Llengua 3r prim

Tercer nivell de concreció

LLENGUA 3
Educació primària

0. Ens retrobem!
I- Introducció

La unitat zero de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb l’observació
i el comentari d’una imatge.

Aprendrem a respondre preguntes a partir d’una fotografia, a respectar les intervencions
dels companys i parlar ordenadament, i a llegir i comprendre el contingut d’un text
narratiu.

També aprendrem a reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules, així
com a identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i desenllaç, i a treballar la
tolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.

II- Objectius i continguts

Objectius

• Observar i comentar una imatge.
• Respondre preguntes a partir de la fotografia.
• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.
• Reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.
• Identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de desenllaç.
• Treballar la tolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.

Continguts

Dimensió comunicativa
• Ubicació d’unes fotografies en el temps i identificació del que apareix a cadascuna.
• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.
• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.
• Treball d’una il·lustració a partir de preguntes concretes.
• Interpretació d’un conte a partir de la seva lectura.
• Escriptura d’un conte.
• Definició de la síl·laba i separació sil·làbica correcta en la paraula.

Dimensió estètica i literària
• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.
• Lectura, caracterització i escriptura d’un conte.

Dimensió social i cultural
• Respecte a la diversitat d’opinions.
• Valoració del text com a oci.

Treball amb competències

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
• Competència social i ciutadana.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
• Competència matemàtica.

III- Metodologia

Procés d’ensenyament-aprenentatge

En aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre i
adquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procurarà
destacar els aspectes següents:

• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el que
aprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombre
d’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, de
redacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de les
noves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendre
decisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.

• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, al
desenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar i
comunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,
fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta des
del llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i les
companyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.

Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem els
mitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.
Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment a
l’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.

Recursos i mitjans

Impresos
• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup
Promotor / Santillana.
• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor /
Santillana.
• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.

Recursos TIC
• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.

• Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.
• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.
• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor /
Santillana.

IV- Activitats d’aprenentatge

Objectius

Observar una fotografia.
Comentar el que la imatge els suggereix.

Suggeriments didàctics

Abans de treballar la imatge
• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la il·lustració de la
pàgina 6 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb l’estiu. També se’ls pot
fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència.

Per treballar la imatge
• Proposar als alumnes que es fixin en les imatges de la fotografia de la pàgina 6 del
llibre de l’alumne, i establir un diàleg amb ells fent referència a les activitats que hi
apareixen; comentar-les i valorar quina mena d’activitats els són més properes i per
què.

Programa de lectura de la imatge
• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 7 del llibre de l’alumne, es vol
que els alumnes es fixin en el muntatge fotogràfic i diguin quina de les imatges
representa millor el que han fet durant les vacances i quina el que més els agrada fer
a l’estiu.

Treballem valors

• A partir de l’observació de les imatges de la pàgina 6 del llibre de l’alumne, parlar
amb els alumnes de la importància de compartir el temps lliure amb altres persones
i, sobretot, amb persones de la mateixa edat.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Proposar als alumnes que facin una llista de les activitats pròpies de l’estiu que es
duen a terme interactuant amb l’entorn natural, lluny de la ciutat i a l’aire lliure.

Objectius

Llegir correctament un text narratiu.
Aprendre a entendre el text.


Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si han estat mai el nou de la classe o del curs. Fer que facin
memòria de com es van sentir i que ho expliquin als companys i companyes.

• Demanar si hi ha algun alumne nouvingut i fer que expliqui la seva primera
experiència a l’escola a Catalunya.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne, i a
continuació una d’individual. Treballar entonació i pauses per treure el màxim partit
de la narració.

Després de la lectura
• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text de les pàgines 8 i 9 del
llibre de l’alumne, i que el vinculin a la seva experiència.

• Demanar-los què pensen de l’actitud del Joan amb en Saïd (és pesat, simpàtic, etc.).

• Preguntar-los què s’acostuma a fer el primer dia d’escola.

• Plantejar-los si quan es retroben amb els seus amics es veuen tan canviats com es
veuen els protagonistes de la lectura.

Competència social i ciutadana
• Proposar als alumnes que pensin de quina manera es pot ajudar les persones
nouvingudes a integrar-se a la societat. Fer que valorin la llengua en aquest procés i
que expliquin la importància que hi té.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne
mostra l’ajuda d’en Joan al Saïd. Fer que valorin l’esforç per ajudar els alumnes
nouvinguts a integrar-se a l’escola. Demanar-los també que s’esforcin ells per ajudar
els seus companys i companyes a fer-ho.

Objectius

Interpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.

Reconèixer els personatges i els esdeveniments del text.


Programa de comprensió lectora
• Activitats 1 i 2 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Respondre qüestions concretes sobre els protagonistes.

• Activitats 3 i 4 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
Pensar en el que passa i expressar-ho de manera diferent a com apareix en el text.

• Activitat 5 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A
partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.

• Activitat 6 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A
partir del contingut del text, reflexionar i aportar idees pròpies.


Competència d’autonomia i iniciativa personal
• Plantejar als alumnes la importància que té el fet de prendre la iniciativa
individualment, al marge de la resta de la gent, i com això ens fa créixer com a
persones.

Objectius

Separar les síl·labes de les paraules.
Reconèixer els dígrafs que se separen i els que no se separen.


• Proposar als alumnes que facin una llista amb deu paraules diferents de les que han
aparegut en aquesta primera unitat i fer que les separin en síl·labes. Corregir-les a la
pissarra i comentar les possibles errades i els dígrafs que se separen i els que no se
separen que vagin apareixent.

• Demanar als nens i nenes que, a partir d’algunes de les paraules que els hauran
aparegut a l’activitat anterior, en facin tots els talls possibles, com si arribessin a
final de línia i haguessin de partir el mot. Corregir-les a la pissarra.

• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 11 del llibre de l’alumne.


Competència matemàtica
• Plantejar als alumnes que relacionin les paraules que es proposen a l’activitat 8 de la
pàgina 11 del llibre de l’alumne (monosíl·laba, bisíl·laba, trisíl·laba, etc.) amb el
nombre de síl·labes que representa cadascuna d’aquestes paraules.

Objectius

Llegir i entendre un conte.
Identificar-ne les parts.
Reconèixer les fórmules d’inici i final.
Escriure un conte a partir d’una guia.

• Proposar als nens i nenes que pensin en diferents contes i que s’adonin que
l’esquema d’anàlisi que es planteja a l’activitat 11 de la pàgina 12 del llibre de
l’alumne, és vàlid per a tots. Apliqueu-lo a altres contes perquè vegin que sempre es
repeteixen els ítems que es demana que completin.



• Plantejar als alumnes que per escoltar un conte de principi a final cal estar atent i
concentrat per entendre’n tots els detalls, igual com quan van al teatre o al cinema.
Fer que valorin la part social de compartir un conta-contes amb altra gent i respectar
tant la persona que els explica com les que l’escolten.

Treball amb valors

• Comentar amb els alumnes la importància dels contes dins de la tradició oral. Avui
dia, acostumen a tenir contes a casa, en suport paper, però cal que tinguin present
que abans la gent no en tenia i que es transmetien oralment de generació en
generació, i que així és com ens han arribat a nosaltres.

V- Orientacions i recursos

El text
• El text narratiu de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne ha estat fet expressament
per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.

• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en
filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència,
però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil
i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis
nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies,
peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de
text.

Altres recursos

Parlem de les vacances
• Proposar als alumnes que expliquin què han fet durant les vacances. Cadascú parlarà
un minut davant dels companys i companyes i els explicarà com ha passat els dos
mesos llargs de vacances escolars (colònies, esplais, família, si han anat a la
muntanya, a la platja, a fer un viatge, etc.).

• Es pretén que agafin confiança per parlar davant dels altres, que no s’entrebanquin,
que respectin i que escoltin amb atenció les intervencions dels seus companys.

Joc
• Proposar als nens i nenes d’entrar a la pàgina dels contes bojos:
http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html i jugar una estona. Per començar,
cal triar el conte que es prefereixi. A continuació, s’han de completar unes dades que
permeten personalitzar els contes. Finalment, fer que imprimeixin els contes
resultants i els llegeixin a classe.

Activitats de comprensió oral

• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.

VI- Avaluació

Criteris d’avaluació

• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.
• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.
• Identificar la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.
• Reconèixer les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de final.

Avaluació inicial

• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 10 a la 25.

Fitxes d’avaluació

• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 29 i 30.

VII- Atenció a la diversitat

Fitxa 1 de reforç

L’alfabet
• Vegeu les activitats de la pàgina 3 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.

Fitxa 2 de reforç

L’oració

1. Ben amunt!
I- Introducció

La primera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text narratiu, així com amb un diàleg en què
els nens i les nenes s’explicaran anècdotes.

Més endavant els alumnes reconeixeran l’alfabet i l’ordre en què estan col·locades les
lletres, usaran el diccionari i identificaran una oració i la caracteritzaran.


Objectius

• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.
• Identificar l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.
• Reconèixer l’oració i caracteritzar-la.
• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure una anècdota.
• Definir el diccionari i utilitzar-lo.
• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.

Continguts

• Descripció de les característiques d’un edifici.
• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.
• Comentari d’una il·lustració.
• Participació en una conversa respectant el torn de paraula.
• Comprensió d’una anècdota a partir de la seva lectura.
• Escriptura d’una anècdota.
• Caracterització de l’alfabet.
• Reconeixement de l’oració.
• Utilització del diccionari.

• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.
• Lectura, caracterització i escriptura d’una anècdota.

• Respecte a la diversitat d’opinions i de parers.
• Valoració del text com a oci i com a informació.



• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
• Competència de tractament de la informació i competència digital.
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Competència artística i cultural.


Objectius

Comentar el que la imatge els suggereix.


• Per introduir els alumnes en aquesta unitat 1, convidar-los a observar la il·lustració
de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, i fer que la relacionin amb l’alçada. També
se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència.
Probablement tots voldran expressar les seves idees o opinions; recordar-los que cal
respectar un torn de paraula.

• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne,
i establir un diàleg amb ells fent referència a l’edifici i l’animal que hi apareixen;
comparar-los per l’alçada i situar-los cadascun en el seu entorn físic habitual.


Treballem valors

• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, parlar
amb els alumnes de la importància de conservar els edificis que són patrimoni
històric.


• Proposar als alumnes que facin una llista de les actuacions incíviques que cal evitar
en una ciutat per tal de conservar-la neta i evitar fer malbé el que ens envolta, sigui
o no patrimoni històric o d’interès cultural.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• A partir de la imatge de la girafa, a la pàgina 14 del llibre de l’alumne, fer que els
alumnes s’adonin de la importància de respectar el món, especialment, la natura i els
animals.

Objectius

Llegir correctament un text narratiu.


Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si coneixen quina és la feina dels netejafinestres. Comentar-la
a la classe i explicar les diferents maneres com es pot fer aquesta feina.

• Fer que, llegint el títol del text de la pàgina 16 del llibre de l’alumne i fixant-se en
les imatges, es facin una idea del contingut del text.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 16, 17 i 18 del llibre de l’alumne i
a continuació una d’individual. Treballar l’entonació i les pauses.

• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els
alumnes i fer-ne una lectura dramatitzada.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les pàgines 16, 17 i
18 del llibre de l’alumne de les quals desconeguin el significat. Fer-los fer un treball
de recerca, amb ajut del diccionari o treballant el significat de les paraules entre tots
a la classe.

• Per tal de practicar aquest vocabulari, proposar-los d’escriure una oració amb
cadascuna de les paraules que han buscat al diccionari. Corregir-les a la classe.

• La idea és que ningú quedi amb dubtes: el text ha de quedar totalment entès un cop
s’ha fet la lectura.

• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 16, 17 i 18 del
llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.

• Preguntar a tres o quatre voluntaris que expliquin el contingut del text. Després,
demanar-los què els ha semblat.

• Demanar als alumnes si coneixen altres contes en què les persones i els animals
interactuïn (treballant, parlant, etc.).

• A partir de l’activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne, preguntar-los de què
estan orgullosos. Portar la pregunta més enllà i demanar-los de què podem estar

orgullosos els éssers humans.


Tractament de la informació i competència digital
• Fer que els alumnes utilitzin l’ordinador i Internet per buscar informació sobre
Roald Dahl. Posar-la en comú i comentar-la.

• Plantejar als alumnes la importància que té la col·laboració entre les persones per
aconseguir els objectius pretesos, siguin els propis o els de la comunitat.

Treballem valors
• Proposar als alumnes la importància de confiar en les pròpies capacitats i en les dels
altres. El duc, a la lectura, no sembla creure que la girafa, el pelicà i el mico puguin
fer la feina, però els dóna un vot de confiança i ells li demostren la seva vàlua.

Objectius

Reconèixer els personatges i la seva funció en el text.


• Activitats 1 i 2 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Recordar qüestions concretes sobre els protagonistes.

• Activitat 3 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Pensar
en algunes actituds dels personatges i traduir-les en paraules.

• Activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació i
elaboració d’una interpretació. Buscar una informació i extrapolar-la a altres casos.



Competència d’aprendre a aprendre
• Explicar als alumnes la importància de llegir amb l’entonació adequada tant per
entendre millor el text com perquè els que l’escolten no perdin l’atenció.

Objectius

Definir l’alfabet.
Memoritzar l’alfabet.
Ordenar paraules alfabèticament.


• Proposar als alumnes que escriguin una paraula que comenci amb cadascuna de les
lletres de l’alfabet i que en segueixin l’ordre. Si cal, poden fer servir el diccionari. Es
trobaran que hi ha una lletra que mai no apareix a principi de paraula: és la y, que
només apareix en el dígraf ny.

• A partir de l’activitat 6 de la pàgina 20 del llibre de l’alumne, fer que dibuixin un
laberint i que hi marquin el camí amb les lletres de l’alfabet que caldrà seguir
ordenadament per arribar al final. Un cop acabat, fer que l’intercanviïn amb un
company o companya i el resolguin.

• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 20 i 21 del llibre de
l’alumne.


• Plantejar als alumnes que una manera de memoritzar l’alfabet és posar-li música: a
partir de la cantarella que es tria, la seqüència ordenada de l’abecedari flueix amb
facilitat

• Demanar als alumnes que escriguin un nom de persona amb cadascuna de les lletres
de l’alfabet. Després, posar-los en comú i corregir les possibles errades.

Objectius

Reconèixer l’oració i caracteritzar-la.
Completar oracions.
Escriure oracions.


• Proposar als alumnes que escriguin oracions i, a continuació, en un full a part, les

desordenin. Fer que intercanviïn les oracions desordenades amb un company, que
les haurà d’ordenar. Demanar-los que tornin a intercanviar els fulls i que en facin la
correcció.

• Escriure grups de tres paraules a la pissarra (per exemple: nen, jugar, pilota; avi,
passejar, gos; etc.) i fer que els nens i nenes escriguin una oració amb cadascun
d’ells. Llegir-les en veu alta i corregir-les entre tots.

Programa de tolerància
• A l’activitat 18 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne se’ls demana que donin idees
per tenir més bona convivència amb els companys de la classe.

l’alumne.


Competència artística i cultural
• Proposar als alumnes que dibuixin com s’imaginen els tres animals treballant junts.
Penjar tots els dibuixos a l’aula perquè tothom els pugui veure. Si es considera
convenient, es pot fer una votació i triar-ne el que més agradi.

• Demanar als alumnes que comptin quantes oracions han escrit a partir de l’activitat
17 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne. Fer que cadascú en digui el nombre en veu
alta perquè els altres en prenguin nota. Al final, individualment, hauran de sumar la
quantitat d’oracions que han escrit entre tots els alumnes i tindran el nombre total de
membres de totes les famílies dels alumnes.

Objectius

Llegir i entendre una anècdota.
Caracteritzar l’anècdota i les seves parts.
Escriure i completar anècdotes.


• Fer que els nens i nenes s’imaginin que la Torre Eiffel s’hagués construït a
Barcelona. Preguntar-los: on creuen que estaria ubicada? Quedaria bé? Els agradaria
tenir un monument com aquest a Barcelona? Agradaria avui dia una torre com
aquesta a la nostra ciutat? Convertir totes aquestes propostes en un diàleg. Procurar
que els alumnes respectin el torn de paraula i que participin tots activament en el
debat.

• Plantejar-los: si haguessin de classificar aquesta anècdota, com la considerarien?

Divertida, curiosa, sorprenent, etc. Fer que raonin la seva resposta.

• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 24 i 25 del llibre de l’alumne.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes la importància d’entendre cada cosa en el seu moment
històric i respectar com va ser vista i entesa aleshores. Fer-los pensar que una cosa
tan poc estranya per a nosaltres com la Torre Eiffel, emblema de París, va ser un
«monstre de ferro» per a la gent de la ciutat en el moment que es va construir. Però
després s’hi van acostumar i van impedir el seu enderrocament.


• Per fer l’activitat 23 de la pàgina 25 del llibre de l’alumne, estimular els alumnes
perquè facin ús de les pròpies vivències per relatar alguna anècdota personal.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
• Fer que els alumnes es plantegin l’impacte visual que tenen aquesta mena de
construccions en el nostre entorn. Preguntar-los si és el tipus de construcció que
creuen adequat o si és una manera d’edificar que ja ha quedat antiga i obsoleta.

Objectius

Definir el diccionari.
Utilitzar el diccionari.
Comprendre la utilitat de l’ordre alfabètic en el diccionari.


• A partir de l’activitat 25 de la pàgina 26 del llibre de l’alumne, escriure a la pissarra
una llista de paraules que comencin amb la mateixa lletra i fer que les ordenin
alfabèticament tal com apareixen al diccionari (per exemple: feina, festa, feble, fiar,
etc.). Demanar-los que les busquin al diccionari i que escriguin una oració amb
cadascuna de les paraules que se’ls ha fet buscar. Comprovar que han entès el
significat dels mots.

• Fer que es preguntin què faríem sense els diccionaris. Obrir debat entre ells i
mostrar-los la utilitat i la importància d’aquests llibres.

• Suggerir als alumnes que facin les activitats de la pàgina 26 del llibre de l’alumne.


• Fer que els alumnes es prenguin la feina amb el diccionari com una tasca que han de
fer sols, triguin el que triguin. El fet d’utilitzar el diccionari com a eina els serà útil
al llarg de tota la seva vida, per tant, cal que s’hi familiaritzin al més aviat possible.

Objectius

Fer un joc d’observació.


• Demanar als nois i noies que facin les activitats de la pàgina 27 del llibre de
l’alumne.


• Plantejar-los que, per a l’activitat 27 de la pàgina 27 del llibre de l’alumne, els
estimulem perquè siguin competitius. Tot i així, cal que se’ls insisteixi en el fet que
cal respectar el ritme de treball de tothom i no infravalorar ningú perquè és més lent
o li costa més. Cal ser tolerant i comprensiu amb el que ens envolta.


Previsió de dificultats

• Abans de treballar l’alfabet, comentar-los que no coincideix totalment amb el que
aprenen en castellà. Exposar-los les diferències i evitar les interferències entre
llengües.

• Per començar a treballar l’oració, demanar-los que diguin una frase en veu alta i
partir del seu coneixement intuïtiu de la llengua per iniciar el treball d’identificació
d’oracions i la seva caracterització.

• Prèviament al treball de l’anècdota, plantejar als alumnes que és un tipus de text que
trobem contínuament en el nostre entorn, que tots expliquem anècdotes, potser sense
saber-ho explícitament.

• Abans d’introduir els alumnes en el treball del diccionari, plantejar-lo com un dels
nostres recursos imprescindibles i d’ús sistemàtic per treballar la llengua.

El text

• La narració de les pàgines 15, 16 i 17 del llibre de l’alumne és una adaptació del
conte La girafa, el pelicà i jo, de Roald Dahl. Aquests tres personatges lloguen una
casa abandonada, que abans havia estat una pastisseria, i posen un negoci de netejar
vidres. Un duc contracta els tres animals i un nen, que és el narrador de la història,
perquè netegin les finestres del seu enorme palau. Però, a més, atrapen un lladre que
havia robat les joies de la duquessa. El duc els recompensa per la seva acció i els
animals i el nen poden tornar a obrir la pastisseria.

• Roald Dahl (1916-1990) va néixer a Gal·les, fill de pares noruecs. Va passar la
infantesa a Anglaterra. Va ser conegut autor de best sellers, com Charlie i la fàbrica
de xocolata, un dels primers llibres que va escriure a partir d’un conte que explicava
als seus fills.

Altres recursos

Joc
• Proposar als alumnes que juguin a endevinar. Un d’ells pensarà en un edifici de la
ciutat, o en un edifici emblemàtic del món (tipus la Torre Eiffel). Els companys i
companyes li aniran fent preguntes com ara: És a la nostra ciutat? És molt alt?, etc.
El que ha pensat en l’edifici només podrà respondre sí o no. Qui encerti la resposta,
serà el proper que pensarà l’edifici perquè els altres l’endevinin.

Joc
• Proposar als nens i nenes de fer un joc. Per ordre, un alumne dirà una paraula i el
següent haurà de dir una paraula que comenci amb l’última lletra de la paraula
anterior, i així successivament. Si en algun moment el mestre veu que és massa
difícil aconseguir la paraula següent, pot aturar el joc i dir ell mateix la paraula o
proposar-ne una de nova.

• La gràcia del joc està en la rapidesa i l’atenció que s’hi ha de posar.

Poesia
• És, la girafa, més alta
que no pas cap més ruminant;
des del dia que va néixer
s’anà estirant, estirant.
La seva cua davalla
sens tocar res de massís,
i son coll s’enlaira sempre
com d’enyor d’un paradís.
JOSEP CARNER, «Girafa» (fragment)

Anècdotes
• Comentar amb els alumnes que moltes de les coses que compartim amb la gent del
nostre entorn són anècdotes. Parlem de fets divertits que ens han passat anant a
veure una pel·lícula, un partit de futbol o mentre fèiem un viatge.

• Cal que fer-los veure que una anècdota no és només una narració com la que apareix
a la pàgina 24 del llibre de l’alumne, sinó que també és el relat divertit que ells
mateixos fan sobre una cosa que els ha passat en un lloc tan quotidià com l’escola o
l’autobús.

Els diccionaris
• Explicar als alumnes que els diccionaris són una eina imprescindible per estudiar
llengua. Comentar-los que hi ha molts tipus de diccionaris, com per exemple:
− Escolars, on tant les paraules com els exemples estan adaptats als nens i nenes
que els han de fer servir;
− De sinònims, on es proporcionen paraules que signifiquen el mateix;
− D’idiomes, on apareix la paraula i el seu equivalent en una altra llengua (català-
anglès, anglès-català);
− Diccionaris en línia, que podem consultar via Internet.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.
• Reconèixer l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.
• Identificar l’oració i caracteritzar-la.
• Llegir, entendre, reconèixer els trets i escriure una anècdota.
• Caracteritzar el diccionari i utilitzar-lo.

Fitxa 1 d’avaluació

• Vegeu les activitats de les pàgines 32 a 34 del quadern d’avaluació.


Fitxa 1 de reforç

L’alfabet

Fitxa 2 de reforç

L’oració

Fitxa 3 de reforç

El diccionari

Fitxa 3 d’ampliació

L’alfabet


L’ús del diccionari

2. A cavall
I- Introducció

La segona unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió de la descripció d’un objecte.

Més endavant els alumnes treballaran els signes de puntuació i les seves funcions,
identificaran tipus d’oracions i reconeixeran mots polisèmics.


Objectius

• Parlar de manera ordenada i respectar les intervencions dels companys.
• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.
• Reconèixer els signes de puntuació i les seves funcions.
• Identificar els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació que les acompanyen.
• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.
• Reconèixer les paraules polisèmiques i els diferents significats que tenen.
• Respectar el punts de vista de tothom encara que no coincideixin amb els propis.

Continguts

• Descripció d’un objecte.
• Comprensió de la descripció d’un objecte a partir de la seva lectura.
• Caracterització dels signes de puntuació i les seves funcions.
• Identificació del tipus d’oracions.
• Reconeixement de mots polisèmics.

• Comprensió d’un conte a partir de la seva lectura.
• Lectura i caracterització de la descripció d’un objecte.
• Escriptura de la descripció d’un objecte.

• Interès per conèixer les relacions de significat entre les paraules.
• Valoració del text com a oci i com a informació.


• Competència en el tractament de la informació i competència digital.


Objectius

Observar dues fotografies.
Comentar el que les imatges els suggereixen.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la
pàgina 28 del llibre de l’alumne i fer que comentin el que els suggereixen. Fer-los
llegir el títol i plantejar-los a què fa referència.

• Proposar-los que es fixin en les imatges de la pàgina 28 del llibre de l’alumne i que
pensin en les funcions que tenia antigament el carro (portar persones, mercaderies,
etc.). Procurar crear-los curiositat per la manera com es vivia antigament. Per
exemple, el fet d’anar amb carro feia que l’aprofitament del temps fos molt diferent
del d’ara. Se’ls pot explicar que les fotografies eren diferents de les d’avui i que
pocs tenien càmeres per fer-ne.

que els nens i nenes es fixin en els dos carros i valorin la funcionalitat que tenien
antigament i la que poden tenir ara.

Treballem valors

• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 28 del llibre de l’alumne, parlar
amb els alumnes de com n’és d’important valorar els objectes (vehicles, eines i
estris) que es feien servir antigament, encara que ara hagin deixat de tenir una funció
pràctica. També se’ls pot insinuar la importància de reciclar-los, encara que sigui
com a elements decoratius.


• Fer que els alumnes entrin a Internet i teclegin en un cercador la paraula carro o
carreta. A continuació, hauran de seleccionar pàgines i podran observar diferents
tipus de carros, les seves descripcions tècniques i les funcions que solien tenir.

Objectius

Llegir correctament un conte.


Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si coneixen contes en què el petó d’un príncep resolgui el son
d’una princesa. Comentar-los.

• Fer que llegeixin el títol i es fixin en les imatges de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre
de l’alumne i es facin una idea del contingut del text.

Durant la lectura
• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els
alumnes i fer una lectura col·lectiva dramatitzada. Treballar l’entonació, les pauses i
el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.

• Proposar als alumnes que busquin a la lectura on es desenvolupa l’acció, en quin
espai. Demanar-los també en quina època de l’any se situa l’acció.

• Fer que caracteritzin els dos prínceps, que dedueixin com són a partir del que es diu
d’ells i del que fan. Plantejar-los si han conegut mai algú tan primmirat com el
príncep Abel IV; demanar-los quines coses feia que cridessin l’atenció (com els
mocadors de la butxaca dreta i esquerra).

• Preguntar als alumnes quin moment de la narració il·lustra cadascun dels dibuixos
de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne. Fer que es plantegin si hi ha cap
altre moment de la història que a ells i elles els agradaria veure dibuixat. Proposar-
los que el dibuixin.

• Fer que els alumnes expliquin el contingut de la lectura, per comprovar que han
entès tot el que han llegit. Demanar-los que cadascú n’expliqui una part, de manera
ordenada, i fer que comentin els dubtes, tant de vocabulari com de contingut.


• Proposar als alumnes que facin una lectura individual encarada a la comprensió i
interpretació personal del text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne.
Estimular-los a treure les seves pròpies conclusions, tenint en compte que sempre
han de respectar les dels altres.


• Comptar els personatges que apareixen a la lectura de les pàgines 30, 31 i 32 del
llibre de l’alumne. Fer una llista amb els que són éssers humans i els que no ho són.
Comptar quants n’hi ha a cada llista i comptar també els que es transformen d’un
estat a l’altre.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de
l’alumne mostra l’ajuda desinteressada als altres: les margarides i els espiadimonis
fan feina per aconseguir un príncep que desperti la Margarida.

• Plantejar-los també l’actitud altiva del príncep i preguntar-los si li serveix d’alguna
cosa.

Objectius

Completar oracions per obtenir la seqüència d’accions de la lectura.


• Activitat 1 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Completar oracions referides a la successió d’esdeveniments.

• Activitat 2 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
Identificar les qualitats d’alguns personatges.

• Activitat 3 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Buscar
una informació en el text i interpretar-la.

Respondre preguntes concretes referides a la lectura.


• A l’activitat 5 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne se’ls fa reflexionar i debatre
sobre la importància i el valor de l’aparença física en les persones.

Objectius

Reconèixer els signes de puntuació.
Distingir les funcions de la coma.


• Plantejar als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels signes de
puntuació que apareixen definits a la pàgina 34 del llibre de l’alumne. A
continuació, proposar-los que escriguin una oració amb cadascuna de les comes que
s’expliquen a la pàgina següent.

• A partir de l’activitat 12 de la pàgina 34 del llibre de l’alumne, fer que els nens i
nenes llegeixin en veu alta el text i que entonin correctament les oracions en funció
dels signes de puntuació que hi apareixen. Fer que practiquin l’entonació.


• Proposar als alumnes que, individualment, triïn un text qualsevol del llibre, hi
busquin els signes de puntuació i en reconeguin la funció.

• Demanar als alumnes que escoltin les converses que hi ha al seu voltant i que
s’imaginin els signes de puntuació que hi ha d’haver al final de cada oració.
D’aquesta manera extrapolaran el text oral a la seva representació escrita i
comprendran la funció dels signes de puntuació.

Objectius

Reconèixer els tipus d’oracions i caracteritzar-les.
Identificar diferents tipus d’oracions.
Escriure oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.


• Proposar als alumnes que treballin l’entonació dels diferents tipus d’oracions partint
de les que tenen a les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne.

• A partir de l’activitat 16 de la pàgina 37 del llibre de l’alumne, plantejar als alumnes
com s’ho han fet per escriure les preguntes corresponents. Fer-los notar que no
només han hagut de copiar l’oració i afegir-hi el signe d’interrogació, sinó que han
hagut de pensar com calia expressar la preguntar perquè els responguessin el que

ells volien.

• Plantejar als nens i nenes de treballar els tipus d’oració a partir del poema de la
pàgina 37 de la guia.


• Demanar als alumnes que comptin les oracions de cada tipus que apareixen a les
pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne. Demanar-los quin és el tipus d’oració que
senten més al llarg del dia i fer que raonin la resposta.

• Proposar als alumnes que s’interessin pels recursos que té la llengua per representar
tota la seva riquesa oral. Explicar-los que per poder representar l’entonació en el
text escrit utilitzem els signes de puntuació.

Objectius

Llegir i entendre la descripció d’un objecte.
Caracteritzar la descripció d’un objecte i les seves parts.
Escriure la descripció d’un objecte a partir d’una pauta donada.


• Fer que els alumnes valorin la importància de la descripció en la vida quotidiana.
Contínuament descrivim objectes que veiem als pares, germans, amics... Cal que la
descripció sigui ordenada i acurada perquè sigui vàlida com a tal.

• Proposar als nens i nenes que descriguin el vehicle que fan servir habitualment a
casa seva per desplaçar-se (autobús, metro, cotxe, moto...). Fer que parteixin de la
pauta que es dóna a la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne. Llegir les
descripcions en veu alta.

• Llegir la poesia de la pàgina 39 de la guia i analitzar la descripció d’objecte que s’hi
fa a partir de les qüestions de la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne.

l’alumne.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes la importància de descriure les coses de manera
objectiva i ordenada, sense donar opinions ni més informació de la convenient per
comprendre la descripció.


• Fer que els alumnes valorin el fet de comunicar-se correctament i expressar-se com
cal de cara a tenir una bona relació amb la gent que els envolta.

Objectius

Definir la polisèmia.
Comprendre els significats d’algunes paraules polisèmiques.
Utilitzar el diccionari per buscar els significats de les paraules polisèmiques.


• Proposar als alumnes algunes paraules polisèmiques a la pissarra, del tipus coll o ull,
i fer que n’escriguin una definició per a cada significat. A continuació, fer que les
busquin al diccionari i que comparin la definició que han fet amb la del diccionari.

• Demanar-los que formin oracions amb les paraules que han escrit a la pissarra, en
les quals quedi ben clar el significat de la paraula que es treballa.



• Fer que els alumnes dibuixin els diferents significats de les paraules polisèmiques
que apareixen a l’activitat 27 de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.

Objectius

Fer un joc d’observació i una recerca a Internet.




• Mostrar als nens i nenes que l’activitat de divertiment final els proposa d’entrar en
una web i informar-se de quelcom concret. Fer que s’interessin a buscar informació
individualment a través d’Internet i ensenyar-los a seleccionar el que poden trobar-
hi. Fer que parlin del burro català: si ja el coneixien, on l’han vist, què en saben, etc.

Objectius

Repassar els continguts treballats al llarg de les dues primeres unitats.
Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.


• Aprofitar la llista de paraules que es fa a l’activitat 1 de la pàgina 42 del llibre de
l’alumne per demanar als alumnes que les separin sil·làbicament i n’encerclin la
tònica. A continuació, si es considera convenient, se’ls pot demanar que classifiquin
les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

• Partint de les oracions de la subpregunta de l’activitat 2 de la pàgina 42 del llibre de
l’alumne, fer que els nens i nenes identifiquin quin tipus d’oracions són i que
expliquin per què. Fer que reflexionin sobre les informacions que proporcionen
aquest tipus d’oracions.

l’alumne.


• Proposar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder
valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells
mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se tots sols a les preguntes
d’avaluació que se’ls proposin.

• Fer que els alumnes se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els
recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.



• Prèviament al treball dels signes de puntuació, preguntar als alumnes com sabem,
quan llegim, com hem d’entonar cadascuna de les oracions. Fer que arribin tots sols
a la definició de la funció dels signes de puntuació.

• Abans de treballar els tipus d’oracions, vincular-ho amb els signes de puntuació que
s’han presentat anteriorment. Mostrar-los l’expressivitat que ens proporcionen les
diferents tipologies oracionals. Preguntar-los com parlaríem si només hi hagués
oracions d’un tipus (enunciatives o exclamatives...).

• Per començar a treballar la descripció d’objectes, explicar-los la importància que
tenen. Fer que reflexionin sobre la funció de la descripció i, concretament, de la
d’objectes.

• Abans d’introduir els alumnes en el treball de la polisèmia, plantejar-los alguna
paraula com peu i fer que en comentin els diferents significats (part de l’anatomia,
base d’un llum, part situada a la base d’una muntanya...).

Altres recursos

Embarbussaments
• Proposar als alumnes alguns embarbussaments referents als carros:
− Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré.
− Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc.
− Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un
carreter descarrega i passi-ho bé.

El text

• El conte «La margarida dormilega», d’Estrella Ramón, es recull dins Contes per
contar a un gegant, de diversos autors. El primer conte serveix d’introducció i de
presentació de les quatre històries restants. Són contes plens de màgia, de fades i
follets, per poder-los explicar a un gegant.

• Estrella Ramón va néixer a Tortosa l’any 1964. Ha fet feines diverses: botiguera,
secretària, intèrpret... Darrerament és professora de música a l’escola del seu barri.
A part d’escriure, toca el piano, tant jazz com música clàssica.

Altres recursos

Internet
• Proposar als alumnes que entrin a la pàgina http://www.edu365.cat/, cliquin l’opció
de Primària, a continuació, la de Llengua catalana i que, finalment, entrin a l’opció
d’Ortografia. D’aquí aniran a parar a Aventura’t amb l’ortografia, dins de la qual,
en el Nivell bàsic, han de triar El punt i la coma. Mitjançant aquesta pàgina podran
treballar els signes de puntuació alhora que juguen i aprenen vocabulari.

Poesia
- Fanalet del meu carrer,
fas la claror esmorteïda.
- És que l’arbre del costat
ha crescut més de la mida.
- Doncs, per què no l’han podat?
- Perquè allò que un dia és bo
no ho és tant un altre dia.
Qui seria tan mussol
que el mes d’agost tallaria
branques que paren el sol?
JOANA RASPALL, El fanal

Poesia
• Tinc una capseta de nacre
lligada amb un llaç sedós.
Hi guardo sospirs de l’aire,
perfum, estels i frescors.
Entre paraules boniques
i l’amor dels meus amics.
Ai!, si perdés la capseta
amb aquests tresors tan rics!
JOANA RASPALL, La capseta

La polisèmia
• Explicar als alumnes que la polisèmia és un recurs que té la llengua per crear
vocabulari. Una paraula passa a tenir un nou significat perquè s’estableix una
relació. Per exemple el banc (entitat financera) rep aquest nom perquè els primers
canvistes que treballaven als carrers s’asseien en un banc per fer les seves
transaccions. A partir d’aquí, el banc de seure esdevé el banc financer.

• Proposar-los que ordenin alfabèticament les paraules següents: avió, animal, ànsia,
anguila, ambient, antic, avi, assot, atac, arraulir. Corregir-les a la pissarra,
comprovar les errades que han comès i comentar-les.
− Demanar als nens i nenes que defineixin l’anècdota. Llegir les definicions i
completar-les si cal.
− Proposar als alumnes que descriguin un objecte que estigui a la vista de tothom.
Hauran de fer oracions senzilles que tothom pugui entendre. Després de cada
oració, els companys i companyes podran dir a què fan referència, com una mena
de joc.

VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.
• Identificar els signes de puntuació i les seves funcions.
• Reconèixer els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació propis de cadascun.
• Llegir, entendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.
• Identificar les paraules polisèmiques i els seus significats.

Activitats d’avaluació

• Animar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 42 i 43 del llibre de
l’alumne.

Fitxa d’avaluació

• Vegeu la fitxa de les pàgines 36 a 38 del quadern d’avaluació.


Fitxa 4 de reforç

Signes de puntuació

Fitxa 5 de reforç

Tipus d’oracions

Fitxa 7 de reforç

La polisèmia


La descripció d’un objecte

3. Quin èxit!
I- Introducció

La tercera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral.

Més endavant els alumnes reconeixeran les síl·labes àtones i les tòniques dels mots,
localitzaran el verb dins d’una oració i en reconeixeran la persona i el nombre. També
distingiran entre el sentit real i el figurat d’una oració.


Objectius

• Respectar el torn de paraula i les intervencions dels companys.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
• Distingir la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
• Localitzar i definir el verb en l’oració.
• Reconèixer el nombre i la persona dels temps verbals.
• Llegir i comprendre un text dialogat.
• Escriure un diàleg.
• Diferenciar el sentit real i el sentit figurat de les paraules.
• Respectar les opinions dels altres i les seves intervencions en els diàlegs o les
converses.

Continguts

• Identificació de les parts d’un teatre.
• Descripció d’una il·lustració.
• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.
• Reconeixement dels trets del text dialogat.
• Identificació de la síl·laba tònica i les àtones d’un mot.
• Localització i caracterització del verb dins de l’oració.
• Reconeixement del nombre i la persona de les formes verbals.
• Distinció entre sentit real i sentit figurat i interpretació d’oracions en sentit figurat.

• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.
• Lectura, caracterització i compleció d’un text dialogat.

• Respecte envers les opinions dels altres.
• Interès per ampliar el vocabulari propi.


•

Objectius

Comentar el que els suggereix la imatge.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la
pàgina 44 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb la seva experiència
personal. També se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa
referència. Procurar que participin tots de manera ordenada.

• Fer que els alumnes es fixin en la imatge i parlar amb ells del tipus de teatre que
veuen a la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne. Preguntar-los si els
sembla antic o modern i fer que raonin la resposta. Fer que el comparin amb un
teatre modern i que expliquin les semblances i diferències.

que els alumnes es fixin en la imatge del teatre, des de les parts que el formen fins al
que s’hi fa quan no hi ha representació.

Treballem valors

• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne, parlar
amb els nens i nenes dels teatres com a llocs d’oci, com a espais on es duen a terme
esdeveniments socials i d’important pes cultural.


• Explicar als alumnes que una representació teatral és un fet que compartim amb
altres persones i, per això, és un esdeveniment social. Plantejar-los com s’han de
comportar en un teatre per no destorbar ningú.

Objectius

Llegir correctament un text teatral.
Aprendre a entendre el text teatral.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol, a la pàgina 46 del llibre de l’alumne, i demanar-los què pot
significar.

• Parlar amb els alumnes sobre quin conflicte es pot generar entre els Reis i el Pare
Noel. Preguntar-los què celebren a casa seva i per què.

Durant la lectura

• Per poder fer una bona lectura dramatitzada, fer que els alumnes llegeixin
individualment les parts que els correspondrà llegir en veu alta per practicar una
mica.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que senyalin les paraules de la lectura que desconeixen i que
en busquin el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o
comentant el significat dels mots entre tots a la classe.

• Es pretén que cap alumne quedi amb dubtes. El text ha de ser entès en la seva
totalitat un cop s’ha fet la lectura.

• Per aconseguir que retinguin les paraules que han buscat al diccionari, proposar-los
que escriguin oracions en què apareguin i en què quedi clar el seu significat.

• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 46, 47 i 48 del
llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.

• Demanar a uns quants alumnes que expliquin el contingut del text. Després
preguntar-los què els ha semblat.

• Fer-los notar que l’obra té una segona part a la propera unitat i que, per això, sembla
que queda tallada en un moment en què hauria de continuar.

• Fer que es fixin en les disfresses dels dibuixos, per quan se les hagin de fer, a l’hora
de fer la representació.


• Demanar que els nens i nenes comptin quants personatges apareixen en el text i que
en facin una llista. A continuació, que comptin quants alumnes són a la classe i que
pensin com caldria distribuir el text perquè tots poguessin llegir-ne una part (per
exemple, fer quatre grups de lectors i que cada grup llegeixi una de les pàgines del
text).

• Explicar als alumnes que, per fer teatre, cal dur a terme una tasca col·lectiva, però
que, inicialment, cal vèncer la vergonya i llençar-se a fer d’actor, cosa que implica
un pas que cadascú ha de fer individualment.

Treballem valors

• Fer que els nens i nenes es plantegin la importància del treball en equip a l’hora de
dur a terme una representació teatral. Cada actor depèn dels seus companys, del
director, dels tècnics, dels maquilladors, dels encarregats de vestuari, etc. per fer
correctament la seva feina. Aquesta dependència és mútua i per això, la
representació és el resultat de la feina d’un col·lectiu de persones.

Objectius

Analitzar els dos actes separadament.


Recordar qüestions concretes sobre el text.

Pensar si es resolen els problemes que es plantegen.

partir del que es diu en el text, treure conclusions.

partir del contingut del text, treure conclusions.




Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
• Plantejar als alumnes en quin entorn succeeix cada escena i fer que el relacionin
amb la procedència geogràfica de cadascun dels personatges. Demanar-los que
expliquin com és el clima a l’entorn natural del Reis i al del Pare Noel.

Objectius

Separar les síl·labes d’un mot i localitzar la tònica.
Ubicar la síl·laba tònica de les paraules en una o altra posició.


• A partir del text de l’activitat 11 de la pàgina 50 del llibre de l’alumne, proposar als
alumnes que separin les síl·labes de les paraules de les dues primeres línies i que les
classifiquin segons la posició de la síl·laba tònica.

• Fer que els alumnes escriguin una llista amb els noms dels seus familiars més
propers (pares, avis, germans, oncles i cosins). Demanar-los que en separin les
síl·labes i que classifiquin els noms segons la posició de la síl·laba tònica.

• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 50 i 51 del llibre de
l’alumne.


• Recordar als nens i nenes que una manera de marcar la separació sil·làbica de les
paraules és picant de mans. Fer que marquin la síl·laba tònica amb un cop més fort.

• Demanar als alumnes que facin un dibuix en què es representin amb un símbol les
síl·labes tòniques i amb un altre les àtones (cadascú triarà el que li sembli). Tenint
en compte aquests símbols establerts, fer que representin alguns mots amb accent a
l’última, a la penúltima i a l’antepenúltima. Aquesta activitat els servirà per
memoritzar les estructures prosòdiques de cada tipus de paraula.

Objectius

Reconèixer el verb en l’oració.
Identificar el nombre i la persona en les formes verbals.


• Proposar als alumnes que escriguin quina mena d’accions fan a l’escola (escriure,
dibuixar, pintar, córrer, jugar, etc.). Fer-ne una llista a la pissarra i que cada alumne
faci en veu alta una oració amb un dels verbs (A anglès, cantem cançons).

• Demanar-los que, a partir de les oracions de l’activitat 16 de la pàgina 52 del llibre
de l’alumne, identifiquin el nombre i la persona de les formes verbals que hi
apareixen. Corregir-ho plegats i, si es creu convenient, fer el mateix amb les
oracions de l’activitat 17 de la pàgina 53 del llibre de l’alumne.

• Fer que els alumnes llegeixin les dites que es proposen a la pàgina 53 del llibre de
l’alumne i que en localitzin el verb, la persona i el nombre.

• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 52 i 53 del llibre de l’alumne.


• Proposar als alumnes que treballin els verbs a partir de la pròpia experiència. Fer
que escriguin què fan cada dia des que arriben a casa fins que se’n van a dormir,
quina és la seva rutina. A continuació, demanar-los que localitzin tots els verbs que
han escrit.

• Proposar als nens i nenes que facin un dibuix on es vegin diferents accions. Després,
fer que l’intercanviïn amb un company o companya, que haurà de fer una llista de
les accions que pot observar en el dibuix.

Objectius

Llegir i entendre un diàleg.
Analitzar els trets propis del diàleg.
Escriure i completar diàlegs.
Convertir un diàleg en text teatral seguint unes pautes.


• Proposar als alumnes que, de dos en dos, improvisin un diàleg breu. A continuació,
fer que l’escriguin i que es fixin en la manera com han representat les intervencions
dels personatges.

• Mostrar als alumnes la importància que tenen els signes de puntuació, que ens
permeten representar per escrit el que diem oralment. Explicar-los que el diàleg es
representa amb els guions inicials, que marquen l’entrada de cada personatge. Els
guions també poden tancar les intervencions si a continuació hi ha una intervenció
del narrador.

• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 54 i 55 del llibre de l’alumne.

Treballem valors

• Explicar als alumnes que cal valorar el temps, però no fins al punt de viure
esclavitzats per ell. Explicar-los que hem de gaudir-ne tant com puguem, i procurar
no ser esclaus del rellotge.


• Estimular els alumnes a fixar-se en els mecanismes del diàleg i a respectar les
intervencions dels altres.

Objectius

Diferenciar i reconèixer el sentit real i el figurat.


• Fer que els alumnes comentin expressions de sentit figurat que coneixen o que fan
servir. Explicar el significat i intentar que els alumnes el retinguin.

• Explicar als alumnes que una de les coses més difícils d’entendre quan s’aprèn un
idioma són les expressions amb sentit figurat. Aquestes s’aprenen en el dia a dia, cal
que les sentim, entenguem que no signifiquen literalment el que expressen, i
tinguem algú que ens n’expliqui el sentit figurat.

• Comentar el joc que presenta la cançó de la pàgina següent (pàgina 57 del llibre de
l’alumne), traduint literalment expressions de sentit figurat.

• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 56 del llibre de l’alumne.


• Mostrar als alumnes que diferenciar entre el sentit real i el figurat de les expressions
forma part de les habilitats que hem de tenir per ser competents en l’àmbit
comunicatiu a la nostra societat. Fer que s’imaginin una persona que no entengui el
sentit figurat de les expressions i fer que es plantegin si podria participar en les
converses i entendre el significat del que s’hi diu.

Objectius

Fer un joc de lògica.




• Per tal que els alumnes puguin memoritzar les expressions de sentit figurat, fer que
cadascú en triï una i faci un dibuix que la representi. Penjar els dibuixos a l’aula
amb l’expressió de sentit figurat a sota. Aquest recurs té una intenció
mnemotècnica.



• Cal que en aquesta unitat es treballi només la posició de la síl·laba tònica a la
paraula i que encara no s’introdueixin els conceptes referents a la classificació de les
paraules segons la posició de l’accent, que es treballarà en la unitat següent.

• Abans de començar a treballar el verb dins de l’oració, fer que expliquin què han fet
avui abans de venir a l’escola. A partir dels verbs que facin servir, introduir-los el
concepte d’acció, que acabaran de treballar amb les activitats corresponents.

• Per començar el diàleg, fer-los notar que és la manera de comunicar-se que fem
servir més freqüentment a la vida quotidiana. Mostrar-los la importància de parlar
de manera ordenada i respectar el torn de paraula dels altres.

• Prèviament al treball del sentit propi i el sentit figurat de les paraules, plantejar-los
alguna expressió com «vinc volant» i preguntar-los si vol dir exactament el que
expressa literalment.

Altres recursos

Endevinalles
• Puc ser al futur i puc ser al passat;
a vegades faig riure i d’altres plorar;
i espero sempre que em critiquin
per tornar a començar.
(L’actor)

• Faig de savi i de talòs,
faig de viudo i de promès,
faig de ric i de pagès,
ploro i canto com si res.
Faig de tot i no sóc res.
(El comediant)

El text

• La peça teatral de les pàgines 46, 47 i 48 del llibre de l’alumne ha estat feta
expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.

• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en
filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència,
però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil
i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis
nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies,
peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de
text.

Altres recursos

A Internet
• Proposar als nens i nenes d’aprendre jugant. Entrar a la pàgina
http://www.edu365.cat/ i triar l’opció Primària. Després entrar a Llengua catalana
i, a continuació, J clic, on s’haurà de triar l’opció Síl·labes. Amb un joc on
s’incrementa el nivell de dificultat d’acord amb el que un mateix tria, fer que
practiquin la separació sil·làbica.

Dites
• Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
• El fred pel desembre es fica dins, pel gener s’hi asseu i pel febrer va amb la pala al
coll i el treu.
• El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
• Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.
• Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.

Diàlegs ordenats
• Explicar als nens i nenes que, durant el diàleg, és important respectar la intervenció
del nostre interlocutor i escoltar-la amb atenció per poder seguir el fil de la
conversa. Si no escoltem el que ens diu l’altre, el diàleg deixa de tenir sentit, perquè
encara que es parli sobre un mateix tema, les intervencions no queden vinculades les
unes amb les altres.

• Plantejar-los la importància d’escoltar abans de parlar i d’ordenar les idees que es
volen transmetre per tal que els altres les puguin entendre.

Cançó
• Si vol dir que el cotxe li fa figa ha de dir «que el coche le hace higo»; i si li fa un pet
com un aglà «hace un pedo como una bellota, señor eso rai». Com que l’home és un
somniatruites, senyors meus, «es un sueña tortillas», ell es pensa que és bufar i fer
ampolles, que se’n diu «soplar y hacer botellas, señor eso rai». Talment n’hi ha per
llogar-hi cadires, vull dir «hay para alquilar sillas»! El pobre home treu foc pels
queixals, i és que «saca fuego por las muelas, señor eso rai».
La Trinca, «Coses de l’idioma»


VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.
• Diferenciar la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
• Localitzar i caracteritzar el verb en l’oració.
• Identificar el nombre i la persona dels temps verbals.
• Llegir i entendre un text dialogat.
• Crear per escrit un diàleg.
• Distingir entre el sentit real i el sentit figurat de les paraules.

Fitxa d’avaluació

• Vegeu la fitxa de les pàgines 40 a la 42 del quadern d’avaluació.


Fitxa 8 de reforç

La separació sil·làbica

Fitxa 9 de reforç

Síl·laba tònica i síl·laba àtona

Fitxa 10 de reforç

El verb

Fitxa 11 de reforç

Les formes verbals

Fitxa 12 de reforç

Sentit real i sentit figurat


El diàleg


Sentit figurat i frases fetes

4. Fem camí
I- Introducció

La quarta unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral, així com amb un treball que té
l’objectiu que els alumnes distingeixin entre paraules planes, agudes i esdrúixoles.

Més endavant els alumnes reconeixeran els temps verbals i aprendran a reconèixer i
interpretar frases fetes.


Objectius

• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Reconèixer els temps verbals.
• Entendre el valor de les acotacions i ubicar-les correctament.
• Escriure un text teatral.
• Reconèixer i interpretar correctament les frases fetes.
• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.

Continguts

• Identificació de fotografies i ubicació en els contextos que els corresponen.
• Descripció d’elements concrets d’una il·lustració.
• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.
• Reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Identificació dels temps verbals.
• Distinció i interpretació de les frases fetes.

• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.
• Lectura i caracterització de les acotacions en teatre.
• Escriptura d’un text teatral.

• Participació activa en situacions comunicatives.
• Valoració de la llengua com a font d’informació i d’oci.


• Competència de tractament de la informació i competència digital.


Objectius

Observar unes fotografies.
Comentar les imatges a partir de qüestions concretes.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la
pàgina 58 del llibre de l’alumne i fer que les relacionin amb la seva experiència
personal.

• Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què pot fer referència. Tots voldran
expressar les seves opinions; recordar-los que han de respectar el torn de paraula.

• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 58 del llibre de l’alumne
i establir un diàleg amb ells fent referència a les dues fotografies i als llocs concrets
on les situen: on es representen els pastorets i on es fa la fira de Nadal al seu poble o
ciutat.

que els alumnes es fixin en les imatges i siguin capaços d’ubicar-les temporalment i
dins del calendari de festes tradicionals.

Treballem valors

• A partir de l’observació de les fotografies de la pàgina 58 del llibre de l’alumne,
parlar amb els alumnes de la importància de conservar les tradicions pròpies i de
permetre que aquestes convisquin amb les d’altres. Cal educar-los en el respecte per
totes les tradicions.


• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre la fira de Santa Llúcia
i sobre la representació dels Pastorets. Demanar-los que seleccionin allò que
consideren bàsic per poder explicar a algú de fora en què consisteixen.

• Proposar-los que consultin la web de l’Ajuntament.

Objectius

Llegir correctament un text teatral.


Abans de llegir
• Recordar-los que el primer i el segon acte de l’obra teatral de les pàgines 60, 61 i 62
del llibre de l’alumne els van llegir a la unitat anterior. Fer memòria del que hi
passava. Si calgués, tornar-los a llegir col·lectivament.

Durant la lectura

• Per fer la lectura dramatitzada, repartir els personatges de l’obra entre els alumnes.
Si es creu que pot ser més atractiu fer la lectura dramatitzada de l’obra completa,
preparar-la.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les quals
desconeixen el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o
explicant el significat de les paraules entre tots a la classe.

• Es pretén que ningú quedi amb dubtes. El text ha de quedar totalment entès un cop
acabada la lectura perquè els nens i nenes puguin fer front a les activitats de
comprensió sense problemes.

• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text i que el vinculin al
contingut del text de la unitat anterior.

• Demanar-los què els ha semblat l’obra i fer que en valorin el vessant més divertit.

• Preguntar-los quanta gent participa en la posada en escena d’una obra. Fer que
valorin el paper de tots els que hi participen i que no són actors: director,
il·luminador, encarregats de vestuari, de maquillatge, de fer i muntar els decorats,
etc.


• Fer que els alumnes entenguin la representació teatral com una manera de gaudir del
temps lliure envoltat de persones conegudes i desconegudes. La representació teatral
és un esdeveniment social: un grup de persones es troba al teatre a una hora concreta
per veure com uns actors representen un text exclusivament per a ells.

• Plantejar als alumnes la dificultat de memoritzar un text teatral. Fer que pensin com
es deu fer i comentar-ho a la classe. Plantejar-los si és més difícil memoritzar el
propi text o controlar les intervencions dels altres per saber quan toca parlar a
cadascú.

Treball amb valors

• Mostrar als alumnes el fet que la representació teatral que es veu és irrepetible en
tant que és diferent de les altres perquè els actors, tot i cenyir-se a un text, no són
autòmats que fan sempre exactament el mateix, sinó que depenen de la resposta i
l’actitud del públic, de com s’enfrontin aquell dia a la feina, del temps que faci que
representen aquell text, cosa que els permet afegir-hi millores contínuament.

Objectius

Reconèixer la seqüència d’esdeveniments.


• Activitat 1 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Remetre’s a
la pròpia experiència per entendre què relaciona els Reis i el Pare Noel.

Resumir el que succeeix a cadascun dels actes.

• Activitat 3. Reflexió sobre el contingut. Triar les afirmacions que fan referència al
text.

• Activitat 4, 5 i 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
A partir d’una qüestió concreta, documentar-se i aportar idees pròpies.

• Activitat 7 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Preparar l’obra de teatre.

• A l’activitat 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne es pretén que els alumnes

reflexionin sobre el tema dels regals nadalencs, en relació amb els nens i nenes més
desfavorits.


• Explicar als alumnes la importància de comprendre individualment el que es llegeix,
al marge del treball que es farà posteriorment a la classe amb els companys i
companyes.

• A l’activitat 5 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne, demanar als alumnes que
consultin la pàgina web indicada i que hi naveguin per poder veure diferents
exemples del text que han de redactar.

Objectius

Definir i identificar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.


• Fer que els alumnes preparin una llista amb dotze objectes que hi hagi a la classe.
Després, fer que separin aquestes paraules en síl·labes, subratllin la tònica i les
classifiquin en agudes, planes o esdrúixoles.

• A partir de l’activitat 11 de la pàgina 65 del llibre de l’alumne, col·locar els alumnes
de dos en dos i fer que preparin paraules ocultes que intercanviaran amb un altre
grup per descobrir-les. Si els cal, poden fer servir el diccionari.

• Proposar que els alumnes localitzin les paraules agudes, planes i esdrúixoles en el
text de la pàgina següent.

l’alumne.


• Demanar als alumnes que, partint de les paraules que apareixen en l’activitat 9 de la
pàgina 64 del llibre de l’alumne, facin el recompte de quantes agudes, planes i
esdrúixoles hi ha i que les classifiquin.


• Fer que els alumnes utilitzin el diccionari per assegurar-se de com s’escriuen les
paraules. Han d’aprendre a fer-ne ús contínuament i perdre la mandra d’utilitzar-lo.

Objectius

Reconèixer el temps dels verbs.
Identificar el passat, el present i el futur en les formes verbals.


• Demanar als alumnes que facin una llista de les coses que van fer diumenge passat
(fent servir verbs conjugats, no en infinitiu). Després, proposar-los que la tornin a
escriure com si ho fessin ara. Finalment, plantejar-los que tornin a escriure les
oracions com si fos el que han de fer el proper cap de setmana. Amb aquest exercici
hauran practicat els tres temps verbals.

• Plantejar als alumnes el treball dels temps verbals a partir dels textos que es
proposen a la pàgina 67 de la guia, a l’apartat Altres recursos.

• Demanar-los que facin els exercicis de les pàgines 66 i 67 del llibre de l’alumne.


• Proposar als alumnes que es fixin en els temps verbals i s’adonin que ja s’hi conté la
informació del moment en què se situen a nivell temporal. Fer que s’adonin que no
cal memoritzar res per saber si un verb succeeix en el passat, en el present o en el
futur, sinó que ho sabem gràcies al nostre coneixement intuïtiu de la llengua.

• Demanar als alumnes que individualment, practiquin el canvi de temps a les formes
verbals respectant-ne el nombre i la persona.

Objectius

Reconèixer les acotacions en un text teatral.
Identificar els tipus d’acotació segons la informació que dóna.
Completar amb acotacions.
Escriure un text teatral amb acotacions.


Llengua 3r prim

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a Llengua 3r prim

Semelhante a Llengua 3r prim (20)

Llengua 3r prim