1. LA NARRACIÓ
APRENEM A ESCRIURE HISTÒRIES

2. QUÈ ÉS UNA NARRACIÓ?
• Una NARRACIÓ és un tipus de text.
• En aquest text ocorren uns fets que poden
ser reals o imaginaris.
• Aquests fets (aquestes coses que passen a
la narració) estan relacionats entre sí i
formen una HISTÒRIA.

3. TÍTOL DE LA NARRACIÓ
• Les narracions o històries tenen un TÍTOL.
• El títol és el nom que se li posa a una història.
• Sol aparèixer al principi o a la coberta del
llibre.
• És important que el títol sigui original ja que
així ens farà més ganes llegir la història.

4. ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ
La NARRACIÓ sol tenir 3 parts:
INTRODUCCIÓ
NUS
DESENLLAÇ

5. ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ
• INTRODUCCIÓ: és el principi de la història.
Aquí es presenten els personatges, el lloc i
l’època on ocorre la història.
• NUS: és la part de la història on sorgeix el
problema. És la part més llarga.
• DESENLLAÇ: és el final de la història. Ens
explica de quina manera es resol el
problema i com acaba la història.

6. ELS PERSONATGES
Són un element fonamental en la narració.
Normalment hi ha:
 Un personatge principal, o més d'un.
Uns personatges secundaris.

7. ELS PERSONATGES
• El personatge principal.
És el protagonista i surt, pràcticament, al
llarg de tota la història. És el personatge del
qual se'ns dóna més informació.
Els personatges secundaris.
Són la resta de personatges que apareixen
a la narració. Solen participar només en una
part del relat. D'aquest personatges no se'ns
dóna tanta informació.

8. EL TEMPS
• La història ocorre en un TEMPS determinat: al
present, al passat o al futur.
• Per això no poden aparèixer ni situacions ni
objectes ni personatges que no siguin propis
del temps en què transcorre la història.

9. L’ESPAI
• És el LLOC on ocorre la història.
• En les narracions sol haver una descripció
del lloc o dels llocs on ocorre la història.

10. EN PERE I EL LLOP
Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles
i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.
Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi
havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:
-Socors! el llop! que ve el llop!
Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que
demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada
del pastor. I es van enfadar, i molt!
Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetirla. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar
- Socors! el llop! que ve el llop!
Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliarlo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.
Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb
el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.
L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan
recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se
el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar
- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!
Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.
El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada
cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.
I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes
quantes i enduent-se'n una per menjar.