2014 presentació Tarragona Paremiologia 2.0

Els refranys:
De l’oralitat a Internet
Un repàs a la història i l’evolució dels
refranys, des del seu origen (proverbis
llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet).
Aturant-nos especialment en les eines
que ofereix Internet per a fer consultes en
línia i en les principals iniciatives a la xarxa
que hi ha a l’actualitat.
Els refranys: De l’oralitat a la Xarxa ─ Víctor Pàmies i Riudor (2014) ©
http://www.dites.cat ─ vpamies@gmail.com ─ Tarragona, febrer de 2014

Els refranys:
De l’oralitat a Internet
1.

Introducció
1.
2.

2.

Història
1.
2.
3.
4.
5.

3.

Origen: oralitat i referents clàssics
Pas a l’escriptura. Primers reculls
Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme
Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i
Boldú...
Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

Internet: avantatges i principals iniciatives
1.

4.
5.
6.

Què és la paremiologia
Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

Com fer cerques en els blogs

Paremiologia comparada
El Top ten de refranys catalans
Amb cara i ulls i En cap cap cap – Verkami i llibres digitals


1.1 Què és la paremiologia?
• Ciència que estudia els refranys.
• Les unitats que estudia són les parèmies i els
qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.
• Quan comparem refranyers de diverses
llengües fem paremiologia comparada.


1.2 Diferents noms per a una
mateixa cosa: les parèmies
Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita,
Exclamació, Expressió, Frase feta, Idiotisme, Locució,
Màxima, Modisme, Opinió, Parèmia, Principi, Proverbi,
Refrany o Sentència...

?
Són el mateix?

Què els diferencia?


1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Adagi
Aforisme
Apotegma
Axioma
Citació
Dita
Frase feta
Idiotisme
Locució
Màxima
Modisme
Parèmia
Principi
Proverbi
Refrany
Sentència

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Sentència antiga
Proposició concisa, completa i
sovint enginyosa que enuncia
una forma científica
Allò que hom diu
Expressió com estereotipada,
d'ús corrent en la llengua
Sentència que conté un
precepte moral o pràctic
Construcció o locució peculiar
a una llengua
Idiotisme
Dita d’ús popular que conté un
ensenyament
Frase sentenciosa divulgada
Dita breu sobre una veritat
d'índole moral


-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia
«Els cabells blancs són arxius del passat (Edgar Allan Poe)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar
«Dóna un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia (Proverbi xinès)»

Dita

Axioma
Citació

Parèmia
Aforisme

Apotegma
Màxima

Refrany

Proverbi Frase feta

Principi

Locució
Adagi
Idiotisme

Sentència

Modisme


• «En definitiva, refrany, proverbi, parèmia, adagi, sentència,
apotegma, axioma, màxima, aforisme, dita —es tracta de veure
el caràcter proverbial de les sentències que s’integren sota la
diversitat d’accepcions— són expressions populars on es troba
condensada l’experiència d’un poble, la manera de veure el
món, la lluita per la supervivència, el sotmetiment a unes lleis
d’ordre social o moral, la riquesa de la llengua, l’enginy,
l’humor; són la veu col·lectiva de generacions i generacions
que volen comunicar als seus fills l’aprenentatge que han fet
de la vida. Per això el refranyer té també una cara repressiva i
moralitzant, té refranys contradictoris, té refranys antifeministes,
té refranys que parlen sobre la vida i la mort, sobre l’amor, sobre
les derrotes, sobre la guerra, la riquesa, el treball, la natura, la
salut.»
•

Maria Conca (1988): Paremiologia (València, Ed. 3 i 4), pàg. 51-52.


Què diferencia les següents expressions?
Sense ofici ni benefici
No tenir ofici ni benefici
Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis
Molts oficis, pocs beneficis
Qui té ofici, té benefici
Val més ofici, que benefici
Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.


La funció dins l’oració:
Locucions: És un complement (nom, adjectiu,
adverbi): Sense ofici ni benefici
Frase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que
indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici
Refrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre
cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici
que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis
Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.


1.3 Dificultat d’ordenació i catalogació de les parèmies
Ordre alfabètic? Mot clau? Ordre temàtic?
Casos de variació i sinonímies formals
Demostratius (Davant dels meus, (teus, seus, etc.) ulls → Davant dels ulls
d'algú)
Article definit o indefinit (Cloure un ull → Cloure l'ull)
Pronominalització (Deixar-hi els ulls → Deixar els ulls en una cosa) (Picar-li
l'ullet → Picar l'ullet a algú)
Verbs sinònims (Dur o Portar quatre ulls)
Correlació verb tenir i locució adverbial amb ‘Amb’ (Tenir una bena als ulls
→ Amb la bena als ulls; Tenir pena als ulls → Amb la pena als ulls; etc.)
Tenir + locucions comparatives (amb o sense article) (Tenir ulls de puça,
Tenir uns ulls de puça o Tenir els ulls de puça)
Relatiu amb funció de subjecte amb ‘El que’, ‘El qui’ o ‘Qui’ (El que no té
feina, el cap pentina = Qui no té feina el cap pentina)
Ambiguïtat en l’ús de preposicions febles, com ‘A’ i ‘En’ (A cap desbaratat,
tothom hi té part = En cap desbaratat, tothom hi té part)
Recursivitat també amb les formes ‘A on’, ‘On’ o ‘Allà on’ (Allà on no hi ha
cap, tot és cua = A on no hi ha cap, tot és cua = On no hi ha cap, tot és cua)

2.1 Origen: oralitat i referents
clàssics
•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]
•Los ojos son el espejo del alma [ES]
•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser
primer dels tres?
Oculus animi index [LL]

2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
Principals referents clàssics de l’antiguitat:
• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels
proverbis, Càntic dels càntics...
• «Tots els rius van a parar a la mar» | «Creixeu i
multipliqueu-vos»...
• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina (Hipòcrates
de Cos) o la filosofia.
• «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada, mig
acabada», «Per l’urpa es coneix el lleó»...
• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,
Sèneca...
• «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó»
(Ciceró)

2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
Els primers reculls de proverbis catalans:
• Traducció dels Proverbis de Salomó.
• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).
• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de
Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els
Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els
Proverbis d'ensenyament, de R. Llull.
• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el
Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el
Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm
Turmeda (1398).

2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
Els primers reculls de proverbis catalans:
• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis
catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona
Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer,
Bernat Metge...
• S. XVI ─ L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de
Joanot Martorell,
• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan
Carles Amat (1647),
• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o
el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros
(1736).

2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme
• Romanticisme  Renovat interès pels temes folklòrics i
llegendaris.
• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o
generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura
catalana.
• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i
Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts
d'altres.
• Temàtiques tractades:
• Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i
Simorra),
• Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o
• Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).

2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...

JOAN AMADES I GELATS
(Barcelona, 1890 – 1959)
• Autodidacta.
• Prové d’una família obrera humil.
• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis
paterns.
• Converteix el negoci de drapers dels pares en
llibreria de vell.
• Memòria prodigiosa, però vista deficient.
• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de
la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular.


JOAN AMADES (1890-1959)
Folklore de Catalunya (1950-1969)
Ed. Selecta (Barcelona)
- Rondallística (1950)
- Cançoner (1951)
- Creences i costums (1969)



JOAN AMADES (1890-1959)
Costumari Català (1950), en cinc volums.
Ed. Salvat (Barcelona)



SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ
(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)
•
•
•
•

Advocat i periodista.
Professor de taquigrafia.
Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.
Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",
"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament
Català", entre altres.
• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en
folklore.
• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el
folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia
Capmany.


SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
• Obra més important:
Assaig de paremiologia catalana comparada
(1913)
• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna
(vuit volums entre 1992-1998)
• Recollida de materials orals i escrits, elaboració
de fitxes.
• És el principal teòric de la paremiologia
catalana.
• Popularitza el terme a primers del segle XIX.



Vàries lleis del col·leccionador:
1. Cada proverbi una papereta.
2. Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.
3. Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i,
si hi és, nom del citador que li doni autoritat.
4. El lloc o comarca de les recollides de viva veu.
5. Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella,
per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en
Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.
6. Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o
verb.
7. Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La
col·lecció ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i
ordenat.


«No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic
de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin
cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes
les que hi ha vivents».
«Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya, a Itàlia, a
Portugal, a França, gairebé és segur que vivia en el món llatí o
grec».
«Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany,
adagi, proverbis, màximes, sentències, aforismes,
modismes, frases proverbials, seria llarg d'enumerar-les. Una
paraula sola les abraça totes: parèmia; d'aquí la veu
"paremiologia" per indicar tot això que en podríem dir art retòric
del poble, veritable cultura nacional».


CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841 - Barcelona, 1915)
. Enginyer, escriptor, folklorista i polític.
. Interessat per la cultura popular i per la cultura
obrera.
. Introductor del bakuninisme a Catalunya.
D’ideari anarquista.
. Teoritza sobre el folklore (saviesa popular), transmesa de
generació en generació.
. Amb el temps molts d’aquests coneixements esdevenen
invàlids.
. Estan condemnats a desaparèixer, superats pel
coneixement científic i l’educació.


CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)
• 1884 - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació
d'Excursions Catalana.
• 1884 - La lluna segons lo poble. Secció de Folklore
del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
• 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona:
Associació d'Excursions Catalana.
• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions
Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i
tradicions populars referents a les plantes.
• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca
folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed.
Alta Fulla (1987).


CELS GOMIS (1841-1915)
.



CELS GOMIS (1841-1915)

1983 ─ Cels Gomis –
Dites i tradicions populars
referents a les plantes

Meteorologia i agricultura
populars

La lluna segons lo poble



VALERI SERRA I BOLDÚ
(Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)
• Folklorista i periodista, establert a cavall de
l’Urgell i Barcelona.
• Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.
• Destaquen les seves obres:
• 1915 – Calendari folklòric d’Urgell.
• 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.
• 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.
• 1918 – Folklore de la pagesia.
• 1922 – Enigmística popular.
• 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).


VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)
Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars
recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló,
Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.
L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.
Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició
facsímil a Palma de Mallorca, de 1.000 exemplars, a color i en
cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.



VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)



ALTRES AUTORS POSTERIORS DESTACATS
Mn. Antoni M. Alcover
Mn. Enric Bayerri i Bertomeu
Joan Bellmunt i Figueras
Antoni Bulbena i Tusell
Francesc Camps i Mercadal
Mn. Antoni M. Griera i Gaja
Pvre. Joaquim Martí Gadea
Francesc de S. Maspons i Labrós
Josep Pons Lluch
Manuel Sanchis Guarner
Rossend Serra i Pagès
Ramon Violant i Simorra
Actualment: Maria Conca, Hèctor Moret, Luis E. Gargallo, Esther
Forgas, Anna Parés...

Les primeres recopilacions bilingües que trobem són
addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un
bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:
•
•
•
•

el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)
el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)
el D & M (1847) (vora uns 450)
el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura
(1884) (més de 3.000 refranys)
• i són de consulta obligada els primers diccionaris
catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (catalàcastellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria,
etc.

2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar
així:
• Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC,
DCVB, GDLC).
• Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i
Figueras).
• Recopilacions temàtiques (per tema: reedició
d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o
infantils).
• Recopilacions comparatives amb altres llengües
(bilingües o multilingües, generalment en format
diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).

3 Internet: avantatges i principals iniciatives
 Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines:
documentació, lexicografia, edició, paremiologia...
 Obre un ventall de noves possibilitats que només el
paper no permetia. Entre d’altres avantatges:
•
•
•
•
•
•
•
•

Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.
Actualització en línia (constant, al moment).
Universalització de la informació.
Tasca col·laborativa.
Compartir coneixements.
Indexació de continguts.
Reordenació de la informació. Creuament de dades.
Maleabilitat dels continguts.


Eines de cerca i classificació que ofereix
un blog:
1.Cercador de Blogger
2.Cada escrit
3.Índex
4.Cercador intern del blog
5.Arxiu
6.Paraules clau

Principals iniciatives:
1. DCVB
2. Badare - ParemioRom
3. El Refranyer de José Gargallo Gregori
4. Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís
5. Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno
6. Dites populars catalanes, de F. Roig
7. RodaMots
8. Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana


Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
URL: http://dcvb.iec.cat


Lloc: Paremiologia romànica: refranys meteorològics i
territori (antic Base de datos sobre refranes del
calendario y meteorológicos en la Romania — BADARE)
URL: http://stel.ub.edu/paremio-rom


Lloc: El Refranyer, per José Gargallo Gregori
URL: http://www.elrefranyer.com


Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor
URL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor


Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalana
URL: http://tionia1.pangea. org/Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm.


Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc Roig
URL: http://www.ditespopulars.cat


Lloc: RodaMots, cada dia un mot, de Jordi Palou
URL: http://www.rodamots.com


Lloc: Portal de paremiologia catalana
URL: http://refranys.com o http://www.dites.cat


Lloc: La paremiosfera
URL: http://paremiosfera.dites.cat


4. Paremiologia aplicada
Lingüística,
lexicografia,
fraseologia

Geografia

Meteorologia

PAREMIOLOGIA
Folklore,
festes,
calendari

El cos humà

Botànica,
zoologia,
agricultura


5 El Top ten dels refranys catalans

Dades generals de l’estudi
•
•
•
•

Estudi d’ús actual dels refranys catalans
3 de març de 2010 - 24 juny de 2010
1.205 enquestes
Dades de tot el territori de parla catalana



Resultats generals
1.
2.
3.
4.

Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (404, 33,5%)
Al maig, cada dia un raig (315, 26,1%)
No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (305, 25,3%)
Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (295,
24,5%)
5. A la taula i al llit al primer crit (295, 24,5%)
6. Cel rogenc, pluja o vent (224, 18,6%)
7. Per Nadal, cada ovella al seu corral 214 (17,8%)
8. Tal faràs, tal trobaràs (202, 16,8%)
9. Qui dia passa, any empeny (192, 15,9%)
10.A l'estiu tota cuca viu (187, 15,5%)



Unes quantes dades
•
•
•
•

1.205 enquestes rebudes (11.905 refranys)
2.341 refranys diferents
1.486 refranys amb una única menció
Només hi ha 18 refranys amb més de 100
recurrències. I 186 amb més de 10
recurrències.
• El primer té 407 recurrències (33,5%)
• El desè té 187 recurrències (15,5%)


Algunes conclusions temàtiques
•
•
•
•
•

Paremiologia tòpica: Molt poc representada: només 412 refranys:
Almansa (24), Barcelona (42), Born (29), Catalunya (54).
Paremiologia personal: Encara amb menys representació (285
refranys): Noms genèrics: Bernat (90), Josep (74), Joan (72)
Cicle de l’allargament del dia: 240 refranys.
Refranys sobre sants i festivitats: 1.087 refranys.
Paremiologia psicològica: 2.048 (17,2 %) (Per Nadal qui res no
estrena, res no val, Hostes vingueren que de casa ens tragueren,
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla...)


Els refranys: de l’oralitat a Internet
Tarragona
febrer de 2014
vpamies@gmail.com
http://www.dites.cat
Víctor Pàmies i Riudor (2014) ©

2014 presentació Tarragona Paremiologia 2.0

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to 2014 presentació Tarragona Paremiologia 2.0

Similar to 2014 presentació Tarragona Paremiologia 2.0 (20)

More from Víctor Pàmies i Riudor

More from Víctor Pàmies i Riudor (14)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

2014 presentació Tarragona Paremiologia 2.0