2. EMPRENEDORES COM JO
Recull d’experiències de dones emprenedores de Catalunya

3. Generalitat de Catalunya
Departament de Treball
Direcció:
Lluís Rodríguez i Salgado
Realització i coordinació tècnica:
Núria Viñas LLebot (presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedoram FIDEM),
Núria Fontcuberta i Solà, Guernica Facundo Vericat.
Disseny i maquetació: L’Apòstrof, s.c.c.l.
Impressió: El Foli Verd, s.c.c.l.
Març de 2007
Edició: 2.000 exemplars
Dipòsit Legal: B-14.446-2007

4. Índex
Emprenedores com jo - PRESENTACIÓ 11
Hiltrud Amuser - KUR KLINIKUM 14
Fabiana Andrea Arias i Sílvia Servin - EL RACÓ DELS PEQUES 16
Roser Bombardó, Mònica Vergés i Mercè Colomina - SOCARREL 18
Conxi Cabezas i Anna M. Donatiu - ANNCON LLEURE I OCI 22
Sunnana Caelles i Eva Caelles - SFERA GELATO 24
Gisel Castells - SOULAND 26
Manuela Crespi - MANUMAU VISUAL DESIGN 28
Stephany Dano - KHOAH 30
Antonia M. Espinola - ROSTISSERIA LLAGOSTERA 32
Josepa Ferrandis - JOSEPA 34
Gemma Fuentes - EL CANGUR 36
Raquel González - BACH FOUNDATION 38
Bettina Götzenberger - LOMÁSLEGAL 40
Irene Grau - OUTWORKING 42
María Luisa Guirado - LIMPIEZAS LUCINET 44
Vanesa Jara - FINEFOODS 46
Cristina Jordi - BE ART 48
Oksana Kalichko - BOHEMA EXPRESS 50
Iliuza Kasaeva - KASA Y VILANA 52
Marianne Lebègue - Pierre - CHÂTILLON 54
Anna Llobet - ECOESTUDIS TERRITORI I MEDI AMBIENT 56
Eva Margalef - HOTEL DOM 58
Eva Martínez - CAN JORDI VINS I QUEVIURES 60
Glòria Martínez - GMM i ECCIA 62
Virgínia Medina - ON BOARD CHARTER 64
Odalys Oñate - LUDOTECA 66
Nina Parra - IC@TS 68
Mar Perales i Nara Rueses - NARA CENTRE D'ESTÈTICA PERSONAL 70
Glòria Peña i Ana Regadera - INGENIUM 72
Graciela René - EL BAGUL 74
Pilar Sánchez - CAPENERGY 76
Cinta Sebastià - CANDEM 78
Lourdes Serra i Marta Arqués - CROMMIA 80
Pilar Soriano, Pilar Guerrera i Raquel Cortés - CENTRO DE PERITOS PROFESIONALES 82
Àngels Vicent - IMPACCTA MARKETING COMUNICACIÓN 86
Lia Ximenes Ros - MIMA'T 88

5. EMPRENEDORES COM JO
Recull d’experiències de dones emprenedores de Catalunya
«Sóc dona i vull crear la meva empresa, però tinc dubtes i, alhora, aspira-
cions importants que no sé si podré complir; tinc voluntat però també
limitacions i, sobretot, tinc la sensació que el món empresarial és dels
homes i em manquen referents d’altres dones que hagin tirat endavant un
projecte emprenedor des de l'anonimat, des de les seves pròpies capaci-
tats i actituds, explotant el millor d'elles mateixes i desenvolupant-se com
a persones i com a professionals.
Sóc dona i ara tinc un petit mirall on veure emprenedores com jo».
E lpúblicaquel'activitat emprenedoraneix fruit d'una realitat que avui vivim: la invisibilitat
recull
de
teniu entre les mans
femenina catalana, malgrat que és la segona més
alta d'Europa després de la d'Irlanda, segons l'estudi Global Entrepreneurship Monitor
2006. Una activitat que només es visualitza amb exemples empresarials de dones que
funden i dirigeixen grans empreses, però que no visibilitza la iniciativa microemprenedora
de milers de dones que, des de l'anonimat, impulsen diàriament les seves empreses al
nostre país.
Les associacions de dones emprenedores, empresàries, directives, sí que treballen per
aquesta visibilització i, a través del networking, promouen que moltes dones emprenedo-
res trobin un reflex en qual identificar-se, un suport en el qual recolzar-se i una xarxa sota
els seus passos empresarials. D'aquest treball també és fruit el recull que llegireu, i per
això volem agrair la dedicació i cura que la Fundació Internacional de la Dona
Emprenedora (FIDEM) hi ha esmerçat.
Aquest recull vol esdevenir, doncs, una petita mostra de la realitat de la capacitat empre-
nedora femenina a Catalunya; un gra de sorra en el mar de la manca general de visibilitat
social de les dones. El que ens interessa destacar no són tant les seves empreses o les

6. seves activitats, sinó la seva trajectòria personal, les seves motivacions, el seu recorregut
vital. Les emprenedores que llegireu són dones entusiastes, perseverants i convençudes
d'allò que estan fent, malgrat que hagin arribat a la decisió de crear una empresa per
camins molt diferents.
Són dones de totes les edats, universitàries, treballadores des de ben joves, experimen-
tades, amateurs, amb tradició familiar empresarial, sense referents emprenedors propers,
autònomes, gestores de grans equips de treball, nascudes a Catalunya, nouvingudes,
viatgeres, arrelades..., dones diverses que són també reflex de la diversitat de les dones
al nostre país.
Moltes d'elles compten amb el suport del seu entorn més immediat i aquesta és una
qüestió fonamental en les seves vides i en les seves empreses. També la majoria d'elles
expressa que la seva vida personal i familiar es veu afectada, per bé o per mal, per la seva
activitat empresarial. Compaginar el temps que dediquen a elles mateixes, a la família i a
l'empresa esdevé sovint una tasca difícil, moltes vegades esgotadora, i totes elles han
deixat de banda en algun moment a certs espais personals per desenvolupar el seu pro-
jecte empresarial.
Malgrat tot, cap d'elles no vol renunciar a les seves aspiracions empresarials i totes miren
cap al futur; un futur que veuen amb optimisme i amb professionalitat, ja que les seves
empreses han estat creades en els darrers dos anys i encara no estan consolidades.
Algunes dones han desenvolupat el seu potencial creatiu, altres, les seves motivacions
socials, altres, la seva necessitat d'autonomia i flexibilitat, però totes elles han trobat en la
seva empresa un espai per aprendre i per desenvolupar-se com a persones i com a pro-
fessionals.
Esperem doncs, que aquesta petita mostra de les seves vivències, faci el paper del mirall
que, encara avui, volem tenir les dones emprenedores de Catalunya.
Departament de Treball

8. H I LT R U D A M U S E R 61 ANYS
CASADA
TRES FILLES
BARCELONA
«Davant una crisi, si hi ha voluntat sempre es troba la sortida»
La Hiltrud Amuser és llicenciada en Filosofia i Lletres i psicoanalista. Actualment és
presidenta de la Fundació Lethe, dedicada al tractament i prevenció de les crisis i els
trastorns de personalitat en joves; directora de la Clínica Psicoterapèutica i
Psicosomàtica KUR KLINIKUM, i directora del Centre Terapèutic «La Cellera» per a
joves i joves-adults.
EMPRESA
KUR KLINIKUM es dedica al tractament i prevenció de les crisis, intentant donar una res-
posta intensiva, global, personalitzada i acotada en el temps que tingui en compte la
situació laboral, familiar i personal. El Centre Terapèutic per a joves i joves-adults «La
Cellera» neix de la constatació que hi ha una necessitat específica d'aquest tipus de ser-
vei a la societat. Es tracta que els pacients ingressin al centre de manera temporal per tal
de separar-los del seu entorn familiar i social i, així, dur a terme una tasca terapèutica per-
què la persona pugui reinserir-se a la societat amb un coneixement profund d'ella matei-
xa, de les seves mancances i possibilitats, i, sobretot, amb un projecte de vida realista i
engrescador.
14

9. EMPRENEDORES COM JO
Quant a les relacions laborals, la Hiltrud Amuser assegura que està «encantada de dele-
gar» i veu la necessitat tant de dialogar com d'escoltar el seu equip per tal de trobar solu-
cions consensuades. «Les jerarquies han d'estar clares i acceptades. De la mateixa
manera, cada professional s'ha de responsabilitzar del seu treball», afirma. Per aquest
motiu, l'ambient de treball a KUR KLINIKUM és cordial i humà.
MOTIVACIONS
La important tasca social que realitza KUR KLINIKUM i la Fundació Lethe és la principal
motivació per emprendre aquest projecte. «El que hem fet és posar en marxa projectes
en l'àmbit d'atenció directa, prevenció, docència, investigació, divulgació i sensibilització
social», explica la Hiltrud Amuser.
ÚS DEL TEMPS
La Hiltrud Amuser diu que és plenament conscient de les grans dificultats amb què topen
les dones a l'hora d’harmonitzar la vida professional amb la familiar, especialment si par-
lem de càrrecs directius: «Jo he tingut sort perquè quan vaig decidir crear l'empresa, les
meves filles ja eren grans». Tanmateix també afirma que mai no ha deixat de ser «el nucli
vertebrador de la família», ja que actualment té nets.
Treballa, dirigeix l'empresa i segueix sent cap de família. «Si he renunciat a alguna cosa,
ha estat al meu propi temps i al meu temps lliure, però crec que val la pena».
FUTUR
Com a objectius de futur, la Hiltrud Amuser vol consolidar i donar a conèixer la feina feta
i aconseguir que KUR KLINIKUM esdevingui un centre d'ingrés total, seguint els models
ja existents a Europa i posar més èmfasi en l'aspecte psicosomàtic.
Pel que fa al Centre Terapèutic «La Cellera», la Hiltrud Amuser té un convenciment:
«M'agradaria que pogués ser un referent i un model terapèutic per a altres institucions
que vulguin treballar d'aquesta manera i exportar aquest model a altres comunitats». Ella
assegura que hi ha un abans i un després per a les persones joves que hi ingressen. «El
contacte personal i afectiu és també un aprenentatge d'unes pautes que els serviran al
llarg de tota la seva vida.»
15

10. 32 ANYS
FA B I A N A A N D R E A 37 ANYS S I LV I A S E RV I N
CASADA CASADA
UN FILL UN FILL
ROSES (GIRONA) ROSES (GIRONA)
«Pensant en els més petits»
La Fabiana Andrea Arias és enginyera agrònoma. Originària d'Argentina, va treballar
en un laboratori de productes agroquímics i després va crear la seva pròpia empresa
dins el sector agrari. Des de fa quatre anys viu a Roses.
La Sílvia Servin és administrativa de professió. A l'Argentina tenia experiència en
negocis d'artesania, però des que fa quatre anys es va traslladar a Roses, torna a tre-
ballar d'administrativa. Les seves inquietuds per emprendre un negoci i la seva pas-
sió pels infants els va unir, i juntes han començat el seu nou projecte dedicat als més
petits: EL RACÓ DELS PEQUES.
EMPRESA
EL RACÓ DELS PEQUES és un parc infantil. Elles mateixes ho han muntat tot. El local
està organitzat amb cura, net, i amb una decoració molt adequada per als infants.
«Els nens i nenes venen a jugar i a gaudir de les instal·lacions, mentre que els pares i les
mares tenen l'opció de prendre alguna cosa a la cafeteria i conversar amb altres adults o,
simplement, jugar amb els seus infants.» L'espai ofereix la possibilitat d'organitzar festes
d'aniversari al gust de cada persona: «Cada festa és diferent; no seguim mai un model
16

11. EMPRENEDORES COM JO
estàndard, és la clientela que elegeix el menjar i decideix quin tipus de festa vol; fem les
festes a la carta deixant el màxim de llibertat.»
Elles preparen el menjar i tot el necessari perquè les celebracions siguin un èxit. Entenen
que les famílies tenen necessitat d'aquest servei i, per tant, obren també els dies festius.
Han pensat a incrementar la plantilla però, de moment, encara no ho veuen viable.
MOTIVACIONS
A l'Argentina, les dues tenien negoci propi i les dues sentien el desig de seguir en la matei-
xa línia. Gràcies al seu esperit emprenedor i a la recerca constant d'oportunitats van veure
la necessitat i la manca d'un centre recreatiu infantil al poble de Roses. És d'aquesta
manera que van decidir crear-ne un.
Un altre dels motius que destaquen és la conciliació, el fet de guanyar en autonomia i la
capacitat de decisió a l'hora de combinar-se la feina i la seva vida personal. «Quan ets
empresària tens uns riscos però també avantatges; val la pena lluitar perquè guanyes
qualitat de vida.»
ÚS DEL TEMPS
Les dues emprenedores tenen fills: «Quan tens un fill se't fa més complicat treballar per a
un altre, especialment pels horaris. Si tens un negoci propi pots manegar millor la conci-
liació familiar i encara més quan som dues sòcies, perquè no ens importa que els nostres
fills estiguin amb nosaltres en horaris de feina».
Per a elles la cura dels fills és primordial. Van pensar que el negoci era molt adient per
compaginar la feina i amb la responsabilitat d’exercir de mares. D'aquesta manera, els fills
gaudeixen de les seves mares i d'unes instal·lacions que els permeten estar-s'hi en hora-
ri extraescolar. «La major part del temps el passen amb nosaltres i al centre, ja que també
obrim els caps de setmana».
FUTUR
De moment, volen consolidar l'empresa i, més endavant, expliquen que ja veuran com
poden anar adaptant-se a les necessitats que vagin sorgint. «El secret és estar atentes a
les necessitats i adaptar-nos a les noves situacions.»
17

12. 42 ANYS
MÒNICA VERGÈS MERCÈ COLOMINA 34 ANYS
DIVORCIADA SOLTERA
DUES FILLES SENSE FILLS
MONTELLÀ (LLEIDA) MONTELLÀ (LLEIDA)
ROSER BOMBARDÓ 30 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
MONTELLÀ (LLEIDA)
«El nostre projecte està basat en la il·lusió»
La Roser Bombardó es va llicenciar en Ciències Ambientals a la Universitat de Girona
i està especialitzada en planificació i gestió. Abans de crear l'empresa treballava a l'À-
rea de Joventut de l'Ajuntament de Puigcerdà.
La Mònica Vergés és tècnica en Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), és funcionà-
ria i treballava a l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
a la Cerdanya.
La Mercè Colomina és enginyera tècnica forestal i treballava a l'àrea de Gestió
Sostenible del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
La iniciativa de crear una empresa conjuntament va sorgir arran de coincidir en un estudi
d'inventari de senders i pistes forestals a la comarca, que feien per al Centre Tecnològic
Forestal de Catalunya. Després de sospesar-ho molt, rebre l'assessorament d'una altra
empresa navarresa del sector i fer diferents plans d'empresa, van decidir posar en marxa
al poble de Montellà de Cadí, una iniciativa innovadora amb una combinació de valors afe-
gits interessant: un projecte rural, jove, autòcton i fet per dones.
18

13. EMPRENEDORES COM JO
Les persones és el valor principal de SOCARREL; la combinació de diferents edats, expe-
riències i coneixements fa que aquesta empresa sigui innovadora i pionera a la comarca
de la Cerdanya. Com bé defineixen elles mateixes, es tracta d’una empresa creada amb
il·lusió, per dones que no volen marxar dels seus pobles i que volen contribuir al desen-
volupament del seu territori.
«Les dones que vivim al món rural, ja sigui perquè hi hem nascut i és casa nostra, o per-
què hi hem arribat de nou i ens hi hem sentit identificades; tenim un gran sentiment d'a-
rrelament i estimació cap a aquesta terra que ens ha vist néixer o que ens ha acollit.»
EMPRESA
SOCARREL és un gabinet tècnic d'estudis ambientals i forestals ubicat a Cal Calsot de
Montellà de Cadí. L'equip que composa l'empresa és pluridisciplinari i combina les tas-
ques de camp amb les de gabinet. Els seus serveis s'emmarquen en quatre eixos: ges-
tió dels forests públics i privats, educació ambiental, gestió i promoció de l'ús públic en
espais naturals i edició de cartografia.
Actualment són tres sòcies més tres treballadores que uneixen forces en un sol equip i
entre totes mostren molt bona compenetració. L'estiu passat van rebre el premi Jove
Emprenedor de la Diputació de Lleida.
Les seves promotores consideren que SOCARREL està fent una tasca molt positiva a
favor d'un aprofitament modern i sostenible dels boscos i de l'entorn forestal.
MOTIVACIONS
La motivació principal que ha portat a aquestes joves a muntar aquest negoci ha estat
poder exercir del que han estudiat, a la seva terra, i en favor d'aquesta. Les tres han
renunciat a una feina i un sou estables, i han fet una aposta de futur per sentir-se realit-
zades treballant en allò els agrada i realment els omple.
El projecte, segons comenta la Roser Bombardó, va començar més amb el cor que
amb el cap, però en poc temps ha anat adquirint reconeixement. «Després d’uns anys
treballant fora del poble, el fet de poder tornar a la comarca i aconseguir engegar una
empresa relacionada amb el que has estat estudiant és, certament, un motiu de satis-
facció».
«Si aconsegueixes que la paperassa no et desanimi, ja tens molt de guanyat», expliquen
amb humor. També comenten que cal tenir en compte les dificultats afegides per acce-
dir a determinats serveis, en comparació amb un ciutat i, en el cas concret de la Cer-
19

14. EMPRENEDORES COM JO
danya, la particular idiosincràsia immobiliària, que dificulta la recerca d'espais per ende-
gar propostes com aquesta.
ÚS DEL TEMPS
Afirmen que viure en el món rural no és fàcil, ja que es topa constantment amb la dificul-
tat de viure en pobles petits, mancats dels serveis bàsics, i en els quals els centres edu-
catius per als fills es troben molt lluny; l'atenció diària de la gent gran ha d'anar a càrrec
de la família, ja que els centres de dia als pobles petits són inexistents, i sovint són les
dones les responsables de solucionar aquestes mancances.
Tanmateix pensen que porten «força bé» la conciliació de les diferents vessants de la seva
vida, ja que les noves tecnologies (internet, intranet, control remot, ordinadors portàtils,
etc.) permeten tenir un horari més flexible i, si cal, adaptar-lo a les disponibilitats de cadas-
cuna. Un fet positiu que destaquen totes tres és el suport familiar que han rebut.
FUTUR
Tot just acaben de començar, però esperen consolidar l'empresa i poder tirar endavant
tots els projectes que s'han proposat. Volen continuar treballant per prestar els seus ser-
veis a administracions públiques, consorcis, empreses i centres d'investigació, i intentar
demostrar que al segle XXI, en pobles com Montellà de Cadí hi pot haver alguna cosa més
que gent gran i segones residències: unes dones joves i amb un gran esperit emprene-
dor que estimen la seva terra i que no volen abandonar-la, sinó tot el contrari, donar-li més
vida.
20

15. 21

16. CONXI CABEZAS 40 ANYS
A N N A M . D O N AT I U 41 ANYS
CASADA CASADA
DOS FILLS DOS FILLS
STA. CRISTINA STA. CRISTINA
D’ARO (GIRONA) D’ARO (GIRONA)
«El lleure en colors»
L'Anna Maria Donatiu havia treballat com a comptable, i va passar vuit anys a la
Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Finalment, just en el moment en què
s'havia decidit crear una petita empresa de comptabilitat, va sorgir la possibilitat de
posar en marxa, amb la Conxi Cabezas, una empresa de lleure i oci.
La Conxi Cabezas havia treballat durant molts anys al negoci familiar, una peixateria.
Més endavant va muntar pel seu compte un taller-merceria. També va treballar com a
monitora, coordinadora i directora de casals fins que ha creat el seu propi negoci amb
l'Anna Donatiu: ANNCON LLEURE I OCI.
EMPRESA
ANNCON LLEURE I OCI proporciona serveis a les escoles en àmbits com menjadors, casals
d'estiu, Setmana Santa i Nadal i activitats d'extraescolars. Treballen per al Consell Comarcal
del Baix Empordà i el del Gironès en la gestió de menjadors, i s'ocupen dels temes organit-
zatius i de monitoratge. Tenen contractades 85 persones que treballen una mitjana de dues
hores al dia. Per això fan molt d'èmfasi en l'organització: l'Anna Donatiu s'encarrega de la
part administrativa i la Conxi Cabezas del personal educador i l'organització.
22

17. EMPRENEDORES COM JO
MOTIVACIONS
Es van conèixer treballant i col·laborant a l'AMPA, Associació de Mares i Pares sense
ànim de lucre vinculada a l'escola, on el funcionament i l'organització es decideix de
manera assembleària; l'Anna Donatiu era la presidenta i la Conxi Cabezas, la coordinado-
ra i, com a tal, gestionava un equip de persones.
La visió que elles tenien del menjador i de les activitats extraescolars en un centre esco-
lar era molt diferent del que es portava a terme en aquells moments per part de l'AMPA.
També van pensar que el mateix que elles volien aplicar en el centre on estaven, ho
podien fer a altres centres com a empresa privada. D'aquí va néixer la idea de crear el seu
propi negoci.
Tant l'una com l'altra eren conscients, per les seves vivències, de les mancances que hi
ha a les AMPA, i entre les dues van intentar millorar al màxim les condicions, apropant-se
a les normatives del centre educatiu i a la legislació vigent, tant en normativa laboral com
en l'àmbit del lleure.
«Prendre decisions a l'AMPA és complicat perquè es basa en una assemblea, així que
cada pas que s'emprèn necessita del consens i de l'aprovació de tothom, la qual cosa
dificulta el treball». Amb ANNCON fan la mateixa feina però creuen que ofereixen un ser-
vei més personalitzat i més eficaç.
ÚS DEL TEMPS
Les dues tenen dos fills petits i afirmen que la distribució de rols familiars a les respecti-
ves llars és força equitativa. Consideren que l'empresa no els suposa un obstacle per har-
monitzar la seva vida professional i personal, tot i que reconeixen que, al principi, havien
de treballar els caps de setmana, i els vespres fins tard, fet que dificultava compaginar
horaris.
FUTUR
El seu futur més immediat passa per canviar de local i comprar-ne un de més gran, ja que
el que tenen se'ls ha fet petit i quasi no tenen espai. Així mateix tenen en perspectiva
donar servei a més clients i ampliar la seva zona territorial.
23

18. 30 ANYS
E VA C A E L L E S SUSANNA CAELLES 28 ANYS
SOLTERA SOLTERA
SENSE FILLS SENSE FILLS
REUS (TARRAGONA) REUS (TARRAGONA)
«Teníem moltes ganes de crear un negoci
en el qual creguéssim»
La Susanna Caelles ha treballat durant 11 anys a la pastisseria amb els seus pares a
Reus. Va estudiar Hoteleria i Turisme a Cambrils, i la seva idea inicial era treballar en
aquest sector, però finalment va apostar pel negoci familiar.
L'Eva Caelles també va iniciar-se professionalment en el negoci familiar dels seus
pares, però aviat va començar a treballar a altres empreses: durant 10 anys ha estat
comptable i administrativa a diferents empreses, i ha arribat a ocupar el càrrec de cap
d'administració d'una d'aquestes. «Em prenia el càrrec amb molta responsabilitat com
si fos la meva pròpia empresa», explica.
A partir de la seva experiència al negoci familiar i a l'administració d'empreses fora d'a-
quest, van veure grans possibilitats al sector del gelat artesà, especialment el gelat d'alta
qualitat i van decidir crear SFERA GELATO. Per fer-ho, la Susana Caelles es va formar en
l'elaboració i fabricació de gelats artesanals durant 3 anys a diferents escoles de mestres
gelaters.
24

19. EMPRENEDORES COM JO
EMPRESA
SFERA GELATO és una empresa de fabricació artesanal de gelats, de molt alta qualitat.
La característica d'aquests gelats és que no es venen en cubetes sinó en forma de boles;
aquest és el valor afegit que donen al seu producte.
Van començar treballant amb la marca RONDIBO, de producció de gelats amb format
gran i enfocada a empreses de càtering, restaurants, hotels, etc. Després varen crear la
seva pròpia marca, SFERA GELATO, que es ven a pastisseries, botigues de delicatessen,
restaurants de qualitat, etc.
El gelat s'elabora de manera artesanal i, per a elles és molt important la qualitat, de mane-
ra que utilitzen matèria primera de qualitat, sense additius químics i poc transformats.
MOTIVACIONS
La Susana i l'Eva Caelles expliquen que la seva va ser una decisió presa per la detecció
d'oportunitats: consideraren que el mercat del gelat de qualitat és un sector en el qual hi
ha moltes possibilitats per millorar i innovar en producte.
Tanmateix, totes dues reconeixen que la seva motivació principal era tenir un negoci
propi: «Teníem moltes ganes de crear un negoci en el qual creguéssim, i treballar per a
nosaltres en la nostra pròpia empresa».
ÚS DEL TEMPS
Les dues germanes afirmen que estan moltes hores fora de casa, però les reunions les
fan al migdia, per no arribar tan tard a la nit. Totes dues continuen treballant una part de
la seva jornada a la pastisseria familiar.
Tenen el suport del seu pare, la seva mare i de les respectives parelles, fet que per a elles
és molt important, ja que les incentiven, les animen i, si cal, els donen un cop de mà. «Els
primers períodes de la empresa són els pitjors i és important que la família més propera
et doni suport».
FUTUR
Volen entrar més endavant al mercat de Barcelona i continuar a la resta de Catalunya.
Consideren que el seu és un producte atractiu que té bona acollida: «Es tracta de canviar
la mentalitat que el gelat és un producte d'estiu, ja que a l'hivern també resulta molt agra-
dable consumir gelat, després d'un bon àpat per exemple.»
25

20. GISEL CASTELLS 27 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
BARCELONA
«Adapta la teva feina al tipus de vida que desitges»
La Gisel Castells va estudiar disseny de moda i patronatge a Barcelona. Seguidament
va estar treballant d'estilista per a una televisió local i per a un fotògraf; va exercir de
dissenyadora en una empresa de roba femenina i ha fet diverses col·laboracions en
fires de disseny com el FAD.
En els últims tres anys ha creat la seva pròpia marca de roba SOULAND, fent el pro-
cés de disseny i confecció a països com Índia i Tailàndia.
EMPRESA
SOULAND és una marca de roba femenina, urbana i exclusiva, per a un públic jove.
Busca un mercat entremig de les marques comercials com Berska o MNG, i les grans
marques líders en la moda com D&G, Cavalli, etc., i ofereix a la gent jove la possibilitat
d'un look diferent, modern i a uns preus més assequibles.
La idea sorgeix quan es vol adaptar la feina a un estil de vida: viatjar. «Viatjar i conèixer
llocs van en paral·lel al projecte de SOULAND», és a Jaipur, Índia, on és creada la marca
i d'aquí el seu nom: SOUL(ànima) i LAND(terra), «ànima de la terra» (land's soul); la
26

21. EMPRENEDORES COM JO
següent parada és Bangkok, Tailàndia, on es desenvolupa la segona col·lecció.
Actualment són dues sòcies que porten la marca (disseny, patronatge, control de produc-
ció i venda). Venen a botigues de roba alternativa a Barcelona, Girona, Eivissa i Vic.
MOTIVACIONS
«Viatjar i crear sense límits, crear sense censura, sense restriccions d'un superior i, per
damunt de tot, adaptar la feina a com vull viure i no a la inversa». Aquesta és la principal
motivació de la Gisel. «Em motiva llevar-me al matí i posar els peus sobre una ciutat nova
que no conec, treballar 10 o 12 hores per assolir el projecte que amb cada esforç estic
elaborant.»
La Gisel explica que també la motiva i li dóna empenta per continuar és la rebuda de la
col·lecció per part de la clientela: el valor d'un «m'encanta! o la pregunta «quan fas la pro-
pera col·lecció?».
ÚS DEL TEMPS
Sota aquest aspecte tan idealista s'amaguen els entrebancs i les dificultats: «De vegades
és necessària la renúncia de moltes coses per tirar-ne d'altres endavant», el fet de pas-
sar-se tants mesos fora fa que no pugui estar-s’hi gaire temps amb la família i les amis-
tats. De vegades, sobretot al principi, per poder suportar les despeses d'inversió, ha
necessitat una feina extra.
El resultat, però, és positiu; aspectes com la llibertat, la flexibilitat i fer una cosa que li agra-
da, compensen les dificultats.
FUTUR
La Gisel i la seva sòcia actual, la Gemma, asseguren que encara els queda molt de tre-
ball per fer, ja que es troben en una de les fases més difícils que és posicionar-se en el
mercat que tenen i ampliar-lo.
El seu objectiu principal és aconseguir viure d'aquest projecte, augmentar el personal i
poder delegar part de les responsabilitats, així com ampliar el mercat sense perdre el toc
d'exclusivitat que aporten les seves peces.
27

22. MANUELA CRESPI 33 ANYS
CASADA
SENSE FILLS
BARCELONA
«Busco un treball que no sigui monòton, que requereixi esforç de
pensament i que aquest es ramifiqui en innombrables
tipus de pensaments i accions»
La Manuela Crespi és llicenciada en arquitectura per la Universitat de la Sapienza de
Roma. Va fer el darrer any dels estudis a París, amb el programa Erasmus. Actualment
viu a Barcelona on ha creat la seva pròpia empresa i ha format la seva família.
Apassionada per les arts gràfiques, durant la seva experiència laboral en despatxos
d'arquitectura i enginyeria s'especialitzà en la vessant més gràfica i creativa del sec-
tor. A causa de la innovació de les tècniques utilitzades va decidir crear el seu propi
projecte empresarial especialitzat en renderings i presentacions gràfiques en 3D.
Gràcies a un microcrèdit i al seu caràcter emprenedor, la Manuela Crespi dirigeix el
seu propi despatx des de fa un any.
EMPRESA
MANUMAU VISUAL DESIGN realitza representacions virtuals d'espais arquitectònics a
través d'imatges fixes (renderings) i animacions 3D (passejades virtuals). Actualment està
desenvolupant un Real Time que és com un videojoc que permet simular com quedarà el
resultat final d'un projecte arquitectònic. La seva clientela prové del sector de la construc-
ció, però gràcies a la novetat del producte mira d'obrir noves línies de mercat.
28

23. EMPRENEDORES COM JO
L'empresa treballa amb freelance, ja que és massa jove per assumir econòmicament per-
sonal contractat. Igualment, tampoc disposa de temps per ensenyar i formar una perso-
na. «Els freelance són gent espavilada i poden col·laborar en el procés de fer un Rending
o una animació. Només a través de la borsa de treball de l'escola d'arquitectes trobo els
perfils de persones professionals que busco», afirma.
MOTIVACIONS
La passió professional és la que l'ha empès a emprendre. «En general, la feina dels despat-
xos d'arquitectura es concentra en l'elaboració de projectes i rarament s'inverteixen recur-
sos per rendering i animació.» La seva feina era massa específica per poder-la desenvolu-
par-la en una empresa del sector i per això va moure’s per muntar el seu propi despatx.
No obstant això, també existeix una motivació personal. Afirma que el fet de tenir una
empresa especialitzada l'ajuda a expressar-se cent per cent, compaginant les arts gràfi-
ques i l'arquitectura. La flexibilitat i la capacitat de decidir en última instància són factors
que també influeixen aquesta jove emprenedora.
ÚS DEL TEMPS
La Manuela Crespi considera que l’harmonització del temps personal i professional no va
ser mai un dels motius principals per emprendre, però sí que estava al rerafons de mol-
tes de les idees que tenia. Actualment, el fet de no dependre de ningú i de poder-se orga-
nitzar com més li convingui per tal d’harmonitzar l'activitat empresarial i la vida familiar és
bàsic per a ella. De moment, afirma que no té problemes ja que el seu marit treballa també
a l'empresa i, pel que fa als futurs fills que vol tenir, diu: «No m'importa portar els fills a la
feina amb mi, em sembla genial!».
La Manuela Crespi està tant satisfeta amb la seva empresa i no sent que hagi hagut de
renunciar mai a res a causa d'aquesta; de fet, afirma que estava més estressada quan
treballava per a tercers i no podia desenvolupar-se ni expressar-se lliurement.
FUTUR
MANUMAU VISUAL DESIGN es troba ara en un moment en què s'han de prendre deci-
sions. «La nostra activitat és molt jove i el mercat espanyol no està del tot preparat per
rebre-la, contràriament al que passa als Estats Units o a Londres. El sector de la cons-
trucció al sud d'Europa és més tradicional. Es venen cases amb o sense rendering».
Per aquest motiu, es plantegen diversificar l’activitat cap a d'altres sectors com la publi-
citat i el marquèting. Es dediquen a una activitat molt innovadora que va canviant a una
velocitat espectacular, tot i que ella es mostra molt optimista.
29

24. STEPHANY DANO 28 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
BARCELONA
«Sense les meves vivències anteriors
no sé si m'hi hagués atrevit»
Nascuda a Bretanya, l’Stephany Dano ha viscut a França la major part de la seva vida.
Va cursar els estudis d'empresarials entre França (Universitat de Bordeus) i Holanda.
Dins el marc de les pràctiques universitàries, i gràcies a la seva passió per viatjar i
conèixer món, l'Stephany Dano va anar a parar a llocs com Israel o Espanya.
Finalment, el 2004 decidí instal·lar-se definitivament a Barcelona.
Després d'haver treballat per grans empreses i per tot Europa durant gairebé 5 anys,
arribà a la conclusió que necessitava tenir un projecte propi. Estancada, sense possi-
bilitats d'innovar i sense possibilitats de ser creativa, s'adonà que allà on era no tenia
la projecció professional que desitjava. És així com decidí començar el seu propi
negoci: KHOAH, paraula hebrea que significa força i voluntat.
La inquietud per crear la seva pròpia empresa va fer que s'inscrigués al Màster de
Gestió, Creació i Desenvolupament de Franquícies de la Universitat de Barcelona. A
partir d'aquell moment començà a concretar el seu projecte empresarial. La tasca més
difícil fou buscar el finançament; trucà a varies portes però no va poder iniciar el seu
negoci fins que una amistat li deixà els diners que necessitava.
30

25. EMPRENEDORES COM JO
EMPRESA
KHOAH és un comerç on es venen productes de decoració, roba, complements i joies
sota la etiqueta de Comerç Just. Decorada amb una exquisida sensibilitat i atenció al petit
detall, l'Stephany Dano ven un concepte diferent a l'habitual del Comerç Just. "Podem
pensar que el Comerç Just és donar diners a les ONG o que serveix per ajudar els infants
però, de fet, només es tracta pagar d'una manera justa i amb bones condicions".
Tot i que el negoci és encara massa jove per tenir personal, en certs moments, l'Stephany
Dano busca ajuda externa amb la qual és molt flexible. Tanmateix, ella els exigeix que
comparteixin la seva professionalitat i flexibilitat.
MOTIVACIONS
Tant a França com a Holanda va percebre les diferents tendències en decoració de les
llars. Des d'aleshores, va començar a pensar en el que seria el seu concepte d'empresa.
Paral·lelament, una de les seves il·lusions era treballar amb el Comerç Just, proporcionant
a preus accessibles i correctes per als proveïdors productes artesanals, bells i d'arreu del
món. Tanmateix, ella afirma que no hauria començat el negoci si no hagués estat per l'ex-
periència acumulada anteriorment. «Emprendre un negoci sense saber coses elementals
d'empresa és complicat».
Per a ella no es tracta simplement de tenir una bona idea sinó, també, de definir bé el con-
cepte d'empresa que es vol. Després d'haver-hi treballat durant dos anys, està conven-
çuda que el projecte té l'èxit assegurat.
ÚS DEL TEMPS
L'Stephany Dano afirma que és una mica difícil compaginar la seva vida personal i pro-
fessional. Ara les coses estan més estabilitzades però durant els dos anys precedents ha
hagut de fer importants sacrificis a nivell personal. La dedicació ha estat, sens dubte,
absoluta, i ha donat sempre prioritat a les qüestions del negoci.
FUTUR
El seu futur més immediat se centra a consolidar la botiga. L'Stephany Dano afirma que, a
mitjà termini, estaria disposada a obrir altres botigues amb el mateix concepte d'empresa.
31

26. ANTONIA M. ESPINOLA 51 ANYS
DIVORCIADA
TRES FILLES
LLAGOSTERA
(BARCELONA)
«El meu objectiu és la qualitat i donar una atenció excel.lent al client»
L'Antonia M. Espinola va néixer a Andalusia i va créixer a Barcelona. No va seguir
estudiant un cop finalitzada l'escolarització obligatòria sinó que ràpidament es va
posar a treballar. Va començar en un supermercat com a dona de la neteja; després
es va traslladar a La Rioja per estar al capdavant d'una empresa de neteja. Per motius
de salut va haver de deixar-ho i va tornar a Barcelona per fer de treballadora familiar.
Actualment, ha canviat de sector i ha obert un negoci que es diu ROSTISSERIA LLA-
GOSTERA.
EMPRESA
ROSTISSERIA LLAGOSTERA ven tot tipus de menjar i plats per emportar, així com pro-
ductes en conserva i acompanyaments. Tots els plats es fan al forn i, de moment, consi-
dera que està sent un gran èxit. Ofereix també un servei de càtering que està funcionant
molt bé, especialment per a aniversaris i esdeveniments familiars.
L'Antonia M. Espinola ha apostat fort per aquest negoci: «He invertit tot el que tenia: els
meus estalvis i un microcrèdit, que se'm va concedir a través de la FIDEM (Fundació
Internacional de Dones Emprenedores)». La seva preocupació, però, no ha estat tan l'e-
32

27. EMPRENEDORES COM JO
conòmica, sinó la manca de suport moral. «Només la meva filla m'ha donat suport en
aquest projecte i només té 17 anys».
El dia a dia el porta ella, amb l'ajut de la seva filla que treballa de dilluns a divendres.
S'organitzen força bé ja que també fan encàrrecs a domicili i, tot i que obren els caps de
setmana, a les tardes tanquen. La clientela és fixa i el fet que repeteixin és una mostra de
la qualitat del menjar i del servei.
MOTIVACIONS
La seva idea inicial era tornar a Barcelona i obrir una altra empresa de neteja, però el
metge li va prohibir que ho fes per motius de salut. Així que, per guanyar-se la vida i a la
seva edat, la sortida més viable va ser muntar una rostisseria, ja que la cuina sempre ha
estat un dels seus arts poc explotats.
Tanmateix, l'Antonia M. Espinola afirma que hi ha un motiu més sentimental: «Si comen-
ço amb tot això, ho faig pensant en la meva filla perquè pugui tenir una sortida el dia de
demà».
ÚS DEL TEMPS
A les tardes tanca el negoci, d'aquesta manera li queda bastant temps per a ella matei-
xa. Passa molt de temps amb la seva filla, amb la qual també treballa: «Aquest és l'avan-
tatge que té ser autònoma». Afirma que gaudeix del temps que té fent el que li agrada o
elaborant diferents plats per vendre'ls després a la rostisseria.
FUTUR
A curt termini, el seu objectiu principal és ampliar el servei de càtering i publicitar-ho per
tot el poble, invertir amb un rostidor de pollastres gran, per poder ampliar el servei i arri-
bar a més clientela.
També vol consolidar el negoci, fidelitzar la clientela que ja té i, a poc a poc, anar adap-
tant-se a les necessitats que sorgeixin. Un cop fet tot això, li agradaria canviar de local
per tenir més espai i poder introduir-hi algunes millores.
33

28. J O S E PA F E R R A N D I S 61 ANYS
CASADA
TRES FILLES
BARCELONA
«Ara el meu esforç té recompensa.
Si ho pots fer avui, no esperis a demà»
Des de l'any 1976 treballa al món de la perruqueria. Va estudiar a Reus i de seguida
va anar a viure a Barcelona on va treballar a diferents empreses desenvolupant tas-
ques des d'aprenenta a directora de saló, participant en desfilades de moda, fotogra-
fia i també va treballar durant els Jocs Olímpics. Va decidir crear la seva empresa per
poder aplicar els seus coneixements al seu propi projecte.
EMPRESA
JOSEPA és una perruqueria on es fan tractaments capil·lars, colors, recollits, assecats i
tot tipus de tractament pel cabell. Afirma que el tracte amb la clientela és molt familiar,
cordial amb els proveïdors, i hi ha molt bona relació amb le persones que treballen per
a ella.
MOTIVACIONS
Tenia moltes ganes de posar en pràctica tots els seus coneixements i dirigir-los ella matei-
xa. Sempre havia treballat a Barcelona, però va traslladar-se a Reus en separar-se: «La
vida a Barcelona no em deixava temps per ocupar-me de la meva filla». Considera que
viure en una ciutat més petita li ha permès guanyar temps i qualitat de vida.
34

29. EMPRENEDORES COM JO
ÚS DEL TEMPS
Ha estat treballant 10 anys per compte d'altri, «gaudint de vacances, festa setmanal i un
sou fix», però ara la seva filla ja és gran i ella ja pot dedicar temps a la seva empresa. Fins
fa poc temps ha donat prioritat a la família, però quan ha canviat la seva situació ha pogut
posar en marxa el seu propi projecte.
FUTUR
Les seves expectatives de futur són molt clares: «Treballar a gust». També ho són els
plans de futur: «Poder tenir una altra persona treballadora, una mica de temps lliure,
seguir aprenent el meu ofici i consolidar l'empresa».
35

30. GEMMA FUENTES 32 ANYS
CASADA
UNA FILLA EN CAMÍ
REUS (TARRAGONA)
«Sigues proactiva en qualsevol cosa que facis i acostuma't a
prendre decisions tots els dies»
La Gemma Fuentes és tècnica administrativa i comercial. Ha excercit d'administrati-
va laboral a diverses empreses al Baix Camp com Estivill Assessors.
EMPRESA
EL CANGUR és un centre assistencial no educatiu per a infants d'1 a 3 anys. Un centre
de «cangurs» qualificat que dóna un servei flexible de cura per als pares i mares que
necessiten algú que es faci càrrec dels seus fills uns dies concrets en unes instal·lacions
adequades. Disposa d'un projecte educatiu propi basat en l'aprenentatge dels infants a
través del joc (nombres, anglès, cançons, etc.).
Ofereix una flexibilitat total pel que fa a horaris d'ús de les instal·lacions, i obre abona-
ments per hores d'utilització del servei per facilitar que les famílies harmonitzin la seva vida
professional i personal amb totes les garanties per a elles i per als seus fills.
La Gemma Fuentes afirma que la relació amb clients i personal (dones) és de plena con-
fiança, quasi familiar, «factor clau de l'èxit en aquest sector». Segons explica la comunica-
ció és fluïda i oberta, i en qualsevol moment està disponible per a famílies i treballadores.
36

31. EMPRENEDORES COM JO
Explica que el seu estil de direcció és participatiu: «Compartim informació, aportem idees
conjuntes i treballem en equip davant del front comú de donar un servei de qualitat i inno-
vador». Afirma que treballa des de la confiança i exerceix un control suau, més aviat com
a «consultora-coordinadora».
MOTIVACIONS
La seva motivació per emprendre és la detecció d'una demanda creixent de serveis que
facilitin l’harmonització de la vida laboral i personal amb totes les garanties. És una dona
que combina el seu esperit emprenedor amb una forta vocació pels infants. «Haig de dir
que el meu home em dóna molt de suport i és molt actiu; compto amb ell sense cap
dubte.»
ÚS DEL TEMPS
A primera hora del matí obre el negoci i controla l'entrada d'infants al centre. Una vega-
da a la setmana fa una reunió-tutoria amb l'equip per coordinar la setmana següent i,
entre totes, aporten idees i activitats noves.
Tres dies a la setmana organitza sessions informatives a famílies que poden ser clients
potencials. Al migdia i a la tarda controla entrades i sortides i recull inquietuds; funciona
com a relacions-públiques i interlocutora de l'empresa.
La Gemma Fuentes opina que, de moment, li és fàcil i còmode harmonitzar la vida pro-
fessional amb la vida personal, perquè els horaris són flexibles i, a més, té plena confian-
ça en l'equip com per donar-li autonomia. «Som polivalents i ens coordinem totes molt
bé». En un parell de mesos tindrà la Clàudia, la seva primera filla, i ja ha consensuat amb
un membre de l'equip per delegar-li l'autoritat mentre estigui de baixa.
FUTUR
Les seves expectatives són molt bones perquè considera que estem vivint un «segon
baby boom» dels que van néixer ara fa uns 30 anys. A més, considera que les hipoteques
actuals «asfixien les famílies i els dos membres de la parella han de treballar a tope». Per
a ella, la dona treballadora també lluita pel seu creixement professional sense oblidar-se
de la parella, els fills; «per això hem de donar un servei adequat perquè aquestes parelles
puguin harmonitzar vida laboral i familiar».
Els seus plans de futur són créixer mitjançant l'obertura de nous centres i/o adquisició de
llar d'infants per adaptar-les al seu sistema.
37

32. RAQUEL GONZÁLEZ 32 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
TORREFARRERA
(LLEIDA)
«L’equilibri emocional com a potencial de canvi.
T’atreveixes a canviar?»
La Raquel González va començar Filologia i als 19 anys ho va deixar per l'empresa fami-
liar del sector de la construcció. «Em vaig fer càrrec de la gerència i vaig experimentar
les dificultats que tenim les dones a la nostra societat». Envoltada d'homes, cansada
d'intentar canviar les coses, es va adonar que no podia seguir amb la vida que portava,
una situació de crisi que la portà a investigar sobre la sensació de fracàs i la paràlisi. La
recerca va concloure amb el que ara és la seva vida: la teràpia floral.
És membre del SEDIBAC (Sociedad para el Estudio y la Difusió de la Terápia del Dr.
Bach de Catalunya), té àmplia experiència com a professora de l'Institut Edward Bach
sobre teràpia floral i ha estat responsable de la formació comercial per als Laboratoris
Diafarm (distribuïdora de Flors de Bach), a part d'un llarg bagatge com a terapeuta.
EMPRESA
BACH FOUNDATION és una empresa de serveis a altres empreses que basa la seva activi-
tat en els principis filosòfics del Dr. Edward Bach, creador de la medicina floral. Aquesta es
fonamenta a partir dels 38 perfils que representen el món emocional; la medicina floral pre-
tén transformar l'estat emocional passant de la por a l'amor: les dues emocions bàsiques.
38

33. EMPRENEDORES COM JO
Traslladant aquests preceptes a la realitat corporativa, el projecte de la Raquel González
consisteix a proporcionar eines de canvi, eines emocionals. Quan una empresa està malal-
ta i passa per una crisis, necessita aquestes eines per evolucionar cap un nou model. «Els
canvis han de començar en les persones i sense persones no hi ha empreses». Amb aques-
ta finalitat, la Raquel González crea una sèrie de programes d'educació emocional i teràpies
florals, perquè les persones aprenguin a gestionar les seves emocions.
L'empresa és molt jove, però ella té molt clar el model empresarial que vol seguir. «Ha de
ser un model del tipus matriarcal, circular, on existeixi el co-lideratge, on tots els seus com-
ponents estiguin a la mateixa distància del centre. En el cercle no existeixen jerarquies, cada
integrant és una part de la unitat.» Actualment imparteix cursos de teràpia floral personal i
cursos, tallers i conferències per a les empreses. Ofereix un programa especial per a dones.
MOTIVACIONS
Contràriament al que ella podia esperar, l'Institut de la Fundació Bach on ella impartia clas-
ses va passar per moments de canvi; és llavors quan es plantejà la possibilitat de crear el
seu propi projecte i començar de nou.
La Raquel Gonzàlez afirma que la formació com a terapeuta floral va canviar-li la vida: «La
decisió de crear la meva pròpia empresa neix a partir d'entendre la necessitat de ser cohe-
rent amb la meva pròpia transformació personal.» De Castelldefels es traslladà a Lleida, un
mercat menys saturat, amb l'esperança de començar de nou i donar a conèixer la riquesa
de la filosofia de les Flors de Bach en el seu estat més pur, sense males interpretacions.
ÚS DEL TEMPS
La Raquel Gonzàlez està convençuda que l’harmonització de la vida personal i professional
és plena: «La meva forma de viure s'ha convertit en la meva feina. No hi ha incoherències».
Reconeix també que el fet de no tenir fills li permet gaudir de més independència.
FUTUR
D'una banda, té com a objectiu consolidar els seus serveis per a empreses, amb el propò-
sit de tractar les causes de les crisis empresarials des de l'arrel. Per altra banda, vol conso-
lidar el que considera la pedra angular del seu projecte: el programa educatiu de gestió
emocional per a dones, «Mujeres en Flor: el poder femenino de las Flores». En el marc d'a-
quest programa, la dona és la representant del nou paradigma social: «No intento de fer
campanya feminista, és qüestió de substituir el model masculí per un altre que incorpori l'ar-
quetip femení al ja existent masculí. El resultat passa per transcendir la dualitat i ampliar la
nostra percepció de la realitat per així transformar-la». El propòsit d'aquest programa és
incorporar-lo a les associacions, cercles de dones empresàries i administracions públiques.
39

34. BETTINA GÖTZENBERGER 61 ANYS
CASADA
TRES FILLES
BARCELONA
«Som la primera low cost de l'advocacia»
La Bettina Götzenberger és nascuda a Barcelona, malgrat que també té la nacionali-
tat alemanya. Es va llicenciar en Dret i fa més de 20 anys que exerceix com a advo-
cada. És també traductora jurada.
EMPRESA
LOMASLEGAL es basa en un nou concepte d'assessorament legal (la primera botiga lega-
lista a l'Estat espanyol) pensat per fer el Dret més accessible a totes les persones, amb inde-
pendència del nivell socioeconòmic. Això s'aconsegueix fent accessible el despatx a peu de
carrer, és a dir «eliminant barreres»; també hi contribueix el fet que no cal cita prèvia i que
els preus són econòmics i transparents, a banda de comptar amb un horari flexible.
Significa, per tant, l'adéu al model clàssic d'assessorament legal en un despatx, conser-
vant, no obstant això, la qualitat del servei i la confidencialitat requerida, mitjançant la con-
tractació de professionals amb experiència i, òbviament, col·legiació.
Per un costat, pretén socialitzar l'advocacia, popularitzant-la, apropant-la a tot tipus de
gent; d'altra banda, vol crear una cultura de «consulta preventiva», inexistent fins a avui al
40

35. EMPRENEDORES COM JO
nostre país. D'aquesta manera, es contribueix a la seguretat jurídica i ha esdevingut, en un
termini de cinc anys, la primera empresa low cost d'assessorament legal a l'Estat espan-
yol.
El servei que presta LOMASLEGAL, és de fàcil accés, sense cita prèvia, sense haver d'as-
sociar-se, ni pagar cap quota; iel client coneix per endavant el cost de la consulta i rep un
tracte personalitzat.
MOTIVACIONS
La creació de l'empresa es deu sobretot al convenciment de Bettina Götzenberger que
és una idea molt innovadora oferir assessorament legal eliminant barreres i apropant el
dret i la informació sobre aquest a la ciutadania amb independència de la seva condició
socioeconòmica.
Bettina Götzenberger afirma que a altres països aquest model de negoci ha tingut una
acollida excel·lent, i creu que aquí passarà el mateix. Abans, però, d'iniciar l'activitat, va
fer un estudi de mercat on va obtenir un 90% de possibilitats d'èxit.
A això s'ha d'afegir com a motivació la convicció que, per la seva filosofia, contribuirà a
la seguretat jurídica al nostre país, així com a fomentar la «consulta preventiva».
ÚS DEL TEMPS
La Bettina Götzenberger pretén crear ocupació de forma socialment responsable, fent
que els seus col·laboradors i col·laboradores puguin harmonitzar la seva vida professio-
nal i personal. Un dels factors és que permeten que cadascú treballi en una botiga legal
que ofereix els seus serveis per torns i això fa possible combinar el treball a LOMASLE-
GAL amb la família, l'estudi i altres activitats personals.
FUTUR
LOMASLEGAL inicia l'any 2007 la seva expansió, tant amb botigues pròpies com amb
franquiciades, i a finals de 2008 pretén estar present a les principals ciutats de l'Estat
espanyol. Les expectatives són excel·lents ja que el mercat ha aceptat plenament el con-
cepte de low cost per a determinats serveis i, per tant, la Bettina Götzenberger conside-
ra que està «madur per acceptar aquest concepte de low cost també per a l'assessora-
ment legal, entre d'altres».
41

36. IRENE GRAU 41 ANYS
CASADA
DUES FILLES
TÀRREGA (LLEIDA)
«OUTWORKING és una empresa de serveis que esdevé
un ajut en les línies de producció»
La Irene Grau és tècnica en empreses i activitats turístiques i diplomada en Direcció
de Vendes. Els idiomes sempre li han agradat molt i parla anglès i francès. Després
d'haver treballat a una Empresa de Treball Temporal durant 10 anys, decideix muntar
la seva pròpia empresa, OUTWORKING.
EMPRESA
OUTWORKING és una empresa que ofereix força de treballa altament especialitzada en
el sector de la metal·lúrgia. La Irene Grau afirma que els inicis van ser molt durs, ja que
per constituir l'empresa va haver d'utilitzar la capitalització de l'atur i sol·licitar subvencions
per fer contractacions indefinides. D'altra banda, la captació de clientela no li va suposar
un problema ja que tenia molts contactes gràcies a l'antiga feina. «El desenvolupament
de l'empresa ha estat lent, però trepitjant terra ferma hem anat creixent cada vegada més
i de manera ordenada».
El dia a dia, tot i que es tracta d’una empresa petita, és una mica estressant: «Entre tot
l'equip ho fem tot: recerca de personal, clientela, gestió laboral de les incidències del
dia a dia».
42

37. EMPRENEDORES COM JO
Amb el temps, ha arribat a establir uns lligams molt forts amb la seva clientela i els seus
proveïdors. «Els hem resolt molts problemes i sempre hem estat al seu costat». Això no
passa igual amb el personal, el qual afirmen que resulta molt difícil arribar a conèixer:
«Sobretot perquè es tracta d'una empresa en un sector que no està habituat a ser dirigit
per dones». L’Irene Grau ho té clar: «El sector de la construcció està encara molt mascu-
linitzant».
MOTIVACIONS
Quan l'ETT per a la qual havia treballat durant 10 anys va ser absorbida per una altra com-
panyia, la Irene Grau va sentir que aquell era el moment idoni perquè ella i una altra com-
panya de feina es decidissin a crear la seva pròpia empresa i deixar de treballar per a
altres. Les dues gaudien d'una àmplia experiència en el sector dels recursos humans i,
per tant, tenien plena confiança per sortir-se'n.
ÚS DEL TEMPS
La Irene Grau procura compaginar les dues vessants, familiar i professional, de la seva
vida, tot i que aquesta és una tasca complexa. «M'agrada poder parlar amb les meves
filles de com els ha anat el dia i estar-m'hi una estona fent els deures amb elles».
FUTUR
La Irene Grau veu clar que el seu sector està en expansió, i un dels seus plans de futur
més immediats és la tramitació de personal especialitzat d'origen romanès, ja que tenen
demandes que no poden atendre per manca de personal especialitzat. A causa d'aquest
creixement en el sector, està pensant a obrir una delegació a Barcelona i una altra a
Tarragona.
43

38. MARIA LUISA GUIRADO 61 ANYS
CASADA
TRES FILLES
BARCELONA
LIMPIEZAS LUCINET
«El més important és la rapidesa i la feina ben feta»
La Maria Luisa Guirado és una dona amb un gran esperit emprenedor ja que, després
de gestionar una empresa juntament amb dues sòcies més durant 12 anys, va decidir
sortir-se’n i fa dos anys va crear ella sola una altra empresa en la mateixa activitat: la
neteja industrial de locals. Va començar netejant, igual que amb les seves primeres
sòcies. Per a ella és molt important fer bé la feina, i només així pots ensenyar-la i acon-
seguir que altres la facin com tu vols. Per a la Maria Luisa Guirado, crear una empre-
sa i tirar-la endavant tota sola sense tenir estudis superiors era un repte, però es con-
sidera una dona constant i amb molta voluntat.
EMPRESA
LUCINET és una empresa de neteja especialitzada en escoles, oficines i comunitats veï-
nals. Ofereix serveis especials de poliment de terres, vidres i altres neteges tècniques i
especialitzades com grafitis, finals d'obra, etc. La Maria Luisa Guirado és una emprene-
dora plena de inquietuds i objectius. Manté molt bona relació amb la seva clientela, la qual
afirma que tracta molt bé. La seva experiència anterior en el sector li ha servit de molt i
algunes empreses i entitats clients provenen de l'empresa anterior ja que, en separar-se,
es van repartir la clientela.
44

39. EMPRENEDORES COM JO
Explica que és un sector complicat, amb moltes influències i recomanacions. Per a les em-
preses petites és difícil accedir a contractes amb l'Administració Pública i creu que hi hau-
ria d'haver més col·laboració i amb les altres empreses de neteja per parlar sobre les man-
cances del sector i les possibilitats d'intercanviar les comandes. «Si tot ho portes de mane-
ra legal i fas la feina ben feta, els preus no poden ser massa competitius. Les nostres tari-
fes són correctes i, en cas que una feina es demori, els mateixos clients em paguen més».
LUCINET té 10 treballadores totes dones que, a més, viuen a la mateixa zona. La relació
amb elles és de companyes de feina; la M. Luisa Guirado afirma que no es comporta com
una empresària, «sinó com una treballadora més». Considera que no totes les treballado-
res fan la feina igual: «És difícil trobar bon personal, que siguin complidores i treballado-
res». Es preocupa molt d'ensenyar-les i no li importa dedicar el temps que faci falta per-
què la feina surti bé. «La meva empresa funciona gràcies a les treballadores i les has de
tractar com a tu t'agradaria que et tractessin.»
MOTIVACIONS
En la seva primera empresa, treballava de forma similar però no podia decidir per ella
mateixa, havia de compartir les decisions amb les seves sòcies. Ella volia altres coses per
a la seva empresa, tenia unes altres inquietuds i diferents objectius. Això la va fer decidir-
se a crear la seva pròpia empresa Va demanar un microcrèdit amb l’orientació de
Grameimpuls (empresa municipal de promoció econòmica) i va començar per la mateixa
zona que tenia abans i amb una part de la clientela anterior.
ÚS DEL TEMPS
La M. Luisa Guirado està casada i té un fill de 21 anys que viu encara a casa, i afirma que
s'ocupa de tota la feina de la llar. Es dedica a LUCINET bona part del dia i, a casa, fa tas-
ques empresarials com repassar comptes, ordenar encàrrecs de feina, fer pressupostos,
etc., de manera que la compaginació de la gestió i de la seva pròpia llar ocupa tot el seu
temps.
Per a la M. Luisa Guirado, la conciliació i la flexibilitat laboral és imprescindible, sobretot
de cara a les treballadores: s'ha d'adaptar a les situacions de cadascuna i, en cas de
necessitat, ella es posa l'uniforme i fa la seva feina. En aquest sentit afirma que té molta
cura de la part personal de les dones que treballen per ella.
FUTUR
El seu futur més immediat és consolidar la seva empresa i poder accedir a nous clients.
A més llarg termini espera poder créixer dins el sector, si bé l'important per a ella és fer
la feina ben feta i poder atendre totes les necessitats que tingui la seva clientela.
45

40. VA N E S A J A R A 27 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
LLEIDA
«Som una empresa especialitzada a crear experiències
gastronòmiques i transmetre-les a diferents cultures del món»
La Vanesa Jara és una jove emprenedora que té com a passió viatjar i conèixer les dife-
rents cultures del món. Després de passar dos anys vivint a Alemanya, va tornar a Lleida
i va decidir emprendre el seu propi projecte empresarial, basat en una altra de les seves
grans passions: la gastronomia. És llicenciada en Economia, ha realitzat formació en
Comerç Internacional, i ha estat sempre interessada i informada sobre com introduir-se
en el mercat internacional de l'exportació de productes de l'Estat espanyol.
EMPRESA
FINEFOODS té com a missió descobrir i seleccionar aquells productes únics, autèntics i
escassos que amaga la història d'un país, en aquest cas l'Estat espanyol. Els productes
que comercialitza són artesans i de gran qualitat, orientats a satisfer els paladars més
selectes. Ella mateixa escull els productes i se n'encarrega de la presentació.
Moltes de les decisions que ella pren les parla abans amb el seu equip, i té en compte les
seves opinions. Considera que el bon ambient de la feina és una factor de vital importàn-
cia i que cal tenir-ne molta cura. D'altra banda, el fet de ser tan jove i estar al capdavant
de l'empresa, li ha creat algunes dificultats, però res que amb el temps i les idees molt
46

41. EMPRENEDORES COM JO
clares no hagi pogut superar. «Sempre he tingut el suport de la meva família, tant emo-
cional com econòmic».
La Vanesa Jara ens explica que aprèn amb el dia a dia i que gaudeix molt amb el tracte
amb la clientela. És conscient que a aquesta se l'ha de saber tractar, i se l'ha d'ensenyar
i «educar» sobre el que representa un bon producte gastronòmic, culturalment parlant. Els
seus productes estan preparats curosament i se'ls adjunta una explicació de la seva his-
tòria, fet que desperta un gran interès.
MOTIVACIONS
Procedeix d'una família emprenedora i, per tant, l'esperit empresarial l'ha viscut al llarg de
tota la seva vida. Després d'una estança a l'estranger, compartí amb el seu pare i la seva
mare la necessitat de crear alguna cosa pròpia. «Des de sempre m'ha agradat molt tot el
que està relacionat amb l'alimentació, així com la presentació dels productes.»
A l'estranger es va adonar que hi havia molt pocs productes de l'Estat espanyol que es
venien als supermercats, fet que li va fer pensar en la possibilitat de crear una empresa
d'exportació de productes, aprofitant que la gastronomia espanyola compta amb molts
productes d'alta qualitat que no estan prou potenciats.
ÚS DEL TEMPS
La Vanesa Jara explica que no té establert un horari fix, però s'imposa una disciplina i
s'organitza molt bé l'agenda. Un dels avantatges de dirigir el teu propi negoci és la flexi-
bilitat d'horaris, cosa que li permet amotllar-s’hi quan cal. No obstant això, per aquest
mateix motiu, també ha hagut d'invertir moltes hores de feina, fins i tot alguns caps de
setmana, especialment al principi. La seva activitat depèn en gran mesura de quan han
de sortir els encàrrecs. Per altra banda, actualment intenta no treballar els caps de set-
mana ja que valora molt el seu temps personal: «Això ho he après dels meus pares».
FUTUR
Els seus plans de futur imminents són arribar al mercat japonès. El proper any, viatjarà al
Japó per estar-s'hi un any i establir una oficina permanent. «Crec que els japonesos reco-
neixen la qualitat i valoren molt la presentació dels productes. A més, estic molt satisfeta
amb la manera com treballen». Paral·lelament i, en una fase més experimental, té un comer-
cial a Mèxic buscant la possibilitat d'un mercat gourmet per introduir els seus productes.
De tota manera, els seus objectius no acaben aquí, es tracta d'anar fent camí cap a altres
països, cultures i continents que puguin apreciar les riqueses dels productes espanyols.
47

42. CRISTINA JORDI 25 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
BARCELONA
BE AR T
«Som una plataforma alternativa de joves dissenyadores»
La Cristina Jordi va estudiar Disseny i Patronatge en una acadèmia de Girona, i es va
especialitzar en l'escalat. Després es va formar en patronatge infantil i patronatge i dis-
seny per ordinador a Barcelona. Va començar pràctiques en un petit taller, fent roba inte-
rior i també roba infantil. Seguidament, va treballar durant dos anys en un taller de Santa
Cristina, on feia roba de nens petits i patronatge, i s’encarregava dels clients.
L'empresa va fer reestructuració de plantilla i es va quedar sense feina; mentre en
buscava, feia roba a casa seva per a casaments i festes, i portava la roba que ella dis-
senyava i cosia a la botiga de Santa Cristina. A través d'una amiga va anar al CP'AC
(Fundació Privada per a la Promoció de l'Autoocupació de Catalunya), i va començar
a fer un curs de formació empresarial: «Es tractava d'aportar una idea de negoci i ells
t'ajudaven a desenvolupar-la». Finalment, va crear el seu propi negoci: BE ART.
EMPRESA
El concepte de BE ART és promocionar la persona jove dissenyadora i no generar una
producció massiva del producte dissenyat. La Cristina Jordi comparteix la gestió de l'em-
presa amb una altra dona.
48

43. EMPRENEDORES COM JO
Volen fer una marca pròpia d'un tipus de roba més exclusiu: «Que no surtis al carrer i vegis
que la porta tothom»; fan moltes peces d'un mateix model, i amb talles per a tothom: «no
solament oferim talles petites». Tenen un altre espai, on exposen amb altres dissenyadors
i dissenyadores de Barcelona, Vic i Olot, cosa que els permet fer intercanvis.
Al taller venen també complements, bosses, bijuteria, quadres de pintors i pintores que
comencen, etc. Pretén ser una plataforma per donar a conèixer joves amb dificultats per
vendre. Volen fer la seva marca i vendre-la a altres botigues. No tenen personal propi, sub-
contracten patronistes i personal de tallers i entre les dues contacten amb proveïdors, fan
tasques comercials, de producció, encàrrecs a patronistes, compra de teixits...
MOTIVACIONS
La Cristina Jordi ja havia pensat en crear el seu propi negoci. Durant una època només
treballava als matins, i a les tardes feia roba pel seu compte. Tenia ben estructurada la
seva idea de negoci, però sabia que necessitava invertir i que li calia finançament inicial.
Abans que l'acomiadessin, ja buscava una feina per formar-se i tenir més experiència, ja
que s'adonava que estava estancada. Un cop sense feina s’ho va plantejar seriosament,
perquè sabia que si treballava per a una empresa gran s'ocuparia només d'una part del
procés de confecció, que era el que li agradava.
Era conscient que hauria de renunciar a moltes coses, principalment econòmiques, i tre-
ballar moltes hores de més, però va considerar que li compensava. Li agrada treballar per
a ella i no dependre d'altres persones. És una dona que es mostra oberta a tot i és cons-
cient que per arribar on es proposa ha de treballar amb força i adquirir experiència.
ÚS DEL TEMPS
«Porto bastant bé la conciliació», explica la Cristina, que considera que ho facilitat el fet
de viure a prop de la feina i les amistats. Reconeix que el treball l’ocupa molt de temps,
principalment a començament d'any. Explica amb sinceritat: «No he renunciat a res per-
què no tenia res». Pel fet de ser la propietària del negoci, pot fer i desfer com vulgui, pot
agafar un dia lliure per atendre les seves coses personals sense demanar permís, encara
que sap que la feina s'ha de fer. Gaudeix de més llibertat i flexibilitat horària, però quan hi
ha feina ha de treballar caps de setmana, nits, i quan faci falta.
FUTUR
Li agradaria tenir dues persones a mitja jornada a la botiga, per a la campanya de Nadal,
per rebaixes i per als dissabtes, que és quan ve la clientela més fixa, la qual li agrada rebre
assessorament, i així ella es podria dedicar més al taller. Vol, sobretot, fer que aquest pro-
jecte creixi.
49

44. OKSANA KALICHKO 42 ANYS
DIVORCIADA
SENSE FILLS
ROSES (GIRONA)
«Oferir un servei amb més qualitat amb el mínim cost possible»
L'Oksana Kalichko va estudiar Filosofia i Història a la Universitat d'Ucraïna. Provinent
de família emprenedora, ella es guanyava la vida impartint classes d'història a la
Universitat. Quan decidí deixar el seu país per buscar fortuna, primer passà per Grècia
però poc després arribà a Catalunya, on viu actualment. Tota la seva vida havia tingut
un somni: muntar una agència de viatges i és per aquest motiu que decidí apuntar-se
a un curs de comptabilitat i a un altre d'agent de viatges a distància per la Universitat
de Saragossa.
Actualment té un locutori a Roses amb l'esperança que algun dia tindrà la seva prò-
pia agència de viatges. L'Oksana Kalichko és coneguda per la gent del poble com la
Rossana.
EMPRESA
El locutori BOHEMA EXPRESS el va obrir juntament amb una amiga ucrainiana. Està
situat a prop del port, una zona que acostuma a tenir una gran afluència de gent. BOHE-
MA EXPRESS és, però, alguna cosa més que un simple locutori: a banda dels serveis
habituals, es fan traduccions, enquadernacions i laminacions; a través d'un conveni sig-
50

45. EMPRENEDORES COM JO
nat amb DHL, dóna servei de missatgeria a tot el món, i també gestiona enviaments de
diners. Organitza excursions per tot Catalunya, destinades especialment a persones
estrangeres procedents de Rússia o Ucraïna. Finalment, també ofereix classes particulars
d'informàtica que tenen força èxit.
BOHEMA EXPRESS obre de les 9,30 del matí a les 11 del vespre per tal de cobrir una
franja horària tan extensa com sigui possible i, així, guanyar quota de mercat. L'Oksana
Kalichko té una sòcia, però aquesta treballa pel seu compte; de moment, ella porta tota
la càrrega del negoci, però espera poder contractar una persona a mitja jornada perquè
l'ajudi en el dia a dia.
MOTIVACIONS
Per a l'Oksana Kalichko emprendre tenia una doble motivació: d'una banda era una
manera de crear el seu propi lloc de treball i de guanyar-se la vida; d'altra banda, comp-
tar amb negoci propi era el somni que manté des de sempre, si bé en un altre sector d'ac-
tivitat. Poder dirigir una agència de viatges era la seva il·lusió però, a causa de la seva
situació econòmica, va haver de començar emprenent un altre tipus de negoci més
modest.
Crear BOHEMA EXPRESS li ha costat molt d'esforç, però es considera atrevida, empre-
nedora i somiadora, trets que li han permès tirar endavant.
ÚS DEL TEMPS
L'Oksana Kalichko no té família a Catalunya i, per tant, no té responsabilitats familiars que
atendre. La seva dedicació al negoci és plena. «Per a mi no és un esforç, no em canso
perquè m'agrada molt el que faig i sé que és una via que em portarà allà on vull arribar».
FUTUR
Els plans de futur els té molt clars: «La meva intenció és fer créixer el negoci fins al punt
que paral·lelament pugui crear una agència de viatges». Mentrestant, està fent contactes
per poder expandir-se a Ucraïna i intentar obrir-hi una sucursal. D'aquesta manera, haurà
fet realitat allò que sempre havia desitjat, ser empresària.
51

46. I L I U Z A K A S A E VA ANYS
CASADA
UNA FILLA
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
(BARCELONA)
«Per a mi tot es basa en la creativitat, la meva vida
és creativitat, i el meu negoci, també»
La Iliuza Kasaeva és llicenciada en Filologia Anglesa i Espanyola. També va estudiar a
l'Escola Superior de Business, ja que sempre havia somiat tenir el seu propi negoci. Per
motius personals, va venir a Barcelona on va treballar de cambrera i de guia turística i
va impartir algunes classes d'anglès per guanyar uns diners extres. El seu esperit
emprenedor i el somni de fer realitat un projecte personal la van portar a demanar un
microcrèdit per a dones, el qual li van concedir sense necessitat d'aval financer.
EMPRESA
La Iliuza Kasaeva tenia experiència en portar un negoci, ja que a Rússia havia tingut dues
botigues de roba interior per a dones. Ja a Barcelona, buscant oportunitats de mercat,
s'adonà que podria ser una bona idea muntar un restaurant hindú, ja que és l'origen i l'o-
fici del seu marit, en el qual s'oferís una cuina diferent. «Vaig aconseguir que em dones-
sin un microcrèdit per a dones sense aval, però el problema va venir després.»
El local que havia previst per començar el negoci no estava ben adaptat per ser un bar i
va tenir dificultats legals amb l'Ajuntament, el qual li demanava una sèrie de permisos que
no tenia. Ella havia escollit la localització amb cura, però fer reformes al local resultava
52

47. EMPRENEDORES COM JO
més car que llogar-ne un altre en una zona diferent de l'escollida; finalment es va decidir
per buscar-ne un altre.
«Ara tinc un local a l'Hospitalet, ben a prop de casa». El canvi de zona, així com l'estruc-
tura la decoració del nou local, la van dur a modificar el concepte de negoci per tal d'a-
daptar-se la demanda i les necessitats del barri. «Em va semblar millor començar amb un
bar-restaurant estàndard».
La Iliuza Kasaeva se n'encarrega de la gestió i el seu marit cuina i prepara plats catalans,
de vegades amb un toc innovador de cuina hindú. Ella es fa càrrec també de la creació
dels plats i de servir-los. «D'aquesta manera, em sento una mica més realitzada i oferei-
xo un toc diferent i original a cada plat. Vull oferir un servei complet a la clientela. Vull que
se senti com a casa i que repeteixi».
MOTIVACIÓ
La Iliuza Kasaeva tenia diversos motius per emprendre: «Tenia el temps, l'esperit empre-
sarial i l'experiència de gestionar el meu propi negoci al meu país». Tot plegat va fer que
ràpidament, després de trobar les condicions òptimes, es decidís a emprendre.
La independència que proporciona tenir un negoci propi va ser també motiu per empren-
dre; el suport del seu marit per tirar-lo endavant també va ser decisiu. Ella està conven-
çuda que el negoci funcionarà, ja que l'experiència com a cambrera a Barcelona li ha
donat molta perspectiva de com dur el negoci.
ÚS DEL TEMPS
La Iliuza Kasaeva explica que és una mica complicat trobar el temps per dedicar a la seva
vida personal i familiar. «Actualment és difícil, però quan tot estigui més establert serà dife-
rent». Per a ella ara l'important és veure com pot combinar els horaris del negoci amb la
dedicació a la seva filla.
FUTUR
En un futur pròxim, i una vegada el bar estigui en marxa i funcioni a ple rendiment, vol
reprendre la seva iniciativa original i obrir un restaurant de cuina hindú, en el qual se ser-
veixin plats exquisits i molt ben preparats, i en una bona zona on s'apreciïn els plats. «Tinc
algunes altres idees i il·lusions i, tot i que no puc concretar-les de moment, espero fer-ho
més endavant».
53

48. MARIANNE LEBÈGUE-PIERRE 33 ANYS
CASADA
DOS FILLS
BARCELONA
«CHÂTILLON: un desig, un projecte, una realitat»
La Marianne Lebègue-Pierre, nascuda al Senegal, amb nacionalitat francesa, va estu-
diar a Tolosa i es va llicenciar en Ciències Empresarials Europees a l'Institut Superior
de Gestió de París. Després es va treure el diploma d'Activitat de Trànsit a Barcelona.
Paral·lelament, va anar treballant per diferents llocs d'Europa com Publicaciones
Mencar i Travima, SA, fins que definitivament es va establir a Barcelona. Va deixar la
feina a causa de la seva segona maternitat i una vegada llesta per a la reincorporació
laboral va decidir aprofitar l'ocasió per emprendre allò que sempre havia volgut fer.
Actualment, és la fundadora i directora general de CHÂTILLON.
EMPRESA
CHÂTILLON pretén donar a conèixer un món de gustos desconeguts per a moltes per-
sones. Una selecció acurada i exhaustiva de productes molt selectes d'arreu del món, tot
i que principalment són francesos. La idea d'empresa es basa en un intercanvi cultural a
través dels gustos, on la imatge i la presentació aporten també un significat especial.
Cada producte porta la seva explicació d'origen i un consell culinari. Tant és així que cada
any el restaurant El Bulli selecciona un dels seus productes per a la seva carta.
54

49. EMPRENEDORES COM JO
La seva clientela principal són botigues, restaurants i distribuïdores alimentàries. A partir
de descobrir els productes a empreses oferint serveis de càtering, va contractar un xef i
ofereixen una varietat de productes internacionals però sempre amb l'estil afrancesat.
La gent que treballa amb ella és subcontractada, però afirma que han evolucionat de
manera conjunta durant aquest temps: «M'agrada el contacte humà i la diversitat; a la
gent de Barcelona li agrada la diversitat culinària, s'atreveixen a provar coses noves». Ella
selecciona els seus productes perquè vol que l'empresa conservi la seva pròpia identitat.
MOTIVACIONS
La Marianne Lebègue-Pierre considera que la dona emprenedora posa molt de sentiment
al projecte: «Més o menys equiparable al de maternitat». La idea de crear el seu propi nego-
ci sorgí mentre cursava els estudis empresarials: «Sempre he tingut la inquietud de crear
alguna cosa que fos meva, i que alhora em permetés mostrar i divulgar la cultura francesa».
Darrere els seus productes hi ha una selecció acurada. Va començar la seva activitat bus-
cant productes, proveïdors i tot allò que necessitava per emprendre el negoci i la seva
perseverança li ha permès superar uns inicis durs.
ÚS DEL TEMPS
Després de tenir el seu segon fill va veure clar que era el moment de fer realitat aquell somni
que tenia des de feia temps. Trobar temps per passar amb la família ha estat una motiva-
ció important per emprendre i va començar a treballar només mitja jornada. Aviat es va ado-
nar que per oferir un servei millor havia d'ampliar-ne horari. La Marianne Lebègue-Pierre afir-
ma que això suposa un repte diari ja que per a ella és molt important passar una estona
amb els seus fills cada dia i tenir cura de la seva vida de parella. «Tenir la teva pròpia empre-
sa suposa una certa llibertat, però hi estàs lligada cent per cent durant tot l'any, és com una
llibertat enganyosa».
Ella defensa que l'experiència compensa, perquè li encanta el projecte. «El resultat econò-
mic influeix també, però assumeixes riscos. Quan les coses van malament sóc tot voluntat
i motivació per tirar endavant un negoci del qual estic convençuda que funciona.»
FUTUR
La Marianne Lebègue-Pierre té ben pensat el seu futur empresarial. Es considera al mig
de dues cultures, la catalana i la francesa, i això és avantatge amb el tracte amb proveï-
dors i clientela. Per això, vol ampliar mercat dins l'Estat espanyol i també a Portugal.
Amèrica Llatina és un mercat que tot just comença a tractar i pretén, en aquest pròxim
any, augmentar una mica més el negoci en aquest terreny.
55

50. ANNA LLOBET 40 ANYS
CASADA
TRES FILLS
CASTELLAR DEL VALLÈS
(BARCELONA)
«Cal una gestió ambiental global, plural i social»
Acabats els estudis de Química Orgànica va entrar com a becària a un laboratori de
recerca de la UPC. Avia s’adonà que no es veia tancada investigant. Embarassada del
primer fill, va decidir iniciar un màster en Enginyeria i Gestió Ambiental, «innovador a l'è-
poca», i en veure que aquell era el seu futur i es va posar-se a treballar pel seu compte.
Va ser regidora de l'ajuntament de Castellar del Vallès (1995-1999), i va compaginar la
tasca política amb l'activitat professional i la família; llavors ja era mare de dos fills.
També en aquesta època l'Anna Llobet feia assessoraments tècnics a diversos ajun-
taments, en la creació dels seus departaments tècnics de medi ambient.
Tot i que li resultava enriquidor treballar a l'Administració pública, li va resultar compli-
cat mantenir la seva activitat tècnica i amb la tasca de regidora. «Valoro positivament
aquella feina perquè m'ha permès conèixer l'Administració per dins i per fora. Ara la
meva feina està molt lligada a aquesta i m’és molt útil conèixer-ne les necessitats».
Més endavant, va ampliar els estudis acadèmics en enginyeria tècnica industrial. Avui es
dedica exclusivament a la seva empresa, on dirigeix un equip de 7 persones.
56

51. EMPRENEDORES COM JO
EMPRESA
El seu bagatge li permet posar en marxa ECOESTUDIS TERRITORI I MEDI AMBIENT, una
empresa d'enginyeria industrial i ambiental. Els seus treballs, estudis i projectes estan enca-
minats cap a la indústria, el territori i el medi ambient, camp obert a moltes innovacions.
ECOESTUDIS vol ser una empresa puntera en qualsevol tema; es presenten a concursos,
procuren fer treballs innovadors i oferir serveis integrals per atendre les necessitats dels
clients des del principi fins al final. Per això disposen d'una xarxa de col·laboradors que els
permet cobrir altres necessitats que no siguin les pròpies de l'àmbit de l'enginyeria.
MOTIVACIONS
«M'ha costat molta dedicació i moltes hores, però penso que la meva feina està bastant
reconeguda. De fet, m'han vingut a buscar empreses molt grans perquè formi part del
seu equip directiu i no m'ha interessat mai.»
Ella havia escollit un camí professional i l'ha anat construint des del concepte de negoci.
«Si et sembla que el camí que t'has marcat és el correcte i t'agrada, no s'ha d'anar can-
viant, t'has de mantenir en la trajectòria que t'has marcat a nivell professional i personal.»
ÚS DEL TEMPS
«La meva vida només és una. Jo no sóc mare per un cantó, esposa per un altre i tècnica
per un altre». Treballant tantes hores una bona solució va ser adequar el despatx perquè
pogués passar les tardes amb els ses fills. «El Marc té l'ordinador per fer les seves feines,
l'Oriol, la seva taula per fer els deures, i la petita s'entretén amb les seves joguines i creant
murals que penja pertot arreu». La finalitat que tinguessin un lloc a la seu de l'empresa és
facilitar-los un lloc d'estudi, de treball i de trobada amb els amics i amigues.
«Amb tres fills és una mica difícil compaginar-ho tot. No he postposat mai la maternitat, ni
n'he tingut menys per raons professionals. Cal prioritzar coses, ser creatiu i adaptable a
cada moment, amb una premissa molt clara: vull ser professional lliberal i vull tenir una famí-
lia nombrosa. Després, t'ho vas fent a mida i tot ho encamines en aquest sentit».
FUTUR
En el plànol personal té previst fer el doctorat en enginyeria i, en el professional, seguir
consolidant l'empresa i aconseguir convertir-la en un centre innovador, adaptat i rendible.
Voldria poder presentar-la com una activitat no feixuga, versàtil i àgil. També li agradaria
que els seus fills poguessin utilitzar-la com a primer contacte professional. «No perquè s'hi
quedin però podria ser utilitzat com a pont crear nous projectes de sensibilització i forma-
ció per a infants.»
57

52. E VA M A R G A L E F 33 ANYS
SOLTERA
SENSE FILLS
ORGANYÀ (LLEIDA)
«Crec que l’esforç, la tenacitat, la constància i la il·lusió
són les claus de l’èxit»
L'Eva Margalef és diplomada en Treball Social per la Universitat de Lleida. Inicialment
comença a exercir com a treballadora social per institucions lligades amb la Comunitat
Europea, per la Creu Roja, i per a altres centres de caràcter social.
A partir d'un determinat moment s'interessa pel sector del turisme, i comença a treballar
en diversos hotels i en diferents seccions, entre els quals destaca l'Hotel Arts, on va tre-
ballar al departament de reserves, després al de vendes i convencions i, posteriorment,
ocupà el càrrec de Coordinadora de vendes.
També ha treballat a l'Hotel Ra com a cap de recepció i responsable del Centre Thalasso-
spa Ra Wellness, amb 68 persones al seu càrrec. Així mateix, ha adquirit una àmplia
experiència en hotels i comerços a diferents països d'Europa, la qual cosa li aporta un
coneixement d'idiomes com anglès, francès i alemany.
EMPRESA
L'HOTEL DOM és un petit hotel de 9 habitacions envoltat de jardins i acompanyat d'un
ambient molt plàcid i càlid. Les habitacions són totes molt lluminoses, majoritàriament
58

53. EMPRENEDORES COM JO
tenen terrassa i estan molt ben equipades. La qualitat del lloc i del servei hi aporten un
valor afegit, completat amb un acurat servei gastronòmic i de cuina casolana i sana que
pot trobar la seva clientela al Restaurant La Vall. També s'ofereix menú diari i un servei
complementari de càtering.
El dia a dia de l'HOTEL DOM funciona com qualsevol altre negoci de les mateixes carac-
terístiques, però l'Eva Margalef té com a principal objectiu oferir un servei de primera qua-
litat, utilitzant una presentació acurada i molt atractiva.
MOTIVACIONS
Els principal motius per emprendre han estat la tradició familiar empresarial i les ganes de
superar-se dia a dia. El seu repte és tenir objectius donin de sentit a la seva vida. L'Eva
Margalef es trobava en un bon moment de la seva vida per crear un negoci en el qual creu
i en un sector on tenia una gran experiència i formació. «Pero, sobretot, gaudeixo de la feina
que faig», afirma. Per a ella també ha estat molt important el suport que sempre li han ofert
els seus pares i el seu germà, els quals representen un referent.
Després de visitar molts pobles i comarques, es decidí per Organyà (Alt Urgell): «És un
lloc magnífic amb un paisatge preciós i amb bones comunicacions». A més, la zona té
com a prioritat reforçar el servei turístic, i compta amb una gran varietat d'activitats d'es-
port com senderisme, ràfting, caça, pesca, parapent o esquí, i també activitats culturals
com la Ruta del Romànic o el Museu del Dinosaure a Coll de Nargó. Tota la zona es troba
en un moment de canvi, d'implantació de noves infraestructures, de nous accessos..., i
l'Eva Margalef considera que es necessiten serveis d'hotel i restaurant. L'HOTEL DOM és
el primer establiment d'aquest tipus que s'obre al poble.
ÚS DEL TEMPS
Per la situació familiar de l'Eva Margalef, que encara no té fills, la seva dedicació a la feina
es total, i pràcticament no té temps per a ella, però també explica que, quan pot, fa una
escapada i marxa fora de la zona, per desconnectar i dedicar-se una mica a la seva vida
personal.
FUTUR
Primer, consolidar el seu negoci i fer les adaptacions necessàries perquè els clients
puguin gaudir properament d'un espai per infants i d'una zona d'Spa amb piscina i cabi-
nes de massatge. També té previst obrir un Bar-cafeteria on podran estar-s'hi
tranquil·lament al costat de la piscina mentre prenen un cafè envoltats d'un paisatge
bucòlic. Si el negoci funciona a ple rendiment vol ampliar el personal.
59

54. E VA M A RT Í N E Z 39 ANYS
CASADA
SENSE FILLS
ESPINADELL
(GIRONA)
«Segueix els teus somnis i la teva llibertat,
encara que hagis d’anar contra corrent»
L'Eva Martínez és llicenciada en Periodisme i es va introduir al món de la política de
dones a través d'una beca per treballar en un gabinet de premsa. Va anar a viure a
Madrid, on va obtenir un ajut per a dones emprenedores i va crear una empresa rela-
cionada amb temes telemàtics.
Més endavant, va entrar a la Federació de Planificació Familiar d'Espanya per gestio-
nar un programa de Nacions Unides, «Les dones del món cara a cara», el qual tracta-
va temes de salut i hàbits sexuals i reproductius. Després es va traslladar durant un
any a la ciutat comtal per treballar a l'Ajuntament de Barcelona.
Llavors va decidir amb el seu marit obrir un restaurant a Espinadell, municipi de 25 habi-
tants a la vora dels Pirineus: CAN JORDI VINS I QUEVIURES. No tenien estudis previs
en el sector, així que van optar per formar-se en cuina i, de manera autodidacta, van
aprendre a organitzar menús i gestionar l’establiment. Durant un temps l'Eva Martínez
va compaginar les dues feines fins que va decidir dedicar-se plenament al restaurant.
Tots dos han creat una associació de cuiners, cuineres i comerciants de la comarca, per
impulsar els productes originals de la regió i, especialment, la cuina de Camprodon.
60

55. EMPRENEDORES COM JO
EMPRESA
CAN JORDI VINS I QUEVIURES té un local molt petit, amb només sis taules. Es troba
envoltat d'un paisatge pirinenc privilegiat, molt frondós i molt tranquil.
La cuina que ofereixen és tradicional, menjars típics de muntanya, amb productes de tra-
dició antiga que avui ja no s'acostumen a cuinar a les llars, i als quals els paladars no
estan habituats. Tanmateix afirmen que la clientela que tenen és fixa: «La gent del poble
està encantada i nosaltres hem hagut d'aprendre moltes coses. No ens ha costat massa
adaptar-nos, és com haver comprat una parcel·la del paradís».
Al restaurant només treballen l'Eva Martínez i el seu marit, i malgrat que no vol «carregar-
se de feina», ella es responsabilitza de totes les tasques logístiques i reconeix que li costa
delegar. Es mostra molt contenta amb el seu projecte perquè, com explica que va dir-li
una vegada un antropòleg, el restaurant va més enllà: «Aquests restaurants s'estan con-
vertint en centres d'interpretació de les temporades de les estacions de l'any, del menjar
tradicional de la cultura catalana».
MOTIVACIONS
Tot i que ella es va formar-se per ser periodista, explica que des de ben petita la cuina
havia estat un referent, un somni familiar. «La ciutat se'ns menjava i volíem marxar a viure
a un lloc més tranquil». Malgrat això, l'Eva Martínez afirma que no volia fugir, volia marxar
amb un projecte. Un dia, passejant per Espinadell, va veure una casa en venda que havia
estat un antic restaurant, i va decidir llançar-se a l'aventura de crear el restaurant CAN
JORDI VINS I QUEVIURES.
ÚS DEL TEMPS
Muntar el restaurant li ha permès passar més temps amb el seu marit, i ara comparteixen
moltes més experiències junts. No obstant això, l'Eva Martínez reconeix que han passat dos
anys molt durs on el temps lliure que tenien l'havien dedicat exclusivament al negoci.
FUTUR
El seu somni és escriure, però no sap si mai ho aconseguirà. Pel que fa el restaurant,
reconeix que sempre es pot millorar però, de moment, se sent satisfeta amb els resultats
i li agradaria molt crear-ne un altre.
61