foraster que porta
solucions a la sequera.
 El poble espera el Foraster
per escoltar què vol fer per
ajudar-los.
 Mentre el Foraster explica
la solución comença a
ploure i això provoca
l’eufòria del poble.
 Apareix la Cecília plena de
sang i pregunta pel
Foraster.
 Primer desenllaç per al
Foraster: la fugida.
 Juliana i Pere Amat es
compadeixen de la filla, que
ha fugit.
 Apareix la Cecília i s’inicia
una gran discussió amb el
pare.
 Vergés parla amb la Cecília i
ella li explica que marxa
amb el Foraster.
 Segon desenllaç per a la
Cecília: la fugida.

26. SOBRE ELS PERSONATGES…
PERE AMAT. JULIANA
Propietari rural Esposa i mare submisa
Tirà, impulsiu i violent Dona maltractada MOSSÈN
Personatge negatiu Contrari al foraster
CECÍLIA FORASTER
La filla de Pere i Juliana. Individu que vol canviar les coses
Figura de la rebel·lia social Enginyer, formació intel·lectual
Inconformisme ideològic Personatge que ve de fora
Ànsia de canvi i de modernitat Símbol de l’individualisme (sense nom)
Personatge positiu. Personatge positiu.
VERGÉS
El mestre del poble
Pensa com la Cecília i el Foraster
JOAN GATELL
Batlle del poble
Persona religiosa que acaba decantant-se pel Foraster