5. L’empremta laboral de les dones
al casc antic de Barcelona
La impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona
The legacy of working women in the historic old quarter of Barcelona
6. Índex / Índice / Contents
Presentació 9
Presentación 10
Presentation 11
Introducció 12
Introducción 13
Introduction 13
Les dones obreres al Raval 19
Las mujeres obreras en el Raval 20
The worker women in “El Raval” 21
1. Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) 22
Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) 28
Women in factories (Riereta Street, 37) 30
2. El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) 32
El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) 36
The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8) 37
3. Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) 38
Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) 42
Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15) 44
El treball de les dones a Les Rambles i els seus voltants 47
El trabajo de las mujeres en Las Ramblas y su entorno 48
The role of working women in Les Rambles and its surroundings 49
4. L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis 50
El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis 52
La Rambla dels Estudis: the access of women to university education in Barcelona 53
5. Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) 56
Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) 60
The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2) 61
6. La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes 62
La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas 66
La Rambla de les Flors, a tribute to the florists 67
7. La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones 68
La Rambla del Centre: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres 72
La Rambla del Centre: a diverse space of women's work 74
8. El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) 76
El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) 79
The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis) 80
9. Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) 82
Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14 85
The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14) 87
7. 10. Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar 88
Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar 90
Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar 91
11. El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones
(Plaça Antonio López, 1) 92
El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres
(Plaza Antonio López, 1) 95
The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1) 96
Testimonis del treball de les dones als barris de Sant Pere,
Santa Caterina i la Ribera 99
Testimonios del trabajo de las mujeres en los barrios de Sant Pere,
Santa Caterina y la Ribera 100
Witnesses of women work in the streets of Sant Pere, Santa Caterina
and la Ribera neighborhoods. 101
12. El treball de les dones als gremis (Plaça de la Llana) 102
El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana) 104
The work of women in trades (De la Llana Square) 105
13. Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell) 108
Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell) 110
The women traders (Sant Agustí Vell Square) 111
14. Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” 112
Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” 113
The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta” 114
15. La promoció professional i cultural de les dones: L’Espai Francesca Bonnemaison
(c. Sant Pere més Baix, 7) 116
La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison
(C/ Sant Pere més Baix, 7) 119
The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison
(Sant Pere més Baix street, 7) 120
Altres punts d’interés 122
Otros puntos de interés 122
Others points of interest 123
Bibliografia 124
Bibliografía 124
Bibliography 124
9. Presentació
L’empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona és un recorregut
per llocs emblemàtics de la nostra ciutat que pretén fer visible la presència
femenina en el mercat de treball i la seva contribució als processos de
transformació social. Les dones sempre han participat en les activitats
productives i la seva aportació ha estat un dels puntals de l’economia del
nostre país.
La intenció d’aquest itinerari és reconèixer i posar en valor la participació
laboral de les dones seguint la petjada de les treballadores de la ciutat al
llarg del temps. Per aquesta raó, encara que el recorregut se centra en una
zona concreta de Barcelona, el seu objectiu és visibilitzar totes les dones
de totes les ciutats i pobles del nostre país. Volem posar de relleu, a través
d’aquest passeig pel casc antic de la Ciutat Comtal, les seves aportacions
a l’economia, la cultura i les conquestes socials.
Amb aquesta guia, la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
del Departament de Treball, us ofereix recuperar la memòria laboral de
moltes dones i, a la vegada, oferir una mirada diferent dels carrers i racons
de Barcelona. En ells podreu observar l’empremta de tota la població
treballadora, és a dir, de les dones i dels homes que han contribuït, amb el
seu esforç, a la construcció de la societat actual.
Aquest recorregut ens permetrà aproximar-nos a la història de la ciutat
posant l’accent en el ventall d’activitats i d’ocupacions desenvolupades per
les dones treballadores, rescatant del silenci les seves veus i oferint-nos
una visió de la història del treball sense biaixos, molt més rica i integradora.
Esperem que gaudiu d’aquest passeig tant com nosaltres ho hem fet en la
seva elaboració.
Sara Berbel Sánchez
Directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
9
10. Presentación
La impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona es un
recorrido por lugares emblemáticos de nuestra ciudad que pretende hacer
visible la presencia femenina en el mercado laboral y su contribución a los
procesos de transformación social. Las mujeres siempre han participado en
las actividades productivas y su aportación ha sido uno de los puntales de la
economía de nuestro país.
La intención de este itinerario es reconocer y poner en valor la participación
laboral de las mujeres siguiendo la huella de las trabajadoras de la ciudad a
lo largo del tiempo. Por esta razón, aunque el recorrido se centra en una zona
concreta de Barcelona, su objetivo es visibilizar a todas las mujeres de todas
las ciudades y pueblos de nuestro país. Queremos poner de relieve, a través
de este paseo por el casco antiguo de la Ciudad Condal, sus aportaciones a
la economía, la cultura y las conquistas sociales.
Con esta guía, la Dirección General de Igualdad de Oportunidades en el Trabajo
del Departamento de Trabajo, se propone recuperar la memoria laboral de
muchas mujeres y, a la vez, ofrecer una mirada diferente de las calles y rincones
de Barcelona. En ellos podréis observar la huella de toda la población trabajadora,
es decir, de las mujeres y de los hombres que han contribuido, con su esfuerzo,
a la construcción de la sociedad actual.
Este recorrido nos permitirá aproximarnos a la historia de la ciudad poniendo
el acento en el abanico de actividades y de ocupaciones desarrolladas por las
mujeres trabajadoras, rescatando del silencio sus voces y ofreciéndonos una
visión de la historia del trabajo sin sesgos, mucho más rica e integradora.
Esperamos que disfruten de este paseo tanto como lo hemos hecho las per-
sonas que hemos participado en su elaboración.
Sara Berbel Sánchez
Directora general de Igualdad de Oportunidades en el Trabajo
10
11. Presentation
The legacy of women working in the old part of Barcelona is a tour of sites in the
city that makes visible the female presence in the labour market and their contribution
to social transformation processes. Women have always participated in productive
activities and their contribution has been one of the mainstays of the economy of
our country.
The intent of this tour is to recognize and to value the labor participation of women
workers by following their footprints in the city over time. Therefore, although the
tour focuses on a specific area of Barcelona, its goal is to make visible the impact
of all women in all cities and villages of our country. We want to emphasize, through
this walk through the old city of “Ciutat Comtal”, their contributions to the economy,
culture and social gains.
With this guide, the Directorate General for Equal Opportunities in Employment,
Department of Labor offers a way to recover the memory of many women and, in
turn, offers a different perspective of the streets of Barcelona. In them you can see
the imprint of the entire working population, i.e. both women and men who have
contributed with their efforts in building the society.
This trip will allow us a closer look at the history of the city focusing on the occupations
and the range of activities undertaken by women workers, rescuing the silence of
their voices and offering us a vision of the history much richer and integrated of
work without bias..
We hope you enjoy the tour as much as we have done in its preparation.
Sara Berbel Sánchez
General Director of Equal Opportunities in the Workplace
Ministry of Employment
Catalan Government
11
12. Introducció
L’itinerari que proposem en aquestes pàgines s’ha estructurat en tres apar-
tats que es corresponen amb tres zones del casc antic de Barcelona, al vol-
tant de les quals hem agrupat l’ampli ventall d’ocupacions desenvolupades
per moltes dones de la ciutat al llarg del temps.
En la primera part, es fa referència al conjunt de feines, situacions i condicions
de treball de les dones obreres del Raval, barri en el qual s’ubiquen les pri-
meres fàbriques i on sorgeixen les primeres reivindicacions dels drets labo-
rals. A continuació, seguim l’empremta de les dones treballadores pels
diferents trams de les Rambles i els seus voltants per descobrir un ventall
d’activitats relacionades, sobretot, amb el comerç i la venda a petita escala.
L’última etapa del recorregut ens porta a conèixer les dones artesanes i la
seva vinculació amb les organitzacions gremials, l’origen de les primeres
manufactures de la ciutat i la participació de les dones a l’àmbit cultural.
L’últim punt de l’itinerari és una porta oberta que ens convida a continuar
caminant pels carrers i places del casc antic de la ciutat per tal de descobrir
la petjada cultural i laboral deixada per les dones al llarg del temps.
12
13. Introducción
El itinerario que proponemos en estas páginas se ha estructurado en tres apar-
tados, que se corresponden con tres zonas del casco antiguo de Barcelona,
en torno a los que hemos agrupado el amplio abanico de ocupaciones desarro-
lladas por muchas mujeres de la ciudad a lo largo del tiempo.
En la primera parte se hace referencia al conjunto de trabajos, situaciones y
condiciones laborales de las mujeres obreras del Raval, barrio en el que se
ubican las primeras fábricas y donde surgen también las primeras reivindica-
ciones de derechos laborales. A continuación, seguimos la huella de las mujeres
trabajadoras por los diferentes tramos de las Ramblas y sus alrededores para
descubrir un abanico de actividades relacionadas, sobre todo, con el comercio
y la venta a pequeña escala. La última etapa del recorrido nos lleva a conocer
a las mujeres artesanas y su vinculación con las organizaciones gremiales, el
origen de las primeras manufacturas y la participación de las mujeres en el
ámbito cultural.
El último punto del itinerario es una puerta abierta que nos invita a continuar
caminando por las calles y plazas del casco antiguo, con el fin de descubrir
otras huellas culturales y laborales de las mujeres en la ciudad.
Introduction
The route that we propose in these pages has been divided into three sections that
correspond to three areas of the old city of Barcelona, about which we have grouped
the wide range of jobs performed by many women throughout the city time.
In the first part refers to the set of tasks, situations and working conditions of women
workers in the Raval district, situated on the first factories and emerge the first
demands for labor rights. Then follow the traces of working women by different
sections of the Ramblas and the surrounding area to explore a range of activities,
especially with trade and small scale venda. The final stage of the tour takes us to
meet the women artisans and their relationship with the union organizations, the
origin of the first manufacturing city and the participation of women cultural sphere.
The last item on the itinerary is an open door that invites us to continue walking the
streets and squares of the old city to explore the cultural imprint left by working
women over time.
13
14. Mapa general de l’itinerari
Mapa general del itinerario
Itinerary general map
14
15. Punts de l’itinerari
Puntos del itinerario
Itinerary points
1 Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37)
Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37)
Women in factories (Riereta Street, 37)
2 El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8)
El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio
(C/ Santa Elena, 6-8)
The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)
3 Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15)
Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15)
Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)
4 L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis
El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis
La Rambla dels Estudis: The access of women to university education
in Barcelona
5 Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles
(c. Portaferrisa, 2)
Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas
(C/ Portaferrisa, 2)
The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles
(Portaferrisa street, 2)
6 La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes
La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas
La Rambla de les Flors, a tribute to the florists
15
16. 7 La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones
La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres
La Rambla del Centre: a diverse space of women's work
8 El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada
(Les Rambles, 89 bis)
El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro
(Las Ramblas, 89 bis)
The Boqueria market: work space and meeting place
(Les Rambles, 89 bis)
9 Les dones al sector del comerç i la seva mobilització
(Les Rambles, 10-14)
Las mujeres en el sector del comercio y su movilización
(Las Ramblas, 10-14)
The women in the commercial sector and their mobilization
(Les Rambles, 10-14)
10 Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica
i del Mar
Diversificación profesional en las Ramblas Santa Mónica y del Mar
Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar
11 El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones
(Plaça Antonio López, 1)
El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres
(Plaza Antonio López, 1)
The service sector growth and employment of women
(Antonio López Square, 1)
16
17. 12 El treball de les dones als gremis (Plaça de la Llana)
El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana)
The work of women in trades (De la Llana Square)
13 Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell)
Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell)
The women traders (Sant Agustí Vell Square)
14 Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta”
Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta”
The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”
15 La promoció professional i cultural de les dones:
L’Espai Francesca Bonnemaison (c. Sant Pere més Baix, 7)
La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca
Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7)
The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca
Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7)
17
18. Manifestació. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Manifestación. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Demonstration. 1934.
Pérez de Rozas. AFB
18
19. Les dones obreres al Raval
El Raval és un del barris més emblemàtics de Barcelona pel que fa al procés
d’industrialització i d’efervescència del moviment obrer, un lloc on les dones
van tenir un paper clau com a motor del desenvolupament econòmic i social
de la ciutat.
Va ser entre 1770 i 1840 quan es produí la industrialització definitiva del ba-
rri del Raval. El seu potencial industrial era tan gran que, el 1829, s’hi iden-
tificaven 74 fabricants tèxtils, 2.443 telers i 657 màquines de filar 1, darrera
de les quals hi havia milers de dones que, al costat dels homes, feien llar-
guíssimes jornades laborals i contribuïen de manera important a la riquesa
de la ciutat i del país.
No és casualitat que fos en aquesta zona de la ciutat on sorgís la major
mobilització social obrera, en què les dones van jugar un paper molt im-
portant. Tant és així, que la ciutat fou coneguda a la resta d’Europa com la
“Rosa de Foc”, en referència, sobretot, a la Barcelona relacionada amb els
esdeveniments de la Setmana Tràgica.
1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009
19
20. Las mujeres obreras en el Raval
El Raval es uno de los barrios más emblemáticos de Barcelona en lo que atañe
al proceso de industrialización y a la efervescencia del movimiento obrero,
donde las mujeres tuvieron un papel crucial como motor del desarrollo econó-
mico y social de la ciudad.
Fue entre 1770 y 1840 cuando se produjo la industrialización definitiva del
barrio del Raval. Tal era su potencial industrial que, en 1829, se identificaban
74 fabricantes textiles, 2.443 telares y 657 máquinas de hilar 1, detrás de las
cuales había miles de mujeres que, junto a los hombres, realizaban larguísimas
jornadas laborales, contribuyendo de manera importante a la riqueza de la
ciudad y del país.
No es casualidad que fuera en esta zona de la ciudad donde surgiese la mayor
movilización social obrera, en la cual las mujeres tuvieron un papel muy
importante. Tanto es así que la ciudad pasó a ser conocida en el resto de Euro-
pa como la “Rosa de Fuego”, en referencia, sobre todo, a la Barcelona relacio-
nada con los sucesos de la Semana Trágica.
1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009
20
21. The worker women in “El Raval”
“El Raval” is one of the most emblematic neighborhoods of Barcelona regarding
the process of industrialization and the exuberance of the workers movement, in
the one that the women had a major role as in engine of the economic and social
development of the city.
It was between 1770 and 1840 when industrialization occurred in Raval. So much
was its industrial potential, that in 1829 were identified 74 textile manufacturers,
2443 textile mills and 657 spinning machines 1, behind which there were thousands
women who, along with men, working long hours, contributed greatly to the richness
of the city and country.
It is no coincidence that this area of the city was where the largest social mobilization
workers emerged in which women played an important role. So much so that the
city was known throughout Europe as the "Rose of Fire," referring especially to the
events in Barcelona related during “the Tragic Week”.
1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009
21
22. 1 Les dones a les fàbriques
(c. Riereta, 37)
Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37)
Women in factories (Riereta street, 37)
3
2
1
22
23. Obreres treballant en una fàbrica de tabacs. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. /
Obreras trabajando en una fábrica de tabacos. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. /
Workers in tobacco factory. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC.
Iniciem aquesta passejada per l’empremta laboral i social de les dones al
casc antic de Barcelona a l’encreuament dels carrers Riereta i Sant Pau, a
les portes dels jardins de Sant Pau del Camp, on trobem una xemeneia de
maó vermell de l’antiga fàbrica tèxtil Can Ricart com a símbol del passat
industrial de la zona. A l’horitzó, podem divisar les tres xemeneies de l’antiga
central elèctrica de La Canadenca, una de les pioneres a Catalunya, a
principis del segle XX, en la producció d’energia elèctrica i amb una història
molt vinculada al moviment obrer, ja que el març de 1919 s’hi produí una
vaga que es recorda com un dels moments més importants del moviment
obrer català.
A l’interior dels jardins de Sant Pau trobem el monestir romànic de Sant Pau
del Camp, un dels edificis romànics més antics i ben conservats de la ciutat.
Aquest edifici ens recorda que la zona de barri obrer i industrial que avui
podem veure havia estat un camp obert amb terres cultivades que abastaven
la ciutat de Barcelona, i que estava configurat bàsicament per horts i edificis
que pertanyien a l’Església.
Va ser amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, que s’afavorí la
construcció de fàbriques de nova planta i s’ocuparen els terrenys que ja no
pertanyien a les ordes religioses. Aquests van ser adquirits, principalment,
per l’empresariat del tèxtil i, gràcies a l’arribada de la màquina de vapor, el
1832, el Raval es va anar configurant com el principal barri fabril de la ciutat.
23
24. Dones treballant a la Sala de Telares, Hilados y Torcidos de la Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910.
Autoria desconeguda. AFB / Mujeres trabajando en la Sala de Telares Hilados y Torcidos de la Casa Provincial
de la Caridad. 1905-1910. Autoría desconocida. AFB / Women working at Sala de Telares, Hilados y Torcidos
of Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910. Unknown author. AFB
24
25. Del monestir romànic de Sant Pau del Camp neix el carrer Reina Amàlia i,
concretament al número 38 d’aquest carrer, encara avui dia podem veure
la façana d’una de les primeres fàbriques que proveïa de vapor diferents
tallers i fàbriques tèxtils, en les quals treballava un elevat nombre de dones.
Si tornem al carrer Riereta, trobem, al número 37, un edifici remodelat que
conserva l’estructura i la façana de la fàbrica tèxtil que fins fa pocs anys
havia estat en funcionament i, al llarg del carrer, com ara als números 10 i
35, trobem les fàbriques intactes que durant anys havien ocupat centenars
de treballadores i treballadors del tèxtil.
Els treballs relacionats amb el teixit havien estat realitzats, des de l’edat
mitjana, gairebé exclusivament per dones. L’aparició dels vapors i la meca-
nització van fer que els homes també s’incorporessin al sector tèxtil. N’és
un exemple, el de la filatura cotonera barcelonina, on l’any 1841 el 69,5%
de la mà d’obra era femenina i on, vuit anys més tard, el 1849, la proporció
de dones ocupades en aquest sector va disminuir fins al 52,9% 2.
Els llocs de treball que anaven ocupant els homes eren els més qualificats,
amb millors condicions laborals i més ben remunerats, mentre que les dones
realitzaven els treballs més feixucs, repetitius i poc valorats socialment i
econòmica.
Tot i que el treball de les dones es concentrava, en gran part, en la indústria
tèxtil, també hi ha constància del seu treball en una gran diversitat de
sectors. A principis de segle XX, per exemple, hi havia dones treballant en
fàbriques de conserves, en la fabricació de monedes, de nines, de pastes,
de betum, en l’empaquetament, en el sector de l’enquadernació i en el mun-
tatge d’ulleres, entre altres.
Al mateix carrer Riereta, on s’ubicaren també les cases-taller i habitatges
de les famílies obreres que vivien a prop de la fàbrica on treballaven, hi
visqué Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana a la Guerra Civil
espanyola, quan tornà de l’exili de Marsella. Pérez Collado va iniciar la seva
trajectòria laboral com a operària a tallers tan diversos sectorialment com
en els de la producció de sobres de paper, les arts gràfiques i la fusteria, i
en tots fou delegada sindical. Passada la Guerra Civil i l’exili, va treballar
d’empleada domèstica; després en una fàbrica de cosmètics i, posteriorment,
va regentar una parada al mercat de Sant Antoni. La seva trajectòria laboral
és un dels molts exemples que permeten fer visible la diversificació pro-
fessional de les dones.
2. Borderías, Cristina. 2007. p.133
25
26. Obreres treballant en la fabricació del betum. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Obreras trabajando
1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC
26
27. en la fabricación de betún. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Women working in a bitumen factory.
27
28. 1 Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37)
Iniciamos este paseo por la impronta laboral y social de las mujeres en el casco
antiguo de Barcelona, en el cruce de las calles Riereta y Sant Pau, a las puertas
de los jardines de Sant Pau del Camp, donde hallamos una chimenea de ladrillo
rojo de la antigua fábrica textil Can Ricart como símbolo del pasado industrial
de la zona. En el horizonte, podemos divisar las tres chimeneas de la antigua
central eléctrica de La Canadiense, una de las pioneras de Cataluña, a principios
del siglo XX, en la producción de energía eléctrica y con una historia muy
vinculada al movimiento obrero, ya que en marzo de 1919 se produjo una
huelga que se recuerda como uno de los momentos más importantes del
movimiento obrero catalán.
En el interior de los jardines de Sant Pau hallamos el monasterio románico de
Sant Pau del Camp, uno de los edificios románicos más antiguos y más bien
conservados de la ciudad. Este edificio nos recuerda que la zona de barrio
obrero e industrial que hoy podemos ver, había sido un campo abierto con
tierras cultivadas que abastecían a la ciudad de Barcelona y que estaba
configurado básicamente por huertos y edificios que pertenecían a la iglesia.
Con la desamortización de Mendizábal, en 1837, se favoreció la construcción
de fábricas de nueva planta, ocupando los terrenos que ya no pertenecían a
las órdenes religiosas. Éstos fueron adquiridos, principalmente, por el empre-
sariado del sector textil y, gracias a la llegada de la máquina de vapor, en 1832,
el Raval se fue configurando como el principal barrio fabril de la ciudad.
Del monasterio románico de Sant Pau del Camp nace la calle Reina Amàlia y,
concretamente en el número 38 de esta calle, aún hoy en día podemos ver la
fachada de una de las primeras fábricas que proporcionaba vapor a diferentes
talleres y fábricas textiles, en las que trabajaba un elevado número de mujeres.
Si volvemos a la calle Riereta encontramos, en el número 37, un edificio remo-
delado que conserva la estructura y la fachada de la fábrica textil que hasta
hace pocos años había estado funcionando y, a lo largo de la calle, como en
los números 10 y 35, hallamos las fábricas intactas que durante años habían
ocupado a centenares de trabajadoras y trabajadores del sector textil.
Los trabajos relacionados con el tejido habían sido realizados, desde la edad
media, casi exclusivamente por mujeres. La aparición de los vapores y la
mecanización hizo que los hombres también se incorporaran al sector textil.
Un ejemplo es el de la hilatura algodonera barcelonesa, donde, en el año 1841,
el 69,5% de la mano de obra era femenina, disminuyendo ocho años más
tarde, en 1849, la proporción de mujeres ocupadas en este sector hasta el
52,9% 2.
Los puestos de trabajo que iban ocupando los hombres eran los más calificados,
2. Borderías, Cristina. 2007. p.133
28
29. con mejores condiciones laborales y mejor remunerados, mientras que las
mujeres realizaban las tareas más pesadas, repetitivas y poco valoradas social
y económicamente.
Aunque el trabajo de las mujeres se concentraba, en gran medida, en la industria
textil, también hay constancia de su trabajo en una gran diversidad de sectores.
A principios de siglo XX, por ejemplo, había mujeres trabajando en fábricas de
conservas, de monedas, de muñecas, de pastas, de betún, en el empaquetado,
en el sector de la encuadernación y en el montaje de gafas, entre otros.
En la misma calle Riereta, donde se ubicaron también las casas-taller y las
viviendas de las familias obreras que vivían cerca de la fábrica donde trabajaban,
vivió Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana de la Guerra Civil
española cuando volvió del exilio de Marsella. Pérez Collado inició su trayectoria
laboral como operaria en talleres tan diversos sectorialmente como los de la
producción de sobres de papel, las artes gráficas y la carpintería, y en todos
ellos fue delegada sindical. Pasada la Guerra Civil y el exilio, trabajó como
empleada del hogar; después, en una fábrica de cosméticos y, posteriormente,
regentó un puesto en el mercado de Sant Antoni. Su trayectoria laboral es
uno de los muchos ejemplos que permiten hacer visible la diversificación
profesional de las mujeres.
Obreres en una fàbrica de conservas. 1910-1920. Autoria desconeguda. AFB / Obreras en una fábrica de con-
servas. 1910-1920. Autoría desconocida. AFB / Workers in a canning factory. 1910-1920. Unknown author. AFB
29
30. 1 The women on the factories (Riereta street, 37)
Fàbrica de cànem socialitzada. 1936. Autoria desconeguda. AFB / Fábrica de cáñamo socializada. 1936. Au-
toría desconocida. AFB / Socialized factory for making caned goods. 1936. Unknown author. AFB
We start this walk through the labor and social legacy of women at the old crossroads
of Riereta and Sant Pau, at the gates of the Gardens of Sant Pau del Camp, where
there is a red brick chimney of the former Can Ricart textile factory as a symbol of
the industrial past of the area. On the horizon, we can spot the three chimneys of
the former power station on the La Canadenca , one of the pioneer of Catalonia,
in the early twentieth century, in the production of electricity with a history closely
linked to the labor movement, because in March 1919 there was a strike that is
remembered as one of the most important of the Catalan labor movement.
Inside the Jardins de Sant Pau (Gardens of St. Paul) there is the Romanesque
monastery of Sant Pau del Camp, one of the oldest and well preserved Romanesque
buildings in the city. This building reminds us that the working class neighborhood
and industrial area that we see today, was an open field with cultivated land covering
the city of Barcelona, and was basically set up as gardens and buildings belonging
to the Church.
30
31. It was with the seizure by Mendizabal, in 1837, which favored the construction of
new plant factories occupying the land no longer belonged to religious orders.
These were acquired mainly by the textile business, and thanks to the arrival of the
steam machine, in 1832, the Raval neighborhood was configured as the main
factory district of the city.
The Romanesque monastery of Sant Pau del Camp formerly named Reina Amelia
Street, and specifically at number 38 of this street, but today we see the facade of
one of the first factories which supplied steam to textile factories and workshops
in which employed a large number of women.
On Riereta street, at number 37, is a remodeled building that preserves the structure
and the facade of the textile factory which until recent years had been in operation,
and across the street, like numbers 10 and 35. Today the factories are still intact
after many years when they were occupied by hundreds of textile workers.
The work related to fabrics which had been made since the Middle Ages, almost
exclusively by women. The appearance of steam and mechanization made men
also join in the textile sector. One example is the spinning of cotton. In 1841 in
Barcelona, where 69.5% of the workforce were female, and eight years later, in
1849, the proportion of women employed in this sector fell to 52,9% 2.
The jobs that were occupied by men in higher level jobs, with better working
conditions and better paid, while women performed the work that was more
cumbersome, repetitive and less valued socially and economically.
Although women's work was concentrated largely in the textile industry, there is
no record of their work in a variety of other sectors. In the early twentieth century,
for example, there were women working in canning factories, in manufacturing
coins, dolls, pasta, bitumen,,in packaging, in the field of bookbinding and assembling
of eyeglasses, among others.
On the same street Riereta where the houses were located also housed the
workshop and working families who lived near the factory where they worked, lived,
Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), republican combatant during the Spanish
Civil War when she returned from exile in Marseilles. Pérez Collado started her
career operating in various workshops such as sectoral production of paper
envelopes, printing and carpentry, and was a union delegate. Exiled after the Civil
War, he worked for employee home, and later in a cosmetics factory and owned
a shop in the market of Sant Antoni. Her career is one of many examples that made
visible the diversification of professional women.
2. Borderías, Cristina. 2007. p.133
31
32. 2 El treball de les dones als
safareigs i a domicili (c. Santa
Elena, 6-8)
El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos
y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8)
The work of women in laundry and home (Santa
Elena street, 6-8)
3
2
2
1
32
33. Si ens endinsem pel carrer Santa Elena des del carrer Riereta, ens trobem
amb l’empremta del treball de les dones que es dedicaven professionalment
a fer bugades per a les famílies que les podien contractar, i d’aquelles dones
que, com a part del treball domèstic, també anaven a fer la bugada de la
seva família. A l’alçada del número 2, l’actual font amb piló que encara es
conserva fou un antic safareig on es realitzava aquest treball.
La manca d'aigua corrent; la inexistència d'espais adequats a l'interior de
la majoria d'edificis d'habitatges, i la consegüent impossibilitat d’instal·lar-
hi safareigs, obligava a realitzar aquestes tasques fora de la llar en pilons pú-
blics. Així, les dones obreres, després d’acomplir les interminables jornades
laborals, entre altres tasques domèstiques, venien a safareigs com aquest
a fer la bugada.
El nombre real de dones bugaderes que hi havia a la ciutat de Barcelona
és difícil d’estimar però sabem que era superior al de les censades: l’any
1856 es van identificar entre 340 i 370 dones que treballaven en aquest ofici.
I l’any 1905, quan Barcelona reunia poc més de mig milió d'habitants, ja s’hi
van registrar 1.553 bugaderes.
El domicili de les obreres també va ser un espai on convergien -i encara
avui dia convergeixen- el treball domèstic i el de cura amb el treball remunerat,
sovint realitzat en economia submergida. Aquest tipus de treball ha adoptat
Rentador públic. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Lavadero público. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Public Laundry.
1917. Ballell, Frederic. AFB
33
34. Treballadores a domicili lliurant i recollint la seva feina a una botiga de confecció. 1915-1925. Brangulí
(Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Trabajadoras a domicilio entregando y recogiendo su trabajo en una
tienda de confección. 1915-1925. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Worker in a confection shop
delivering finish goods and collecting raw material. 1915- 1925. Brangulí (Fotògrafs)- Brangulí (Fotògrafs) ANC
diverses formes i moltes vegades una mateixa dona n’ha realitzat de diferents
tipus a l’hora: treballant a casa per a un taller o fàbrica tèxtil; cosint la roba
dels membres de la seva família; realitzant els arranjaments per a particulars
o botigues, etc.
A inicis del segle XX, amb l’aparició de la màquina de cosir i l’electricitat
domèstica, moltes dones van començar a fer treballs de confecció a l’interior
de les cases. El treball a domicili, que va arribar a ocupar més del 50% de
les dones actives catalanes, era a preu fet, amb un salari molt inferior al de
les fàbriques. A més, la dispersió de les treballadores en dificultava l’associació
per aconseguir millores en les seves condicions laborals. La jornada era de
15 hores diàries i sovint es realitzava en habitacions fosques, poc ventilades
i amb manca d’higiene.
Les dades ens diuen que a la província de Barcelona el 1900 la població
activa femenina registrada era del 23,25% 3. Però sabent el gran volum de
dones que treballaven sense la protecció del mercat laboral regulat i comptant
el seu treball invisible a l’àmbit domèstic i familiar, la xifra d’activitat laboral
de les dones seria molt superior a la registrada.
3. Nash, Mary. 1988. p. 160
34
35. Dona i home treballant al seu domicili. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Mujer y hombre
trabajando en su domicilio. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / A woman and a man working
in their own home. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC
Dona cosint a màquina a l’interior de la llar. 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC /
Mujer cosiendo a máquina en el interior del hogar 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC /
A woman sewing at a machine in the interior of her own home. (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC
35
36. 2 El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos y
a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8)
Si nos adentramos en la calle Santa Elena desde la calle Riereta nos encontramos
con el rastro del trabajo de las mujeres que se dedicaban profesionalmente
a hacer la colada para aquellas familias que las podían contratar, y de aquellas
mujeres que, como parte de su trabajo doméstico, también iban a hacer la
colada de su familia. A la altura del número 2, la actual fuente con pilón que
aún se conserva fue un antiguo lavadero público donde se realizaba este
trabajo.
La falta de agua corriente, la inexistencia de espacios adecuados en el interior
de la mayoría de edificios de viviendas y la consiguiente imposibilidad de
instalar lavaderos, obligaba a realizar estas tareas fuera del hogar en pilones
públicos. Así, las mujeres obreras, después de llevar a cabo las interminables
jornadas laborales, entre otras tareas domésticas iban a lavaderos como éste
para hacer la colada.
El número de mujeres lavanderas que había en la ciudad de Barcelona es difícil
de precisar, pero sabemos que el número real era superior al de las censadas:
en el año 1856 se identificaron entre 340 y 370 mujeres que trabajaban en este
oficio. Y en el año 1905, cuando Barcelona reunía poco más de medio millón
de habitantes, ya se registraban 1.553 lavanderas.
El domicilio de las obreras también era un espacio donde convergían, y aún
hoy en día convergen, el trabajo doméstico y de cuidados con el trabajo
remunerado, realizado a menudo en economía sumergida. Este tipo de trabajo
ha adoptado diversas formas y en muchas ocasiones una misma mujer realizaba
diferentes tipos de trabajo al mismo tiempo: trabajando en casa, para un taller
o fábrica textil, cosiendo la ropa de los miembros de su familia, realizando los
arreglos para particulares o tiendas, etc.
A principios del siglo XX, con la aparición de la máquina de coser y la electricidad
doméstica, muchas mujeres empezaron a realizar labores de confección en
el interior de las casas. El trabajo a domicilio, que llegó a ocupar a más del
50% de las mujeres activas catalanas, era a destajo, con un salario muy inferior
al de las fábricas. Además, la dispersión de las trabajadoras dificultaba su
asociación para conseguir mejoras en sus condiciones laborales. La jornada
era de 15 horas diarias y a menudo se realizaba en habitaciones oscuras, poco
ventiladas y faltas de higiene.
Los datos nos hablan de que en la provincia de Barcelona en 1900 la población
activa femenina registrada era del 23,25% 3. Pero sabiendo el gran volumen
de mujeres que trabajaban sin la protección del mercado laboral regulado
y si contáramos su trabajo invisible en el ámbito doméstico y familiar, la cifra
de actividad laboral de las mujeres sería muy superior a la registrada.
3. Nash, Mary. 1988. p. 160
36
37. 2 The work of women in laundry and home
(Santa Elena street, 6-8)
If we go down the street from Santa Elena Street to Riereta, we find the traces of
women who work professionally doing laundry for families who could recruit, and
that as part of domestic work, also would do the laundry of their family. At the
number 10 of the street, is the current source with a basin still preserved as a
former laundry room where this work was done.
The lack of running water, the lack of appropriate spaces in the interior of most
residential buildings and the consequent inability to install sinks, forced these tasks
to be performed outside the home in public basins. Thus, women workers after
finishing endless working hours, between housework, came to do the washing.
The number of laundry women Barcelona is difficult to estimate and know that the
real number was higher than the census, in 1856 were identified between 340 and
370 women who worked in this profession. And in 1905, when Barcelona reached
just over half a million inhabitants, 1553 were recorded as laundry workers.
The workers home was also a place where converged, and even today converge,
domestic work and care with paid work, often done in the black economy. Such
work has taken several forms and often a single woman has done when different
types: working at home for a textile factory or workshop, sewing clothes for members
of her family, making arrangements for clients or shops, etc..
In the early twentieth century with the rise of domestic sewing machine and electricity,
many women began to making clothing inside the home. The work at home, which
came to occupy more than 50% of women active in Catalonia, was in fact money,
but with a salary much lower than in factories. In addition, the dispersion of its
partnership working difficult to achieve improvements in their working conditions.
The workday was 15 hours and was often performed in dark rooms, drafty, and
very poor hygiene.
The data tell us that in the province of Barcelona in 1900 the 23.25% 3 of the female
population was working Nash, Mary. 1988. But knowing the volume of women
who worked without the protection of regulated labor market, and if we count their
invisible work in domestic sphere, the number of labor activity of women would be
much higher.
3. Nash, Mary. 1988. p. 160
37
38. 3 Organització i reivindicació
de les dones obreres (Rambla
del Raval, 15)
Organización y reivindicación de las mujeres obreras
(Rambla del Raval, 15)
Organization and demands for women workers
(Rambla del Raval, 15)
3
2
1
38
39. La Rambla del Raval actual, l’antic carrer Cadena, és un dels llocs més
simbòlics per al moviment obrer català. A l’encreuament amb el carrer Sant
Rafael, encara avui dia podem veure la placa commemorativa de l’assassinat
de Salvador Seguí “el noi del sucre”, un dels líders més destacats del
moviment obrer de Catalunya.
Tanmateix, aquest carrer també és emblemàtic pel que fa al moviment orga-
nitzat de dones obreres, perquè és on s’ubicà la primera seu de la Sociedad
Autónoma de Mujeres, creada l’any 1889 per Teresa Claramunt, Amàlia
Domingo Soler i Ángeles López de Ayala. Posteriorment es va traslladar
al carrer Ferlandina, 20.
La Sociedad Autónoma de Mujeres és considerada la primera organització
feminista que reivindicà el dret de les dones a participar en tots els àmbits
de la vida pública: social, laboral i polític. Treballava per l’emancipació de
les dones i denunciava la doble explotació -de classe i de gènere- que patien
les obreres. Varen publicar diversos llibres i articles; van organitzar nombroses
conferències i debats sobre la situació de les dones i el seu alliberament,
i van realitzar diferents projectes de formació, treball i suport per a un gran
nombre de dones amb escassetat de recursos econòmics. Un dels seus
projectes més importants fou la creació del Fomento de la Instrucción Libre,
al carrer Sant Pau, 31, una escola laica on s’oferien classes nocturnes a les
què totes les dones podien assistir gratuïtament.
Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), una referent pel que
fa la lluita obrera i la igualtat de gènere, fou treballadora del tèxtil i participà
al llarg de la seva vida molt activament en l’acció col·lectiva obrera.
L’Agrupación de Mujeres Libres fou la segona organització feminista que
suposà un referent per al moviment obrer de dones. Fundada l’any 1936
per Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada i Amparo Poch,
l’Agrupación va comptar amb un important nombre d’afiliades: entre 20.000
i 60.000 dones 4, i va fundar la revista Mujeres Libres, amb gran protagonisme
durant els anys de la Guerra Civil. Durant l'any 1938 més de 600 dones a
Barcelona van participar als cursos d'alfabetització i formació professional
que organitzaren 5.
Les obreres van trencar amb el mite de la dona com a “àngel de la llar”. La
seva sortida de l’esfera privada i de l’exclusivitat del treball domèstic per
anar a les fàbriques va suposar una gran transformació social, sobretot
respecte als rols tradicionals de gènere. Aquest fenomen no va ser ben vist
per alguns homes obrers que, tot i la necessitat dels ingressos del treball
de les dones per a la subsistència familiar, foren molt crítics amb la seva
incorporació al treball fora de la llar.
4. Nash, Mary. 2006. p. 128
5. Pérez, Isabel. 2009.
39
40. Les dones que treballaven a les fàbriques, principalment tèxtils, eren
anomenades pejorativament com “les xinxes”. Però tot i el rebuig social, la
població activa femenina a la província de Barcelona no va parar de créixer:
es va passar del 23,25% l’any 1900 al 30,57% el 1930 6.
Respecte a la mobilització obrera, cal destacar que la participació de les
dones a les vagues va ser superior a la dels homes entre 1905 i 1921. Mentre
que es calcula que un 78% dels homes va participar a les vagues convo-
cades, l’índex de les dones vaguistes augmenta fins al 87% en aquest
període 7.
Manifestació. 1910. Ballell, Frederic. AFB / Manifestación. 1910. Ballell, Frederic. AFB / Demonstration. 1910. Ballell,
6. Edo, Pepa. 2004. p.194
7. Nash, Mary. 1988. p. 164
40
41. Durant la Guerra Civil, les dones assumiren en gran part el control i la
producció de moltes de les fàbriques socialitzades i evidenciaren, així, que
eren capaces de liderar la producció industrial, igual que ho haurien fet els
seus companys. No obstant això, la dictadura franquista va intentar esborrar
de l’imaginari social la importància i transcendència d’aquest fenomen i en
tots els àmbits s’actuà per tal que les dones tornessin a ocupar el lloc
tradicional de mares i esposes. Tot i així, les dones no van abandonar mai
l’espai públic definitivament i, a partir dels anys 70, el creixement de la
població activa femenina es va anar intensificant fins a aproximar-se a la
mitjana europea.
Frederic. AFB
41
42. 3 Organización y reivindicación de las mujeres obreras
(Rambla del Raval, 15)
La actual Rambla del Raval, la antigua calle Cadena, es uno de los lugares
más simbólicos del movimiento obrero catalán. En el cruce con la calle Sant
Rafael, aún podemos ver la placa conmemorativa del asesinato de Salvador
Seguí “el noi del sucre”, uno de los líderes más destacados del movimiento
obrero en Cataluña.
Asimismo, esta calle también es emblemática en lo que se refiere al movimiento
organizado de mujeres obreras, porque es aquí donde se ubicó la primera
sede de la Sociedad Autónoma de Mujeres, creada en el año 1889 por Teresa
Claramunt, Amàlia Domingo Soler y Ángeles López de Ayala. Posteriormente
se trasladó a la calle Ferlandina, 20.
La Sociedad Autónoma de Mujeres es considerada la primera organización
feminista que reivindicó el derecho de las mujeres a participar en todos los
ámbitos de la vida pública: social, laboral y político. Trabajaba por la emanci-
pación de las mujeres y la denuncia de la doble explotación -de clase y de
género- que padecían las obreras. Publicaron varios libros y artículos, organizaron
numerosas conferencias y debates sobre la situación de las mujeres y su libe-
ración y realizaron distintos proyectos de formación, trabajo y apoyo para un
gran número de mujeres con escasez de recursos económicos. Uno de sus
proyectos más importantes fue la creación del Fomento de la Instrucción Libre,
en la calle Sant Pau, 31, una escuela laica donde se realizaban clases nocturnas
a las que todas las mujeres podían asistir gratuitamente.
Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), un referente en lo que
concierne a la lucha obrera y la igualdad de género, fue trabajadora del textil
y participó, a lo largo de su vida, muy activamente en la acción colectiva obrera.
La Agrupación de Mujeres Libres fue la segunda organización feminista que
supuso un referente para el movimiento obrero de mujeres. Fundada en el año
1936 por Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada y Amparo Poch, la
Agrupación contó con un importante número de afiliadas, entre 20.000 y 60.000
mujeres 4, y fundó la revista Mujeres Libres, con gran protagonismo durante
los años de la Guerra Civil. Durante el año 1938 más de 600 mujeres en Barce-
lona participaron en los cursos de alfabetización y formación profesional que
organizaron 5.
Las obreras rompieron con el mito de la mujer como “ángel del hogar”. Su
salida de la esfera privada y de la exclusividad del trabajo doméstico para ir
a las fábricas supuso una gran transformación social, sobre todo respecto a
los roles tradicionales de género. Este fenómeno no fue del agrado de algunos
obreros que, a pesar de la necesidad de los ingresos del trabajo de las mujeres
para la subsistencia familiar, fueron muy críticos con su incorporación al trabajo
fuera del hogar.
4. Nash, Mary. 2006. p. 128
5. Pérez, Isabel. 2009.
42
43. Las mujeres que trabajaban en las fábricas, principalmente textiles, eran llama-
das peyorativamente como “las chinches”. Pero, a pesar del rechazo social,
la población activa femenina en la provincia de Barcelona no paró de crecer,
y se pasó del 23,25% en el año 1900 al 30,57% en 1930 6.
Respecto a la movilización obrera, cabe destacar que la participación de las
mujeres en las huelgas fue superior a la de los hombres entre 1905 y 1921.
Mientras que se calcula que un 78% de los hombres participaron en las huelgas
convocadas, el índice de las mujeres huelguistas aumentó hasta el 87% en
este periodo 7.
Durante la Guerra Civil, las mujeres asumieron en gran parte el control y la
producción de muchas de las fábricas socializadas, evidenciando así que eran
capaces de liderar la producción industrial igual que lo habrían hecho sus
compañeros. No obstante, la dictadura franquista intentó borrar del imaginario
social la importancia y trascendencia de este fenómeno, actuando, en todos
los ámbitos, para que las mujeres volvieran a ocupar el lugar tradicional de
madres y esposas. A pesar de ello, las mujeres no abandonaron nunca el
espacio público definitivamente y, a partir de los años 70, el crecimiento de la
población activa femenina se fue intensificando hasta aproximarse a la media
europea.
Obreres en vaga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Obreras en huelga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Workers on
strike. 1936. Pérez de Rozas. AFB
6. Edo, Pepa. 2004. p.194
7. Nash, Mary. 1988. p. 164
43
44. 3 Organization and demands for women workers
(Rambla del Raval, 15)
The current Rambla del Raval, formerly Cadena street, is one of the most symbolic
for Catalan worker's movement. At the intersection of Carrer Sant Rafael, even
today we see the plaque commemorating the assassination of Salvador Seguí
"sugar boy", one of the most prominent leaders of the workers movement in
Catalonia.
However, this street is also a emblematic point regarding the organized movement
of women workers because it where the first headquarters of the Sociedad
Autónoma de Mujeres (Autonomous Women's Society) was located, founded in
1889 by Teresa Claramunt, Amalia Domingo Soler and Angeles López de Ayala.
Later she moved to Ferlandina Street, 20.
The Autonomous Women's Society is considered the first feminist organization
that claimed the right of women to participate in all spheres of public life: social,
laboral and political. The Society worked for the emancipation of women and the
denunciation of the double exploitation, class and gender, which workers suffered.
They published several books and articles, organized numerous conferences and
debates on the situation of women and their liberation and conducting training
projects, worked and supported a large number of women with scarce economic
resources. One of their major projects was the creation of Fomento de la Instrucción
Libre (Promoting Free Instruction), in Sant Pau Street, 31, a lay school where night
classes were held and where all women could attend for free.
Grup d’obreres d’una fàbrica de gènere de punt durant el lockout decretat pels propietaris. 1936. Brangulí
(Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Grupo de obreras de una fábrica de género de punto durante el lockout
decretado por los propietarios. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Group of workers during
the lockout decreed by the owners. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC
44
45. Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), a reference for the workers
struggle and gender equality was a textile worker and very active participant in the
collective workers action.
The Agrupación de Mujeres Libres was the second feminist organization that
represents a landmark for the women's labor movement. Founded in 1936 by
anarchists Lucia Sanchez Saornil, Mercedes Camposada and Amparo Poch, the
Agrupación had a significant number of members, between 20,000 and 60,000
women 4 and founded Mujeres Libres magazine with great prominence during the
years of the Spanish Civil War. During 1938, more than 600 women from Barcelona
participated in the teaching of basic literacy and professional training courses that
those women arranged 5.
The workers broke the myth of woman as "angel of the household." Her departure
from the privacy and exclusivity of the home to go to work at factories was a great
social transformation, especially with regard to traditional gender roles. This
phenomenon was not well received by some male workers, despite the need for
income working women to household livelihood, were highly critical of its
incorporation to employment outside the home.
Women working in factories, especially textile, pejorativament were known as "the
bug". But despite the social rejection, the female labor force in the Barcelona
province did not stop growing, it went from 23.25% in 1900 to 30.57% in 1930 6.
With respect to workers' mobilization, it is noteworthy that the participation of
women in the strikes was higher in men between 1905 and 1921. While an estimated
78% of men took part in strikes called, the index of women strikers increased to
87% over this period 7.
During the Spanish Civil War, women largely assumed control and many of the
factories producing socialized, showing that they were capable of leading industrial
production as they would their peers. However, the Franco dictatorship tried to
erase the social imaginary of the importance and significance of this phenomenon,
acting in all areas for which women return to the traditional place of mothers and
wives. However, women did not abandon the public good, and after 70 years of
growth in female labor force was gradually intensified until closer to the European
average.
4. Nash, Mary. 2006. p. 128
5. Pérez, Isabel. 2009.
6. Edo, Pepa. 2004. p.194
7. Nash, Mary. 1988. p. 164
45
46. Florista de les Rambles carregada de flors. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Florista de les Rambles cargada
de flores. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Flower seller loaded down with flowers. 1905-1910. Ballell, Frederic.
AFB
46
47. El treball de les dones a
Les Rambles i els seus voltants
Les Rambles de Barcelona és un dels grans atractius turístics de la ciutat
per l’esclat de colors i la diversitat de vides i de persones que hi convergeixen
i hi treballen: floristes, mims, quiosquers i quiosqueres, retratistes, pintores
i pintors, artesans i artesanes i, fins i tot, mags i bruixes que llegeixen el futur.
El que avui dia podem veure està molt lligat als seus orígens, a una història
en la qual les dones hi són presents des d’una gran diversitat de professions
i oficis. Així, en aquest punt es pot dir que tenim un magnífic escenari i testi-
moni dels treballs de les dones al llarg de la història.
Les Rambles, que en àrab (/ramla/) significa “torrent o riera pel què passa
aigua quan plou”, es diu que havia estat l’antic curs de la riera anomenada
de Collserola.
En l’actualitat, Les Rambles de Barcelona està formada per cinc trams que
des de la plaça de Catalunya fins al monument de Colom prenen el nom de:
Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica.
Aquesta diferenciació en trams té el seu origen en la diversificació d’activitats
que s’hi desenvoluparen. A finals del segle XVIII, ja es diferencien tres sec-
tors amb importants contrastos: la part central es consagra com a àrea de
mercat, l’extrem inferior es converteix en l’escenari de la incipient burgesia,
i la part superior com a àrea marginal.
47
48. El trabajo de las mujeres en
Las Ramblas y su entorno
Las Ramblas de Barcelona es uno de los grandes atractivos turísticos de la
ciudad por el estallido de colores y la diversidad de vidas y de personas que
convergen y trabajan en ella: floristas, mimos, quiosqueros y quiosqueras,
retratistas, pintoras y pintores, artesanos y artesanas, e incluso, magos y brujas
que leen el futuro.
Lo que hoy en día podemos ver está muy ligado a sus orígenes, a una historia
en la cual las mujeres están presentes desde una gran diversidad de profesiones
y oficios. Así, en este punto se puede decir que tenemos un magnífico escenario
y testimonio de los trabajos de las mujeres a lo largo de la historia.
Se dice que Las Ramblas, que en árabe (/ramla/) significa “torrente o riera por
el que pasa agua cuando llueve”, había sido el antiguo curso de la riera llamada
de Collserola.
En la actualidad Las Ramblas de Barcelona está formada por cinco tramos
que desde la Plaza de Catalunya hasta el monumento de Colón toman el
nombre de Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre y de
Santa Mònica.
Esta diferenciación en tramos tiene su origen en la diversificación de actividades
que allí se llevaron a cabo. A finales del siglo XVIII ya se diferencian tres sectores
con importantes contrastes: la parte central se consagra como área de mercado,
el extremo inferior se convierte en el escenario de la incipiente burguesía y la
parte superior como área marginal.
48
49. The role of working women in
Les Rambles and its surroundings
Les Rambles of Barcelona is one of the great attractions of the city by its explosion
of color and diversity of lives of people who converge and work there: florists,
mimes, and newspaper seller, portrait painters, painters and artists, craftpeople,
and even sorcerers and witches that fortell the future.
What we see today is very much tied to its origins, a story in which women are
present from a variety of professions and trades. So at this point we can say we
have a stunning scenery and witness the work of women throughout history.
Les Rambles, which in Arabic “Ramla” means "stream or river that passes the water
when it rains," was the old course of the river called Collserola.
At present, Les Rambles in Barcelona consist of five sections from Plaça Catalunya
to the Columbus monument called, the Estudis, the Flors, the Centre and Santa
Mònica .
This distinction has its origin in brackets on the diversification of activities there. In
the late eighteenth century because they differ in three important areas contrasts
enshrined as the central market area, the bottom becomes the scene of the emerging
bourgeoisie and the upper area as marginal.
49
50. 4 L’accés de les dones a la for-
mació universitària: La Ram-
bla dels Estudis
El acceso de las mujeres a la formación universitaria:
La Rambla dels Estudis
La Rambla dels Estudis: The access of women
to university education.
4
5
7
8
6
50
51. Les actuals Rambles de Canaletes i dels Estudis eren la zona on a mitjans
segle XV es va construir l’Estudi General, precedent de la Universitat de
Barcelona. La font de Canaletes era una antiga fontana que estava a l’interior
del recinte universitari, que s’estenia des del carrer Santa Anna fins al carrer
Tallers.
L’Estudi General fou clausurat per Felip V l’any 1714 i en aquest espai hi va
fer construir una caserna militar. No va ser fins al 1871 que s’inaugurà l’edifici
històric de la Universitat de Barcelona, que trobem situat a plaça Universitat,
molt a prop d’on antigament hi va haver el recinte universitari.
Les dones, històricament, van estar excloses de l’accés a l’educació superior,
però cal fer menció a les pioneres pel que fa a l’accés a l’ensenyament uni-
versitari, com ara Juliana Morell (1594-1653), que fou doctora en dialèctica
i ètica a principis del segle XVII i que es troba representada al paranimf de
la Universitat de Barcelona, i Dolors Aleu (1857-1913), primera dona llicenciada
en Medicina a l’Estat espanyol.
No fou fins al 1928 que les dones van poder exercir la docència universitària.
Una de les primeres va ser Maria Montserrat Capdevila, llicenciada en Cièn-
cies Exactes el 1928 i professora d'Astronomia General i Física del Globus
de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
Cal mencionar, també, la importància d’aquest edifici com a espai emblemàtic
per al moviment feminista i les seves aportacions a l’àmbit acadèmic. Així,
el 1975 s’hi va impartir la primera assignatura institucionalitzada sobre
“Moviment feminista a l’Espanya contemporània” a l’Aula Magna, i el 1976
s’hi van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona, en les quals
van participar més de 4.000 dones. En les conclusions de les Jornades, que
es van aprovar unànimement, les quatre primeres reivindicacions eren:
1. Dret a un lloc de treball sense discriminació en la formació professional,
l’ocupació, la remuneració, la promoció i desaparició del treball domi-
ciliari.
2. Abolició de totes les discriminacions en el treball per raó de sexe, estat
civil i maternitat.
3. Reconeixement de tots els drets laborals, sindicals i a la Seguretat So-
cial general per a les treballadores de la llar.
4. Socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius finançats
amb fons públics i gestionats democràticament des de la base: serveis
domèstics pròpiament dits, ocupacions considerades fins ara pròpies
de la dona, cura de fills i filles, de gent gran i malalts. Ordenació urbana
i construcció d’habitatges que permetin un plantejament col·lectiu de
tots els punts esmentats.
51
52. Si ens endinsem pel carrer de Santa Anna, a l’alçada de l’església del mateix
nom, trobem l’acollidora placeta Ramon Amadeu, que conserva el pòsit de
la llarga vida d’aquest racó de Barcelona vinculat al treball de les dones:
al segle XIII ja hi pesaven i venien la verema; després va ser un espai on les
dones hi venien verdures i hortalisses, i avui dia encara s’hi conserva una
parada on una florista ven rams de flors i plantes.
Va ser en aquesta placeta on s’ubicà la primera seu de la Biblioteca Popular
de la Dona, creada l’any 1909, la primera biblioteca pública femenina d’Euro-
pa, que altres països crearien vint any després, com la Fawcett Library a
Londres.
4 El acceso de las mujeres a la formación universitaria:
La Rambla dels Estudis
Las actuales Ramblas de Canaletes y dels Estudis eran la zona donde a
mediados del siglo XV se construyó el Estudi General, precedente de la Uni-
versidad de Barcelona. La fuente de Canaletes era una antigua fontana que
estaba en el interior del recinto universitario, que se extendía desde la calle
Santa Anna hasta la calle Tallers.
El Estudi General fue clausurado por Felipe V en el año 1714 y en este espacio
hizo construir un cuartel militar. No fue hasta 1871 que no se inauguró el edificio
histórico de la Universidad de Barcelona, que encontramos situado en la Plaza
Universitat, muy cerca de donde antiguamente hubo el recinto universitario.
Las mujeres, históricamente, se hallaron excluidas del acceso a la educación
superior, pero son merecedoras de mención las pioneras en el ámbito del
acceso a la educación universitaria, como Juliana Morell (1594-1653), que fue
doctora en dialéctica y ética a principios del siglo XVII, y a quien hallamos
representada en el paraninfo de la Universidad de Barcelona, y Dolors Aleu
(1857-1913), primera mujer licenciada en Medicina del Estado español.
En 1928 las mujeres pudieron empezar a ejercer la docencia universitaria. Una
de las primeras fue Maria Montserrat Capdevila, licenciada en Ciencias Exactas
en 1928 y profesora de Astronomía General y Física del Globo de la Facultad
de Ciencias de la Universidad de Barcelona.
Cabe mencionar también, la importancia de este edificio como espacio
emblemático para el movimiento feminista y de sus aportaciones en el ámbito
académico. Así, en 1975 se impartió la primera asignatura institucionalizada
sobre “Movimiento feminista en la España contemporánea” en el Aula Magna,
y en 1976 se celebraron las primeras Jornadas Catalanas de la Mujer, en las
52
53. que participaron más de 4.000 mujeres. En las conclusiones de las Jornadas,
que se aprobaron unánimemente, las cuatro primeras reivindicaciones eran:
1. Derecho a un puesto de trabajo sin discriminación en la formación profe-
sional, el empleo, la remuneración, la promoción y desaparición del tra-
bajo domiciliario.
2. Abolición de todas las discriminaciones en el trabajo por razón de sexo,
estado civil y maternidad.
3. Reconocimiento de todos los derechos laborales, sindicales y a Seguridad
Social general para las trabajadoras del hogar.
4. Socialización del trabajo doméstico a través de servicios colectivos fi-
nanciados con fondos públicos y gestionados democráticamente desde
la base: servicios domésticos propiamente dichos, empleos considerados
hasta ahora propios de la mujer, cuidado de hijos y hijas, de personas
mayores y enfermos. Ordenación urbana y construcción de viviendas
que permitan un planteamiento colectivo de todos los puntos mencionados.
Si nos adentramos por la calle de Santa Anna, a la altura de la iglesia del mismo
nombre, hallamos la acogedora placita Ramon Amadeu, que conserva el poso
de la larga vida de este rincón de Barcelona vinculado al trabajo de las mujeres:
en el siglo XIII ya pesaban y vendían la vendimia en ella, después fue un espacio
donde las mujeres vendían verduras y hortalizas y hoy en día aún se conserva
una parada donde una florista vende ramos de flores y plantas.
Fue en esta placita donde se ubicó la primera sede de la Biblioteca Popular
de la Mujer, creada en el año 1909, la primera biblioteca pública femenina de
Europa, que otros países crearían veinte años después, como la Fawcett Library
en Londres.
4 La Rambla dels Estudis: The access of women
to university education
Currently the Ramblas Canaletes and Estudis was the area where during the mid-
fifteenth century was built the Estudi General , the forerunner of the University of
Barcelona. The source of Canaletes was an old fountain that was inside the campus,
stretching from Santa Anna street to Tallers street.
The Estudi General was closed by Philip V in 1714 and in this space built a military
barracks. It was not until 1871 that the historic building of the University of Barcelona,
opened which are located in Plaça Universitat, near where there was formerly the
campus.
53
54. Women historically were excluded from access to higher education, but we need
to mention the pioneers regarding how access to university teaching Juliana Morell
(1594-1653) who had a PhD in ethics and dialectics of early seventeenth century,
which is represented at the Auditorium of the University of Barcelona, and Dolors
Aleu (1857-1913), the first woman graduate in medicine in Spain.
It was in 1928 when women were allowed to teach at the university. One of the first
was Maria Montserrat Capdevila, Bachelor of Sciences in 1928 and Professor of
Astronomy and General Physics of the Globe Faculty of the University of Barcelona.
We must also mention the importance of this building as emblematic of the feminist
movement and its contributions to academic arena. Thus, in 1975 the first course
was taught institutionalized about the "contemporary feminist movement of Spain"
Classroom Constitution, and in 1976 held the first Conference of the Catalan Women
in which participated more than 4,000 women.
The conclusions of the workshops which were adopted unanimously, the first four
claims were:
1. Right to a workplace free from discrimination in vocational training,
employment, compensation, promotion and disappearance of work at home.
2. Abolition of all discrimination in employment on grounds of sex, marital status
and motherhood.
3. Recognition of all rights, labor and social security of workers in general to the
home.
4. Socialization of domestic work through collective services financed with public
funds and managed democratically from the bottom up: Domestic services
themselves, hitherto considered themselves occupations of women, care of
children, the elderly and infirm. Urban planning and building homes that allow
a collective approach of all points mentioned.
If we enter the streets of Santa Anna, with the church of the same name we encounter
the warm square Ramon Amadeu, which preserves the positive long life of this
corner of Barcelona linked to women's work: the thirteenth century when they came
with the harvest and weighed it, then was a place where women sold vegetables,
and today still retains a shop where a florist sells flowers and plants.
It was in this square is located on the first headquarters of the Women's Library,
founded in 1909, the first female public library in Europe that in other countries
created twenty year later, such as the Fawcett Library in London.
54
55. Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB. / Vida en la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB.
/ Life on la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB.
55
56. 5 Les mercaderes a l’Edat
Mitjana: els orígens de Les
Rambles (c. Portaferrisa, 2)
Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes
de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2)
The goods to the Middle Ages: the origins
of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)
4
5
7
8
6
56
57. 8 i 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009
57
58. Fira de Galls. 1900-1010. Autoria desconeguda. AFB / Feria de gallos 1900-1910. Autoría desconocida. AFB / Rooster fair
58
60. 5 Las mercaderas en la Edad Media:
los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2)
Las Ramblas que conocemos hoy quedaban fuera del recinto fortificado de
Barcelona pero en el siglo XII ya confluyeron una gran cantidad de huertos,
casas de payés y puestos de venta de los productos artesanos y hortelanos.
A pesar de la gran actividad desarrollada, la Rambla quedó excluida de la se-
gunda muralla construida a partir de 1287, llamada de Jaume I.
La Porta Ferrissa era una de las puertas más importantes de entrada a la
ciudad, todo un símbolo y un punto de confluencia de peatones y personas
trabajadoras:
“car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciada
pels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens com
mujeres” 8.
Uno de los testimonios que quedan de la actividad de las Ramblas se halla a
la entrada de la calle Porta Ferrissa. Es un mosaico que se conserva con la fu-
ente creada en 1680 y donde se puede ver la gran afluencia de actividad de
las mujeres mercaderas y vendedoras de hortalizas de la Edad Media.
La construcción de la tercera muralla se realizó hacia el año de 1377, en
tiempos de Pere III el Cerimoniós, donde la Rambla ya quedaba incluida en el
recinto amurallado de la ciudad.
A mediados del siglo XV se desvió la riera y la Rambla se convirtió en un paseo
rústico lleno de actividad. Así, nos lo podemos imaginar con el mismo aspecto
activo y en constante movimiento de personas y una presencia importante de
mujeres vendiendo los productos de los huertos de los alrededores, de mer-
caderas y artesanas. En verano el peso de la paja era una de las actividades
principales y en otoño la venta de la uva era característica del lugar.
También ferias de todo tipo con los correspondientes “armatostes, carros de
animales, carreteros, traficantes charlatanes, adivinos, pedigüeños y distraídos
grandes y pequeños” 9.
Destacaba entre ellas la feria de los gorrinos en las fiestas navideñas. El papel
de las mujeres en las ferias era importante porque se convertían en las principales
vendedoras, como vemos en la fotografía de la Feria de Gallos de 1900-1910.
8 y 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009
60
61. 5 The goods to the Middle Ages: the origins
of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)
Les Rambles remained outside the fortified part of Barcelona but since the twelfth
century came together a lot of gardens, country houses and shops of traditional
products and vegetable farmers. Despite the activity undertaken, the Rambla was
excluded from the second wall which was built from 1287, called Jaume I.
“La Porta Ferrissa” was one of the largest gates of entry to the city, a symbol and
a point for pedestrians and workers:
“car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciada
pels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens com
dones” 8.
One of the remaining witnesses of the activity of les Rambles is at the entrance of
the street “Porta Ferrissa”. It is preserved with a mosaic created in 1680 and the
source where you can see the busy activities of women vegetable vendors and
merchants from the Middle Ages.
The construction of the third wall was made in 1377, at the time of Pere III el
Cerimoniós, on the Rambla was finaly included in the walled city.
In the mid-fifteenth century the river was diverted and the Rambla became a rustic
busy promenade. Thus, we can imagine with the same appearance and constantly
active movement of people and a significant presence of women selling products
from surrounding orchards, merchants and artisans. In summer, the weighing of
straw was one of the main activities and in autumn the selling of grapes was a
feature.
Also, fairs of all kinds with the corresponding "paraphernalia, animal carts, traders
chatterboxes, beggars and gossipers old and young" 9.
Highlighted the exhibition of pigs at Christmas. The role of women was important
because the fairs became the main sellers as we see in the picture of the Rooster
Fair during 1900-1910.
8 & 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009
61
62. 6 La Rambla de les Flors,
homenatge a les floristes
La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas
La Rambla de les Flors, a tribute to the florists
4
5
7
8
6
62
63. La de florista és la professió més representativa de les Rambles de Barcelona,
i és present a l’imaginari associat a aquest passeig de la ciutat de totes i
tots els barcelonins i visitants.
En el tram que porta per nom Rambla de les Flors encara avui dia ens
trobem amb diverses parades de flors i plantes que recorden el gran paper
simbòlic i real d’aquestes dones que treballaren i treballen a aquesta zona
de la ciutat i l’omplen de vida i colors.
Tant és així, que l’origen del mercat de la Boqueria està vinculat a aquestes
dones, que l’any 1853 van instal·lar-hi les primeres parades de flors. La ciutat
de Barcelona, com a homenatge a aquestes treballadores, els va dedicar
el carrer Floristes de la Rambla, que trobem per darrera del mercat, entre
el carrer del Carme i el carrer Hospital.
A principis del segle XX, era molt comú veure dones carregades de flors i
oferint flors i somriures a les persones que hi passaven i passejaven.
El treball d’aquestes dones ha inspirat un bon nombre d’artistes que les
han representat a les seves obres. Un exemple d’obra pictòrica és la de
Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932), modernista i introductor de
l’impressionisme a Catalunya, que trobà en una florista de la Rambla la seva
inspiració i amb la que s’hi casà. També veiem reflectides la vida d’aquestes
dones a les peces de teatre del poeta, novel·lista i dramaturg Josep Maria
de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) i del poeta Federico García Lorca (Fuente
Vaqueros, 1989 – Víznar, 1936).
Lorca va estrenar, el 1935, l’obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las
flores, representació que va dedicar a les floristes de la Rambla “a esas
mujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando en
cuando, el diminuto rubí de la espina” 10. La representació va tenir lloc al
Teatre Principal Palace de Barcelona, situat al número 15 de les mateixes
Rambles.
L’obra de teatre va ser interpretada per l’actriu de reconegut prestigi
internacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), qui,
després de la interpretació, va rebre diàriament un ram de flors sense targeta
ni remitent enviat per les floristes de la Rambla. Margarita Xirgú treballà en
un taller de passamaneria però, a partir de 1906, es va professionalitzar
definitivament com a actriu i, com a bona emprenedora, va fundar la seva
pròpia companyia de teatre a Madrid. Fou de conviccions polítiques fermes
a favor de la democràcia i s’exilià el 1936 a Xile, on va fundar l’Escola d’Art
Dramàtic. Posteriorment dirigí l’Escola d’Art Dramàtic de Montevideo, a
partir de 1947, quan s’instal·là a l’Uruguai.
10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595
63
64. Venedores ambulants de flors. 1909-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vendedoras ambulantes de flores. 1909-1910. Ballell,
64
66. 6 La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas
La de florista es la profesión más representativa de las Rambles de Barcelona,
presente en el imaginario asociado a este paseo de la ciudad de todas y todos
los barceloneses y visitantes.
En el tramo que lleva por nombre Rambla de las Flors todavía hoy en día nos
encontramos con diversos puestos de flores y plantas que nos recuerdan el
gran papel simbólico y real de estas mujeres que trabajaron y trabajan en esta
zona de la ciudad y la llenan de vida y colores.
Tanto es así, que el origen del mercado de la Boqueria está vinculado a estas
mujeres, que en el año 1853 instalaron los primeros puestos de flores. La
ciudad de Barcelona, como homenaje a estas trabajadoras, les dedicó la calle
Floristes de la Rambla, que se halla por detrás del mercado, entre la calle del
Carme y la calle Hospital.
A principios del siglo XX, era muy común ver mujeres cargadas de flores y
ofreciendo flores y sonrisas a las personas que pasaban y paseaban.
El trabajo de estas mujeres ha inspirado a un buen número de artistas que las
han representado en sus obras. Un ejemplo de obra pictórica es la de Ramon
Casas (Barcelona, 1866-1932), modernista e introductor del impresionismo en
Catalunya, que halló en una florista de la Rambla, con quien se casó, su
inspiración. También vemos reflejada la vida de estas mujeres en las obras
de teatro del poeta, novelista y dramaturgo Josep Maria de Sagarra (Barcelona,
1894-1961) y del poeta Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1989 – Víznar,
1936).
Lorca estrenó en 1935 la obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,
representación que dedicó a las floristas de la Rambla “a esas mujeres de risa
franca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando en cuando, el diminuto
rubí de la espina” 10. La representación tuvo lugar en el Teatro Principal Palace
de Barcelona, situado en las mismas Ramblas, 15.
La obra de teatro fue interpretada por la actriz de reconocido prestigio inter-
nacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), quien, des-
pués de la interpretación, recibió diariamente un ramo de flores sin tarjeta ni
remitente que le enviaban las floristas de la Rambla. Margarita Xirgú trabajó
en un taller de pasamanería pero a partir de 1906 se profesionalizó definiti-
vamente como actriz y, como buena emprendedora, fundó su propia compañía
de teatro en Madrid. Fue mujer de fuertes convicciones políticas a favor de la
democracia y se exilió en 1936 en Chile, donde fundó la Escuela de Arte Dramá-
tico, y dirigió la Escuela de Arte Dramático de Montevideo a partir de 1947,
cuando se instaló en Uruguay.
10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595
66
67. 6 La Rambla de les Flors, a tribute to the florists
The florist profession is one of the most representative of the Ramblas in Barcelona,
this imaginary tour associated with this city for all the locals and visitors.
In the section titled Rambla de las Flors even today we have several stalls of flowers
and plants that recall the great symbolic and actual role of these women who
worked in this area of the city filled with life and colors.
So much so that the origin of the Boqueria market is linked to these women, who
in 1853 started the first flower shops..The city of Barcelona as a tribute to these
workers, has dedicated the street named Floristes de la Rambla whics is behind
the market, between Carme and Hospital streets.
In the early twentieth century, it was very common to see women laden with flowers
and offering flowers and smiles to those who passed and walked.
The job of these women has inspired a number of artists who represented them in
their works. One example is the paintings by Ramon Casas (Barcelona 1866-1932)
modernist and pioneer of Impressionism in Catalonia in a florist found his inspiration
from the Ramblas, with whom he was married. Also, we see reflected the lives of
women in the plays of the poet, novelist and playwright Josep Maria de Sagarra
(Barcelona, 1894-1961) and poet Federico Garcia Lorca (Fuente Vaqueros, 1989
- Víznar, 1936) .
Lorca released in 1935, the play Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,
which was dedicated to the representation of the Rambla florists " to the women
with an honest smile wet hands , where tremble, sometimes, the diminutive of
fishbone ruby" 10. The performance took place at the Teatro Principal Barcelona
Palace, located of same Rambles, 15.
The play was performed by internationally renowned actress Margarita Xirgu (Molins
de Rei, 1888 - Montevideo, 1969), who after her performance received a bouquet
of flowers every day without a card or sender that was sent from the Florists in La
Rambla. Margaret Xirgu worked in a drape trimming shop, but from 1906 she
professionalized as an actress and finally, as a good entrepreneur, founded her
own theater company in Madrid. She had strong political convictions in favor of
democracy and exiled to Chile in 1936 where she founded the School of Dramatic
Arts and directed the School of Dramatic Arts in Montevideo, from 1947, when she
moved to Uruguay.
10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595
67
68. 7 La Rambla del Centre:
espai de diversitat de treballs
de les dones
La Rambla del Centro: espacio de diversidad
de trabajos de las mujeres
La Rambla del Centre: a diverse space of women's
work
4
5
7
8
6
68
69. Castanyera davant l'església de Betlem. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Castañera delante de la iglesia de
Belén. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Chestnut seller in front of the Betlem church. 1917. Ballell, Frederic. AFB
La part central de la Rambla al segle XVIII es va convertir en un passeig de
referència per a la incipient burgesia i de confluència de tots els sectors
socials.
L’activitat econòmica es va anar diversificant espontàniament. Als matins
hi treballaven dones venedores ambulants de tot tipus: agricultores que ve-
nien els seus productes (fruites, verdures...); ramaderes que venien ous i
llet; dones venedores ambulants a les fires. I a la tarda s’habilitava com a
passeig.
69
70. Però per a moltes dones, també als vespres era el seu lloc de treball: les
mainaderes hi passejaven la quitxalla de les famílies benestants per a qui
treballaven; les castanyeres, a la tardor, hi venien castanyes i moniatos. De
fet, quan s’atansa l’hivern, encara avui podem trobar-nos amb alguna
castanyera a la Rambla i els seus voltants.
Les dones també treballaven matí i tarda en els nombrosos comerços que
van sorgir al voltant d’aquest carrer, com és el cas de la modernista fàbrica
i botiga de xocolata que fundaren, l’any 1850, Carme Garriga i el seu marit,
Jaume Garriga, i que encara avui dia podem trobar al carrer del Carme
número 3, on tres generacions de dones de la família Garriga han treballat.
Així, la Rambla es va convertir en un dels llocs preferits de la burgesia i les
persones de professions liberals, on van construir els seus habitatges i ne-
gocis. Fou en aquesta zona on van néixer dones il·lustres i professionals de
principis de segle, com Carme Karr, Maria Soteras o Francesca Bonnemaison.
Carme Karr, periodista i escriptora, va ser una persona de referència del
feminisme català i va ser una gran defensora de l’educació i el treball de
les dones per facilitar la seva autonomia i independència. Va escriure novel·les
i contes per a infants i fou la directora de la revista “El feminal”. També
treballà en el món polític per aconseguir el vot de les dones al Parlament
de Catalunya en les eleccions dels anys 30 i creà el Comitè Femení Pacifista
de Catalunya, el 1914.
L’advocada Maria Soteras Mauri, que nasqué al carrer Boqueria número 1,
fou la primera dona membre del Col·legi d’Advocats (i “d’Advocades”, a
partir d’aquell moment) de Barcelona, l’any 1927.
La vida de la fundadora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona,
Francesca Bonnemaison, també està lligada a la Rambla i als seus voltants.
Al número 25, la Sra. Bonnemaison i el Sr. Verdaguer Callís tenien un magatzem
de teles i visqueren al carrer Duc Victòria, número 9. Ella mateixa afirmava
així el seu orgull d’ésser barcelonina i haver nascut a les Rambles:
“Sóc barcelonina de socarrel: he nascut a les dotze d’un dia dotze a les
Rambles de Barcelona” 11
L’escriptora i reconeguda feminista catalana, Dolors Monserdà, també
nasqué al mateix barri el 1860, al número dos del carrer de la Palla. Monserdà
va fundar, el 1910, el Patronat de l'Agulla, amb l'objectiu de donar feina a
les dones treballadores en un moment en què la feina minvava. El 1912 va
crear la Lliga de Compradores, que elaborà una llista blanca de botiguers
que respectaven el descans dominical i que pagaven el jornal mínim de 10
rals diaris a les treballadores.
11. Marin, Dolors. 2004. p. 41
70
71. Venedora de llet a la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB / Vendedora de leche en la Rambla. 1910-
1920. Ballell, Frederic. AFB / Milk seller at la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB
71
72. 7 La Rambla del Centro: espacio de diversidad
de trabajos de las mujeres
Mainaderes a l’hora del passeig. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Niñeras en la hora del paseo. 1911. Ballell,
Frederic. AFB / Babysitter in the time of strolling. 1911. Ballell, Frederic. AFB
La parte central de la Rambla en el siglo XVIII se convirtió en paseo de referencia
para la incipiente burguesía y de confluencia de todos los sectores sociales.
La actividad económica se fue diversificando espontáneamente. Por las
mañanas trabajaban allí mujeres vendedoras ambulantes de todo tipo:
agricultoras que vendían sus productos (frutas, verduras...), ganaderas que
vendían huevos y leche, mujeres vendedoras ambulantes en las ferias. Y por
la tarde se habilitaba como paseo.
72
