SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 45
Baixar para ler offline
Reproducció i SexualitatReproducció i Sexualitat
• La funció de la reproducció garanteix la
supervivència de l’espècie.
• En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el
que vol dir que només és possible entre dos
individus de diferent sexe que produeixen
cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home
produeix espermatozoides i la dona òvuls.
• La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com
fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans
reproductors de la dona (fecundació interior).
• La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es
multiplica constantment originant un embrió.
• El desenvolupament embrionari, que té lloc en
l’interior de l’aparell reproductor femení
(viviparisme) originarà un nou ésser.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb
característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual).
Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
HOME DONA
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és
diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per
l’acció d’hormones.
LA SEXUALITAT
La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes
psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos.
L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb
el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la
repressió sexual.
La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les
seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la
tercera edat, etc.
LA FORMACIÓ DELS GÀMETES
L’aparell reproductor és l’encarregat de produir, mitjançant la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes,
procés que s’activa a partir de la pubertat.
ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS
Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.
MADURESA SEXUAL
N
E
N
E
S
N
E
N
S
La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció.
En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)
La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una
bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura
inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides.
El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada
i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell
anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor
s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)
Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt
replegats anomenats túbuls seminífers.
Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle
anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra,
que comunica amb l’exterior.
També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que
permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules
seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la
espermatogènesis o formació dels espermatozoides .
També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l'hormona testosterona,
responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.).
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.
ELS TESTICLES
Secció d’un túbul seminífer
LES GLÀNDULES ANNEXES
Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu
viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules
annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament
s'ejaculen uns 3cm3
de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3
aprox.
Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en
fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca
la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata.
Vesícula seminal
Conducte deferent
Epidídim
Testicle
Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels
residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen
LES GLÀNDULES ANNEXES
La PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa
abraçant la uretra en el seu primer tram.
La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que l’interior del penis
presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i
cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang.
Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis.
EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS
COSSOS
CAVERNOSOS
COS ESPONJÓS
Gland Uretra
Corona
Uretra
COSSOS
CAVERNOSOS
prostata
bufeta
urinària
testicles
vesícules
seminals
glàndula de
Cowper
prostata
gland
meat urinari
cos esponjós
ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
cossos
cavernosos
uretratúbuls
seminífers
testicles
escrot
epidídim
conductes
deferents
En un espermatozoide distingim les següents parts:
•Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per
degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .
•En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia
necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul.
•La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení.
ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement).
És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat,
alimenta a l'embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament
format.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva.
Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot
diferenciar els següents elements:
• els dos llavis majors,
• els dos llavis menors,
• el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible),
• l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de
l'orina)
• l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que
està parcialment tancat per una membrana anomenada
himen que s'esquinça en realitzar el primer coit.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals.
Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi.
Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels
ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques
que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on
l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.
L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8
centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada
endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement.
Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió
coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina.
La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la
relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal.
L’himen és una membrana que tapa l’entrada.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
L’ÒVUL
Són cèl·lules immòbils i grans.
Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps.
En aquest interval serà fecundat o morirà.
Corpuscle polar
Corona radiada
Capa pel·lúcida
Nucli
Citoplasma
EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa
embrionària.
En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns
fol·licles similars a uns sacs.
El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat.
De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés,
controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual.
La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable,
fins i tot en una mateixa dona.
El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i
passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que
aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter.
Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi,
procés conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà
l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter
en el cas que hi hagi fecundació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA
En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder
nodrir el futur embrió.
Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.
Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció
d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una
hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle
menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic
LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les
trompes de Fal·lopi.
Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES
L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la
membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.
Zigot
Fecundació
Òvul
Implantació
Mòrula
Espermatozoides
LA FECUNDACIÓ
El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a
dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar
de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un
estat que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a
l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà
lloc a l’embrió.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de
teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes.
Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els
productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva.
La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el
desenvolupament de les glàndules mamàries.
LA PLACENTA
Embrió
Placenta
LA GESTACIÓ O EMBARÀS
1r mes (4 setmanes)
2n mes (8 setmanes)
3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)
IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars
i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba
amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern.
El part es divideix en tres períodes o fase:
- Període de dilatació
- Període d'expulsió
- Període de deslliurament
En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se
cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts.
La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es
dilata fins a tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores.
EL PART: FASE DE DILATACIÓ
EL PART: FASE D’EXPULSIÓ
És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura.
Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el
bebè és empès cap a l’exterior.
A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de
primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina.
El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest
tortuós passadís.
Canal del part
Les contraccions de l’úter
i els músculs abdominals
impulsen als nens cap a l’exterior
Dilatació
del coll uterí
i la vagina
Embrió de 5 setmanes (10 mm)
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat
d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies.
http://www.youtube.com/watch?v=iNOYgE8xIVQ&feature=related
Fragments de “En el vientre materno”
http://www.youtube.com/watch?v=Ghzufs5asRw&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=znX3v4iwFrc&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=vAs4ZtJBMrw&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=5iwYzQZQqTg&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=_kt2e5OYKUQ&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=7wlFpiX2CDs&feature=relmfu
Us recomano visionar els videos 1, 6 i 7
1
2
3
4
5
6
7
La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim.
Abarca totes àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals.
La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida,
han de ser tractades amb naturalitat. Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir
dubtes i poder així prendre decisions responsables sobre el nostre comportament.
LA SEXUALITAT
EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS
MÈTODES
Que impedeixen
la fecundació
Mètodes químics
Mètodes de barrera
Altres mètodes
Que impedeixen la nidació
PRESERVATIU MASCULÍ
PRESERVATIU FEMENÍ
DIAFRAGMA
PEGAT
PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ
ESPERMICIDA
MARXA ENRERE
MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL
MÈTODE D’OGINO-KNAUS
DISPOSITIU INTRAUTERÍ
PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA
ANELL VAGINAL
MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL
CANDIDIASI GONORREA SÍFILIS SIDA
Agent causal Fong: Candida
albicans
Bacteri: Nesseira
gonorrhoeae
Bacteri: Treponema
pallidum
Virus: Virus de la
Immunodeficiència
Humana
Localització Pell i mucoses. Mucoses de l’aparell
gènitourinari.
Aparició d’un xancre en
el punt d’entrada de la
infecció.
El virus es troba
present a la sang,
l’esperma, …
Símptomes Coïssor de l’àrea
genital. Emissió de fluix
vaginal espès.
Inflamació de la uretra.
En la dona pot passar
desapercebuda.
Als tres mesos:
erupcions cutànies. El
bacteri s’escampa per
tot el cos. Si no es
tracta pot ocasionar la
mort.
Símptomes diversos
degut a l'afebliment del
sistema immunitari.
Tractament Antifúngics Antibiòtics Antibiòtics Antiretrovirals
Prevenció Higiene i ús del
preservatiu.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.
http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php
Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm
Làmines interactives de l’aparell reproductor
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe
Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat
PER SABER-NE MÉS...

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Òrgans reproductors
Òrgans reproductors Òrgans reproductors
Òrgans reproductors redrinxols
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductoramada5
 
Exercicis reproduccio 1
Exercicis reproduccio 1Exercicis reproduccio 1
Exercicis reproduccio 1jordiclave
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductorCC NN
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductorCC NN
 
La reproducció humana
La reproducció humana La reproducció humana
La reproducció humana Maria Salom
 
Treball reproducció humana
Treball reproducció humanaTreball reproducció humana
Treball reproducció humanaGuillemmusic
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humanaMprof
 
Fecundació
FecundacióFecundació
FecundacióMprof
 
aparell reproductor
aparell reproductoraparell reproductor
aparell reproductorannasoler79
 
L'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CSL'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CSlimogeslimoges
 
Aparell reproductor xiscapm
Aparell reproductor xiscapmAparell reproductor xiscapm
Aparell reproductor xiscapmXisca25
 
Cicle menstrual jordi
Cicle menstrual jordiCicle menstrual jordi
Cicle menstrual jordijordiclave
 
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiaAparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiamamacal
 
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióLes cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióMarian Ferragut Roser
 

Mais procurados (20)

Òrgans reproductors
Òrgans reproductors Òrgans reproductors
Òrgans reproductors
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Exercicis reproduccio 1
Exercicis reproduccio 1Exercicis reproduccio 1
Exercicis reproduccio 1
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
La reproducció humana
La reproducció humana La reproducció humana
La reproducció humana
 
Treball reproducció humana
Treball reproducció humanaTreball reproducció humana
Treball reproducció humana
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humana
 
Fecundació
FecundacióFecundació
Fecundació
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
aparell reproductor
aparell reproductoraparell reproductor
aparell reproductor
 
L'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CSL'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CS
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor xiscapm
Aparell reproductor xiscapmAparell reproductor xiscapm
Aparell reproductor xiscapm
 
Cicle menstrual jordi
Cicle menstrual jordiCicle menstrual jordi
Cicle menstrual jordi
 
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiaAparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculi
 
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióLes cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
 

Semelhante a Aparellreproductor 110208073254-phpapp01

Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducciómgil2243
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell ReproductorSimbiosi
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum6sise
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)Panotx
 
Powerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediPowerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediamayans
 
La reproduccio
La reproduccioLa reproduccio
La reproduccioManquela
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau parejacllistar
 
La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4Maria Salom
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les personesJoan Camps Pons
 

Semelhante a Aparellreproductor 110208073254-phpapp01 (20)

Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell Reproductor
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)
 
Powerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediPowerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de medi
 
La reproduccio
La reproduccioLa reproduccio
La reproduccio
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau pareja
 
Els caràcters sexuals
Els caràcters sexualsEls caràcters sexuals
Els caràcters sexuals
 
La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4
 
La Reproducció
La ReproduccióLa Reproducció
La Reproducció
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les persones
 
Reproducció humana p.point
Reproducció humana p.pointReproducció humana p.point
Reproducció humana p.point
 
Cos huma la reproducció
Cos huma la reproduccióCos huma la reproducció
Cos huma la reproducció
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 

Mais de 196062

Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18196062
 
Temporització fq17.18
Temporització fq17.18Temporització fq17.18
Temporització fq17.18196062
 
Temporització 4t
Temporització 4tTemporització 4t
Temporització 4t196062
 
Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601196062
 
L’hort com ecosistema
L’hort com ecosistemaL’hort com ecosistema
L’hort com ecosistema196062
 
Temporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshareTemporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshare196062
 
Temporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshareTemporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshare196062
 
Programacio 2016 17
Programacio 2016 17Programacio 2016 17
Programacio 2016 17196062
 
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16196062
 
Temporització 15.16
Temporització 15.16Temporització 15.16
Temporització 15.16196062
 
Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1196062
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleu196062
 
Nanotubs de carboni
Nanotubs de carboniNanotubs de carboni
Nanotubs de carboni196062
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics196062
 
Preparació control t1
Preparació control t1Preparació control t1
Preparació control t1196062
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula196062
 

Mais de 196062 (16)

Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18
 
Temporització fq17.18
Temporització fq17.18Temporització fq17.18
Temporització fq17.18
 
Temporització 4t
Temporització 4tTemporització 4t
Temporització 4t
 
Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601
 
L’hort com ecosistema
L’hort com ecosistemaL’hort com ecosistema
L’hort com ecosistema
 
Temporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshareTemporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshare
 
Temporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshareTemporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshare
 
Programacio 2016 17
Programacio 2016 17Programacio 2016 17
Programacio 2016 17
 
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16
 
Temporització 15.16
Temporització 15.16Temporització 15.16
Temporització 15.16
 
Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleu
 
Nanotubs de carboni
Nanotubs de carboniNanotubs de carboni
Nanotubs de carboni
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics
 
Preparació control t1
Preparació control t1Preparació control t1
Preparació control t1
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 

Aparellreproductor 110208073254-phpapp01

  • 2. • La funció de la reproducció garanteix la supervivència de l’espècie. • En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que només és possible entre dos individus de diferent sexe que produeixen cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home produeix espermatozoides i la dona òvuls. • La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans reproductors de la dona (fecundació interior). • La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es multiplica constantment originant un embrió. • El desenvolupament embrionari, que té lloc en l’interior de l’aparell reproductor femení (viviparisme) originarà un nou ésser. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
  • 3. En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual). Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS HOME DONA
  • 4. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per l’acció d’hormones.
  • 5. LA SEXUALITAT La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos. L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la repressió sexual. La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la tercera edat, etc.
  • 6. LA FORMACIÓ DELS GÀMETES L’aparell reproductor és l’encarregat de produir, mitjançant la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s’activa a partir de la pubertat.
  • 7. ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.
  • 8. MADURESA SEXUAL N E N E S N E N S La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció. En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta.
  • 9. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN) La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides. El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.
  • 10. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN) Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats túbuls seminífers. Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle anomenada epidídim. Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra, que comunica amb l’exterior. També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
  • 11. A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis o formació dels espermatozoides . També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l'hormona testosterona, responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.). Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació. ELS TESTICLES Secció d’un túbul seminífer
  • 12. LES GLÀNDULES ANNEXES Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen. Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3 aprox. Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata. Vesícula seminal Conducte deferent Epidídim Testicle
  • 13. Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen LES GLÀNDULES ANNEXES La PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa abraçant la uretra en el seu primer tram. La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
  • 14. L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang. Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis. EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS COSSOS CAVERNOSOS COS ESPONJÓS Gland Uretra Corona Uretra COSSOS CAVERNOSOS
  • 15. prostata bufeta urinària testicles vesícules seminals glàndula de Cowper prostata gland meat urinari cos esponjós ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ cossos cavernosos uretratúbuls seminífers testicles escrot epidídim conductes deferents
  • 16. En un espermatozoide distingim les següents parts: •Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma . •En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul. •La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení. ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
  • 17. L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona. També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement). És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat, alimenta a l'embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament format. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
  • 18. El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva. Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot diferenciar els següents elements: • els dos llavis majors, • els dos llavis menors, • el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible), • l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de l'orina) • l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està parcialment tancat per una membrana anomenada himen que s'esquinça en realitzar el primer coit. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
  • 19. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi. Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.
  • 20. L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina. La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal. L’himen és una membrana que tapa l’entrada. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
  • 21. L’ÒVUL Són cèl·lules immòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà fecundat o morirà. Corpuscle polar Corona radiada Capa pel·lúcida Nucli Citoplasma
  • 22. EL CICLE MENSTRUAL El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa embrionària. En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs. El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés, controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual. La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.
  • 23. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter. Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi, procés conegut com ovulació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
  • 24. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder nodrir el futur embrió. Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.
  • 25. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies. Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle menstrual. EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
  • 27. LA FECUNDACIÓ La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les trompes de Fal·lopi. Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
  • 28. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul. El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.
  • 30. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat que es denomina blàstula . Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió. LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
  • 31. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
  • 32. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes. Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva. La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el desenvolupament de les glàndules mamàries. LA PLACENTA Embrió Placenta
  • 33. LA GESTACIÓ O EMBARÀS 1r mes (4 setmanes) 2n mes (8 setmanes) 3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)
  • 34. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
  • 37. EL PART El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern. El part es divideix en tres períodes o fase: - Període de dilatació - Període d'expulsió - Període de deslliurament
  • 38. En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts. La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es dilata fins a tenir una obertura de 10 cm. Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”). Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores. EL PART: FASE DE DILATACIÓ
  • 39. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura. Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el bebè és empès cap a l’exterior. A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina. El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest tortuós passadís. Canal del part Les contraccions de l’úter i els músculs abdominals impulsen als nens cap a l’exterior Dilatació del coll uterí i la vagina
  • 40. Embrió de 5 setmanes (10 mm) EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies.
  • 41. http://www.youtube.com/watch?v=iNOYgE8xIVQ&feature=related Fragments de “En el vientre materno” http://www.youtube.com/watch?v=Ghzufs5asRw&feature=relmfu http://www.youtube.com/watch?v=znX3v4iwFrc&feature=relmfu http://www.youtube.com/watch?v=vAs4ZtJBMrw&feature=relmfu http://www.youtube.com/watch?v=5iwYzQZQqTg&feature=relmfu http://www.youtube.com/watch?v=_kt2e5OYKUQ&feature=relmfu http://www.youtube.com/watch?v=7wlFpiX2CDs&feature=relmfu Us recomano visionar els videos 1, 6 i 7 1 2 3 4 5 6 7
  • 42. La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim. Abarca totes àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals. La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida, han de ser tractades amb naturalitat. Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions responsables sobre el nostre comportament. LA SEXUALITAT
  • 43. EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS MÈTODES Que impedeixen la fecundació Mètodes químics Mètodes de barrera Altres mètodes Que impedeixen la nidació PRESERVATIU MASCULÍ PRESERVATIU FEMENÍ DIAFRAGMA PEGAT PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ ESPERMICIDA MARXA ENRERE MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL MÈTODE D’OGINO-KNAUS DISPOSITIU INTRAUTERÍ PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA ANELL VAGINAL
  • 44. MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL CANDIDIASI GONORREA SÍFILIS SIDA Agent causal Fong: Candida albicans Bacteri: Nesseira gonorrhoeae Bacteri: Treponema pallidum Virus: Virus de la Immunodeficiència Humana Localització Pell i mucoses. Mucoses de l’aparell gènitourinari. Aparició d’un xancre en el punt d’entrada de la infecció. El virus es troba present a la sang, l’esperma, … Símptomes Coïssor de l’àrea genital. Emissió de fluix vaginal espès. Inflamació de la uretra. En la dona pot passar desapercebuda. Als tres mesos: erupcions cutànies. El bacteri s’escampa per tot el cos. Si no es tracta pot ocasionar la mort. Símptomes diversos degut a l'afebliment del sistema immunitari. Tractament Antifúngics Antibiòtics Antibiòtics Antiretrovirals Prevenció Higiene i ús del preservatiu. Utilització de preservatius. Utilització de preservatius. Utilització de preservatius.
  • 45. http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm Làmines interactives de l’aparell reproductor http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat PER SABER-NE MÉS...