2. La crisi econòmica i els joves
La joventut és una etapa clau en la vida de les persones.
Cal que els joves disposin d’un ventall el més ampli
possible d’oportunitats per a emancipar-se.
Les oportunitats que s’ofereixen als joves són més
importants que mai en època de crisi.
L’habitatge, la feina, la formació, el lleure... Però també la
mobilitat, la salut, la participació són eixos que han de fer
pivotar l’actuació de l’administració.
3. La crisi econòmica i els joves
Durant massa temps el govern de la ciutat ha donat
l’esquena a la gent jove en les seves necessitats reals
d’emancipació.
Això vol dir unes polítiques clares i transversals de suport a
l’emancipació dels joves.
Ens trobem a meitat de la vigència del Pla director de la
política de joventut 2006-2011, el Pla Jove BCN, i encara no
hem vist un redreçament de les polítiques de joventut d’aquest
Ajuntament.
4. La crisi econòmica i els joves
La crisi econòmica està incidint de forma preocupant en la
població jove de la ciutat; actualment un 34,2 % dels aturats
de la ciutat tenen entre 25 i 35 anys.
3000 persones joves més a l’atur
Es creen obstacles a les iniciatives emprenedores que
poden sorgir entre el col·lectiu jove i a les empreses noves
creades per ells
Els títols de transport augmenten un 4,7% de mitjana, i la T-
10 un 7%
La T-jove augmenta 4 €
5. La crisi econòmica i els joves
Una enquesta recent realitzada pel Gabinet d'Estudis Socials i
Opinió Pública (GESOP) parlava que aquells que tenen més por de
quedar-se a l’atur, segons sexe i edat, són les dones (19,5%) i els
joves de 18 a 29 anys (26,1%), fet que es constata en la data que
l’atur ha crescut un 12,24% entre els joves menors de 25 anys
Un estudi elaborat per UGT-Catalunya indica que el sistema
educatiu català ha creat per primer cop una generació de joves
pitjor formada que l’anterior, ja que el col·lectiu d’alumnes que
només compten amb estudis primaris ha augmentat un 52,6% en
els tres últims anys i ha augmentat un 8,4% el nombre de joves
parats compresos entre 16 i 24 anys.
6. La crisi econòmica i els joves
L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a presentar un
balanç sobre l’estat d’execució del Pla Jove el mes de desembre a
la Comissió de Cultura, i arribats al mes de desembre no ho ha fet.
Aquesta lleugeresa és encara més greu en un context de crisi
econòmica en la qual els joves són un dels col.lectius més
vulnerables.
Un cop fixades els objectius i les prioritats del Pla Jove es fa
necessari un impuls real de les polítiques d’emancipació dels joves
per part de l’Ajuntament i la resta d’administracions públiques.
7. Crítica del model
En època de crisi les polítiques de joventut han de ser
clares i orientades a:
Generar ocupació
Foment dels emprenedors
Formació de qualitat
Accés a l’habitatge
I garantir la mobilitat i el transport assequible dels joves
El Pla Jove BCN, tot i l’impuls del Consell de la Joventut de
Barcelona, no ha complert en el seu desplegament l’objectiu
de guiar una política transversal de joventut a la ciutat de
Barcelona.
8. Crítica del model
Generar ocupació
El Pla Jove es plantejava limitar la temporalitat dels treballadors més
joves, augmentar la qualitat del treball i aconseguir una major
estabilitat.
Tot això s’havia de fer establint plans i accions específics concertats
entre l’administració, els sindicats i la patronal.
Es volia regular les empreses de serveis integrals que són les
principals responsables de la precarietat laboral entre els joves en no
aplicar convenis col.lectius.
9. Crítica del model
Foment dels emprenedors
El Pla Jove conté mesures per recolzar els i les joves emprenedores
a través d’ajuts i finançament perquè pugin crear les seves pròpies
empreses.
Es volia fer difusió dels programes destinats a gent jove
emprenedora (Mentoring, Comunitat Virtual d’Emprenedors, viver
d’empreses, Centre per a la gent emprenedora).
També es pretenia impulsar nous filons d’ocupació entre els joves en
els àmbits dels serveis a la vida diària, serveis a la millora de la
qualitat de vida, relatius a l’esbarjo o el medi ambient.
10. Crítica del model
Formació de qualitat
El Pla Jove volia promoure la formació ocupacional continuada per a
joves, adequada al mercat i a les necessitats dels treballadors més
joves.
També es volia vincular millor la transició educació món del treball
amb la creació d’una borsa de treball efectiva als centres educatius.
Potenciar la realització de pràctiques a empreses per part de gent
jove amb discapacitat per facilitar la seva integració al món laboral.
Aquestes mesures tampoc s’han aconseguit tirar endavant degut a la
paràlisi del govern municipal de l’alcalde Hereu en matèria de
Joventut.
11. Crítica del model
Accés a l’habitatge
El Pla Jove vetllava per la construcció, tal i com regula el Pla
d’Habitatge de l’Ajuntament, de nous habitatges municipals tutelats
tant per a gent gran com a joves.
La dotació d’habitatge social per part de l’Ajuntament de Barcelona
s’ha mostrat clarament insuficient en els darrers anys.
A més a més la manca de transparència en l’adjudicació d’aquests
tipus d’habitatge ha fet caure la confiança dels joves en una política
clara d’accés a l’habitatge per part de l’Ajuntament.
12. Crítica del model
Transport assequible
El Pla Jove es proposava reduir les tarifes per aquelles persones
que es troben en atur o amb rendes inferiors a un determinat valor.
Aconseguir la integració tarifària total (bitllets senzills) i oferir més
descomptes en els títols de transport públic.
Com veurem més endavant aquest objectiu tampoc no s’ha
aconseguit. Tot el contrari ens trobem amb un increment del cost del
transport públic molt per sobre de l’IPC.
Aquestes mesures tindran un impacte molt negatiu en el procés
d’emancipació i autonomia dels joves.
13. Crítica del model
En conclusió
Hi ha una imatge de paràlisi entorn les polítiques de joventut a
Barcelona en un moment de crisi econòmica.
No hi ha un lideratge per part de l’Ajuntament per tal de facilitar
mesures a l’emancipació dels joves.
L’Ajuntament només creu en polítiques juvenils adreçades al lleure i
a activitats merament lúdiques.
Es va a remolc de les propostes que fan les entitats representades
al Consell de la Joventut de Barcelona.
14. Crítica del model
Com hem dit, en època de crisis les polítiques de joventut
han de ser clares i orientades a:
Generar ocupació
Foment dels emprenedors
Formació de qualitat
Accés a l’habitatge
I garantir la mobilitat i el transport assequible dels joves
15. Mesures per l’emancipació
Ocupació
Pla de recol·locació/reinserció per als aturats a sectors socials
emergents i nous focus de creació d’ocupació (serveis a les persones,
sector sanitari, TIC, energies renovables)
Pla de xoc pels aturats de llarga durada (tracte personalitzat+pla
d’orientació+formació+inserció laboral)
Bonificació del 50% de l’IAE per creació de contractes indefinits
16. Mesures per l’emancipació
Habitatge
Pla d’habitatge
Ajuntament avala en el lloguer d’habitatge
Xarxa d’oficines d’habitatge per districtes
Creació del Servei d’Habitatge Jove, vinculat al Consorci de
l’Habitatge de Barcelona
17. Mesures per l’emancipació
Emprenedors
Mapa de les professions i oficis i creació de plataforma de suport a
les professions
Ajuntament avala en la creació d’empreses
Pla d’ajuts als empresaris i autònoms que fomentin l’ocupació
(subvencions)
Diferir el pagament de l’IAE a les empreses amb resultats negatius
Oficina d’emancipació
Que Barcelona Activa s’impliqui financerament en els projectes que
promou mitjançant un sistema de préstecs sense interès per tal de
fomentar l’esperit emprenedor en èpoques de crisi
18. Mesures per l’emancipació
Formació
“Espais d’aterratge” per a estudiants de postgrau i joves
investigadors
Potenciar Barcelona Activa i el 22@
Pla de promoció en recerca i investigació per al teixit productiu
Foment de les escoles-taller com a via de la reintroducció en el
cicle formatiu i laboral
Biblioteques públiques 24/7 per exàmens
19. Mesures per l’emancipació
Transport
Aplicar mesures de descompte en el transport públic per facilitar la
mobilitat dels joves
Ampliació del bicing i carrils bici
Circulació de les motos pel carril bus
Pla de mobilitat i aparcament per les motocicletes
Una bona xarxa de transport públic a la nit
