SlideShare a Scribd company logo
1 of 68
L’APRENENTATGE UNITAT 6
Continguts QUÈ ÉS APRENDRE? 1. PATRONS INNATS DE CONDUCTA 2. TIPUS D’APRENENTATGE 3. TRASTORNS I ESTRATÈGIES 4.
1. QUÈ ÉS APRENDRE? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. PATRONS INNATS DE CONDUCTA Reflexos formen part de la programació genètica. Resposta innata, automàtica i involuntària Comportaments Innats Instints o Pautes fixes d’acció no poden ser condicionades, específiques de l’espècie, principi i final.
3. TIPUS D’APRENENTATGE 1 APRENENTATGE CONDICIONAT CLÀSSIC I OPERANT I. PAVLOV B.F. SKINNER 2 APRENENTATGESOCIAL A. BANDURA  3 APRENENTATGE COGNITIU D. AUSUBEL
El conductisme i l´aprenentatge. ,[object Object],[object Object],[object Object]
El conductisme i l´aprenentatge ,[object Object],Ivan Pavlov (1848-1936) B. F. Skinner (1904-1990) Condicionament clàssic Condicionament operant
El conductisme i l´aprenentatge ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El condicionament clàssic ,[object Object],[object Object],[object Object]
El condicionament clàssic ,[object Object],[object Object]
El condicionament clàssic Menjar (EI) salivació (RI) Soroll de la campana (EN) Sense resposta 1 Es presenten separadament els dos estímuls
El condicionament clàssic Menjar (EI) salivació (RI) Soroll de la campana (EN) 2 Es presenten de forma simultània els dos estímuls
El condicionament clàssic salivació (RC) Soroll de la campana (EC) 3 Només es presenta l´estímul neutre
Elements del condicionament clàssic EI : estímul que provoca una resposta incondicionada RI : resposta provocada per un estímul incondicionat EN :  estímul que no provoca  la resposta desitjada EC : estímul originàriament neutre que gràcies a l’associació amb un estímul incondicionat pot provocar una resposta sense la presència de l´estímul incondicionat. RC : resposta provocada per un estímul condicionat.
Aplicacions del condicionament clàssic ,[object Object]
Activitats: ,[object Object],[object Object],[object Object]
Condicionament operant ,[object Object],[object Object]
Condicionament operant i clàssic semblances Contigüitat:  entre l´estímul i la resposta no pot haver passat molt de temps Repetició:  un encert no serveix per reforçar el comportament Generalització:  davant d´estímuls similars es produeix la mateixa resposta Extinció:  si deixa d´aparèixer el reforç la resposta deixarà de produir-se Reforçament parcial:  si el premi només a pareix en la meitat dels casos la resistència a l´extinció serà més gran.
Condicionament operant i clàssic diferències En el  condicionament clàssic , l´estímul és anterior a la resposta condicionada. És el resultat d´una actitud passiva. En el  condicionament operant (d´assaig i error o instrumental),  la resposta condicionada és anterior a l´estímul, És el resultat d´una actitud activa.
La llei de l´efecte. ,[object Object],[object Object],[object Object],Edward Lee Thorndike
Condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object],B. F. Skinner
Condicionament operant. ,[object Object],[object Object],[object Object]
Condicionament operant ,[object Object]
Condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Activitats: ,[object Object],Reforços primaris Reforços secundaris
 
Reforç positiu i reforç negatiu ,[object Object],Reforç + Reforç - Presenta un estímul “agradable” El nen fa pipi a l´orinal i rep les lloances de la mare. El reforçador (lloança) provocarà que el nen en el futur torni a fer pipi a l´orinal. Elimina un estímul “desagradable” La nena té set i se li dóna un got d´aigua. El reforçador (got d´aigua) farà que en el futur quan la nena tingui set demanarà la mare un got d´aigua.
Càstig ,[object Object],Efectivitat dels càstigs ,[object Object],[object Object],[object Object]
Càstig (efectes perversos) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El modelament ,[object Object],[object Object],[object Object],Supernanny
Modelament (exemple 1) ,[object Object]
Modelament (exemple 2) ,[object Object]
Falsa causa o conducta supersticiosa ,[object Object],[object Object],[object Object]
Falsa causa o conducta supersticiosa ,[object Object],[object Object],[object Object]
Projecció política del condicionament operant. ,[object Object],[object Object]
Projecció política del condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Projecció política del condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Projecció política del condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object]
Projecció política del condicionament operant ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
Activitats ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Aprenentatge social-observacional ,[object Object],[object Object]
Aprenentatge cognitiu-constructiu ,[object Object],[object Object],[object Object]
Aprenem de l’experiència.  El subjecte construeix el coneixement del món  extern. En funció de la seva pròpia organització  cognitiva interna, el  subjecte interpreta la  realitat, i hi projecta els significats que va  construint Aprenentatge cognitiu-constructiu
4. TRASTORNS I ESTRATÈGIES
En els processos d' aprenentatge  intervenen la percepció, l'atenció, la memòria, el llenguatge, l'organització visuoespacial, el raonament, etc. i hi participen conjuntament tots dos hemisferis cerebrals.  Segons el National Joint Committee on Learning Disabilities  és “ grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura, escriptura, raonament o habilitats matemàtiques ” TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Els  trastorns d'aprenentatge  són disfuncions cerebrals que provoquen dishabilitats en processos d'execució de la lectura, l'escriptura i el càlcul.   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
L'hemisferi dret, responsable de les funcions visuals i del processament global i sintètic, madura abans que l’esquerra, responsable de les funcions lingüístiques i del processament seqüencial i analític.  Qualsevol trasbals en aquestes funcions pot provocar  problemes d'aprenentatge  i si l'hemisferi dret predomina funcionalment sobre l’esquerra, el nen utilitzarà prioritàriament estratègies visuals i globals en detriment de les verbals i analítiques.   TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Dislèxia Significa dificultat per llegir i escriure.
És una  disfunció cerebral  que afecta principalment la lectura. Pot anar acompanyada per trastorns d'escriptura i càlcul.  Dificultat en la decodificació de paraules simples,  reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic Con los ojos vemos. Todo lo vemos en color. Por el día los colores son claros. Cuando anochece todo se va volviendo oscuro Dislèxia
Fins fa poc es tenia la idea errònia que “la” Dislèxia, era fruit de la lateralitat creuada i de dificultats d'orientació espacial, problemes motors i d'articulació de la parla i el tractament era el mateix per a tots. Dislèxia
El  sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques  El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix. Aquesta  deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per: Adquirir el llenguatge parlat Confusió entre paraules de so semblant Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraules Trastorns de pronunciació. Trobar el nom exacte de les paraules Dislèxia
Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot. La idnetifiqm per la  rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes.
Disgrafia   És un trastorn específic en el desenvolupament de  l'escriptura , dificultat per escriure correctament.  L'escriptura comporta un procés de codificació del  llenguatge i qualsevol alteració dels processos de  codificació i decodificació de la lectura poden interferir  en l'escriptura.
Les manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules.  Segons les funcions alterades, les  disgrafies  poden ser per alteracions de llenguatge, per alteracions perceptives o visuoespacials o per alteracions purament motores sense cap relació amb la lectura. Disgrafia
Discalcúlia  És un trastorn específic de les  capacitats aritmètiques  en un nen amb capacitats intel·lectuals normals. Sol presentar-se conjuntament amb algunes formes de Dislèxia.  El càlcul és un procés molt complex ja que hi intervenen moltes funcions de llenguatge, perceptives, visuoespacials, memòria, atenció, raonament...
Les manifestacions més corrents són l'omissió i inversió de números, confusió de signes i direcció en les operacions, dificultats amb les taules, càlcul mental, regles, etc.  Segons les funcions afectades hi ha discalcúlies d'hemisferi dret i d'hemisferi esquerre. Les discalcúlies dretes afecten principalment les posicions i direccions en les operacions mecàniques: sumes, restes, multiplicacuions, divisions... Les esquerres afecten principalment el càlcul.  Discalcúlia
Trastorn d'aprenentatge no verbal      És un  dèficit funcional  en les connexions de substància blanca de l'hemisferi dret. En no veure's afectat el llenguatge sol passar més desapercebut. Pot ser conseqüència de traumatismes cranioencefàlics, radiacions, hidrocefàlia, agenèsia del cos callós o lesions primerenques a l'hemisferi dret.  TANV
Les  característiques  principals són: dèficits primaris de percepció-organització visuoespacial, coordinació psicomotora i en l'habilitat per tractar amb material o circumstàncies noves que repercuteixen en problemes d'aprenentatge ( memòria visual i tàctil ) i funcions executives ( formació de conceptes, resolució de problemes i raonaments abstracte).  Afecten la comprensió lectora, l'escriptura, el càlcul i el raonament així com la comunicació gestual i interacció social. TANV
TDAH:  El trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat 1997 ADHD and the nature of self-control: “…  el dèficit fonamental consistiria en una inhabilitat en autoregularse i una dificultat excessiva en inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o desitjos interns respecte als estímuls externs …”  (Barkley, 1997)
 
 
- Problema de desenvolupament de funcions executives –  TDAH = problema autoregulació de la conducta/cognició –  Àrees implicades: còrtex prefrontal,  ganglis basals, cingulat i cerebel
Els nens amb TDAH, per tant, es caracteritzaran per: –  Dificultats d’ autocontrol i d’ autodireccionalitat –  Tendència a la irritabilitat i excitabilitat –  Impulsivitat –  Dificultats de motivació i esforç –  Rigidesa cognitiva –  Dificultats en mantenir i reconduir l’ atenció –  Dificultats d’ organització, planificació
 
TDAH: repercussió en el rendiment escolar ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Estratègies d’aprenentatge ,[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?jcalzamora
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheDaniel Fernández
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aiguaDani Ribo
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixementfiloinfanta
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaDaniel Fernández
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)Desirée
 
2. plató veritat i poder
2. plató veritat i poder2. plató veritat i poder
2. plató veritat i poderVanessadicre
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnesDani Ribo
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaCRP del Tarragonès
 

What's hot (20)

La Conducta Innata
La Conducta InnataLa Conducta Innata
La Conducta Innata
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató Nietzsche
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La Psicologia
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
 
2. plató veritat i poder
2. plató veritat i poder2. plató veritat i poder
2. plató veritat i poder
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 

Viewers also liked

Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAnna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaAnna Sarsanedas
 
Ilusiones ópticas modificada buena sin video
Ilusiones ópticas modificada buena sin videoIlusiones ópticas modificada buena sin video
Ilusiones ópticas modificada buena sin videopachi
 
Teories de l’aprenentatge
Teories de l’aprenentatgeTeories de l’aprenentatge
Teories de l’aprenentatgexavi_carreras
 
Aprenentatge Observacional I Cognitiu
Aprenentatge Observacional I CognitiuAprenentatge Observacional I Cognitiu
Aprenentatge Observacional I CognitiuDaniel Fernández
 
T2 cicle vital de les persones-part final
T2 cicle vital de les persones-part finalT2 cicle vital de les persones-part final
T2 cicle vital de les persones-part final6sise
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóAnna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
Descartes
DescartesDescartes
DescartesJaume
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementAnna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetAnna Sarsanedas
 

Viewers also liked (20)

Psicoana
PsicoanaPsicoana
Psicoana
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
Ilusiones ópticas modificada buena sin video
Ilusiones ópticas modificada buena sin videoIlusiones ópticas modificada buena sin video
Ilusiones ópticas modificada buena sin video
 
Teories de l’aprenentatge
Teories de l’aprenentatgeTeories de l’aprenentatge
Teories de l’aprenentatge
 
Aprenentatge Observacional I Cognitiu
Aprenentatge Observacional I CognitiuAprenentatge Observacional I Cognitiu
Aprenentatge Observacional I Cognitiu
 
T2 cicle vital de les persones-part final
T2 cicle vital de les persones-part finalT2 cicle vital de les persones-part final
T2 cicle vital de les persones-part final
 
Ehuma
EhumaEhuma
Ehuma
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 

Similar to Aprenentatge

Similar to Aprenentatge (20)

Presentacio u6
Presentacio u6Presentacio u6
Presentacio u6
 
Presentacio u6
Presentacio u6Presentacio u6
Presentacio u6
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
La Conducta Innata
La Conducta InnataLa Conducta Innata
La Conducta Innata
 
Resumen La Psicologia
Resumen La PsicologiaResumen La Psicologia
Resumen La Psicologia
 
2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
Reflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfReflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdf
 
U6 relacio
U6 relacioU6 relacio
U6 relacio
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge social
 
1 Introducció Emocions
1 Introducció Emocions1 Introducció Emocions
1 Introducció Emocions
 
Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor
Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge MotorBases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor
Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor
 
Ensenyar Evolució (ESO)
Ensenyar Evolució (ESO)Ensenyar Evolució (ESO)
Ensenyar Evolució (ESO)
 
U6i7revisió
U6i7revisióU6i7revisió
U6i7revisió
 
Emocions
EmocionsEmocions
Emocions
 
1 Introduccio Psicologia 2007
1 Introduccio Psicologia 20071 Introduccio Psicologia 2007
1 Introduccio Psicologia 2007
 
Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.
Bous al carrer.  Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.Bous al carrer.  Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.
Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.
 
Desenvolupament cognitu infantil
Desenvolupament cognitu infantilDesenvolupament cognitu infantil
Desenvolupament cognitu infantil
 
Personalitat
PersonalitatPersonalitat
Personalitat
 
S1 Coneix Animals
S1 Coneix AnimalsS1 Coneix Animals
S1 Coneix Animals
 
Ccnn2eso cat 003
Ccnn2eso cat 003Ccnn2eso cat 003
Ccnn2eso cat 003
 

More from Anna Sarsanedas (17)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Kant
KantKant
Kant
 
Hume
HumeHume
Hume
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Aprenentatge

  • 2. Continguts QUÈ ÉS APRENDRE? 1. PATRONS INNATS DE CONDUCTA 2. TIPUS D’APRENENTATGE 3. TRASTORNS I ESTRATÈGIES 4.
  • 3.
  • 4. 2. PATRONS INNATS DE CONDUCTA Reflexos formen part de la programació genètica. Resposta innata, automàtica i involuntària Comportaments Innats Instints o Pautes fixes d’acció no poden ser condicionades, específiques de l’espècie, principi i final.
  • 5. 3. TIPUS D’APRENENTATGE 1 APRENENTATGE CONDICIONAT CLÀSSIC I OPERANT I. PAVLOV B.F. SKINNER 2 APRENENTATGESOCIAL A. BANDURA 3 APRENENTATGE COGNITIU D. AUSUBEL
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. El condicionament clàssic Menjar (EI) salivació (RI) Soroll de la campana (EN) Sense resposta 1 Es presenten separadament els dos estímuls
  • 12. El condicionament clàssic Menjar (EI) salivació (RI) Soroll de la campana (EN) 2 Es presenten de forma simultània els dos estímuls
  • 13. El condicionament clàssic salivació (RC) Soroll de la campana (EC) 3 Només es presenta l´estímul neutre
  • 14. Elements del condicionament clàssic EI : estímul que provoca una resposta incondicionada RI : resposta provocada per un estímul incondicionat EN : estímul que no provoca la resposta desitjada EC : estímul originàriament neutre que gràcies a l’associació amb un estímul incondicionat pot provocar una resposta sense la presència de l´estímul incondicionat. RC : resposta provocada per un estímul condicionat.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18. Condicionament operant i clàssic semblances Contigüitat: entre l´estímul i la resposta no pot haver passat molt de temps Repetició: un encert no serveix per reforçar el comportament Generalització: davant d´estímuls similars es produeix la mateixa resposta Extinció: si deixa d´aparèixer el reforç la resposta deixarà de produir-se Reforçament parcial: si el premi només a pareix en la meitat dels casos la resistència a l´extinció serà més gran.
  • 19. Condicionament operant i clàssic diferències En el condicionament clàssic , l´estímul és anterior a la resposta condicionada. És el resultat d´una actitud passiva. En el condicionament operant (d´assaig i error o instrumental), la resposta condicionada és anterior a l´estímul, És el resultat d´una actitud activa.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.  
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44. Aprenem de l’experiència. El subjecte construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva pròpia organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat, i hi projecta els significats que va construint Aprenentatge cognitiu-constructiu
  • 45. 4. TRASTORNS I ESTRATÈGIES
  • 46. En els processos d' aprenentatge intervenen la percepció, l'atenció, la memòria, el llenguatge, l'organització visuoespacial, el raonament, etc. i hi participen conjuntament tots dos hemisferis cerebrals. Segons el National Joint Committee on Learning Disabilities és “ grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura, escriptura, raonament o habilitats matemàtiques ” TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
  • 47.
  • 48.
  • 49. L'hemisferi dret, responsable de les funcions visuals i del processament global i sintètic, madura abans que l’esquerra, responsable de les funcions lingüístiques i del processament seqüencial i analític. Qualsevol trasbals en aquestes funcions pot provocar problemes d'aprenentatge i si l'hemisferi dret predomina funcionalment sobre l’esquerra, el nen utilitzarà prioritàriament estratègies visuals i globals en detriment de les verbals i analítiques. TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
  • 50. Dislèxia Significa dificultat per llegir i escriure.
  • 51. És una disfunció cerebral que afecta principalment la lectura. Pot anar acompanyada per trastorns d'escriptura i càlcul. Dificultat en la decodificació de paraules simples, reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic Con los ojos vemos. Todo lo vemos en color. Por el día los colores son claros. Cuando anochece todo se va volviendo oscuro Dislèxia
  • 52. Fins fa poc es tenia la idea errònia que “la” Dislèxia, era fruit de la lateralitat creuada i de dificultats d'orientació espacial, problemes motors i d'articulació de la parla i el tractament era el mateix per a tots. Dislèxia
  • 53. El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix. Aquesta deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per: Adquirir el llenguatge parlat Confusió entre paraules de so semblant Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraules Trastorns de pronunciació. Trobar el nom exacte de les paraules Dislèxia
  • 54. Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot. La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes.
  • 55. Disgrafia És un trastorn específic en el desenvolupament de l'escriptura , dificultat per escriure correctament. L'escriptura comporta un procés de codificació del llenguatge i qualsevol alteració dels processos de codificació i decodificació de la lectura poden interferir en l'escriptura.
  • 56. Les manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules. Segons les funcions alterades, les disgrafies poden ser per alteracions de llenguatge, per alteracions perceptives o visuoespacials o per alteracions purament motores sense cap relació amb la lectura. Disgrafia
  • 57. Discalcúlia És un trastorn específic de les capacitats aritmètiques en un nen amb capacitats intel·lectuals normals. Sol presentar-se conjuntament amb algunes formes de Dislèxia. El càlcul és un procés molt complex ja que hi intervenen moltes funcions de llenguatge, perceptives, visuoespacials, memòria, atenció, raonament...
  • 58. Les manifestacions més corrents són l'omissió i inversió de números, confusió de signes i direcció en les operacions, dificultats amb les taules, càlcul mental, regles, etc. Segons les funcions afectades hi ha discalcúlies d'hemisferi dret i d'hemisferi esquerre. Les discalcúlies dretes afecten principalment les posicions i direccions en les operacions mecàniques: sumes, restes, multiplicacuions, divisions... Les esquerres afecten principalment el càlcul. Discalcúlia
  • 59. Trastorn d'aprenentatge no verbal   És un dèficit funcional en les connexions de substància blanca de l'hemisferi dret. En no veure's afectat el llenguatge sol passar més desapercebut. Pot ser conseqüència de traumatismes cranioencefàlics, radiacions, hidrocefàlia, agenèsia del cos callós o lesions primerenques a l'hemisferi dret. TANV
  • 60. Les característiques principals són: dèficits primaris de percepció-organització visuoespacial, coordinació psicomotora i en l'habilitat per tractar amb material o circumstàncies noves que repercuteixen en problemes d'aprenentatge ( memòria visual i tàctil ) i funcions executives ( formació de conceptes, resolució de problemes i raonaments abstracte). Afecten la comprensió lectora, l'escriptura, el càlcul i el raonament així com la comunicació gestual i interacció social. TANV
  • 61. TDAH: El trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat 1997 ADHD and the nature of self-control: “… el dèficit fonamental consistiria en una inhabilitat en autoregularse i una dificultat excessiva en inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o desitjos interns respecte als estímuls externs …” (Barkley, 1997)
  • 62.  
  • 63.  
  • 64. - Problema de desenvolupament de funcions executives – TDAH = problema autoregulació de la conducta/cognició – Àrees implicades: còrtex prefrontal, ganglis basals, cingulat i cerebel
  • 65. Els nens amb TDAH, per tant, es caracteritzaran per: – Dificultats d’ autocontrol i d’ autodireccionalitat – Tendència a la irritabilitat i excitabilitat – Impulsivitat – Dificultats de motivació i esforç – Rigidesa cognitiva – Dificultats en mantenir i reconduir l’ atenció – Dificultats d’ organització, planificació
  • 66.  
  • 67.
  • 68.