Aquest és un power point sobre un dels poemes del llibre d'Antropologia Catalana, aquest es diu La Pàtria i és de l'autor Bonaventura Carles Aribau. Hi ha tot l'anàlisi del poema ja sigui d'estrutuctura, forma, mètrica, vocabulari i la seva valoració. Espero que us sigui de gran ajuda!

2. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.

3. 25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més
sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del
cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la
mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta
edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor
ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat

4.  Explicació del vocabulari
 Anàlisi del contingut
- Tema
- Estructura
- Informació de cada estrofa
- To i intenció del poema
 Anàlisi de la forma
- Mesura dels versos
- Rima
- Determinar tipus de composició estròfica
- Figures retòriques
 Valoració del poema

5. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.
Conhort: Animar

6. 25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més
sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del
cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la
mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta
edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor
ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Acataren: Manifestar
Agravis: Venjar
Llemosí: Valencià
Puix: Doncs
Ix: Sortir

7.  Elogi fonamentat per:
- L’enyorament de la llengua catalana
com a símbol de la pàtria.
- La valoració de la llengua com una
forma per expressar els sentiments.

8. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
INTRODUCCIÓ AL TEMA

9. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.
ELOGI I CONCLUSIÓ DEL CATALÀ

10. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor
ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més
sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del
cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la
mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta
edat.
ELOGI I CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA

11. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-
siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la
pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos
distingia,
per lo repòs etern, per lo color més
blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton
alt palau,
com guardia vigilant cobert de boira e
neu,
Guaites per un forat la tomba del
Jueu,
e al mig del mar immens la
mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents
Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill
los plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres
apartades,
son gust perden los fruits, e son
perfum les flors.
INTRODUCCIÓ RECORD LLENGUA CATALANA

12. Qué val que m’haja tret una
engayosa sort
a veure de més prop las torres
de Castella,
Si el cant del trobador no sent la
mia orella,
20 ni desperta en mon pit un
generós record?
En va a món dolç país en ales jo
em transport,
e veig del Llobregat la platja
serpentina
que fora de cantar en llengua
llemosina,
no em queda més plaer, no tinc
altre conhort.
25 Plau-me encara parlar
la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de
llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts
que acataren los reis,
defenguéren llurs drets,
venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que,
al sonar en sos llavis
30 per estranya regió
l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos
llars no es consum ni
s’enyora,
ni cull del mur sagrat las
lira dels seus avis!
ELOGI A LA LLENGUA CATALANA

13. En llemosí sonà lo meu primer
vagit,
quant del mugró matern la
dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava
cada dia,
e càntincs llemosins somiava
cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb
mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua
altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir
ni ment, puix surten mas raons
del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte
més sagrat
que puga d’home en cor gravar la
mà del cel,
oh llengua a mos sentits més
dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma
innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon
cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la
glòria
e passe per ta veu son nom e sa
memòria
als propis, als estranys, a la
posteritat
CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA

14.  INTENCIÓ
- Enyorar
- Elogiar
 TO
- Nostàlgia
- Sentiment
A la llengua catalana

17. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q
que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, 12 R
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 12 Q
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat 12 Q
Cessarà de cantar de mon patró la glòria 12 S
e passe per ta veu son nom e sa memòria 12 S
als propis, als estranys, a la posteritat. 12 Q

18.  Consta de:
- 6 octaves reials
- 8 versos alexandrins (12 síl·labes)
 Rima consonant. Masculina i femenina.

19. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
Paral·lelismes
Metàfores
Anàfores
Hipèrbaton

20. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.

21. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més
sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del
cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la
mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta
edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor
ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Paral·lelismes
Metàfores
Anàfores
Hipèrbaton

22.  Primer poema culte publicat segons els
nous gustos romàntics.
 Un dels grans exponents de la ideologia
dels poetes renaixentistes.
 La pàtria, la fe, la llengua, l’amor… són
els elements que resumeixen, el que
tradicionalment ha representat la
identitat catalana.