1. Educació per a tothom?
En l’informe de seguiment de l’estratègia
mundial Educació per a Tothom (EPT) es
reiteren les desigualtats entre els països
rics i els països pobres en matèria
d’educació. En el primer grup, més d’un
terç dels escolars de primària arriben a
l’educació superior, en canvi, als països en
via de desenvolupament a penes un terç
de la població infantil accedeix o acaba els
estudis primaris i amb prou feines un 5%
de l’alumnat arriba a la universitat.
També en l’àmbit intern de cada país es reprodueixen les disparitats que es
produeixen a escala mundial entre països rics i pobres. En molts països en vies de
desenvolupament els fills de les famílies pobres cursen, de mitjana, cinc anys menys
d’estudis que els de les famílies riques.
L’informe considera la bona
governança el principi fonamental
per superar les desigualtats i
poder assolir dos dels objectius
principals de l’EPT: la
universalització de l’ensenyament
primari i la igualtat de gènere en
l’educació. Governança com a
procés de presa de decisions i com
a procés en què aquestes decisions
s’implanten. La bona governança
ha d’estar basada en la
transparència, la responsabilitat,
la igualtat d’oportunitats i la
participació. En educació és aquella que promou uns sistemes educatius
participatius, que aposten per la descentralització per tal de ser més igualitaris.
Promoure la descentralització en termes de governança educativa implica dotar els
governs locals, les escoles i tota la comunitat educativa (professorat, alumnat i
famílies) del poder en la presa de decisions per tal de satisfer les necessitats
específiques; ja que sovint s’apliquen models generalistes que no corresponen a
aquestes necessitats.