1. Manresa, octubre 2013
Exemplar número 10
Coordinació Josep Xicota
El reportatge
Text i fotografies, Josep Xicota
Salvem el Teatre Conservatori!
El Teatre Conservatori té l’espasa de Dàmocles al
damunt a l’espera de si tira endavant, o no, la proposta
d’enderroc per reordenar la plaça de Sant Domènec,
recollida en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM). Si, si, la piconadora podria ser la darrera
“batuta” que s’aixequés al Teatre Conservatori, aquesta
vegada com a arma mortal. La proposta no és, però, cap
novetat. Hi ha curiosos antecedents que, per sort no van
prosperar, i que semblen talment una noticia futurista.
Fa setanta set anys (77), el 7 de novembre de 1936, que
“l’Ajuntament acordà l’enderroc de l’edifici del Teatre
Conservatori, les dependències i edificis annexos i la illa
compresa entre el carrer Jaume I i Fius i Palà per tal que
Vista general del Teatre Conservatori.
restés una plaça regular i digna de la importància de
Manresa”. Aquest acord suscità l’oposició, talment com
succeeix ara, d’entitats culturals i estaments musicals de la ciutat alarmats pel que significaria la pèrdua del teatre
municipal, (en aquest moment hi ha 70 entitats adherides al manifest “Conservem el teatre Conservatori”). La
veritable i efectiva oposició va produir-la però, en aquells moments, la manca de recursos econòmics per una
operació de tanta envergadura i les circumstàncies de la Guerra Civil amb urgències molt més inajornables. Ara les
opcions de supervivència del teatre que, “ha estat des de la seva construcció i durant moltes dècades el local
d’espectacles més important, el coliseu de la ciutat”, passen per la promesa feta pública per l’alcalde, Valentí Junyent
(CiU), de convocar una “consulta” entre els manresans/nes el 2014, per decidir si volem una plaça més àmplia i un
edifici comercial, o bé el que durant 135 anys ha format part del panorama urbà d’un munt de generacions així com
un auditori insigne i referent de la nostra ciutat. En aquest mateix acte, segons crònica de “El setmanari.cat” del
passat 12 de juliol, Ramon Bacardit, regidor d’Urbanisme i Paisatge de l’Ajuntament va explicar que “al llarg de les
sessions de treball s’ha intentat recollir l’esperit del que ens heu anat transmetent (...) el document d’avanç del Pla és
això, un to i un ritme, però no pas una simfonia acabada: les notes no estan posades encara” (sic).
El naixement del Teatre Conservatori
El seu nom en delata l’origen històric; és el teatre del que havia d’ésser “Conservatorio de música y declamación”, en
virtut del compromís de l’Ajuntament en sol·licitar-ne i rebre’n la propietat de l’antic convent dels frares
predicadors, confiscat per l’Estat l’any 1835. El projecte de construir-lo en el claustre de Sant Domènec va acordar-se
el 1861, però no pogué ésser inaugurat fins el 9 de novembre de 1878 (amb la representació de “Un drama nuevo”,
de Tamayo y Baus, per la companyia d’Adelardo Rodriguez). D’això ja fa 135 anys.
Cronològicament, el teatre del Conservatori va ésser el primer local de cinema de Manresa. Això succeïa el
diumenge dia 27 de desembre de 1896. La premsa anunciava el gran esdeveniment del “Kinematógrafo” qualificantlo d’invent sensacional “última sublime creación de la inteligencia humana”, segons el “Diario de Avisos” i garantint

2. que era un espectacle altament científic. Segons explica
Josep Maria Gasol en l’apartat dedicat als espectacles de
la “Història de la ciutat de Manresa, volum 3”, el clero i
demès cercles dretans van veure amb bons ulls el nou
invent. El que volia dir que era cosa bona, moral i seriosa.
Se’ns dubte el Teatre Conservatori ha tingut, té i,
esperem, tindrà un rellevant paper com a vincle cultural
en la vida de generacions de manresans.
D’altre banda també és cert que l’escenari del
Conservatori no sempre ha estat instrument o sinònim de
cultura. En el decurs de la seva dilatada vida ha acollit tota
mena de gèneres teatrals possibles: de l’opera a la revista,
de l’alta comèdia al vodevil, o de les representacions de la
Passió a espectacles titllats merescudament de sicalíptics.
Façana del Teatre Conservatori a la Muralla de Sant Domènec.
Els orígens i la propietat
El 1835 es va publicar un Reial Decret que suprimia tots els convents i monestirs religiosos que no arribessin a un
mínim de membres i els seus béns posats a subhasta. A Manresa aquesta ordre va afectar als convents dels mínims,
dominics i carmelites.
Els dominics tenien al costat de Sant Domènec o dels Predicadors, l’església i el convent amb l’hort corresponent.
D’acord amb aquest decret l’ajuntament va demanar a l’Estat que li fos cedit tot l’edifici de Sant Domènec amb la
intenció de destinar-lo “a escuela pública y otros objetos de utilidad comuna“. No fou, però, fins el 23 de juny de
1849 quan, en presència del notari Francesc Mas, una comissió de l’ajuntament va prendre possessió de l’antic
convent dels Dominics de mans de Joaquim Puig, administrador de finques de l’Estat.
L’església es va convertir en la “Parròquia de Sant Pere Màrtir”, sant que, curiosament era dominic, que fou
enderrocada el setembre de 1936, just en esclatar la guerra civil, i que ocupava l’actual plaça de Sant Domènec. Els
horts es van posar a subhasta i després de molts “estires i arronses” donaren lloc a l’actual carrer Jaume I.
El convent en els primers deu anys va ser utilitzat com a caserna –juntament amb el convent del Carme i el dels
Caputxins de les Escodines- per allotjar la nombrosa tropa que hi havia a la ciutat amb motiu de la segona guerra
carlina, anomenada també la “guerra dels matiners”. A principis dels seixanta del segle XIX l’ajuntament va fer
pressió per poder desocupar-lo dels militars i fer-hi una escola. Finalment aquests anaren tots a la caserna del Carme
i el convent es va convertit en escola i habitatge pels mestres.
La tramoia no ofereix cap dubte sobre les capacitats escèniques
del Conservatori.
L’any 1861 l’ajuntament va projectar la construcció d’un
teatre al solar del claustre de Sant Domènec. Malgrat
aquesta primera intenció no fou fins l’any 1872 quan el
pla municipal, que contemplava un Conservatori amb
càtedres de declamació, música i cant, va rebre
l’autorització per part de Govern Civil.
El teatre, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol i
amb decoració d’Andreu Molleví, va ser possible gràcies
a la creació d’una junta d’accionistes i d’uns pactes amb
l’ajuntament que establien que el teatre era de
propietat municipal però es cedia a aquesta junta
perquè s’encarregués de la seva explotació i
manteniment. La Junta es va constituir el 4 d’abril de
1878 i amb un capital inicial de 197.000 rals va vendre
accions de 1.000, 800 i 600 rals.

3. La societat, formada per 110 socis, aplegava la major
part dels noms de la burgesia local com Manuel Oms,
Francisco Basomba, Prudencio Comellas, Bernardino
Alcañiz o Ignacio Sostres. El cost de les obres va ser de
274.361 rals.
El Conservatori, un teatre clàssic a la italiana
Amb un fossat d'orquestra amb capacitat per a 25
músics i un escenari de 140 m2 el Conservatori és un
teatre acollidor, evocador d'altres èpoques, que
encomana solemnitat als espectacles que acull el seu
escenari. A més a més, la proximitat del pati de
butaques a l'escenari fa que el teatre desprengui un
caliu especial.
La “pinta” del Teatre Conservatori, feta totalment de fusta.
Durant els últims 20 anys s'hi ha representat la programació estable de teatre, convertint-la en una sala emblemàtica
per la ciutat. Actualment, per les seves característiques tècniques és una sala adient per espectacles o actes de mitjà
format.
La pinta
Es troba situada a la part més enlairada de la caixa teatral i d’ella en pengen un munt d’estris imprescindibles pel
maneig de la maquinaria escènica, el control dels sistemes d’elevació o dels diferents elements d’il·luminació i
decorats. Les actuals definicions de la “pinta” ens parlen “d’una graella metàl·lica” quan la del Teatre Conservatori és
feta de fusta en la seva totalitat i amb un estat de conservació realment envejable.
1930-36 una etapa d’or
En aquest període les principals companyies que actuaren a Barcelona recalaren també a la nostra ciutat. Així els
manresans pogueren veure desfilar per l’escenari del Conservatori actors com Ricardo Calvo, Pius Daví, Guillermo
Marín, Paco Pierrà, Rafael Rivelles, Antonio Vico... i actrius de la categoria, Carmen Carbonell, M. Fernanda Ladrón
de Guevara, Irene López Heredia, Amparo Martí, Lola Membrives, Camila Quiroga, o la nostrada i gran actriu
Margarida Xirgú.
L’última representació va fer-se el 16 de juny de 1936, amb la comèdia Yo quiero, de Carlos Arniches, per la
companyia d’Aurora Redondo-Valeriano León. Al cap d’un més esclatà la Guerra Civil que va interrompre tantes i tan
belles iniciatives.
El Conservatori, entitat programadora
L'associació cultural Toc d'Espectacles, coneguda com a “El Galliner” i
ubicada al Teatre Conservatori, és la responsable de les programacions
municipals estables de teatre, dansa i música a Manresa. L'opció per implicar
voluntariat en la gestió directa de la política escènica local és fruit del procés
particular i irrepetible que va permetre recuperar el teatre Kursaal com a
espai escènic central de la ciutat.
I és que, sense “El Galliner”, no hi hauria avui ni teatre Kursaal ni MEES
(Manresana d'Equipaments Escènics), sense la necessitat col·lectivament
sentida i assumida de rehabilitar l'antic teatre Kursaal per convertir-lo en el
vaixell insígnia de les arts escèniques locals.
És sense cap mena de dubte una iniciativa per aplaudir, però també d’una
denúncia per a possibles receptors. Sembla inaudit que iniciatives com
El Galliner. Va fer les funcions de bar mentre aquestes s’hagin de gestionar a través del voluntariat.
el Conservatori va ésser un cinema.

4. Avui, Manresa disposa d'una excel·lent dotació d'espais
escènics i, per omplir-los de contingut, confia en la fórmula
que li ha funcionat en els darrers anys. Així, El Galliner,
amb un equip integrat per una dotzena de voluntaris,
continua al capdavant de les programacions: dissenyant
propostes diverses per a públics diversos; fent de cada
espectacle una experiència emocionant, única i sempre
diferent; buscant la complicitat del públic, de les
companyies, del teixit associatiu i de tothom que pugui
sentir-se vinculat als seus projectes; generant confiança i
apostant fort pel tracte directe i proper; esforçant-se per
trencar les barreres psicològiques, emocionals i educatives
que, massa sovint, s'alcen entre moltes persones i les arts
escèniques.
A les dependències del Teatre s’hi poden veure algunes de les
De tots els espais escènics manresans no en sobre cap. voltes de l’antic claustre de Sant Domènec.
Hem de pensar que només pel Teatre Conservatori hi
passen cada any unes cinquanta mil persones, que es diu aviat. A banda de ser la seu permanent del Cine Club
també encabeix el Col·lectiu de circ la Crica, l’associació per a la promoció d'Espectacles Infantils i Juvenils Imagina’t,
el Galliner, els Armats, l'empresa municipal Manresana d’equipaments escènics (MEES), l’Associació de Veïns Passeig
i rodalies, el centre de normalització lingüística Montserrat i la Fundació Orfeó Manresà.
Podeu descarregueu-vos les fotografies en alta resolució aquí:
(20,5 MB)
Editorial
Encetem el nostre editorial d’aquest mes amb una noticia que ens fa molta il·lusió, la família de Manresa a cop d’ull
segueix creixent en tots els sentits; a banda que cada vegada sou més els que la rebeu puntualment a la vostra bústia
de correu electrònic, en aquest exemplar hem de donar la benvinguda a l’articulista Isabel Caballo. El flamant nou
fitxatge de la revista s’encarregarà a partir d’ara de reflectir aquí el que molts pensen al carrer, en el nou apartat, que
hem anomenat “Més clar l’aigua”. Benvinguda Isabel!
Com ja vam fer en l’exemplar de setembre és obligat parlar de nou de la pàgina de “Fotografies antigues de
Manresa”. Les xifres se’ns disparen; actualment hi podem trobar prop de 1.500 fotografies, mentre que el nombre de
fans ha pujat ja a la bonica xifra de 3.000. No ens cansarem de repetir que assolir aquests dígits és exclusivament
mèrit vostre. Des del primer dia ens heu donat suport alhora que l’heu nodrit d’imatges entranyables que meravellen
a tothom.
Finalment, com be sabeu, hi ha moltes maneres per fer-nos arribar l’interès per rebre la revista. A l’adreça de correu
que està a la vostra disposició des del primer dia: manresaacopdull@gmail.com, s’hi ha afegit la que fem servir per
enviar-vos el butlletí: xicota@maunesabaters.cat, i la més utilitzada de totes, la mateixa pàgina de “Fotografies
antigues de Manresa”, on amb un senzill “privat” és molt fàcil i directe sol·licitar la subscripció.
Més clar l’aigua
Per Isabel Caballo
El Conservatori a terra?
El ple de l’Ajuntament, celebrat el passat mes de juny, va aprovar l’avanç del pla d’ordenació urbanística municipal
(POUM), que contempla, entre d’altres mesures l’enderrocament del Teatre Conservatori per a construir al seu lloc
un espai comercial.
Les raons esgrimides per justificar aquesta contundent actuació passen per optimitzar la peatonalització de la zona,
enllaçant el Passeig amb la Plaça de Sant Domènec, i tancant la Muralla de Sant Francesc al trànsit. També s’intenta
justificar l’acció argumentant que la ciutat ja disposa de suficients sales i no li cal mantindre el Teatre Conservatori.

5. Manresa és prou important, i la seva població i la seva comarca prou nombrosa, com perquè hi tinguin cabuda els
dos teatres principals, el Kursaal i el Conservatori, amb una oferta diferent cadascun d’ells, però no pas excloent
l’una de l’altra.
L’alcalde manresà, Valentí Junyent (CiU), davant el palpable rebuig dels ciutadans vers aquesta acció, ha promès, tal
i com s’explica al reportatge, convocar una consulta per l’any vinent en una data, però, encara per confirmar.
Evidentment, en aquest cas l’equip de govern haurà de posar damunt la taula arguments molt més sòlits que no pas
els esgrimits fins ara per justificar una acció d’aquesta mena. Tenim per davant, doncs, una excel·lent oportunitat
per a establir un autèntic, i esperem que profitós debat entre tots els àmbits de la ciutadania.
La capital del Bages ja gaudeix d’una àmplia oferta de botigues, restaurants, cafeteries, galeries comercials..... I en
canvi la volen privar d’un dels teatres de què disposa. Sembla què, davant de certs interessos, la cultura és el què
menys importa. I sembla, per sobre de tot, que el consistori aposta fermament i sense imaginació per un espai
públic privatitzat i al servei de la figura del consumidor, negant oportunitats de lleure, creixement personal, oci i
identificació amb la col·lectivitat, a la figura del ciutadà. Mirar de materialitzar l’equilibri entre ambdues figures, la
de ciutadà i la de consumidor, ha d’ésser prioritari a l’hora de prendre aquesta decisió.
I, a banda de tot plegat, queden moltes preguntes a l’aire: Si amb aquesta acció es diu que es vol donar vida al casc
antic, de quina manera sortirien beneficiats els botiguers de la zona? Tindrien la possibilitat de competir amb les
cadenes comercials que s’instal·larien dins el nou espai? I el capital necessari per portar a terme el projecte, d’ón
sortiria? És oportú, en moments de vaques magres com els que vivim actualment, que l’Ajuntament faci una
despesa tant important, i a l’hora tant dubtosa pel creixement econòmic de la ciutat?
Benvi Parrilla

6. Taulell d’activitats
CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL:
Biblioteca del Casino de Manresa
Calendari 2013-2014
Fa més de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreçat als adults
(pares, mestres, bibliotecaris…) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d’1/4 de 7 de la tarda. El calendari
d’aquest curs és el següent:
8 d’octubre
12 de novembre
10 de desembre
14 de gener
11 de febrer
11 de març
8 d’abril
15 de maig. Hi ha novetats!
10 de juny
Museu Comarcal de Manresa
ACTIVITATS:
Exposició: “Pau Casals i l’exili”. Del 27 de setembre a l’1 de desembre
Programació del Cine Club Manresa
Del 3 al 19 d’octubre de 2013
Dj. 3 · EL ALCALDE
Dg. 6 · UMBERTO D.
DIRECCIÓ: Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini i Diego Osorno
Auditori Plana de l'Om
20:00h. / Entrada gratuïta
DIRECCIÓ: Vittorio de Sica
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
Dg. 13 · EL DESENCANTO
Dc. 19 · TIERRA PROMETIDA
DIRECCIÓ i GUIÓ: Jaime Chávarri
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Gus van Sant
Auditori Plana de l'Om
20:00h. / Entrada gratuïta
Els museus de Manresa
Museu Comarcal
Via de Sant Ignasi, 36-40
93 874 11 55
Divendres i dissabte:
de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h.
Diumenges i festes :
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Gratuïta: jubilats, menors de 16
anys i tots els divendres per a
tothom.
Museu de Geologia
Av. Bases de Manresa, 61-73
93 877 72 41
Diumenge de 10 a 13 h.
Altres dies visites concertades
Entrada gratuïta.
Museu de la Tècnica
Crta. De Santpedor, 55
93 877 22 31
De dimarts a diumenge:
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Reduïda: 1,5 € per a jubilats,
estudiants i nens de 12 a 16
anys.
Gratuïta: menors de 12 anys,
docents i Club Súper 3.