1. Hola a tothom.
Vaig a intentar respondre a la tercera ronda de preguntes
d’en Lluc de la forma més sintètica possible a partir del
material treballat i el comentat en el debat:
-Fins a la data el regionalisme asiàtic s’ha basat en una
presa de decisions basada en el consens i el voluntarisme,
conegut com “Asian way” i també “Asean way”.
Aquesta característica emperò podria frenar el ritme de
construcció del projecte regional, cal demanar-se si
projectes més ambiciosos, com l’ASEAN + 3, són
viables sense un sistema de decisions adoptat per majoria
i d’obligatori compliment. Països com el Japó reclamen
una major institucionalització com vaig exposar a la
meva anterior intervenció. La major institucionalització
sembla una tendència clara en el regionalisme de la zona.

2. -El vell regionalisme era fonamentalment transpacífic i
estava poc institucionalitzat. L’APEC era l'expressió més
destacada d’aquest regionalisme.
-El nou regionalisme per contra, és fonamentalment
intra-asiàtic (ASEAN + 3, ASEAN-Xina, etc) i
gradualment s’està institucionalitzant cada cop més.
-El centre de gravetat econòmic asiàtic s’ha traslladat
des de l’APEC dominat pels EUA cap a l’ASEAN + 3.
Cal remarcar el que apuntava Beeson en aquest sentit, el
declivi de la influència dels EUA a la zona implica un
menor pes de l’APEC. Tot i que Beeson qualifica a
l’APEC “d’organització moribunda”, el seu pes i
influència, així com el dels EUA, és encara molt gran a la
zona. Sobretot el Japó cerca trobar un equilibri entre les
seves relacions amb els EUA i els seus veïns.

3. -El Japó no vol prescindir dels EUA entre d’altres
motius per a equilibrar la seva relació amb la Xina.
Una altra estratègia que fa servir el Japó per a
contrarestar la imparable emergència xinesa és l’intent de
potenciar l’ASEAN + 6.
-Com s’ha avançat, el pes dels EUA a la zona ha anat a
la baixa, entre d’altres motius cal destacar el fracàs de
l’APEC per fer front a les crisis asiàtiques de 1997-1998
i a l’esclat del SARS el 2003. També al que apuntava
Beeson quant al mal fet per l’estil unilateral i de mà dura
de l’administració Bush. Beeson exposa en aquest sentit
que l’actual administració Obama intenta reparar el mal
fet per la política unilateral de Bush.

4. -Es suma a la decadència de la influència dels EUA a la
zona l’emergència de la influència xinesa. Beeson es
demana si la Xina serà capaç de jugar el paper econòmic que
ha jugat fins a la data els EUA. Beeson qüestiona si la Xina
pot actuar com a una força política i ideològica unificadora a
la regió. Beeson alerta que si la Xina es desestabilitza i es veu
afectada per la crisi actual, aquest fet pot tenir conseqüències
negatives per a totes les iniciatives regionals com l’ASEAN +
3. Opina també Beeson que resulta molt difícil imaginar una
organització política i regional a la zona sense la Xina en el
seu centre.
-També Xulio Ríos en línia amb Beeson destaca el gran pes i
rellevància de la Xina a la regió. Ríos remarca que de
l’orientació de les relacions de la Xina amb els EUA, més
cooperativa o més de confrontació, pot dependre en bona part
el esdevenir polític i econòmic de la regió. Ríos opina que la
diplomàcia xinesa es troba en un punt d’inflexió i que
assumirà un rol de liderat regional i també mundial, passant a
una política internacional més activa i decidida.

5. -Quant als possibles escenaris de futur segons el
comentat, un escenari cooperatiu versus un escenari de
confrontació, diria que la Xina seguirà potenciant el seu
primer objectiu de creixement econòmic i en aquest
context interessa a la Xina la màxima estabilitat possible
a nivell regional i també mundial. Pens que la Xina
assumirà el seu liderat regional potenciant una major
integració econòmica a la regió acompanyada d’una
gradual instrumentalització que entenc imprescindible
per consolidar el procés.
-Per concloure i seguint el raonament de Beeson, la
consolidació de la Xina com una primera potència
econòmica a nivell mundial farà la cooperació política i
econòmica a l’Àsia oriental més atractiva, fins i tot pels
països més reticents com el Japó.

6. -L’escenari doncs que puc preveure és un regionalisme
asiàtic consolidat i cohesionat entorn a la figura
central de la Xina. Un equilibri de poder a nivell
mundial: Àsia oriental – EUA - Europa
L´únic escenari que faria, segons la meva opinió, que
això no fos així seria una fallida econòmica xinesa que
tot i ser poc probable no és pot descartar com apunten
autors com el mateix Beeson.
GRACIES A TOTS PER LES VOSTRES APORTACIONS

7. -L’escenari doncs que puc preveure és un regionalisme
asiàtic consolidat i cohesionat entorn a la figura
central de la Xina. Un equilibri de poder a nivell
mundial: Àsia oriental – EUA - Europa
L´únic escenari que faria, segons la meva opinió, que
això no fos així seria una fallida econòmica xinesa que
tot i ser poc probable no és pot descartar com apunten
autors com el mateix Beeson.
GRACIES A TOTS PER LES VOSTRES APORTACIONS