Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.

1. CONFERÈNCIA SOBRE TELEMEDICINA EN ATENCIÓ ALS
PACIENTS AMB MALALTIES CRÒNIQUES,
PEL PROF. DENIS PROTTI, VICTORIA UNIVERSITY, CANADÀ
Barcelona, 2 de febrer de 2012
 Millores en la qualitat de vida, increment de la satisfacció dels pacients i accessibilitat
als serveis, principals beneficis que la telemedicina pot aportar als pacients afectats per
patologies cròniques.
 Les noves tecnologies afavoreixen la integració entre especialitats i nivells assistencials
per proporcionar una millor atenció als pacients.
 L'impuls de més iniciatives en telemedicina i telassistència i la seva avaluació a mitjà i
llarg termini són factors determinants per conèixer l'impacte real del seu potencial.
El professor Denis Protti de la Universitat canadenca de Victoria ha impartit aquest
matí a Barcelona una conferència sobre l'impacte de la telemedicina i la teleassistència
en l'atenció a pacients afectats per malalties cròniques. La conferència ha estat
organitzada per la Fundació TicSalut i l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en
Salut, organismes del Departament de Salut, i ha comptat amb l'assistència de més
d'un centenar de professionals.
El professor Protti ha remarcat que la sostenibilitat dels sistemes de salut es veu avui
en dia amenaçada per tensions estructurals provocades per canvis socials com
l'envelliment de la població o l'augment del nombre de malalts amb patologies
cròniques, per les innovacions tecnològiques, com també per l'increment en el consum
de recursos que es necessiten per oferir una assistència de més qualitat.
Les malalties cròniques comporten una elevada mortalitat, discapacitats o
complicacions que poden afectar l'autonomia, la qualitat de vida i la situació
socioeconòmica tant de les persones que les pateixen com dels seus cuidadors.
Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són un element clau per
oferir una prestació assistencial més innovadora, eficient i accessible. Així mateix,
poden ser una de les palanques del canvi cap a un nou model assistencial de més
qualitat, més integrat i sostenible que pugui donar resposta al repte que representa la
prevenció de les malalties cròniques, l'atenció sanitària i la millora de la qualitat de
vida dels pacients que ja pateixen aquest tipus de patologies.
“La teleassistència és una part de la telemedicina” va assenyalar el professor Protti qui
va definir la telemedicina com “la provisió de serveis d'assistència sanitària a pacients
en situacions en què el pacient i el professional sanitari (o dos professionals sanitaris
cooperant per atendre un pacient específic) es troben en diferents llocs”. Per al

2. professor canadenc “la telemedicina implica també la transmissió segura de dades
mèdiques i informació, mesures biològiques i fisiològiques, alertes, imatges, àudio,
vídeo o qualsevol altre tipus de dades necessàries per a la prevenció, el diagnòstic, el
tractament i el seguiment i monitoratge dels pacients”.
“Teleassistència, telemedicina, telesalut, telemonitoratge o eSalut... són termes i
definicions que poden ser interpretats de manera diferent, però que tenen en comú la
utilització de les TIC en l’àmbit de la salut i la prestació de serveis per informar la presa
de decisions dels pacients, els seus cuidadors i els seus metges”.
En aquest sentit, Protti va ressaltar que “l’eSalut és un concepte que va molt més enllà
de l'apartat purament tecnològic. L’eSalut implica també una nova manera de fer, una
actitud, i un compromís amb el treball i el pensament globalitzats i en xarxa per
millorar l'atenció sanitària local, regional i mundial”.
Noruega, els Estat Units o el Canadà van ser alguns dels països utilitzats pel
conferenciant per aportar xifres i conclusions respecte a l’impacte de la telemedicina i
la teleassistència. La principal conclusió que el professor Protti va exposar és que “els
pacients són, ara mateix, els principals beneficiaris de la implantació de projectes
d'atenció sanitària i el monitoratge a distància”.
En el cas de la seva aplicació al nord de Noruega és força exemplificador. En un marc
geogràfic de població dispersa i escassa en zones rurals i de la consegüent
concentració de metges especialistes en zones urbanes, la telemedicina es presenta
com una alternativa d’èxit per atendre aquestes poblacions. Especialment destacable
és l'estalvi que se'n deriva en evitar viatges i desplaçaments tant per part dels pacients
com dels mateixos professionals.
Protti també ha esmentat que la teleassistència té un gran impacte potencial per
millorar l'accés a l'atenció, però la seva implantació en el dia a dia dels centres avança
lentament. “Analitzar i demostrar de manera clara quin és el valor real que aporten els
serveis de teleassistència pot ser la millor manera de superar aquesta lentitud” va
indicar-ne.
L’impuls de projectes i l’avaluació del seu impacte poden ser un dels elements
facilitadors per a la seva incorporació però no els únics. La Comissió Europea assenyala
l’existència d’evidència en què s’indica que cal també realitzar canvis en les
organitzacions, acompanyats d’un lideratge -en els àmbits de gestió, clínic i tecnològic-
i que comptin amb la implicació dels professionals que hauran de respondre-hi amb
noves actituds, habilitats, competències i formació. Totes aquestes premisses són
punts clau per propiciar que la telemedicina i la teleassistència puguin ser implantades
i utilitzades de manera efectiva per donar suport a una assistència més integrada, en
particular per a les persones que pateixen patologies cròniques.
El professor Protti no ha limitat les responsabilitats en l’expansió de la telemedicina a
les organitzacions i els professionals. Les administracions i les empreses també han de
sumar-s’hi. “S’han de posar esforços en formalitzar una estructura de governança

3. adequada, s’ha d’invertir en infraestructures i en tecnologia i s’ha de vetllar pels
aspectes legals i referents a la seguretat i la confidencialitat de les dades de les
persones” va declarar.
“La telemedicina i la teleassistència per ser realment eficaces necessiten d'una major
integració amb els projectes i les línies estratègiques endegades en l’àmbit de l'eSalut
com, per exemple, les històries clíniques digitals. Aquesta vinculació és fonamental per
poder establir una millor coordinació i integració entre els diversos agents i per oferir
una assistència de més qualitat als pacients”.
En definitiva, la teleassistència i la telemedicina són disciplines que mostren ja una
sèrie de beneficis, sobretot per als pacients. El context actual de dificultats
econòmiques i els reptes que els sistemes de salut afronten per l’increment del
nombre de pacients afectats per patologies cròniques requereixen de noves fórmules i
models assistencials per diagnosticar, tractar, rehabilitar, monitorar i proporcionar una
major qualitat de vida als pacients crònics. Les TIC són una de les palanques vers un
nou model assistencial que poden facilitar que els pacients puguin rebre una
assistència de qualitat, eficient i sostenible per als sistemes de salut.
Adaptació dels principis recollits en l'informe de la WSD Action Network que apunten cap
a les estratègies que s’han de seguir per a una implantació eficaç dels projectes de
telemedicina i teleassistència
• Emprendre un redisseny dels serveis per aprofitar el potencial de la tecnologia i oferir un
servei més eficient.
• Reformular les competències i les habilitats dels professionals per treure’n els majors
beneficis -interpretació de dades, presa de decisions, etc.-)
• Assegurar que la tecnologia respon a les necessitats reals dels serveis requerits.
• Aplicar i desenvolupar estàndards de qualitat i interoperabilitat.
• Promoure la presa de decisions basada en les dades i l'evidència disponibles.
• Desenvolupar una estructura de governança per assegurar la integració dels serveis i les
prioritats del sistema.
• Establir models de reembossament àgils i transparents per a institucions i professionals.
• Afavorir la integració tecnològica entre infraestructures, eines i centres.
• Clarificar aspectes legals i jurídics -autorització, autenticació, privacitat, seguretat i
consentiment-.
• Exposar de manera clara i mesurada els beneficis i el valor als diferents grups implicats.
• Recolzar la implementació i l'operativització de projectes, acompanyades de l'adequada
infraestructura humana i tècnica.

4. Denis Protti
El professor Denis Protti va ser director fundador de la Universitat de Victòria de
Ciències de la Informació de la Salut de Canadà l’any 1981. Abans d'incorporar-se a la
Universitat, va ocupar alts càrrecs executius de sistemes d'informació en els hospitals
de Manitoba i British Columbia. La seva recerca i les seves àrees d'especialització
inclouen: salut de gestió de la informació nacional de salut i estratègies de tecnologia,
registres electrònics de salut, informàtica d'atenció primària, i avaluació de sistemes
d'informació clínica. El professor Protti va ser elegit pel Tresor de Sa Majestat per
revisar la proposta de 1998 del National Health Service (NHS) Information per a
l'Estratègia de Salut d'Anglaterra abans del seu llançament. El maig de 2009, al
professor Protti se li va concedir un Doctorat en Ciències honoris causa per la City
University de Londres, per les seves contribucions al sistema de salut britànic. Si voleu
conèixer més sobre la seva trajectòria..... Per més informació
Enllaços documents rellevants
Cusack CM, et al. The value proposition in the widespread use of telehealth. J
Telemed Telecare. 2008;14(4):167-8. www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18534947
Giordano R, et al. Perspectives on telehealth and telecare: Learning from the 12
Whole System Demonstrator Action Network (WSDAN) sites. London (United
Kingdom): WSD Action Network; 2011.
www.kingsfund.org.uk/document.rm?id=9341
European Commission Staff Working Paper. Telemedicine for the benefit of
patients, healthcare systems and society; June 2009.
http://ec.europa.eu/information_society/activities/health/policy/telemedicine/ind
ex_en.htm
Stroetmann Ka, et al. How can telehealth help in the provision of integrated
care?. World Health Organization, on behalf of the European Observatory on
Health Systems and Policies; 2010.
www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0011/120998/E94265.pdf