SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 20
Els components del missatge visual
La retòrica de les imatges
Valors i contravalors de la publicitat

IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL
                                     Ed. Visual i Plàstica optativa 4t ESO
                                                         VALLE TEJEDOR
Els components del missatge visual

                                         EL MISSATGE
                                            VISUAL



    té
                       SIGNIFICAT                      SIGNIFICANT
                       que integra                     que provoca




          Significat                 Significat           Valors
           temàtic                   simbòlic           expressius
Els components del
                 missatge visual
   El missatge visual
    Un missatge visual és una imatge que un emissor produeix i un observador interpreta.
    Tot i que l’observador només necessitarà un instant per veure la imatge, per fer una
    bona comprensió del missatge li caldrà una anàlisi similar a la que ha fet l’emissor per
    crear-la. Per poder fer l’an{lisi hem de conèixer els components que hi intervenen:

           El significant
    És el conjunt d’elements del llenguatge visual presents en la composició d’una imatge determinada.

           El significat
    És el conjunt d’idees, pensaments, emocions i sentiments que l’espectador percep davant d’una obra
    quan entén el que vol representar.

        Els valors expressius
    Els elements del llenguatge visual presents en una obra i la seva disposició ( composició) transmeten a
    l’espectador unes emocions i unes sensacions determinades. Aquests sentiments, que són
    independents del tema, tindran una gran importància en el significat final del missatge.
    Els valors expressius els descrivim amb adjectius: serè, vibrant, misteriós elegant, nostàlgic, dinàmic,
    etc...
El significat temàtic
L’objecte o assumpte que es pot reconèixer
en una imatge, és el seu tema.
En les representacions de totes les èpoques
els temes s’han anat repetint.
Aquesta repetició permet agrupar-los en
gèneres.

•A les escultures i pintures la representació de
persones forma part del gènere de retrat, la
representació d’objectes domèstics, aliments i
flors constitueixen el gènere de la natura
morta; les representacions de grans espais
naturals o urbans pertanyen al gènere del
paisatge.
•A les fotografies també trobem aquests
gèneres juntament amb altres;
fotoperiodisme, que inclou imatges que
retraten fets polítics, socials, culturals o
esportius; fotografia publicitària, dedicada a
la creació d’imatges per fer anuncis; fotografia
de moda; fotografia científica, etc.
•Al cinema, també trobem diferents gèneres:
western, thriller, comèdia o musical són
alguns.
El significat simbòlic
El significat simbòlic són les idees
i pensaments que són representats
directament i que un missatge visual
ens pot suggerir.
És un significat extra que s’afegeix
al significat temàtic ( pel que hi ha
representat), i és producte d’associa-
cions derivades de l’experiència personal
o cultural.
                                                                             MONUMENT A LA PAU, E.Chillida

Aquestes tres imatges estan formades
per significants i temes molt diferents,
                                               La Sardana, 1954, P.Picasso
però
totes tres ens transporten al mateix
significat
Simbòlic: la pau.

La idea de colom,l’ anul·lació de l’ús de la
pistola o la finestra oberta a la pau
                                                                                   C.F.Reutesward. Antiarmament,
                                                                                   Seu de l’ONU a NovaYork
Què són els recursos
           retòrics?
 La retòrica és aquella forma d’expressió, verbal
   o visual, destinada a persuadir el receptor del
   missatge provocant-li sensacions i emocions
                    suggerents.

     QUÈ ÉS LA RETÒRICA VISUAL?
 Combinació, exageració o substitució d’algun
    dels elements visuals que componen el
                  missatge.
LA RETÒRICA DE LES IMATGES


                                                                                                                               LA COMPARACIÓ                                             LA HIPÈRBOLE
   QUÈ ÉS LA RETÒRICA VISUAL? Combinació,                               LA REPETICIÓ
                                                                                                                                                                         Aquest recurs, molt freqüent en el llenguatge
  exageració o substitució d’algun dels elements     Hi ha publicitat que insisteix a mostrar una situació,     Per ressaltar alguna qualitat d’un producte, molt
                                                                                                                                                                      verbal. Es tracta de descriure de manera exagerada
       visuals que componen el missatge.                una acció o una cosa i repeteix la seva imatge           sovint es recorre a mostrar-lo acompanyat d’un
                                                                                                                                                                         la imatge d’un producte, per tal de fer-lo més
                                                                        moltes vegades                        altre que destaca precisament per aquella qualitat o
                                                                                                                                                                                           convincent.
                                                                                                                                  per l’oposada.




                 LA SINÈCDOQUE                                     LA PERSONIFICACIÓ                                            LA METÀFORA                                  EL CONTRASENTIT O PARADOXA
  Una manera de fer més interessant i atreure la     Dotar de característiques humanes a una cosa o un
curiositat sobre una cosa consisteix en mostrar-ne      animal genera simpatia i familiaritat amb el          Constitueix a substituir la imatge d’una cosa per una    Recurs molt efectista i provocador ja que posa en
   només una part com si fos la cosa completa.                       producte anunciat.                           altra per apropiar-se de les seves qualitats.       una situació aparentment realista coses o persones
Aquesta imatge parcial del producte ha de ser prou                                                                                                                           que el sentit comú mai posaria juntes.
  significativa per tal de que l’espectador pugui
                endevinar la resta.
Aquesta repetició, pretén remarcar molt el missatge, insinuar
            l'ús generalitzat del producte o servei, les múltiples utilitats,
Repetició   o insistir en les seves qualitats.
La Comparació
Per ressaltar alguna qualitat d’un producte. Encara
que es tracti de coses molt diferents, el resultat és
que la cosa anunciada reforça la seva qualitat per
comparació o contrast.
Es mostren doncs, dues imatges i s’estableix una
relació entre si de manera que una explica i clarifica
el que es vol destacar del producte anunciat.
La hipèrbole
Aquest recurs, molt freqüent en el llenguatge verbal. Es tracta de descriure de
manera exagerada la imatge d’un producte, per tal de fer-lo més convincent.
Consisteix a mostrar una imatge exagerada del producte, ja sigui augmentant les
seves mides, multiplicant les seves funcions o creant una situació inversemblant o
fantàstica s’aconsegueix cridar l’atenció sobre el producte o servei.
La sinècdoque
Una manera de fer més interessant i atreure la curiositat sobre una cosa
consisteix en mostrar-ne només una part com si fos la cosa completa.
Aquesta imatge parcial del producte ha de ser prou significativa per tal
de que l’espectador pugui endevinar la resta.
Sovint, aquesta imatge del producte busca la col·laboració del
consumidor, que jugarà a endevinar de quin producte es tracta.
La personificació
Caricaturitzar un producte dotant-lo de cara, braços
i cames, parlant, ballant o saltant com si es tractès
d’una persona és un recurs què genera simpatia i
amabilitat.
La metàfora
Constitueix a substituir la imatge d’una cosa per una
altra per apropiar-se de les seves qualitats. La
metàfora es distingeix perquè comporta la
substitució d’una imatge per una altra, mentre que
la comparació manté presents en l’anunci les
imatges de les coses comparades.
El contrasentit o paradoxa
Recurs molt efectista i provocador ja que posa en
una situació aparentment realista coses o persones
que el sentit comú mai posaria juntes.
Basa la seva eficàcia comunicativa en la sorpresa o
contradicció que produeix la situació inesperada que
la imatge mostra. Com en el cas de la hipèrbole, les
noves tecnologies faciliten la creació d’aquest tipus
d’imatges.
Valors i contravalors de la
                   publicitat


                                                        Quan conté
    Quan fa         La publicitat vol influir en els
                                                        informació i
promoció del       comportaments i les actituds de
consumisme,                                              divulgació
                    les persones en el consum de         comercial,
el sexisme, el
 racisme o la            productes i serveis.          conscienciaci
discriminació                                           ó i educació
                                                         ciutadana,
                                                        investigació
                                                          creativa
L a publicitat té una influència notable sobre els comportaments i les actituds de la gent.
Incideix en el seu benestar perquè informa de productes i serveis que poden adquirir i així satisfer
   interessos comercials. Però l’afany de convèncer al públic i empènyer-lo a consumir un producte
 determinat provoca un increment desmesurat de les necessitats, que pot portar a expectatives falses
                                         i a la insatisfacció.
 Això fa que, sovint, la publicitat no respecti prou alguns dels valors universals de la convivència
           humana com la sinceritat, la igualtat, la honestedat, la justícia o el respecte.
      Els arguments de motivació més utilitzats pels publicistes solen insistir en les següents
                           aspiracions, desitjos i instints de les persones.



                          POSSESSIÓ –PODER –
                     IMPORTÀNCIA –NIVELL DE VIDA-
                       LUXE-FAMA-JOVENTUT-ÈXIT-
                      FORÇA-DINAMISME-IDENTITAT-
                      MODA-BELLESA-ATRACTIVITAT-
                       ELEGÀNCIA-SIMPATIA-ESTIL-
                       MODERNITAT-SALUT-PLAER-
                         COMODITAT-BENESTAR

    Tots aquests aspectes ens obliguen a valorar el fenomen publicitari en la
  nostra societat per tal de saber-ne destriar els aspectes positius i negatius
               que comporta i esdevenir un consumidor responsable.
Valors i contravalors
                     de la publicitat

  Creativitat , art i publicitat                  Publicitat comercial i gent jove
Un anunci ha de captar l’atenció i                      En l’adolescencia, sorgeix la necessitat de
l’interès dels espectadors entre molts           reafirmar la pròpia identitat, i per tant els gustos
altres estímuls publicitaris que també            personals en l’{mbit de la comunicació busquen
se’ls disputen.                                                distingir-se dels adreçats als adults.

Això obliga a publicistes a un esforç en         El publicista treu profit d’aquesta circumstància i
l’enginy i l’investigació creativa utilitzant         l’estratègia comunicativa la dirigeix en dues
el llenguatge visual i plàstic dels recursos      direccions:l’estil de l’anunci i el tema que tracta.
retòrics.
                                                        L’estil més ben rebut pel jovent es basa en
Sovint, aquest esforç porta a la creació         recursos visuals i plàstics impactants, estridents i
d’imatges publicitàries d’extraordin{ria        contrastats amb tipografies novedoses o de moda
qualitat artística.                                                     i composicions dinàmiques.

                                                El tema sobre el qual es basteix l’anunci presenta
                                                   situacions fantasioses, allunyades de la lògica i
                                                  sovint amb mostres de rebel·lia i d’informalitat.
La dona en la publicitat
                          La dona esdevé protagonista
                       d’una gran quantitat d’anuncis i se
                       n’ofereixen imatges molt diferents
                           en funció del producte que
                        s’anuncia i del sector de públic al
                                que va anunciat.

                       Alguns anuncis encara responen a
                       estereotips masclistes i mostren a
                        la dona com a mestressa de casa
                       dedicada a les feines domèstiques
                            i pendent de l’efic{cia dels
                         productes de neteja o de la llar.


                       No obstant això, l’alliberació de la
                       dona amb la creixent incorporació
                        al mon del treball ha transformat
                            els costums i l’organització
                         familiar. I per aquest motiu els
                            publicistes estan realitzant
                           anuncis que transmeten una
                           imatge de la dona en un pla
                       d’igualtat respecte de l’home tant
                       en el món del treball com en la llar.
Els temes sensuals com a estratègia de vendes

             El publicista utilitza personatges atractius i situacions d’èxit personal per tal
            d’associar-los mentalment amb el consum del producte que s’està anunciant.
            Moltes vegades la imatge de la dona serveix com a esquer sensual per atraure
            compradors masculins dels productes més variats, cotxes, perfums,
            desodorants, gelats...
            La publicitat se serveix sovint de nois i noies i de parelles seductores per
            anunciar els productes més diversos...
            Aquesta estratègia dóna resultat i llavors la publicitat que es troba sotmesa
            l’èxit de vendes, deixa de banda aspectes valuosos com són l’amistat, la
            sinceritat, la tendresa... I es dedica a promoure el valors més superficials.
Publicitat, educació i solidaritat

                                                               Però no tots els anuncis estan
                                                               sotmesos a l’obligació de l’èxit
                                                               comercial. La influència poderosa de
     Altres campanyes de gran
                                                               la publicitat és utilitzada per
 repercussió social van orientades a                           institucions amb finalitats d’educació
promoure els drets i els deures dels                           social i solidaritat.
   ciutadans, la salut, i contra les
 pràctiques de risc, la prevenció del
patrimoni natural, contra la guerra i
els conflictes... Són campanyes que
 volen commoure als ciutadans i fer
que prenguin consciència del temes
           que els afecten.

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Cartell: funció i forma
Cartell: funció i formaCartell: funció i forma
Cartell: funció i formaVictoriamedia
 
La composició artística
La composició artísticaLa composició artística
La composició artísticaAna Blesa
 
Llenguatges visuals
Llenguatges visualsLlenguatges visuals
Llenguatges visualsNahi LB
 
la comunicacio visual
la comunicacio visualla comunicacio visual
la comunicacio visualAna Blesa
 
T.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualT.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualAna Blesa
 
Els elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàsticEls elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàsticvalletejedor
 

Destaque (10)

Cartell: funció i forma
Cartell: funció i formaCartell: funció i forma
Cartell: funció i forma
 
La composició artística
La composició artísticaLa composició artística
La composició artística
 
Llenguatges visuals
Llenguatges visualsLlenguatges visuals
Llenguatges visuals
 
la comunicacio visual
la comunicacio visualla comunicacio visual
la comunicacio visual
 
01 La Linia 2
01 La Linia 201 La Linia 2
01 La Linia 2
 
Paisatges
Paisatges Paisatges
Paisatges
 
T.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visualT.2. elements de la comunicació visual
T.2. elements de la comunicació visual
 
El punt
El puntEl punt
El punt
 
Els elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàsticEls elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàstic
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 

Semelhante a Imatge i comunicació

Unitat 4 la publicitat
Unitat 4 la publicitat Unitat 4 la publicitat
Unitat 4 la publicitat immales123
 
El llenguatge visual: La publicitat
El llenguatge visual: La publicitatEl llenguatge visual: La publicitat
El llenguatge visual: La publicitatinstitut
 
Unitat 3. La RetòRica Visual
Unitat 3. La RetòRica VisualUnitat 3. La RetòRica Visual
Unitat 3. La RetòRica VisualCristina Giné
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualLittle West
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualLittle West
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualLittle West
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visualAriadnamartin
 
El Llenguatge Visual
El Llenguatge VisualEl Llenguatge Visual
El Llenguatge VisualMarc Lopez
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visuallalii77
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visualjurigilabert
 
Tema 7 LLenguatge Audiovisual
Tema 7 LLenguatge AudiovisualTema 7 LLenguatge Audiovisual
Tema 7 LLenguatge AudiovisualIvan Khalo
 
Una proposta didàctica
Una proposta didàcticaUna proposta didàctica
Una proposta didàcticaJessie86
 
La representació de la realitat
La representació de la realitat La representació de la realitat
La representació de la realitat CelesteJuan
 
Fretorica (1)
Fretorica (1)Fretorica (1)
Fretorica (1)carletaaa
 
Fretorica (1)
Fretorica (1)Fretorica (1)
Fretorica (1)carletaaa
 

Semelhante a Imatge i comunicació (20)

Unitat 4 la publicitat
Unitat 4 la publicitat Unitat 4 la publicitat
Unitat 4 la publicitat
 
Lexic
LexicLexic
Lexic
 
El llenguatge visual: La publicitat
El llenguatge visual: La publicitatEl llenguatge visual: La publicitat
El llenguatge visual: La publicitat
 
Unitat 3. La RetòRica Visual
Unitat 3. La RetòRica VisualUnitat 3. La RetòRica Visual
Unitat 3. La RetòRica Visual
 
7 el llenguatge visual
7 el llenguatge visual7 el llenguatge visual
7 el llenguatge visual
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisual
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisual
 
Tema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisualTema 7 audiovisual
Tema 7 audiovisual
 
Tema 7 llenguatge visual
Tema 7 llenguatge visualTema 7 llenguatge visual
Tema 7 llenguatge visual
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visual
 
El Llenguatge Visual
El Llenguatge VisualEl Llenguatge Visual
El Llenguatge Visual
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visual
 
Ttt777 modificat
Ttt777 modificatTtt777 modificat
Ttt777 modificat
 
El llenguatge visual
El llenguatge visualEl llenguatge visual
El llenguatge visual
 
Funcions de la imatge
Funcions de la imatgeFuncions de la imatge
Funcions de la imatge
 
Tema 7 LLenguatge Audiovisual
Tema 7 LLenguatge AudiovisualTema 7 LLenguatge Audiovisual
Tema 7 LLenguatge Audiovisual
 
Una proposta didàctica
Una proposta didàcticaUna proposta didàctica
Una proposta didàctica
 
La representació de la realitat
La representació de la realitat La representació de la realitat
La representació de la realitat
 
Fretorica (1)
Fretorica (1)Fretorica (1)
Fretorica (1)
 
Fretorica (1)
Fretorica (1)Fretorica (1)
Fretorica (1)
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Imatge i comunicació

  • 1. Els components del missatge visual La retòrica de les imatges Valors i contravalors de la publicitat IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL Ed. Visual i Plàstica optativa 4t ESO VALLE TEJEDOR
  • 2. Els components del missatge visual EL MISSATGE VISUAL té SIGNIFICAT SIGNIFICANT que integra que provoca Significat Significat Valors temàtic simbòlic expressius
  • 3. Els components del missatge visual  El missatge visual Un missatge visual és una imatge que un emissor produeix i un observador interpreta. Tot i que l’observador només necessitarà un instant per veure la imatge, per fer una bona comprensió del missatge li caldrà una anàlisi similar a la que ha fet l’emissor per crear-la. Per poder fer l’an{lisi hem de conèixer els components que hi intervenen:  El significant És el conjunt d’elements del llenguatge visual presents en la composició d’una imatge determinada.  El significat És el conjunt d’idees, pensaments, emocions i sentiments que l’espectador percep davant d’una obra quan entén el que vol representar.  Els valors expressius Els elements del llenguatge visual presents en una obra i la seva disposició ( composició) transmeten a l’espectador unes emocions i unes sensacions determinades. Aquests sentiments, que són independents del tema, tindran una gran importància en el significat final del missatge. Els valors expressius els descrivim amb adjectius: serè, vibrant, misteriós elegant, nostàlgic, dinàmic, etc...
  • 4. El significat temàtic L’objecte o assumpte que es pot reconèixer en una imatge, és el seu tema. En les representacions de totes les èpoques els temes s’han anat repetint. Aquesta repetició permet agrupar-los en gèneres. •A les escultures i pintures la representació de persones forma part del gènere de retrat, la representació d’objectes domèstics, aliments i flors constitueixen el gènere de la natura morta; les representacions de grans espais naturals o urbans pertanyen al gènere del paisatge. •A les fotografies també trobem aquests gèneres juntament amb altres; fotoperiodisme, que inclou imatges que retraten fets polítics, socials, culturals o esportius; fotografia publicitària, dedicada a la creació d’imatges per fer anuncis; fotografia de moda; fotografia científica, etc. •Al cinema, també trobem diferents gèneres: western, thriller, comèdia o musical són alguns.
  • 5. El significat simbòlic El significat simbòlic són les idees i pensaments que són representats directament i que un missatge visual ens pot suggerir. És un significat extra que s’afegeix al significat temàtic ( pel que hi ha representat), i és producte d’associa- cions derivades de l’experiència personal o cultural. MONUMENT A LA PAU, E.Chillida Aquestes tres imatges estan formades per significants i temes molt diferents, La Sardana, 1954, P.Picasso però totes tres ens transporten al mateix significat Simbòlic: la pau. La idea de colom,l’ anul·lació de l’ús de la pistola o la finestra oberta a la pau C.F.Reutesward. Antiarmament, Seu de l’ONU a NovaYork
  • 6. Què són els recursos retòrics?  La retòrica és aquella forma d’expressió, verbal o visual, destinada a persuadir el receptor del missatge provocant-li sensacions i emocions suggerents. QUÈ ÉS LA RETÒRICA VISUAL?  Combinació, exageració o substitució d’algun dels elements visuals que componen el missatge.
  • 7. LA RETÒRICA DE LES IMATGES LA COMPARACIÓ LA HIPÈRBOLE QUÈ ÉS LA RETÒRICA VISUAL? Combinació, LA REPETICIÓ Aquest recurs, molt freqüent en el llenguatge exageració o substitució d’algun dels elements Hi ha publicitat que insisteix a mostrar una situació, Per ressaltar alguna qualitat d’un producte, molt verbal. Es tracta de descriure de manera exagerada visuals que componen el missatge. una acció o una cosa i repeteix la seva imatge sovint es recorre a mostrar-lo acompanyat d’un la imatge d’un producte, per tal de fer-lo més moltes vegades altre que destaca precisament per aquella qualitat o convincent. per l’oposada. LA SINÈCDOQUE LA PERSONIFICACIÓ LA METÀFORA EL CONTRASENTIT O PARADOXA Una manera de fer més interessant i atreure la Dotar de característiques humanes a una cosa o un curiositat sobre una cosa consisteix en mostrar-ne animal genera simpatia i familiaritat amb el Constitueix a substituir la imatge d’una cosa per una Recurs molt efectista i provocador ja que posa en només una part com si fos la cosa completa. producte anunciat. altra per apropiar-se de les seves qualitats. una situació aparentment realista coses o persones Aquesta imatge parcial del producte ha de ser prou que el sentit comú mai posaria juntes. significativa per tal de que l’espectador pugui endevinar la resta.
  • 8. Aquesta repetició, pretén remarcar molt el missatge, insinuar l'ús generalitzat del producte o servei, les múltiples utilitats, Repetició o insistir en les seves qualitats.
  • 9. La Comparació Per ressaltar alguna qualitat d’un producte. Encara que es tracti de coses molt diferents, el resultat és que la cosa anunciada reforça la seva qualitat per comparació o contrast. Es mostren doncs, dues imatges i s’estableix una relació entre si de manera que una explica i clarifica el que es vol destacar del producte anunciat.
  • 10. La hipèrbole Aquest recurs, molt freqüent en el llenguatge verbal. Es tracta de descriure de manera exagerada la imatge d’un producte, per tal de fer-lo més convincent. Consisteix a mostrar una imatge exagerada del producte, ja sigui augmentant les seves mides, multiplicant les seves funcions o creant una situació inversemblant o fantàstica s’aconsegueix cridar l’atenció sobre el producte o servei.
  • 11. La sinècdoque Una manera de fer més interessant i atreure la curiositat sobre una cosa consisteix en mostrar-ne només una part com si fos la cosa completa. Aquesta imatge parcial del producte ha de ser prou significativa per tal de que l’espectador pugui endevinar la resta. Sovint, aquesta imatge del producte busca la col·laboració del consumidor, que jugarà a endevinar de quin producte es tracta.
  • 12. La personificació Caricaturitzar un producte dotant-lo de cara, braços i cames, parlant, ballant o saltant com si es tractès d’una persona és un recurs què genera simpatia i amabilitat.
  • 13. La metàfora Constitueix a substituir la imatge d’una cosa per una altra per apropiar-se de les seves qualitats. La metàfora es distingeix perquè comporta la substitució d’una imatge per una altra, mentre que la comparació manté presents en l’anunci les imatges de les coses comparades.
  • 14. El contrasentit o paradoxa Recurs molt efectista i provocador ja que posa en una situació aparentment realista coses o persones que el sentit comú mai posaria juntes. Basa la seva eficàcia comunicativa en la sorpresa o contradicció que produeix la situació inesperada que la imatge mostra. Com en el cas de la hipèrbole, les noves tecnologies faciliten la creació d’aquest tipus d’imatges.
  • 15. Valors i contravalors de la publicitat Quan conté Quan fa La publicitat vol influir en els informació i promoció del comportaments i les actituds de consumisme, divulgació les persones en el consum de comercial, el sexisme, el racisme o la productes i serveis. conscienciaci discriminació ó i educació ciutadana, investigació creativa
  • 16. L a publicitat té una influència notable sobre els comportaments i les actituds de la gent. Incideix en el seu benestar perquè informa de productes i serveis que poden adquirir i així satisfer interessos comercials. Però l’afany de convèncer al públic i empènyer-lo a consumir un producte determinat provoca un increment desmesurat de les necessitats, que pot portar a expectatives falses i a la insatisfacció. Això fa que, sovint, la publicitat no respecti prou alguns dels valors universals de la convivència humana com la sinceritat, la igualtat, la honestedat, la justícia o el respecte. Els arguments de motivació més utilitzats pels publicistes solen insistir en les següents aspiracions, desitjos i instints de les persones. POSSESSIÓ –PODER – IMPORTÀNCIA –NIVELL DE VIDA- LUXE-FAMA-JOVENTUT-ÈXIT- FORÇA-DINAMISME-IDENTITAT- MODA-BELLESA-ATRACTIVITAT- ELEGÀNCIA-SIMPATIA-ESTIL- MODERNITAT-SALUT-PLAER- COMODITAT-BENESTAR Tots aquests aspectes ens obliguen a valorar el fenomen publicitari en la nostra societat per tal de saber-ne destriar els aspectes positius i negatius que comporta i esdevenir un consumidor responsable.
  • 17. Valors i contravalors de la publicitat Creativitat , art i publicitat Publicitat comercial i gent jove Un anunci ha de captar l’atenció i En l’adolescencia, sorgeix la necessitat de l’interès dels espectadors entre molts reafirmar la pròpia identitat, i per tant els gustos altres estímuls publicitaris que també personals en l’{mbit de la comunicació busquen se’ls disputen. distingir-se dels adreçats als adults. Això obliga a publicistes a un esforç en El publicista treu profit d’aquesta circumstància i l’enginy i l’investigació creativa utilitzant l’estratègia comunicativa la dirigeix en dues el llenguatge visual i plàstic dels recursos direccions:l’estil de l’anunci i el tema que tracta. retòrics. L’estil més ben rebut pel jovent es basa en Sovint, aquest esforç porta a la creació recursos visuals i plàstics impactants, estridents i d’imatges publicitàries d’extraordin{ria contrastats amb tipografies novedoses o de moda qualitat artística. i composicions dinàmiques. El tema sobre el qual es basteix l’anunci presenta situacions fantasioses, allunyades de la lògica i sovint amb mostres de rebel·lia i d’informalitat.
  • 18. La dona en la publicitat La dona esdevé protagonista d’una gran quantitat d’anuncis i se n’ofereixen imatges molt diferents en funció del producte que s’anuncia i del sector de públic al que va anunciat. Alguns anuncis encara responen a estereotips masclistes i mostren a la dona com a mestressa de casa dedicada a les feines domèstiques i pendent de l’efic{cia dels productes de neteja o de la llar. No obstant això, l’alliberació de la dona amb la creixent incorporació al mon del treball ha transformat els costums i l’organització familiar. I per aquest motiu els publicistes estan realitzant anuncis que transmeten una imatge de la dona en un pla d’igualtat respecte de l’home tant en el món del treball com en la llar.
  • 19. Els temes sensuals com a estratègia de vendes El publicista utilitza personatges atractius i situacions d’èxit personal per tal d’associar-los mentalment amb el consum del producte que s’està anunciant. Moltes vegades la imatge de la dona serveix com a esquer sensual per atraure compradors masculins dels productes més variats, cotxes, perfums, desodorants, gelats... La publicitat se serveix sovint de nois i noies i de parelles seductores per anunciar els productes més diversos... Aquesta estratègia dóna resultat i llavors la publicitat que es troba sotmesa l’èxit de vendes, deixa de banda aspectes valuosos com són l’amistat, la sinceritat, la tendresa... I es dedica a promoure el valors més superficials.
  • 20. Publicitat, educació i solidaritat Però no tots els anuncis estan sotmesos a l’obligació de l’èxit comercial. La influència poderosa de Altres campanyes de gran la publicitat és utilitzada per repercussió social van orientades a institucions amb finalitats d’educació promoure els drets i els deures dels social i solidaritat. ciutadans, la salut, i contra les pràctiques de risc, la prevenció del patrimoni natural, contra la guerra i els conflictes... Són campanyes que volen commoure als ciutadans i fer que prenguin consciència del temes que els afecten.