1. DIUMENGE, 15 DE GENER DE 2012 | Diari de Girona
28 CATALUNYA
LA CATALUNYA MÉS FRÀGIL
L’autor considera que el moment polític present es caracteritza per una fragilitat institucional important:
la Catalunya política no diposa d’eines pròpies per dissenyar una sortida a la crisi i viu en temps d’espera
DIARI DE GIRONA
aquests territoris recapten els seus propis passa per una reformulació profunda de
L’ANÀLISI impostos. l’Estat. Que l’Estat redueixi i limiti aque-
Catalunya, per la seva banda, ni surt a lles autonomies alentades des de l’arti -
Aleix Cuberes * la Constitució ni té eines pròpies: depèn cialitat amb l’objectiu de frenar la perifè-
GIRONA
de les transferències de l’Estat. ria.
Què pot fer, doncs, el Govern català? El – Tercer: les consultes populars a l’en-
atalunya, al llarg de la seva moment polític present de casa nostra es torn del Pacte Fiscal que no hauria de re-
C història, ha hagut d’acostu-
mar-se a conviure amb un Es-
tat que no li somriu, que la
caracteritza per una fragilitat institucional
important: la Catalunya política viu un
moment de wait & see. No hi ha eines re-
nunciar a sortir del règim comú ni a la re-
captació absoluta de tots els impostos.
– Quart: posar sobre la taula el concep-
mira amb desconfiança política i que no- als per dissenyar una sortida catalana te «d’administració única» i el d’una re-
més la considera Estat quan es tracta d’o- –pròpia– a la crisi. Mentrestant, esperem fundació general de tota l’arquitectura de
bligacions catalanes. que la troika franco–alemanya adopti de- l’Estat federal amb totes les seves conse-
El control previ dels pressupostos de les cisions que es comencin a aplicar als dife- qüències.
autonomies per part del superMinistre De rents estats amb l’objectiu que el cicle Enfrontar–se al Govern de l’Estat amb
Guindos és una maniobra per aigualir – econòmic torni a arrencar i a donar fruits una majoria absolutíssima seria gratuït i
encara més– el cafè per a tothom o és una ant–ho tot a què la liquiditat i el crèdit inoperant. Més encara quan el negocia-
necessitat per aconseguir l’estabilitat - circulin altre cop. dor català en cap es diu Duran i Lleida.
nancera? Hi ha arguments per defensar la Quan l’actual Govern era a l’oposició ho Tot sembla indicar que assistirem a una
validesa d’ambdues respostes. tenia molt fàcil: «el Govern és incompe- versió actualitzada del més peix al cove. El
El mapa autonòmic de l’Estat és gaire- tent; el Govern és el culpable de tot ple- president Mas s’ha tornat a oferir al presi-
bé un tsunami blau –al març s’hi afegirà gat». Després del primer any al Palau de la dent espanyol donant el suport de CiU a
Andalusia–i l’argument que la decisió és Generalitat, es busca un nou relat per a la les primeres mesures aprovades pel Go-
contra algú en concret no s’aguanta. Les presidència Mas, per als 3 anys de legisla- vern del PP. La jugada també mira l’esca-
autonomies del PP acceptaran sense obrir tura, que dibuixi a l’horitzó una estació quer de la Ciutadella.
boca allò que digui La Moncloa. Cap líder d’arribada per a les persones i pel País. Ho intentaran tot per pactar, però ja sa-
territorial –excepte Esperanza Aguirre– Mentre no s’acaba de de nir aquest nou bem la resposta de Rajoy a Duran i Lleida
gosarà contradir Mariano Rajoy. Per a les relat, la decisió del Ministre Guindos es al Debat d’investidura i com de diferent
baronies del PSOE com del PP, les presi- converteix en munició per entretenir el va ser el tracte que va dispensar a Josu Er-
dències autonòmiques són un campa- personal. koreka (PNB).
ment base per fer el seu cim de la política Hi haurà una mena de negociació vir- L’alternativa passa per construir un
professional, que suposa l’esperança d’a- tual on cal reconèixer que el punt de par- acord generós, ampli i de concentració a
terrar al Consell de Ministres. tida per a la Generalitat és de franca infe- Catalunya que doti les institucions catala-
L’Estat de les autonomies ha derivat en rioritat. En el marc d’un mandat ampli re- nes de més legitimitat amb un doble ob-
un marasme laberíntic de 17 burocràcies ferendat per la majoria absoluta del PP, jectiu irrenunciable:
subestatals que han anat estenent els seus que no contempla de cap manera cap – Sortir del Consell de Política Fiscal i
espais competencials creant duplicitats pacte scal, l’Estat rea rma la seva posi- Financera on l’Estat juga a casa, posar les
administratives i serveis públics; TV i rà- ció dominant imposant un element nou regles del joc on la veu catalana queda di-
dios autonòmiques i locals; in nites so- en la negociació per di cultar més les luïda entre la resta d’autonomies (gairebé
cietats públiques, organismes, funda- converses i allunyar les condicions per a totes blaves) i amb el totpoderós Ministeri
cions... amb la inherent disbauxa nance- l’acord: el control previ dels pressupostos d’Economia al capdavant i on un reial de-
ra que suposa. autonòmics. cret del Ministeri fa tremolar tot un Esta-
Podríem afegir les Diputacions provin- Seria desitjable que la resposta catala- tut d’Autonomia.
cials, les Delegacions i subdelegacions de na deixés de ser resistencialista, que esti- – La recaptació de tots els impostos.
l’Estat, dels Ministeris, de la Generalitat gués a l’alçada del moment històric i polí- – Un element que es podria posar sobre
(no les ambaixades) o els Consells Co- tic, en positiu i com defensava el presi- la taula per donar oxigen a la negociació,
marcals de l’àrea metropolitana de Barce- dent Tarradellas, que passi per «no fer el seria agafar el concepte de deute històric
lona. ridícul». amb el qual apel·lava Andalusia una ex-
Darrere la gènesi d’aquest estat autonò- La Catalunya o cial sap molt bé com cepcionalitat històrica i temporal i vestir–
mic hi ha la clara estratègia de l’Estat du- modular la intensitat del frame del Ma- lo i dotar–lo amb el dè cit scal històric
rant la transició, de frenar i aigualir les as- dri«t» «enemic que agredeix». Compte. amb què s’ha castigat i es castiga Catalu-
piracions de la perifèria (Catalunya i Eus- Tractem la ciutadania com a adulta que nya.
kadi) creant banderes, himnes, parla- és. No es tracta només de cohesionar in- Es tractaria, doncs, d’un moviment per
ments territorials, dibuixant fronteres i ternament davant un escenari de feblesa. aconseguir la unitat catalana que va fra-
alentant sentiments autonòmics –en Aquest argument és una oportunitat del cassar tan estrepitosament amb la nego-
molts casos– arti cials i cticis. Govern per marcar paquet, però és un ciació de l’Estatut del 2006. El PP es torna-
Aquell invent–decisió i la por que pre- gest buit i de cara a la galeria, sense cap rà a autoexcloure, malgrat que de retruc
tenia amagar és la causa principal de la si- conseqüència, amb un mínim marge de aquesta concertació catalana ajudaria al
tuació que tenim: autonomies amb un «Seria desitjable que la resposta recorregut i que es dissoldrà com un ter- PP a què no se li pugi al cap la majoria ab-
dè cit incontrolat i un deute cada cop catalana deixés de ser resistencialista, ronet de sucre a l’aigua. solutíssima –temporal–que no afavoreixi
més compromès. que estigui a l'alçada del moment O, per exemple, amenaçar amb un altre cop unes condicions per a una ente-
El principi de subsidiarietat que defen- històric i polític, en positiu» «tancament de caixes» quan no hi ha re- sa de la gran coalició sociològica que va
saven els federalistes ha estat substituït captació pròpia, quan la Generalitat de- fer fora l’aznarisme de la Moncloa el 2003.
pel castís tradicional «qué hay de lo mío». pèn nancerament de les transferències No sembla que sigui l’estil Rajoy.
La solució que busca el Ministre de «Enfrontar–se al Govern de l'Estat amb de l’Estat per arribar a nal de mes, pagar Per tant, menys «fer el ridícul», menys
Guindos s’aixopluga en la tesi de l’infor- una majoria absolutíssima seria gratuït nòmines i inversions és una demostració testosterona, una mica menys CiU, més
me FAES que va dirigir Gabriel Elgorria- i inoperant. Més encara quan el més que la classe política catalana encara generositat i més Catalunya. Retornar la
ga i que porta per nom: Por un Estado Au- negociador català es diu Duran i Lleida» no és adulta i viu en una «matrix» de la política catalana de la «matrix» on està
tonómico racional y viable. Serà aquest el qual no vol despertar. instal·lada seria una magní ca oportuni-
punt de partida d’unes reformes que es Catalunya té quatre elements sobre la tat històrica i un exemple per a les futures
posaran en marxa aquesta legislatura en- Davant aquesta situació, què pot fer taula: generacions.
caminades a posar ordre i a recentralitzar Catalunya? Abans d’entrar–hi, una prèvia – El primer són els drets històrics pre-
el mapa autonòmic. que ens pot ajudar a dibuixar–nos amb ambulats de l’Estatut, com a tret diferen- * És soci i consultor de Comunicació
Compte, però, que el nou ordre que es més claredat la imatge de l’escaquer. cial. Malgrat no ser a la Constitució. Pública d’@ingenia_pr. Politòleg per la
vol generalitzar, també afectarà Catalu- Euskadi i Navarra, règims forals, estan – Segon: «No pagarem els plats trencats UAB i Màster en Comunicació Política
nya. I també, per què no dir–ho, serà uti- amb bones condicions de blindar–se a les de l’estat de les autonomies, quan nosal- per l’Escola de Consultors Polítics (Gra-
litzat políticament en favor d’unes idees normes de control previ de l’Estat dels tres som l’argument real darrere aquest duate School of Political Management)
que, emparades per la majoria absolutís- pressupostos autonòmics. El règim foral invent. Nosaltres aquesta situació no de la George Washington University i la
sima, se senten més fortes que mai. és a la Constitució i el més important, l’hem provocada». Per tant, la resposta Universitat de Navarra.