Resum de la Revolució Industrial. Fet per Alba, Yaiza i Albert.

1. La Revolució Industrial és un període històric comprès entre la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX, en el qual l'Anglaterra en primer lloc, la resta de l'Europa continental després, i per últim Estats Units i Japó, pateixen un conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals.

2. La primera fase es va estendre des de mitjans del segle XVIII fins al 1870, aproximadament. Va ser una etapa de creixement econòmic espectacular que va finalitzar cap al 1873, any en que es va iniciar una gran crisi econòmica a la Gran Bretanya .

5. AUGMENT DE LA POBLACIÓ La disminució de la mortalitat degut a la millora en l’alimentació i els avenços higiènics, sanitaris i mèdics produïts al segle XVIII i el manteniment de la natalitat elevada van provocar un creixement demogràfic a Gran Bretanya. L’ augment de la població va constituir un factor molt important per al progrés econòmic d’Europa i va provocar que hi hagués més demanda de productes. És a dir, es va produir un augment del consum i va proporcionar mà d’obra per a la indústria. L'augment de la demanda va estimular la innovació tecnològica. A més, es va produir un canvi en la distribució espacial de la població. Les migracions interiors van ser un autèntic èxode rural que va fer créixer extraordinàriament les ciutats. Augment de la població

6. L’AGRICULTURA L’Agricultura anglesa va ser la primera a substituir les formes tradicionals d’explotació. Les innovacions tècniques van donar com a resultat un augment de la producció i dels rendiments de la terra, així com la diversificació dels productes i l’especialització d’algunes zones en determinats conreus. Canvis en la propietat de la terra El tret fonamental d’aquest procés va ser la substitució dels camps oberts (open fields) , l’explotació dels quals es regulava col·lectivament, per unitats d’explotació més grans i individualitzades gràcies al procés dels encerclaments (enclosures) . El Parlament anglès va dictar unes lleis que regulaven l’encerclament dels camps (Enclosures Acts) . Els petits propietaris (yeomen) i els pagesos pobres (cottagers) van ser desposseïts dels seus drets tradicionals sobre la terra. Els nous propietaris (nobles, comerciants) van introduir innovacions tècniques amb l’objectiu d’obtenir una major producció perquè, a part de garantir l’autoconsum, permetés obtenir un excedent per al mercat. La venda d’excedents va permetre augmentar els beneficis, que van originar una acumulació de capital.

8. LA ROTACIÓ TRIENNAL ENFRONT LA ROTACIÓ QUADRIENNAL

12. LES INNOVACIONS TÈCNIQUES Des del punt de vista tècnic, la primera fase de la Revolució Industrial va ser força simple. Les petites millores que es van afegir al saber tradicional van resultar molt efectives, i va ser el factor que va contribuir en major mesura al increment de la producció. Les innovacions tècniques que es van succeir en el decurs del segle XVIII van ser nombroses, i ho demostra el gran augment de les patents enregistrat a Anglaterra. Aquestes innovacions van tenir un efecte clar en la manera de produir, i les màquines van substituir del treball manual. La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt temps per a moldre blat, però va ser amb la Revolució Industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tenir gran importància amb l'aparició de les rodes hidràuliques. Poc a poc la demanda d'electricitat va anar en augment. Mitjançant les rodes hidràuliques, s’aprofitava l’aigua dels rius per tal d’obtenir la força motora necessària per al funcionament automàtic de les primeres màquines.

14. La Spinning Jenny va ser la primera màquina de filar amb més d’un fus i moguda amb força manual de 40 pues. La primera tenia 8 fusos, de manera que una persona podia filar 8 vegades més fil que algú amb un fus de mà tradicional. Va ser inventada per l'anglès James Hargreaves l’any 1767. La llançadora volant és un enginy inventat l’any 1733 per John Kay que permetia passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment, i tampoc calia la intervenció d'un operari. Va ser la primera gran innovació de la primera Revolució Industrial en millorar l'efectivitat dels telers, permetent teixir peces més amples i més ràpidament.

16. LOCOMOTORA DE VAPOR El ferrocarril Tot i que, a Gran Bretanya ja s’havien millorat les carreteres i moltes es van pavimentar, el transport terrestre era lent i insegur, però això va acabar amb la invenció del ferrocarril. El ferrocarril era resultat de combinar dos dels avenços més importants de la Revolució Industrial: la màquina de vapor (s’utilitzava per a la propulsió de la locomotora) i el ferro (era la primera matèria utilitzada en la construcció del tren i els rails sobre els quals circulava). L’any 1814 l’anglès Stephenson va construir la primera locomotora de vapor. Més endavant, va ser perfeccionada i, pocs anys després es va inaugurar la primera línea de ferrocarril de càrrega a Anglaterra i temps després es va inaugurar la primera via fèrria per al transport de passatgers entre Liverpool i Manchester. Finalment, els ferrocarrils es van estendre per tot Europa.

18. La segona fase es va prolongar fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. L’any 1914 es va caracteritzar per un extraordinari progrés científic i tècnic. Els sectors industrials es van diversificar, gràcies a l’aparició de noves energies i primeres matèries.

19. LES FONTS D’ENERGIA La segona fase industrialitzadora va estar lligada a dues fonts energètiques, el petroli i l’electricitat, que van substituir al carbó. L’ELECTRICITAT L’existència de l’electricitat en la natura es coneixia des de l’Antiguitat, però fins a la fi del segle XIX, no es va aconseguir produir-ne. Solucionats els aspectes tècnics de transport i gràcies a diversos invents, va començar a ser emprada i aviat se’n van començar a veure múltiples aplicacions. Va servir per a l’enllumenat públic, per a moure màquines industrials, per als mitjans de transport o per als mitjans de comunicació a llarga distància: telèfon i telègraf. L’expansió de l’electricitat va modificar la localització de les fàbriques. EL PETROLI L’augment de la demanda d’energia va impulsar la investigació de les possibilitats d’utilització del petroli. La destil·lació i el refinament del petroli cru, va provocar l’obtenció de varis derivats del petroli, l’ús industrial dels quals va ser impulsat per la invenció del motor d’explosió. Es va aplicar especialment als automòbils. El petroli va contribuir també a la concentració empresarial. Les grans inversions van provocar la formació de xarxes industrials que encara avui dominen importants sectors de l’economia.

20. EL FERRO I ELS NOUS METALLS A partir de 1850, les descobriment de nous aliatges i la renovació d’alguns processos tecnològics van motivar la fabricació de metalls de més bones qualitats, en grans quantitats i a baix cost, i el desenvolupament de la indústria siderometal·lúrgica. El mètode patentat l’any 1878 pel químic anglès S.G Thomas per a eliminar el fòsfor del ferro va permetre que s’utilitzessin més tipus de ferro que fins aleshores eren rebutjats pel seu elevat grau d’impureses. Malgrat això, des de mitjan del segle XIX l’acer va anar desplaçant el ferro en nombroses aplicacions. Des de que es va començar a aplicar el convertidor Bessemer, l’acer va deixar de ser car i difícil de produir. Aquest va ser molt utilitzat en la indústria d’armament i naval, així com en l'arquitectura i l’enginyeria. En l’aliatge amb el níquel, es va obtenir poc després l’acer inoxidable. L’alumini no va poder ser emprat a escala industrial fins que es va aplicar l’electròlisi. INDÚSTRIA QUÍMICA Va néixer a mitjans del s. XIX lligada als avenços científics de l’època. Aviat es va convertir en un sector clau per a l’economia dels països industrialitzats, ja que, la seva producció va influir sobre diverses branques de la producció. Es va utilitzar diverses primeres matèries per fabricar nous productes com articles farmacèutics i sintètics (goma, tints i colorants artificials), dinamita, cel·luloide. També va permetre desenvolupar explosius com la dinamita (inventada per A. Novel) i va afavorir a l’agricultura amb la creació d'adobs i fertilitzants per a l’agricultura. Altres invents van repercutir en l’industria tèxtil com la sosa (utilitzada per blanquejar les teles) i la invenció de tints artificials.

21. CONSOLIDACIÓ DELS TRANSPORTS I DE LES COMUNICACIONS FERROCARRIL: Va progressar amb el perfeccionament de la locomotora, i es va incrementar espectacularment l’extensió d’una xarxa de vies fèrries. L’explotació de la xarxa ferroviària es va concentrar en grans companyies i l’Estat va participar en la planificació i el finançament de les xarxes nacionals. VAIXELL DE VAPOR: Lentament va substituir el clíper (vaixell de vela) Els avenços decisius en la seva explotació comercial per tal de que fos rentable van tenir lloc a partir de l’any 1860, ja que va ser quan es va perfeccionar l’hèlix i la cadena, es va substituir la fusta pel ferro i l’acer i es van construir més canals com el de Corint i el de Panamà. Van augmentar les dimensions i la capacitat de transport de les embarcacions. NOUS TRANSPORTS: Es van començar a desenvolupar nous transports com el tramvia elèctric, l’automòbil i l’aviació. La creació d’una xarxa mundial de transports continentals i oceànics va possibilitar la diversificació i especialització del comerç, i els intercanvis comercials es van triplicar entre 1880 i 1914. COMUNICACIONS: La invenció del telègraf elèctric (Morse, 1843) va permetre la transmissió gairebé instantània de la informació. També es va desenvolupar el servei públic de correu i la premsa va facilitar la unificació del mercat mundial. L’estesa de cables submarins va facilitar aquesta feina i va potenciar noves industries.

22. L’APARICIÓ D’UNA SOCIETAT DE CLASSES En desaparèixer els estaments, la societat va quedar dividida en classes socials. Les classes socials es diferenciaven segons la riquesa i no pels privilegis, tal com passava a l’Antic Règim. A grans trets, es pot distingir entre la classe alta (alta burgesia), la classe mitjana i la classe baixa. La burgesia es va convertir en la classe predominant quan l’aristocràcia va perdre la major part dels seus privilegis. ALTA BURGESIA Aquesta classe social tenia una posició econòmica distingida i elevada. També tenia un gran poder polític (ampliació del sufragi, finançaven partits polítics i elaboraven campanyes electorals) i mediàtic, (exaltació de la propietat privada i d’altres dels seus valors, i controlava els mitjans de comunicació). CLASSE MITJANA A finals del segle XIX, l’evolució econòmica i social dels països més industrialitzats va originar l’aparició d’una àmplia classe mitjana o petita burgesia. Tenia una posició econòmica i un nivell educatiu superiors als de les classes baixes, però inferiors als de l’alta burgesia i l’aristocràcia. Les classes mitjanes van anar creixent al llarg dels segles XIX i XX, sobretot a les ciutats. La classe mitjana es dedicava a les professions liberals (advocats, metges i professors). No exercien treballs manuals (artesania i pagesia), sinó que es dedicaven a professions pròpies del desenvolupament industrial (enginyers, oficinistes, banquers, financers...).

23. CLASSE OBRERA Els obrers industrials eren els que treballaven a les fàbriques a canvi d’un salari. Cobraven salaris reduïts, sobretot les dones i els nens, que amb prou feines els permetien sobreviure; feien llargues jornades laborals que acostumaven a ser de 14 a 16 hores. Normalment treballaven en ambients poc saludables i no tenien seguretat social en cas de malaltia, accident, atur o jubilació. Malgrat la industrialització, la majoria de la població europea continuava treballant al camp. El nombre de camperols va anar descendint progressivament al llarg del segle XIX perquè molts van emigrar a les ciutats per buscar-hi feina.

24. LA GRAN DEPRESSIÓ I L’ORIGEN DEL CAPITALISME FINANCER Fins a l’any 1870 el sistema industrial estava format per un gran nombre de petites empreses independents que s’autofinançaven reinvertint els beneficis. Fins a aquesta data es va iniciar un creixement econòmic continuat. El 1873 es va iniciar la Gran Depressió que es va allargar fins a finals del segle XIX. EL DESENCADENANT: LA SUPERPRODUCCIÓ I LA DEFLACIÓ El desencadenament de la crisi va ser la superporducció o acumulació d’estocs de productes i la deflacció, o descens dels preus, una de les seves primeres manifestacions. L’agricultura va donar els primers símptomes. A l’increment de la producció agrària s’hi va adjuntar la competència dels productes (d’altres països), que arribaven als mercats a preus més baixos i amb facilitat relativa (millores al transport marítim). Els preus agraris van descendir i va baixar el poder adquisitiu dels agricultors. La producció industrial no va disminuir. La crisi es va estendre a l’augmentar els índexs d’atur, també es reduïen els salaris. Es van posar de manifest problemes en el funcionament del capitalisme.

26. LA CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL La necessitat d’invertir més capital va obligar a buscar noves fonts de finançament i a concentrar les empreses per crear unes més grans. El Capital financer: Va sorgir de la unió del capital industrial, (procedent de les indústries), bancari (procedents dels bancs) i el borsari (fruit de la colonització en Borsa de les primeres societats anònimes). El capital financer va permetre satisfer les necessitats de finançament dels empresaris. Les Societats anònimes: En un principi havien aparegut per finançar les inversions del ferrocarril. Més endavant es van convertir en la forma habitual de les empreses. Van reunir grans quantitats de capital i va facilitar la concentració empresarial. Les societats anònimes van ser regulades per la llei. L’ intervenció dels bancs : Van deixar de ser inversors i participar en la gestió de les empreses. El Holding: Important instrument financera de la banca. Aquests punts, van originar l’aparició dels bancs industrials i de negocis. Per assegurar-se els beneficis i repartir els costos, van iniciar pràctiques monopolistes. Es va començar a qüestionar la lliure competència.

27. LA RECERCA DE NOUS MERCATS La necessitat d’obtenir primeres matèries i de controlar nous mercats en els quals donar sortida a una producció industrial creixent va impulsar la colonització d’Àfrica i d’Àsia. L’explotació de les colònies o imperialisme va revitalitzar les economies de les metròpolis i va consolidar la mundialització de l’economia. També va definir un model de relacions econòmiques internacionals que perjudicava les colònies, que es van convertir en proveïdores de primeres matèries. L’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ I EL TREBALL La complexitat de les empreses, dels processos de producció i de xarxes de distribució, va fer millorar l’organització de les empreses. L’enginyer nord-americà F.W. Taylor (1856-1915) va formular els principis de l’organització científica del treball, que es van materialitzar en el treball en cadena (taylorisme) i es van aplicar amb èxit en la fabricació d'automòbils. Taylor pretenia aconseguir l’execució de les feines amb menor esforç i en el menor període de temps, eliminant moviments inútils. El nou mètode de treball va incrementar la productivitat i van baixar els costos de producció.

28. ALTRES MODELS D’INDUSTRIALITZACIÓ La industrialització es va estendre al llarg del segle XIX per un grup de països del nord-oest europeu, com Bèlgica, França i Alemanya, que van començar a disputar el lideratge econòmic a la Gran Bretanya. Posteriorment, els Estats Units i el Japó van ser els primers països adoptar el nou sistema productiu i en un breu període de temps es van constituir en forces importants dins del context econòmic internacional. BÈLGICA: La riquesa en carbó, les seves relacions amb la Gran Bretanya, França i Alemanya, una agricultura rica i una bona xarxa de transports van ser factors que van facilitar el desenvolupament econòmic. El comerç exterior es va quadruplar entre 1850 i 1890. FRANÇA: L’economia es va apropar al nivell d’industrialització de la Gran Bretanya entre 1830 i 1850. La riquesa en ferro i carbó va facilitar la seva industrialització, que es va iniciar a les regions d’Alsàcia i Lorena i a l’àrea de Lió. En algunes zones es van mantenir el treball tradicional del camp i les pràctiques artesanals. ALEMANYA: Les motivacions econòmiques van suposar un impuls definitiu per a la unificació dels Estats alemanys. L’abundància de recursos naturals (carbó i ferro) va afavorir la creació d’una potent indústria metal·lúrgica i l’extensió de la xarxa ferroviària. La concentració d’entitats bancàries va permetre disposar de capital financer abundant, cosa que va impulsar la creació de grans corporacions de la indústria química .

29. ELS ESTATS UNITS La industrialització nord-americana es va iniciar amb anterioritat a la guerra civil (1861-1865). Es va produir un gran desenvolupament de l’agricultura, ja que, el camp es va mecanitzar a causa de l’escassetat de mà d’obra. El mercat interior va ser un important revulsiu econòmic i va contribuir decisivament a la colonització efectiva de l’oest americà. La ràpida aplicació de les innovacions tecnològiques, el sistema de producció de peces intercanviables assajat en la indústria armamentista i la concentració empresarial van establir les bases del potencial econòmic nord-americà a començament del segle XX. EL JAPÓ L’emperador Mutsuhito va facilitar la transformació de les estructures polítiques i econòmiques del país pressionat per les potències occidentals. D’aquesta manera es va iniciar l’època Meiji o de la llum. L’Estat va intervenir en les activitats econòmiques impulsant la construcció del ferrocarril i la creació de bancs. Alhora, va saber estimular la iniciativa privada i va convertir l’antiga oligarquia feudal en promotora de la indústria. L’expansió econòmica del Japó es va veure afavorida per l’abundant mà d’obra barata i disciplinada. L’explotació dels pagesos i l’acumulació de capital es va utilitzar per a finançar el desplegament industrial. La ràpida adopció de les innovacions procedents d’Europa i els Estats Units va afavorir la creació d’empreses modernes que van formar grups industrials.

30. La industrialització a Europa en el segle XIX.