En aquest article explico com els investigadors poden utilitzar algunes eines 2.0 per tal d'augmentar la visibilitat i l'impacte de les seves publicacions, i millorar així la seva reputació a la xarxa.
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
1. Recursos 2.0 per millorar la reputació
digital del personal investigador
Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes
d’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)
En un interessant article publicat a PLoS Biology (An Introduction to Social
Media for Scientists), Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de
la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de
comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que
aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges.
Per assolir aquest objectiu, però, cal aprendre a utilizar aquests mitjans
adequadament.
Imatge: Bulb social media icons (by ~sargsyan)
Certament, i com explica Kathryn Eccles (Universitat d’Oxford) en aquest article
publicat a The Guardian, la vida acadèmica ha hagut de ser reinventada en aquesta
era digital que ens ha tocat viure, a causa de l’aparició d’Internet i els mitjans de
comunicació social. En aquest article ens centrarem en dos d’aquests mitjans: els
blogs i Twitter.
Pel que fa als blogs, un investigador que escrigui un blog o participi en un blog
col·lectiu pot gaudir dels avantatges d’aquest recurs:
Els blogs contribueixen a augmentar l’impacte de les publicacions i la
possibilitat de ser citats
El fet que els articles puguin ser comentats permet articular converses entre el
personal investigador
2. Permeten compartir recursos i resultats
Permeten la difusió del coneixement entre el gran públic a un cost molt baix
Es poden utilitzar com a eina de suport a l’activitat docent
Permeten crear una marca personal i tenir influència mediàtica
La importància de tenir blog per a un recercaire queda reflectida en aquest
recomanable article dels professors Patrick Dunleavy i Chris Gilson (London School
of Economics), on expliquen detalladament la utilitat dels blocs acadèmics i altres
formes de comunicació vinculades a les xarxes socials.
Pel que fa a Twitter, hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors
difonen els seus articles mitjançant aquesta xarxa social, hi ha un increment notable
en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. En aquest post,
concretament, Melissa Terras (University College London) demostra com la difusió
d’un article mitjançant les xarxes incrementa el nombre de descàrregues d’aquella
publicació, fins i tot en proporció 1 a 10 en alguns casos.
Ets recercaire, acabes de crear el teu compte a Twitter… I ara què? Afortunadament,
una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic són les guies
que algunes institucions han publicat per fomentar-ne l’ús, destinades persones que
vulguin aprendre a utilizar Twitter o millorar les seves habilitats amb aquest mitjà. La
primera guia va ser publicada per la London School of Economics i explica des de
com obrir un compte fins a com gestionar els seguidors, entre altres capítols. La
segona guia va ser editada per Research Councils del Regne Unit, que agrupa les
set acadèmies britàniques. El document desenvolupa una mena d’heptàleg sobre
com fer servir Twitter. Ambdós recursos són un suport molt útil per als científics que
vulguin endinsar-se en l’apassionant món d’aquesta xarxa social.
Mantenir un blog, tuitejar i tenir una presència digital continuada i assenyada a la
xarxa poden contribuir a incrementar la nostra reputació digital. Aquesta necessitat
de ser presents a la xarxa amb coneixement d’eines i habilitats es tradueix en
programes com ara 23 Things for Research, un exitós curs en línia (consultable en
obert) adreçat a investigadors , estudiants i PAS de la Universitat d’Oxford, que
tenia per objectiu encoratjar el personal de la universitat per tal que adoptés les
eines digitals i les emprés tant en l’àmbit personal com professional. No cal dir que
aprendre a bloguejar va ser un dels components centrals del curs. En la mateixa
línea, a la Universitat de Girona entre els mesos de febrer i abril d’enguany es va
impulsar a la plataforma MiriadaX el curs en línea obert i massiu (MOOC)
Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital. L’objectiu
d’aquests cursos està en sintonia amb el que afirma un dels experts més destacats
en ciència 2.0 del nostre país, el professor Miquel Duran (Universitat de Girona),
autor del blog Edunomia: “Jo sóc jo i la meva circumstància digital”. És a dir, la meva
visibilitat a la xarxa com a recercaire podrà aportar rèdits a la meva recerca.
En conclusió, la difusió de la recerca mitjançant eines 2.0 com ara els blocs o Twitter
hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador, que no té
temps per fer recerca ja que sovint es troba sotmès a la pressió del Publish or perish
o el Transfer or die, i en aquest sentit fóra bo que hi hagués un reconeixement o un
sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència
mitjançant aquests mitjans de comunicació social.
3. Més informació:
Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013): Taula
rodona sobre Ciència 2.0
Altres anotacions de l’autor publicades en el bloc L’ase quàntic i relacionades
amb la temàtica de recerca 2.0
Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
Mètriques 2.0 del sistema català d’R+D
Blogs i divulgació de la ciència
Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques
(Aquest article està basat en l’anotació publicada en el blog de l’autor el 09/07/2013,
i va ser publicat simultàniament en el blog de ISGlobal-Institut de Salut Global
Barcelona)