2. ELS ESPAIS DELS SERVEIS
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

3. EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA
Terciarització econòmica: procés pel qual el sector terciari de l’economia va guanyant pes
respectes als altres dos sectors fins convertir-se en el sector principal.
El sector terciari comprèn les activitats que proporcionen serveis a la societat. És un sector
heterogeni que inclou transport, turisme, comerç, comunicacions, finances, hostaleria oci, cultura,
espectacles, l’administració pública i els anomenats servis públics, tant els que ofereix l’Estat com
la iniciativa privada (sanitat, educació, atenció a la dependència, serveis socials), etc.

4. CAUSES DE LA TERCIARITZACIÓ
Les causes del creixement del sector
terciari han sigut molt variades:
•L’augment del nivell de vida permet un consum
major de serveis i n’exigeix més i especialitzats.
•La mecanització de les tasques agràries que va
provocar el transvasament de part de població agrària
al sector terciari.
•L’evolució de la indústria ha afavorit la terciarització:
el desenvolupament industrial va impulsar el
creixement dels serveis com el transport, les finances,
el comerç...
•El desenvolupament d’activitats com el turisme ha
generat la creació de molts serveis com el transport, la
hostaleria, el comerç, els serveis destinats a l’oci...
•La creixent incorporació de la dona al treball ha
afavorit que s’incrementen serveis com les
guarderies i l’ajuda domèstica.

5. CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR TERCIARI
•El sector terciari és molt heterogeni i presenta diverses
formes de classificació:
•Segons la seua titularitat i finalitat:
•Serveis privats o de mercat: els presten empreses
privades i els clients paguen aquests serveis. L’objectiu
d’aquestes empreses és obtenir un benefici econòmic.
Exemple d’aquests serveis són els hotels, gimnàs,
restaurants, taxis...
•Serveis públics o de no mercat: els presten l’Estat o les
administracions públiques amb els diners recaptats pels
impostos. L’objectiu és proporcionar béns a la societat,
alguns d’ells són deficitaris, com l’educació i la sanitat,
però necessaris per garantir la igualtat i els drets bàsics
dels ciutadans.
•Segons el tipus d’activitats terciàries que realitzen poden ser:
•Serveis de l’empresa: assessoria, estudis de mercat,
publicitat, I+D...
•Serveis de distribució: transport i comunicacions,
correu, comerç...
•Serveis socials: sanitat, educació, administració
pública...
•Serveis al consumidor: hostaleria, restauració,
reparació, oci, cultura...

7. CARACTERÍSTIQUES DEL
SECTOR TERCIARI
•Le empreses de serveis representen el 80% del
total, les més nombroses són les comercials.
•La mà d’obra ocupada en aquests sector ha anat
augmentant i a hores d’ara supera el 60% de la
població activa. Presenta grans contrastos entre la
mà d’obra qualificada, millor remunerada, i la no
especialitzada, percep menors salaris i té una
inestabilitat major.
•L’aportació al PIB supera el 65%. Si bé pot indicar
un alt nivell de vida, també, és veritat, que de
vegades significa un escàs desenvolupament dels
altres sectors, especialment la indústria.
•La incorporació de les noves tecnologies millora
el funcionament dels serveis nous relacionats amb
aquestes, i possibilita noves formes de prestar els
serveis.

8. ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
En totes les comunitats autònomes predomina el sector terciari en l’ocupació i en el PIB
El volum de població, el grau d’urbanització i el nivell de desenvolupament i renda són factors que
generen diferències territorials. Així, el grau de terciarització per ocupació és major als llocs turístics
(Canàries, Balears, Andalusia, Comunitat Valenciana); a Ceuta i Melilla és alt per què les altres
activitats són molt escasses. Per contra les comunitats amb un pes relatiu agrari i agroindustrial
més gran (La Rioja, Navarra, Castella-La Manxa) el grau de terciarització és menor. Madrid té un alt
percentatge d’ocupació terciària per la seua capitalitat (engloba serveis estatals i és centre de
mercats).

9. L’aportació dels serveis al PIB és més gran en els llocs on
predominen els serveis més avançats. Aquests dominen
en un reduït nombre de províncies: Madrid, Barcelona,
Biscaia i Saragossa.
Els serveis al consumidor estan més implantats a les
àrees turístiques: Comunitat Valenciana, Balears,
Canàries, zones del sud-est andalús).
En el futur les desigualtats en la terciarització poden
augmentar, en detriment d’aquelles zones on les
activitats productives i la renda siguen menors.

10. EL TRANSPORT I LES COMUNICACIONS
El transport és l’activitat que trasllada persones i mercaderies entre llocs geogràfics. Empra diferents
modes: terrestre, marítim o aeri.
Els sistema de transport és el conjunt de mitjans i infraestructures que permeten el transport. Els
mitjans són els elements mòbils (automòbils, autobusos, ferrocarrils, avions, trens...) i les
infraestructures són les construccions fixes (carreteres, autovies, línies ferroviàries, ports,
aeroports...)
El transport és important en quant que exerceix una sèrie de funcions de vital importància per a un
país: política, demogràfica, econòmica, social, cultural i internacional.
Les xarxes de transport vertebren el territori, perquè els moviments de persones i mercaderies
connecten els diferents llocs. A més reflecteix els desequilibris espacials en la distribució de la
població i el desenvolupament econòmic.

11. Característiques i problemes del sistema de
transports espanyol.
El sistema de transport espanyol ha experimentat considerables millores, malgrat tot encara
persisteixen problemes que la política de transport tracta de resoldre.
•El medi físic és desfavorable. El relleu accidentat i amb forts pendents dificulta el traçat de
carreteres i ferrocarrils. Alguns trets climàtics dificulten el trànsit 8la boira, les gelades...) aquestes
dificultats impliquen increment dels costos.
•Les xarxes de transport terrestre i aèria són radials. Això facilita les relacions centre-perifèria, però,
en canvi dificulta les relacions entre les àrees perifèriques. La xarxa terrestre té el centre a Madrid
(model iniciat al segle XVIII i consolidat al XIX). La xarxa d’aeroports se centra amb Madrid-Barajas,
que té connexions directes amb quasi tots els aeroports espanyols.
•El transport interior de passatgers i de mercaderies es realitza principalment per carretera. En
l’exterior, en canvi, presenta un pes major l’aeri per a passatgers, i el marítim per a mercaderies.

12. Característiques i problemes del sistema de
transports espanyol.
•Les característiques tècniques s’han modernitzat des de la dècada dels 80 i han aconseguit un
bon nivell (millora de les infraestructures, increment de la velocitat, augment del tonatge,
comoditat, seguretat...).
•Hi ha importants desequilibris territorials en l’accessibilitat i en la intensitat del trànsit. Les àrees
més accessibles són les de major dinamisme econòmic i demogràfic, mentre que els menys
dinàmiques tenen eixos secundaris o trams infrautilitzats.
•Els sistema de transport exerceix un fort impacte sobre el medi ambient. L’impacte és divers:
espacial, visual, acústic, contaminació atmosfèrica, fragmentació d’ecosistemes...
•Necessita millorar la integració al sistema de transport europeu i mundial. Respecte a Europa té
una posició perifèrica, mentre que a nivell mundial presenta una posició estratègica (entre tres
continents, Àfrica, Europa i Amèrica).

13. La política de transport
El marc en què es desenvolupa la política de transport és doble: a nivell intern (competència de l’Estat
espanyol) i a nivell extern (influïda per la política de transports de la UE).
La política de transport de la Unió Europea pretén garantir la mobilitat de persones i mercaderies en
l’interior de la UE. Els seus objectius són:
•Reequilibrar el pes entre els distints modes de transport, a fi d’evitar el predomini de la carretera en el
transport de mercaderies i passatgers. Potenciant el ferrocarril, la navegació a curta distància... Es
pretén pal·liar aquest problema.
•Fomentar les xarxes transeuropees de transport com a forma de millorar la integració econòmica i la
cohesió social entre els membres.
•Aconseguir un sistema de transport sostenible i respectuós amb el medi.

14. El PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport)
La política estatal de transports es regeix pel PEIT (2005-2020). Els seus objectius més destacables
són aconseguir un sistema de transport equilibrat i eficaç, que permeta la cohesió territorial, el
respecte al medi ambient i la competitivitat econòmica. Per a aconseguir-ho es posen en pràctica
mesures com:
•Corregir la radialitat de la xarxa
•Equilibrar l’excessiu pes de la carretera
• Optimitzar les infraestructures existents i millorar l'eficàcia
•Assegurar l’accessibilitat equitativa al transport de persones i territoris
•Contribuir a la recerca de la sostenibilitat mediambiental
•Afavorir la integració amb Europa a través de xarxes transeuropees

15. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport per carretera
Les carreteres constitueixen una infraestructura clau per a l’articulació del territori. Les característiques
d’aquest sistema de transport són:
•Les competències sobre la xarxa de carreteres es reparteixen entre l’Estat, les comunitats autònomes,
les diputacions i els cabildos a Galícia. La xarxa estatal comunica els principals nuclis de població i
enllaça amb la xarxa internacional.
•La xarxa de carreteres espanyola té un disseny radial amb centre a Madrid.
•El tràfic interior de viatgers i mercaderies es concentra en la carretera pel seu menor preu i per ser un
transport de porta a porta.
•Des del punt de vista tècnic, la xarxa estatal controla la majoria de les autopistes i autovies. Les xarxes
autonòmiques i locals tenen més deficiències pel que fa a amplària i pavimentació.

16. •Hi ha desequilibris territorials tant en densitat, intensitat i accessibilitat.
•La major densitat de la xarxa es troba a les comunitats més dinàmiques econòmicament
(Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana).
•La major intensitat de trànsit es troba a les vies de gran capacitat, especialment als
corredors mediterranis i de l’Ebre.
•L’accessibilitat per carretera és major i més homogènia que la de la resta
d’infraestructures de transport. No obstant es concentra als corredors radials de gran
capacitat.
•Les actuacions mediambientals respecte al transport se centren en reduir la contaminació,
fomentar els transport col·lectiu i el ferrocarril.

18. •El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport contempla:
•Dotar tot el territori d’una elevada accessibilitat per carretera, construint una xarxa que
connecte totes les capitals de província. Amb això es podrà superar la radialitat històrica.
•Acabar els eixos pendents: autovia del Cantàbric, Ruta de la Plata, autovia de la Mediterrània
fins a Càdis i l’enllaç entre la Vall de l’Ebre i la del Duero.
•La integració amb la UE per carretera, això es pretén amb la millora de les comunicacions amb
França i Portugal.

19. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport ferroviari
El ferrocarril va ser el mode de transport principal entre la segona meitat del segle XIX i principis del
XX. Des d’aleshores la competència d’altres mitjans la desplaçat a un segon lloc.
Les característiques del transport ferroviari a Espanya són:
Les competències sobre les xarxes es reparteixen entre l’Estat i les comunitats autònomes. L’estatal
és majoritària i comprèn les línies que enllacen les comunitats autònomes i les que connecten amb la
xarxa internacional. RENFE presta els serveis de viatgers i mercaderies de la xarxa convencional i
d’alta velocitat, mentre que FEVE ho fa a les línies de via estreta.
La xarxa ferroviària es compon de tres xarxes:
•La convencional, equipada per a funcionar a menys de 200km/h. Té una estructura radial, les
línies bàsiques parteixen del centre, la capital, a la perifèria. Des d’aquestes s’obre una xarxa
secundària complementària.
•La xarxa d’alta velocitat, equipada per a velocitats superiors a 200km/h. Es va iniciar amb
l’obertura Madrid-Sevilla el 1992.són les xarxes de l’AVE.
•La xarxa de via estreta es localitza principalment a la cornisa cantàbrica, encara que hi ha línies
en altres comunitats, com a la Valenciana.

20. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport ferroviari
•El tràfic de viatgers i mercaderies és inferior a la mitjana
europea. El tràfic de viatger és rendible a les línies de
rodalies metropolitanes. El tràfic de mercaderies se centra
en les pesants i de gram volum.
•Les característiques tècniques són contrastades, mentre
algunes vies s’han modernitzat altres, encara presenten
trams de vies mediocres.
•Hi ha clars desequilibris territorials en equipaments i
accessibilitat per ferrocarril. Les vies més equipades són les
que uneixen les zones més dinàmiques econòmicament
(Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa), mentre que altres
pateixen infraestructures deficients.
•Les actuacions mediambientals respecte al transport
ferroviari se centren a aconseguir la integració
paisatgística, disminuir l’efecte barrera de les vies i
controlar el soroll. Els Projectes de Vies Verdes pretén
donar un ús ecològic i d’oci a aquelles vies que estan
tancades al tràfic. Amb aquest projecte es pretén, per una
banda, respondre a la demanda social d’usos turístics
alternatius i, per altra, afavorir el desenvolupament Via verda de Ojos Negros
sostenible de la zona afectada.

22. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport ferroviari
•El PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport) dóna una atenció prioritària al ferrocarril.
Contempla:
•Dotar a tot el territori d’una elevada accessibilitat ferroviària. L’objectiu és superar la
radicalitat de la xarxa.
•Millorar la seguretat i reduir el temps de viatge.
•Modernitzar la xarxa convencional i de via estreta i ampliar la xarxa d’alta velocitat.
•Incrementar el tràfic de viatgers de rodalia a les àrees metropolitanes.
•La integració ferroviària amb la UE es potenciarà mitjançant actuacions com:
•La integració en les xarxes transeuropees de ferrocarril mitjançant enllaços d’alta velocitat.
•Aconseguir la circulació ferroviària ininterrompuda per la xarxa europea, ja convencional com
d’alta velocitat. Per a aconseguir aquest objectiu la xarxa convencional europea ha d’adoptar
progressivament l’ample de via europea.

23. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport marítim
•El transport marítim es beneficia de la important longitud del litoral espanyol i de la seua posició
estratègica. Es caracteritza pels següents trets:
•Les competències sobre els ports estan repartides. L’Estat controla els principals ports i les
comunitats autònomes els més xicotets.
•El tràfic de viatgers i de mercaderies presenta grans contrastos:
•El tràfic de viatgers és escàs. En llargues distàncies s’enfronta a la competència de l’avió. El seu
ús es centra en creuers, rutes entre ambdós costats de l’estret (Algesires-Ceuta) i amb les illes
dels arxipèlags balear i canari.
•El tràfic interior de mercaderies es dedica principalment a transportar derivats del petroli des
de les refineries litorals als ports pròxims de les zones de consum.
•El tràfic internacional de mercaderies té una importància enorme. La majoria de les
importacions-exportacions s’efectuen per vaixell. Tradicionalment els productes transportats
eren granels sòlids com el carbó o altres minerals Gijón, Tarragona) i els granels líquids,
productes petrolífers (Bilbao, Algesires, Cartagena). Actualment creix el tràfic de mercaderies en
general, sobretot la transportada en contenidors(Algesires, València, Barcelona).

24. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport marítim
•Les característiques tècniques dels ports és dispar quant a infraestructures i equipaments. Molts
necessiten millores com l’augment de la superfície per al depòsit de mercaderies i la millora dels
accessos per carretera i ferrocarril.
•Es registren desequilibris territorials en el tràfic de mercaderies entre els diferents ports espanyols,
així els tràfic tendeix a concentrar-se al port d’Algesires, Las Palmas, Barcelona, València i Bilbao.
•Les actuacions mediambientals respecte al transport marítim se centren a pal·liar els impactes
procedents de les activitats portuàries i del tràfic de vaixells.

25. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport marítim
•El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport pretén
que els ports s’especialitzen com a nodes de captació i
distribució de mercaderies. També contempla millorar la
inserció dels ports en les cadenes de transport
internacional i europeu de mercaderies.
•La integració de la UE er mar es durà a terme mitjançant
la participació de les autopistes del mar, aquestes són
rutes marítimes de vaixells d’alta capacitat que uneixen,
almenys, dos ports de diferents països membres.

27. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport fluvial
El transport fluvial es redueix al port de Sevilla, al Guadalquivir. Té dificultats com la barra
d’entrada (sedimentació que redueix el calat).

28. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport aeri
El transport aeri ha experimentat un desenvolupament ràpid. Les causes d’aquest creixement
són:
El creixement econòmic
Els canvis en l’organització espacial de l’economia
L’augment de la demanda turística, professional i de negocis
El desenvolupament dels vols internacionals
L’abaratiment dels preus pel sorgiment de companyies de baix cost.

29. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport aeri
Característiques del transport aeri:
•Les competències sobre els aeroports estan
repartides. L’Estat controla els d’interès comercial,
i les comunitats autònomes els altres.
•La xarxa aeroportuària compta amb nombrosos
aeroports. L’estructura de la xarxa és radial i
jeràrquica: Madrid-Barajas funciona com un
aeroport central (hub) que té connexions directes
amb quasi tots els aeroports espanyols i amb els
principals de l’estranger.
•El tràfic de passatgers i mercaderies presenta
grans contrastos:
•El tràfic de passatgers és molt competitiu en
distàncies mitjanes i llargues
•El tràfic de mercaderies, en canvi, és escàs a
causa de l’elevat cost

30. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport aeri
•Hi ha desequilibris territorials en el tràfic
aeri. Els principals aeroports es troben en els
nuclis urbans, econòmics i turístics més
destacats.
•Les actuacions mediambientals relatives al
transport aeri se centren a retirar els avions
més contaminants i sorollosos.
•El PEIT pretén una especialització dels
aeroports en funció dels seus avantatges
comparatius. Així Madrid-Barajas i Barcelona-
el Prat han de funcionar com a hub i
convertir-se en porta internacional d’entrada
a Europa. Proposa també millorar l’accés
urbà a els aeroports i els serveis i
infraestructures.
•La integració aèria amb la Unió Europea es
realitza mitjançant el projecte “Cel Únic
Europeu”, que pretén harmonitzar la gestió
del tràfic aeri per a evitar la congestió
aeroportuària.

31. ELS MODES DE TRANSPORT
El transport intermodal
En l’actualitat, la Unió Europea i Espanya fomenten el transport intermodal o ús de diversos
modes en la mateixa cadena de transport. Els objectius són corregir el predomini de la
carretera, i evitar infraestructures redundants.
El transport intermodal de mercaderies utilitza
principalment el sistema de contenidors. Per poder dur
endavant aquests tipus de transport es creen corredors
intermodals i de nodes o punts on conflueixen els
diferents modes de transport. Les plataformes logístiques
són les àrees on es planifiquen , s’organitzen i es
gestionen el transport de mercaderies entre els diferents
punts.
El transport intermodal de viatgers també preveu una
xarxa composta de corredors i de nodes on hi ha els
intercanviadors entre els diferents modes de transport. Es
potencien especialment els intercanviadors ferrocarril-
autobús interurbà.