Article d'opinió per a l'assignatura de Redacció periodística. Corregit per Xavier Xirgu, director del Diari Punt. Nota final: 8,5

1. Wendy Guerrero Gavilanez
2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012
Redacció periodística
El prestigi de la Universitat de Girona.
No sabria ni per on començar a parlar sobre la UdG i els seus membres
dirigents, els seus alumnes desesperats cada cop més, però passius i
inconstants;d’aquells que han intentat coordinar aularis, horaris, professorat i
altres qüestions sense gaire èxit, manifestacions, càrregues policials dins
mateix del recinte universitari... En fi, hi ha tota una llista que molts ja
coneixem i dels que faré una breu pinzellada.
Algú va dir que si volíem canviar alguna cosa del país i de les nostres vides en
general, hauríem de tenir en seriosa consideració el sistema educatiu. Una
teoria que encara és reivindicada per alguns sectors de pensament. Pels
mateixos estudiants universitaris, per exemple. Però una teoria que sembla no
va enlloc. No va en lloc, perquè, tot i el meu malestar per qüestions que
innegablement no estan ben pensades pels coordinadors de la UdG, és
innegable també que el present context de crisi i de contínues retallades
imposades pel govern no ajuden la nostra universitat a oferir un servei de
qualitat.
Una de les coses que té més crítiques per part dels alumnes de Publicitat i
Relacions públiques, per exemple, és la infructuosa manera com està muntat
el pla d’estudis. Com si no n’hi hagués prou amb la implantació del pla
Bolonya, la UdG ja fa més de tres anys que va tenir la idea d’agrupar les
assignatures en mòduls, per tal que la suma de totes facin una mitjana de
nota i així en el cas del segons curs, només tenir dues notes finals a
l’expedient de cada alumne. D’aquesta manera és gairebé impossible que
l’alumne pugui marcar cap tipus de notorietat ni tant sols en una assignatura.
Això ha fet pensar a molts alumnes que així és com intenten assegurar-se que
no hagin gaire matrícules d’honor i que suspendre una sola assignatura
impliqui repetir totes les altres que pertanyen al mòdul, encara que per
mitjana estiguis aprovat i amb bona nota.
He posat d’exemple aquesta carrera i d’aquests detalls a manera d’afegit a
tota la imatge de la UdG. També, doncs, es pot esmentar que e l grau de
Publicitat i RRPP és la única que no té facultat pròpia i, de moment (que ja en
porta anys!), està annexada a la de Turisme. Sovint, els alumnes d’aquesta
carrera han d’ocupar aules que no tenen prou capacitat per a la gran quantita
de matriculats, que a més han de desallotjar perquè tenen preferència els
alumnes que sí són de la facultat de turisme o de lletres.
Cal dir que la Facultat de Turisme tampoc té una seu pròpia ara mateix.
L’estiu del 2011 van declarar en mal estat l’edifici ivan haver de traslladar el
personal i tot el material a l’edifici de les Àligues, on hi ha la Facultat de

2. Wendy Guerrero Gavilanez
2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012
Redacció periodística
Lletres, Filologia i Comunicació, entre d’altres. I així podríem anar
escatinyant les entranyes de la Universitat de Girona, però no ho farem ara.
Passarem a qüestions més reivindicatives políticament. El desembre del
mateix any,uns 300 estudiants es van concentrar a la seu universitària del
Barri Vell per protesta contra les retallades de la Generalitat, a causa de la
presència del president Atur Mas, a l’acte de celebració del 20 aniversari de a
institució educativa. Tot va acabar amb una descàrrega policial innecessària,
però que els mitjans van justificar manipulant o oferint informació incorrecta
en contra dels estudiants i les seves intencions reivindicatives. La rectora,
Anna Maria Geli, també va intentar justificar l’entrada dels Mossos a l’edifici,
al·legant a motius de seguretat dels propis alumnes i de la resta de persones.
Tot i això, fora de les crítiques del que es considera o s’intenta fer creure que
són les minories, hi ha prestigioses entitats que elogien sense reserves la UdG.
Un exemple és la FundaciónConocimiento y Desarrollo que la situa entre les
les 78 espanyoles, en docència en 7è lloc i en recerca, en el 9è. I el prestigi
no viatja sol! El de la UdG va acompanyat de més retallades per aquest any
2012 i, per tant, de menys qualitat i desenvolupament d’una millor universitat
pública. Però no importa gaire, perquè els mitjans de comunicació i entitats
com l’esmentada anteriormentcontinuaran dient i escampant només allò que
els hi convingui. És igual haver de ficar el doble d’alumnes en aules per a 50
persones! És igual, perquè això no sortirà a cap diari ni a cap noticiari i, en
cas contrari, no se li donaria la mateixa importància. Per què? Doncs, perquè
no interessa, són qüestions mínimes que no promouen a un auge dels ingressos
econòmics per a la UdG. I clar, si retallen per una banda, a part de
boicotejarla reivindicació estudiantilcedint tot el poder a la brutalitat
policial, s’enginyen noves maneres per tapar foradets i despeses a costa dels
que volem estudiar a la universitat. Però, clar, l’argument que se sol fer
servir és el de “tot per donar un millor espai i atenció als estudiants”. No és
cert, i si ho fos, no volem uns beneficis a canvi de sacrificar uns altres o canvi
de mesures desproporcionades per drets educatius que tant van costar
d’aconseguir, i que ara per culpa de la negligència d’altres estiguin perdent
pes i qualitat.
Si és que ja ho va declarar la senyora Rectora en un reportatge i entrevista
(23/10/11, Diari de Girona): en quant l’augment de l’alumnat, va assegurar
que la “fa molt feliç”. Ja, segurament, no se’nrecordavade la capacitat que hi
ha establerta a les aules i que, per les retallades que ha assumit amb el cap
fred, és impensable parlar d’ampliacions o habilitacions de nous espais per
l’alumnat. És d'admirar la seva actitud. Sense despentinar-se, dirigeix el
centre de personal més gran de les nostres comarques. I sembla ser que
practica allò que “els problemes, assumits sovint deixen de ser-ho”.

3. Wendy Guerrero Gavilanez
2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012
Redacció periodística
Com podeu intuir si sou una mica crítics, no només és qüestió de donar les
culpes a una persones o a una situació (crisi, retallades...), sinó que també es
valora la manera com actua, davant de tal context imprevist o no, el personal
universitari. I estic parlat tant dels serveis que ens ofereixen com l’actitud
poc organitzada i constant dels alumnes que se solen indignar de tant en tant
i que organitzen vagues i mobilitzacions.