Presentació sobre la poesia selvatana. Dia Mundial de la Poesia 2015.

1. 21 de març
DIA MUNDIAL DE LA POESIA

3. VENTURA GASSOL I ROVIRA
La Selva del Camp 1893 - 1980
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, fou un destacat poeta i polític català.
Ventura Gassol va néixer el 6 d'octubre de 1893 a ca Canot, número 38 del carrer de la Font de la Selva del Camp. El 1903 va entrar al
Seminari Pontifici de Tarragona, però va abandonar els estudis eclesiàstics l'any 1913. Es va traslladar aleshores a Barcelona, on
ingressà a la Protecció de Menors i on va conèixer Lluís Folch i Torres.
El 1916 és premiat als Jocs Florals de Badalona i el 1918 als Jocs Florals de Sitges.
El 1920 publica el llibre de poemes La Nau, el 1921 el drama en vers La cançó del vell Cabrés.
L'any 1922 conegué Esperança Galofré, amb la que es va casar i va tenir dos fills, Abel (1923) i Albert Gassol (1924). Publica
novel·letes El preu de la sang, El mur de roses, Mossèn Gabriel, i un volum de poesies patriòtiques que el farà popular: Les tombes
flamejants.
El 1924 Gassol és perseguit per la policia (dictadura Primo de Rivera) i s'exilia a França. El 1925 comença a col·laborar amb Macià
lluitant contra la dictadura. És detingut, jutjat i condemnat a França. En aquesta època escriu amb J.Carnerl'obra de teatre L'home i la
bèstia i també publica En Joan de les Campanes.
S'exilia a Bèlgica i durant 1927 viatja amb Francesc Macià per l'Argentina, Uruguai, Xile, Estats Units i Cuba per explicar el problema
català. El 1928 publica el drama La Dolorosa.
El 1930 en caure la dictadura retorna a Catalunya. És un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el 14 d'abril de 1931 en
la procalma de la República Catalana, Gassol s'adreça al poble des del balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Francesc Macià
és elegit president i Gassol és conseller de Política Interior. Com a conseller, Gassol impulsa una cultura catalana laica i que ha de
respondre a les necessitats de tots els sectors socials del país, i promou un decret pel qual s'estableix el bilingüisme escolar i
l'obligatorietat del català. També es crea l'Escola Normal i l'Institut-Escola, en què l'ensenyament és mixt i impartit en català.
Publica Mirra, volum de poemes dedicat a Francesc Macià.
El 1932, elegit diputat ales Corts Constituents, pren part activa en els debats en defensa de la llengua catalana i de l'Estatut de
Catalunya. A Madrid, uns elements reaccionaris intenten tallar-li la llarga cabellera que Gassol porta com a poeta romàntic que és i com
a home lliure. En aquells anys ja és un dels homes més populars de Catalunya.
En morir Macià el president Lluís Companys el manté a la Conselleria de Cultura. És el moment de la creació del Consell de Cultura
(1933), i de la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya (1934).

4. Publica Poemes, amb pròleg de Josep Carner.
Intervé en els Fets del Sis d'Octubre. És condemnat a 30 anys de presó. Escriu La mort de l'ós, Ombres i l'obra de teatre Nadal.
El 1936, després de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions del 16 de febrer, Gassol es reincorpora a la Conselleria de Cultura i
presideix interinament la Generalitat mentre Lluís Companys es recupera. El 19 de juliol comença la Guerra Civil i Gassol inicia una
intensa activitat en defensa dels monuments religiosos i de persones amenaçades. Amenaçat per membres de la FAI s'exilia a França,
renunciant al càrrec de conseller. A França organitza una important exposició sobre art català i en fa el discurs inaugural.
A l'exili escriu la Balada del Bressol i col·labora a la Revista de Catalunya de l'exili. El 1941 comença la Segona Guerra Mundial, és
perseguit pels nazis i detingut tres mesos a la presó d'Ais de Provença. Passa clandestinament a Suïssa, mentre la seva esposa i els
dos fills van marxar a Mèxic. Després de la mort de la la seva muller el 1944, l'any 1947 es va casar en segones noces amb Lucía
Wilde.
Publica Fleus, la traducció francesa de La Dolorosa, Miratges, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Montpeller i de Montevideo, és
elegit Mestre en Gai Saber als Jocs Florals a Perpinyà
Els diputats catalans reunits a Mèxic l'elegeixen president del Parlament, però ell hi renuncia.
L'any 1977 retornà a Catalunya i el 22 de juliol del mateix any i llavors el seu poble, La Selva del Camp, el va proclamar fill predilecte i li
va fer un homenatge multitudinari. El 1978 va rebre el Premi d'Honor Jaume I al Saló de Cent de Barcelona i va presidir els Jocs Florals
del Retrobament a Barcelona. El 19 de setembre de 1980 va morir a l'hospital de Tarragona. Fou enterrat a La Selva del Camp el dia 21
en presència del President de la Generalitat Jordi Pujol. El municipi, en homenatge pòstum, aixecà un mausoleu al cementiri, amb un
relleu de J. Jassans al·legòric a Les tombes flamejants.

5. LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les trombes flamejants!
Ventura Gassol

6. RAMON BLASI I RABASSA
La Selva del Camp 1901- Barcelona 1980
Ramon Blasi i Rabassa va néixer l'any 1901 al número 1 del carrer de la Font. La seva infància transcorregué a la Selva i les primeres
lletres les aprengué al col·legi de Sant Agustí, dels pares claretians. A Reus estudià el Batxillerat i a Barcelona treballà a Protecció de
Menors fins a la seva jubilació.
L'any 1930 es casà amb Conxita Rios, amb la qual va tenir dos fills: Conxita i Ramon.
La seva col·laboració amb En Patufet comença el 1921 i junt amb Josep M. Folch i Torres són els veritables animadors del setmanari
fins 1938. Allí hi publica poemes, faules, contes i hi escriu uns espais fixos. També col·labora amb el setmanari infantil L'Esquitx,
suplement d'En Patufet.
Escriptor prolífic, a més de signar amb el seu nom i cognoms ho féu també amb diversos pseudònims: a En Patufet signà com a R. Bir,
Guerau. Un Poeta de Secà, Setciències, Avant i Jhon-think-ungee; com a Ramon Serení al Full Selvatà i a Adesel, com a Professor
Dekorpus. El seu primer llibre de poesia el publicà el 1921 amb el títol de Poemes del Camp. El 1933 publica algunes novel·les dintre de
la col·lecció Biblioteca Gentil: Dues vides i un amor, Elionor i Noemí. El 1935 publica el recull de narracions d'animals Tornen a parlar
les bèsties.
Blasi publica a tots els periòdics selvatans que s'editen: a Full Selvatà, a Brum, i, sobretot, a Adesel, la revista de l'associació de la qual
en fou president. A Adesel també hi edità el poemari Selvatanies (1961). D'altres publicacions seves són: Del cor als llavis, Meitat de
França, Faules catalanes, Estampes de Paret Delgada (representació teatral en vers escenificada als Ponts de la Selva), una òpera
anomenada Mocador de seda fina.
Amb motiu del vuitè centenari de la Carta de Població de la Selva (1965) redactà uns versos per a cada un dels carrers i places de la
vila, que foren impresos en majòliques decorades i que es mantenen avui als indrets on foren col·locades.
Tot i que durant els darrers anys de la seva vida passava llargues temporades a la vila nadiua, Blasi morí i fou enterrat a Barcelona el
1980.

7. Setmana Santa venia
perfumada de llorer;
al Calvari i la Costeta
treien fulla els primers ceps.
En passsar per la Verònica
el garrofer era més verd,
esperant el Via-Crucis
i els armats i el Penitent.
La Parellada guaitava
abocada al camí vell,
i Sant Pau, rejovenint-se,
somreia al sol abrilenc.
Setmana Santa venia
de puntetes com cada any.
- Mare, el nen farà d’apòstol;
compreu-li un palmó ben alt
i arrisseu-li la perruca
i renteu-li els cordons blancs.-
Setmana Santa venia
blanca de lluna i de pau.
El corneta cada vespre
assaja que assajaràs,
i el Portal d’Amunt sospira
esperant el Dijous Sant.
Les matraques, vagaroses,
dormen dalt del campanar.
- Campanera, desperteu-les,
que el Dijous ja es va atansant;
massa llarga és la dormida
per tan curt el cloquejar.
Campanera, desperteu-les,
que el seu plor esperem tot l’any.
Setmana Santa venia,
Setmana Santa ha arribat.
- Si la vesta em ve petita,
mare, enguany faré d’armat.
ROMANÇ DE SETMANA SANTA
Ramon Blasi i Rabassa

8. A Sant Jordi
¿Encara no, Sant Jordi? ¿Què espereu
per redimir la Pàtria esclavitzada?
Avui ja no és un drac, avui són deu,
que Vós haureu d’occir d’una llançada.
¿Voleu més dracs que nostres passions?
Vivim tots dividits per mesquineses,
dins casa ens increpem com a lleons;
en canvi, amb l’enemic, quantes febleses!
Sant Jordi, esperoneu-nos el neguit!
Lleveu del nostre cor la llavô insana!
Que un gran amor s’arbori en cada pit
i abrandi l’ampla terra catalana!
Que sense un gran amor i un gran daler,
la Pàtria mai per mai lliure es veuria.
Sant Jordi, deu-nos seny i deu-nos fe
i agermaneu-nos més de cada dia!
Portada de la revista Patufet, del 23 d’abril de 1932,
il·lustrada per Junceda, amb un poema de Ramon Blasi i
Rabassa.

9. L'any 1965, per la celebració del vuitè centenari de la Carta de Població de la Selva, Ramon
Blasi i Rabassa redactà uns versos per a cada un dels carrers i places de la vila, que foren
impresos en majòliques decorades i que es mantenen avui als indrets on foren col·locades.
CARRER DE LA FONT
La font et donava el nom
i ets una d’alegria
tard o d’hora hi ve tothom:
per peix a la peixateria.
CARRER DEL FORN NOU
Carrer Forn Nou;
el pa cada dia era millor;
era de blat del Vilar
i aigua de la Font Major.
CARRER MAJOR
Dalt de tot, el campanar
com un guaita que et vigila
mentre a tu van a parar
tots els carrers de la vila.

10. RAMON MUNTANYOLA
Espluga de Francolí 1917- Salou 1973
Sacerdot i poeta, Mn. Ramon Muntanyola nasqué al'Espluga de Francolí el 1917.
Durant la Guerra Civil veié com el seu pare i el seu germà eren assassinats i ell, seminarista com era, hagué d'abandonar el Principat i,
passant per França, es refugià a Mallorca.
Acabada la contesa, sabé oblidar la tragèdia que l'havia colpit i predicà de bon començament la necessitat d'una reconciliació. El 1942
cantà la seva primera missa a Cervià de les Garrigues, d'on era originari el seu pare, i inicià les tasques sacerdotals com a vicari de
Montbrió del Camp, de Sant Joan de Reus i, successivament, de Guimerà, Montblanc i Farena. Finalment l'any 1946 fou nomenat rector de
Santa Maria dels Omells de na Gaia i de Senan.
Defensà amb energia la llengua catalana, i publicà una de les primeres revistes clandestines de l'època, Ressò (1951), que li costa l'exili a
la Selva del Camp.
No fou adscrit a la parròquia, sinó nomenat adjunt a la Casa d'Exercicis, on ni tan sols tingué habitació i s'hagué d'hostatjar en un pis del
número 73 del carrer Major. A la vila fou ben acollit i aviat fou popular. El mateix any de la seva arribada dedicà un dels seus poemes a la
muntanya i l'ermita de Sant Pere. En els vuit anys que estigué domiciliat a la Selva, Muntanyola publicà els seus poemaris i viatjà pel país i
per Europa fent de missionar o requerit per les seves dots d'orador. També col·laborà puntualment en iniciatives culturals de la vila, com
amb l'associació Adesel o els aplecs de Paretdelgada.
El seu nomenament com enònom de Salou, l'any 1960, cancel·là el període de porcripció que havia patit a la Selva. A la vila marinera, que
començava a viure l'esclat turístic i cosmopolita, ultra la labor merament pastoral a la parròquia de Santa Maria, Muntanyola es dedicà,
entre d'altres coses, a escriure la biografia del cardenal Vidal i Barraquer i a convocar uns premis literaris anuals, fins a la seva mort, que li
arribà el 1973, quan tenia cinquanta-sis anys.

11. SANT PERE DE LA SELVA
Des de Sant Pere del Puig,
veig la vila de la Selva.
Corre un vent que dóna enuig,
mes la vila de la Selva
ni protesta ni se’n fuig.
Des de dalt capto el tragí
de la gent i la baralla
per a viure o per morir,
per comptar amb un jaç de palla
i una mica de pa i vi.
Aquí munta la remor
de la Vila atrafegada.
Juga i dansa i va al sermó
i, potser, a Paretdelgada
per miracles i perdó.
Des del cim del turó verd
amb la cresta de l’Ermita,
guaito al Camp festiu i gerd.
I Sant Pere que hi habita
s’hi encanta boca-obert.
Ramon Muntanyola

12. LA SELVA DEL CAMP
Cada casa una botiga
al llarg del carrer Major.
Un somriure a cada porta,
i a cada cantó una font.
Una noia que es pentina
quan el sol cau al terrat,
i una mica de sardana
el diumenge, al cap al tard.
Flaire d’encens i d’espígol
per l’aire llis i els conreus...
(Passa un ocell)- Em diries
si és una vila del cel?
Ramon Muntanyola

13. Webgrafia
Pàgina web de l'Ajuntament de la Selva del Camp
http://www.laselvadelcamp.org/pagina/personatges-il%C2%B7lustres
http://www.laselvadelcamp.org/pagina/pagines-literaries
Bibliografia
MASDEU GUITERT, Joaquim M La Selva del Camp:
Cossetània Edicions. Col·lecció La Creu de Terme, 2014
Autora de la presentació
Lluïsa Garriga i Martínez