SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 5
Baixar para ler offline
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística


         UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
323 a.C.: Mor Alexandre el Gran --> Trencament imperi d'Alexandre (dividit en
petites ciutats dirigides per militars) --> Fi de les polis.
322 a.C.: Mor Aristòtil <-- Marxa a la illa d'Eubea a la ciutat de Calcis, odiat
pels atenesos per la seva amistat amb Alexandre.
Hel·lenisme: Moviment el qual Alexandre el Gran ha extès pel món, el
pensament grec (Hel·lè, Hel·lena) --> Menys importància poder polític/més
importància poder cultural.
La filosofia hel·lenística: Ètica (pràctica). "Corrents ètics" --> Estudi en base a
la pregunta "com hem de viure". Conclusió: filosofia pràctica (praxis).
Expansió d'altres cultures: barreja de cultures (sincretisme), malgrat tot la
grega és la dominant.
Centre cultural: Atenes --> Passa a Alexandria (escola del "Museum").

                                Cínics (Fundador: Antístenes. S.V-IV a.C.)
                                       (Personatges: Diògenes. S.IV a.C.)
                                Escèptics (Fundador: Pirró. S.IV a.C.)
5 escoles hel·lenístiques       Epicuris (Fundador: Epicur. 341-270 a.C.)
Inici Hel·lenisme --> 323 a.C. Estoics (Fundador: Zenó. 336-264 a.C.)
Fi Hel·lenisme --> S.V d.C.     Neoplatònics (Fundador: Plotí. 205-270 d.C.)
                --> S.I a.C.
Cerquen l'Ataràxia
(pau interna amb un mateix
sense que l'ànim hi influeixi).


                4.1. L'escola cínica "Els gossos"

                 · Apareix simultàniament amb el platonisme (Plató).
                 · Moviment que rebutjava les pautes establertes (antisistema -->
                 anarquistes). Comparteixen idees però no es pot considerar
                 escola.
                 · Tesi: Llibertat, autosuficiència (es rebutja la comoditat de la
                 vida social --> es paga un preu --> no volen pagar aquest preu
Figura 1: Antístenes, --> vida austera --> vivien amb mínims.
fundador del corrent
cínic

· Oposicions cíniques:

 Estat -->         Irreal   -->   Dependència -->       Infelicitat   -->   Aparèixer
 Natura -->        Real     -->   Llibertat/      -->   Felicitat     -->   Ésser
                                  autosuficiència




                                           1
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística

Les contradiccions les trobem entre un element superior (Estat) i un d'inferior
(Natura).

· Tesi de l'escola cínica:

Valor màxim = Bé = autosuficiència i llibertat.
Bé = allò autosuficient (acció en les que no es necessita de res ni nigú. Estat
en el que no existeix la infelicitat perquè estan bé amb ells mateixos
(Ataràxia)).
Mal = allò dependent (acció en les que es precissa de l'engranatge social).

              4.2. L'escola dels epicuris "El Jardí d'Epicur":

                 · Epicur de Samos: Neix a Samos --> Marxà a Atenes i compra
                 terrenys --> Funda "El Jardí" (tothom hi pot accedir si es
                 compartien les idees) --> Vincle buscat per Epicur: la FÍLIA
                 (amistat).
                 · Buscador del màxim plaer: Hedonista             Màxim bé:
                 · Postura epicúria: Hedonisme             Plaer mesurat i calculat
                      moderat, calculat o mesurat                   (Hedoné)
  Figura 2: Epicur de
                      (epicurisme)
  Samos, fundador                                                  Màxim mal:
  Jardí.
                                                                       Dolor
                                                                             Dolor
· Classes de plaers:
                                                                             Plaer
1. NATURALS i NECESSARIS (menjar, dormir,...)
         · S'han de seguir sempre però de manera
         moderada.                                           Figura 3: Representació es-
2. NATURALS i NO NECESSARIS                                  quemàtica del màxim bé i
                                                             del màxim mal segons els
         · Practicar de tant en tant amb molta moderació. epicuris.
3. NO NATURALS i NO NECESSARIS
         · S'han d'evitar sempre ja que porten al mal camí (dolor), per tant, s'han
         d'evitar sempre.

· El concepte del bé d'Epicur:

Cos amb salut (guia la raó segons els epicurs) --> Ataràxia (pau, tranquil·litat
i salut).
Cos malalt --> Cura necessària --> Medicina --> Cos amb salut --> Ataràxia

· Les 3 pors de l'ésser humà de les que ens hem d'alliberar: (condicionen
a la no-ataràxia).

1. LA MORT: Quan nosaltres som ella no hi és. Quan nosaltres no hi som, ella
            hi és. (PRINCIPI DE NO-CONTRADICCIÓ)


                                           2
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística

2. ELS DÉUS: Éssers superiors a nosaltres que ens ajuden i perjudiquen.
              Epicur afirma que si existeixen, nosaltres no els importem. Ni
              ajuden ni perjudiquen. Epicur també diu que poden no existir.
3. EL DESTÍ: Creença en la que tothom quan neix té un destí marcat i
             inevitable. Epicur diu que la vida és atzarosa i no hi ha destí <--
             ATOMISTES.

· Jústicia --> Estat
· 3 classes d'amor:

1. PHYLIA --> AMISTAT --> COMUNITAT --> Amor no sexual.
2. EROS
3. AGAPE --> SOLIDARITAT

· Física epicúria:

- Basada en l'atomisme --> Materialisme --> Única cosa real --> Cos (matèria)
i ànima material.
- Ésser humà (conjunt d'àtoms):
      · Cos --> Àtoms --> Tetraedre (aigua/terra).
      · Ànima --> Àtoms --> Pensament/sentiments --> Esferes de foc i
      aire.
      · 4 àtoms = 1 ànima
- Cartes importants epicúries:
      · Carta a Meneceu (la més important)
      · Carta a Epicles

Filosofia teòrica – pràctica. Diferència:

Filosofia teòrica: Preguntes que es poden respondre SÍ/NO.
      · Està bé robar per necessitat?
Filosofia pràctica: Preguntes amb respostes més extenses.
      · Què hem de fer per ser lliures?

             4.3. L'escola dels estoics "La Stoa":

                · Màxim bé: Acceptar el teu destí, el que s'ha de fer (deure).
                    Pels estoics, tothom neix amb un destí marcat
                    (determinisme), aquest destí el marca el Logos (busca la
                    felicitat). Defensa el Panteisme (tot és déu). Seguidors del
                    pensament d'Heràclit (Foc = Logos). Si tot és déu, tot està bé
                    (no hi ha llibertat).
Figura 4: Zenó,      APATHEIA = IMPERTORBABILITAT: Les coses s'han
fundador del corrent d'acceptar amb Ataràxia i Apatheia.
estoic




                                        3
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística

· Virtut: Saviesa (<-- Acceptar tot el que el destí porta) --> Ataràxia
(Apatheia).

· Estoics d'importància:

1. SÈNECA --> Concepte de PROVIDÈNCIA (Logos porta el bé. Al Logos li
importa el nostre bé i al cristianisme es diu que Déu vetlla per nosaltres, i si et
passa res, és el teu bé (Cristianisme contradictori enfront Heràclit (Déu no es
preocupa)), gran influència posterior (Descartes,...). Davant d'una situació, si
és dolenta, s'ha d'encaixar i rendir al màxim, donant-li el sentit adeqüat.
2. MARC AURELI
3. EPICTET

             4.4. L'escola escèptica:

             · Escèptic: Prove del grec Eskeptomai (pendre distància).
             · Escepticisme: Moviment que afirma que no hi ha veritats
             absolutes i que qualsevol afirmació o veritat s'ha de posar en
             dubtar.
             · Com aconseguir l'Ataràxia?: Suspendre el judici (no fer idees
             preconcebudes) --> Epoké.

· Dues vessants que toca l'escepticisme:

1. CONEIXEMENT: La veritat no existeix.
2. ÈTICA: Les accions no es poden catalogar com a bé o mal.
CONCLUSIÓ: No fer (ètica) i no pensar (coneixement).

4.5. La ciència hel·lenística a Alexandria "El Museum":

· Alexandria --> Ciutat fundada per Alexandre el Gran. A l'hel·lenisme passa a
ser el centre (substitueix a Atenes). Es fundà una escola, el "Museum" (palau
de les muses), s'inicia un moviment científic semblant a l'actual, savis es
centren a la ciència i agafen:
       1. OBSERVACIÓ I CLASSIFICACIÓ ARISTOTÈLIQUES.
       2. EXPRESSIÓ MATEMÀTICA CIENTÍFICA PLATÒNICA.
       3. EXPERIMENTACIÓ I APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT (les afageixen).

· Personatges destacats de l'àmbit de l'ASTRONOMIA:

1. ERATÓSTENES (S.III-II a.C.):
      - Mesura la circumferència de la Terra (equivocació de 385 km.)
2. HIPARC (S.III-II a.C.):
      – Marca la durada de l'any.
      – L'eix de la Terra és inclinat.


                                         4
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística

3. ARISTARC DE SAMOS (S.III-II a.C.):
      – Primer heliocentrista.
      – Contradiu el geocentrisme.
4. CLAUDI PTOLOMEU (S.II d.C.):
      - Completa la Teoria d'Aristòtil dels Epicicles (Terra: centre. Astres:
      rodejen la terra (fets d'éter) uns dins els altres. Problema: Venus i
      Mercuri contradiu el moviment circular uniforme).

· Personatges destacats de l'àmbit de la FÍSICA, la GEOMETRIA i les
MATEMÀTIQUES:

1. ARQUÍMEDES (S.III-II a.C.):
     – Descobreix la palanca.
     – Descobreix la flotació dels cossos.
2. EUCLIDES (S.III-II a.C.):
     - Geometria actual.

· Personatges destacats de l'àmbit de la MEDICINA (ANATOMIA):

1. HERÒFIL (S.III-II a.C.):
     - El cervell és el centre de la intel·lència.
2. GALÈ (S.II a.C.):
     - Grans descobriments de l'anatomia humana i funcions.




                                         5

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllJulia Valera
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesJulia Valera
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaJulia Valera
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesDaniel Fernández
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaJulia Valera
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argumentitraver
 

Mais procurados (20)

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 

Destaque

Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdftomasggm
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitecturaJulia Valera
 
Davies columna trajana
Davies  columna trajanaDavies  columna trajana
Davies columna trajanaHAV
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'esculturaJulia Valera
 
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondriantomasggm
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pinturaJulia Valera
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianismetomasggm
 
Actividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoActividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoEva Tomlinson
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
Crono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoCrono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoHAV
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
Unitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima PortaUnitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima Portatomasggm
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històricJulia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Augusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaAugusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaNoemi Garcia
 
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...Ignacio Sobrón García
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitecturaJulia Valera
 

Destaque (20)

Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdf
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Davies columna trajana
Davies  columna trajanaDavies  columna trajana
Davies columna trajana
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
 
Actividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoActividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romano
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
Crono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoCrono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizado
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Unitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima PortaUnitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima Porta
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Augusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaAugusto de Prima Porta
Augusto de Prima Porta
 
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 

Semelhante a Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica

5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartesfiloinfanta
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTiltomasggm
 
D'Aristòtil a Descartes
D'Aristòtil a DescartesD'Aristòtil a Descartes
D'Aristòtil a DescartesÀ. Baldó
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofiaRafa Garcerán
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació AristòtilGuidacardona
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsJesús Gómez
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofiatomasggm
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Luis Hector Paredes
 
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs PresocràticsHistòria de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràticsmarcrisolilla
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiquesCarlos Maroto
 

Semelhante a Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica (20)

Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
 
D'Aristòtil a Descartes
D'Aristòtil a DescartesD'Aristòtil a Descartes
D'Aristòtil a Descartes
 
Estoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinismeEstoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinisme
 
Cinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcismeCinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcisme
 
Cinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcismeCinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcisme
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia
 
L hel lenisme
L hel lenismeL hel lenisme
L hel lenisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
 
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs PresocràticsHistòria de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
Història de la Filosofia-Filòsofs Presocràtics
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 

Mais de tomasggm

Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooretomasggm
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassotomasggm
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan mirótomasggm
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallotomasggm
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braquetomasggm
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matissetomasggm
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrighttomasggm
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardestomasggm
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskytomasggm
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. humetomasggm
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartestomasggm
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kanttomasggm
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Populartomasggm
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Platótomasggm
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
11 4 Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista
11 4  Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista11 4  Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista
11 4 Els Problemes De La Coalició Republicanosocialistatomasggm
 

Mais de tomasggm (20)

Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry moore
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. hume
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
11 4 Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista
11 4  Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista11 4  Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista
11 4 Els Problemes De La Coalició Republicanosocialista
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica

  • 1. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística UNITAT 4. La filosofia hel·lenística 323 a.C.: Mor Alexandre el Gran --> Trencament imperi d'Alexandre (dividit en petites ciutats dirigides per militars) --> Fi de les polis. 322 a.C.: Mor Aristòtil <-- Marxa a la illa d'Eubea a la ciutat de Calcis, odiat pels atenesos per la seva amistat amb Alexandre. Hel·lenisme: Moviment el qual Alexandre el Gran ha extès pel món, el pensament grec (Hel·lè, Hel·lena) --> Menys importància poder polític/més importància poder cultural. La filosofia hel·lenística: Ètica (pràctica). "Corrents ètics" --> Estudi en base a la pregunta "com hem de viure". Conclusió: filosofia pràctica (praxis). Expansió d'altres cultures: barreja de cultures (sincretisme), malgrat tot la grega és la dominant. Centre cultural: Atenes --> Passa a Alexandria (escola del "Museum"). Cínics (Fundador: Antístenes. S.V-IV a.C.) (Personatges: Diògenes. S.IV a.C.) Escèptics (Fundador: Pirró. S.IV a.C.) 5 escoles hel·lenístiques Epicuris (Fundador: Epicur. 341-270 a.C.) Inici Hel·lenisme --> 323 a.C. Estoics (Fundador: Zenó. 336-264 a.C.) Fi Hel·lenisme --> S.V d.C. Neoplatònics (Fundador: Plotí. 205-270 d.C.) --> S.I a.C. Cerquen l'Ataràxia (pau interna amb un mateix sense que l'ànim hi influeixi). 4.1. L'escola cínica "Els gossos" · Apareix simultàniament amb el platonisme (Plató). · Moviment que rebutjava les pautes establertes (antisistema --> anarquistes). Comparteixen idees però no es pot considerar escola. · Tesi: Llibertat, autosuficiència (es rebutja la comoditat de la vida social --> es paga un preu --> no volen pagar aquest preu Figura 1: Antístenes, --> vida austera --> vivien amb mínims. fundador del corrent cínic · Oposicions cíniques: Estat --> Irreal --> Dependència --> Infelicitat --> Aparèixer Natura --> Real --> Llibertat/ --> Felicitat --> Ésser autosuficiència 1
  • 2. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística Les contradiccions les trobem entre un element superior (Estat) i un d'inferior (Natura). · Tesi de l'escola cínica: Valor màxim = Bé = autosuficiència i llibertat. Bé = allò autosuficient (acció en les que no es necessita de res ni nigú. Estat en el que no existeix la infelicitat perquè estan bé amb ells mateixos (Ataràxia)). Mal = allò dependent (acció en les que es precissa de l'engranatge social). 4.2. L'escola dels epicuris "El Jardí d'Epicur": · Epicur de Samos: Neix a Samos --> Marxà a Atenes i compra terrenys --> Funda "El Jardí" (tothom hi pot accedir si es compartien les idees) --> Vincle buscat per Epicur: la FÍLIA (amistat). · Buscador del màxim plaer: Hedonista Màxim bé: · Postura epicúria: Hedonisme Plaer mesurat i calculat moderat, calculat o mesurat (Hedoné) Figura 2: Epicur de (epicurisme) Samos, fundador Màxim mal: Jardí. Dolor Dolor · Classes de plaers: Plaer 1. NATURALS i NECESSARIS (menjar, dormir,...) · S'han de seguir sempre però de manera moderada. Figura 3: Representació es- 2. NATURALS i NO NECESSARIS quemàtica del màxim bé i del màxim mal segons els · Practicar de tant en tant amb molta moderació. epicuris. 3. NO NATURALS i NO NECESSARIS · S'han d'evitar sempre ja que porten al mal camí (dolor), per tant, s'han d'evitar sempre. · El concepte del bé d'Epicur: Cos amb salut (guia la raó segons els epicurs) --> Ataràxia (pau, tranquil·litat i salut). Cos malalt --> Cura necessària --> Medicina --> Cos amb salut --> Ataràxia · Les 3 pors de l'ésser humà de les que ens hem d'alliberar: (condicionen a la no-ataràxia). 1. LA MORT: Quan nosaltres som ella no hi és. Quan nosaltres no hi som, ella hi és. (PRINCIPI DE NO-CONTRADICCIÓ) 2
  • 3. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística 2. ELS DÉUS: Éssers superiors a nosaltres que ens ajuden i perjudiquen. Epicur afirma que si existeixen, nosaltres no els importem. Ni ajuden ni perjudiquen. Epicur també diu que poden no existir. 3. EL DESTÍ: Creença en la que tothom quan neix té un destí marcat i inevitable. Epicur diu que la vida és atzarosa i no hi ha destí <-- ATOMISTES. · Jústicia --> Estat · 3 classes d'amor: 1. PHYLIA --> AMISTAT --> COMUNITAT --> Amor no sexual. 2. EROS 3. AGAPE --> SOLIDARITAT · Física epicúria: - Basada en l'atomisme --> Materialisme --> Única cosa real --> Cos (matèria) i ànima material. - Ésser humà (conjunt d'àtoms): · Cos --> Àtoms --> Tetraedre (aigua/terra). · Ànima --> Àtoms --> Pensament/sentiments --> Esferes de foc i aire. · 4 àtoms = 1 ànima - Cartes importants epicúries: · Carta a Meneceu (la més important) · Carta a Epicles Filosofia teòrica – pràctica. Diferència: Filosofia teòrica: Preguntes que es poden respondre SÍ/NO. · Està bé robar per necessitat? Filosofia pràctica: Preguntes amb respostes més extenses. · Què hem de fer per ser lliures? 4.3. L'escola dels estoics "La Stoa": · Màxim bé: Acceptar el teu destí, el que s'ha de fer (deure). Pels estoics, tothom neix amb un destí marcat (determinisme), aquest destí el marca el Logos (busca la felicitat). Defensa el Panteisme (tot és déu). Seguidors del pensament d'Heràclit (Foc = Logos). Si tot és déu, tot està bé (no hi ha llibertat). Figura 4: Zenó, APATHEIA = IMPERTORBABILITAT: Les coses s'han fundador del corrent d'acceptar amb Ataràxia i Apatheia. estoic 3
  • 4. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística · Virtut: Saviesa (<-- Acceptar tot el que el destí porta) --> Ataràxia (Apatheia). · Estoics d'importància: 1. SÈNECA --> Concepte de PROVIDÈNCIA (Logos porta el bé. Al Logos li importa el nostre bé i al cristianisme es diu que Déu vetlla per nosaltres, i si et passa res, és el teu bé (Cristianisme contradictori enfront Heràclit (Déu no es preocupa)), gran influència posterior (Descartes,...). Davant d'una situació, si és dolenta, s'ha d'encaixar i rendir al màxim, donant-li el sentit adeqüat. 2. MARC AURELI 3. EPICTET 4.4. L'escola escèptica: · Escèptic: Prove del grec Eskeptomai (pendre distància). · Escepticisme: Moviment que afirma que no hi ha veritats absolutes i que qualsevol afirmació o veritat s'ha de posar en dubtar. · Com aconseguir l'Ataràxia?: Suspendre el judici (no fer idees preconcebudes) --> Epoké. · Dues vessants que toca l'escepticisme: 1. CONEIXEMENT: La veritat no existeix. 2. ÈTICA: Les accions no es poden catalogar com a bé o mal. CONCLUSIÓ: No fer (ètica) i no pensar (coneixement). 4.5. La ciència hel·lenística a Alexandria "El Museum": · Alexandria --> Ciutat fundada per Alexandre el Gran. A l'hel·lenisme passa a ser el centre (substitueix a Atenes). Es fundà una escola, el "Museum" (palau de les muses), s'inicia un moviment científic semblant a l'actual, savis es centren a la ciència i agafen: 1. OBSERVACIÓ I CLASSIFICACIÓ ARISTOTÈLIQUES. 2. EXPRESSIÓ MATEMÀTICA CIENTÍFICA PLATÒNICA. 3. EXPERIMENTACIÓ I APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT (les afageixen). · Personatges destacats de l'àmbit de l'ASTRONOMIA: 1. ERATÓSTENES (S.III-II a.C.): - Mesura la circumferència de la Terra (equivocació de 385 km.) 2. HIPARC (S.III-II a.C.): – Marca la durada de l'any. – L'eix de la Terra és inclinat. 4
  • 5. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística 3. ARISTARC DE SAMOS (S.III-II a.C.): – Primer heliocentrista. – Contradiu el geocentrisme. 4. CLAUDI PTOLOMEU (S.II d.C.): - Completa la Teoria d'Aristòtil dels Epicicles (Terra: centre. Astres: rodejen la terra (fets d'éter) uns dins els altres. Problema: Venus i Mercuri contradiu el moviment circular uniforme). · Personatges destacats de l'àmbit de la FÍSICA, la GEOMETRIA i les MATEMÀTIQUES: 1. ARQUÍMEDES (S.III-II a.C.): – Descobreix la palanca. – Descobreix la flotació dels cossos. 2. EUCLIDES (S.III-II a.C.): - Geometria actual. · Personatges destacats de l'àmbit de la MEDICINA (ANATOMIA): 1. HERÒFIL (S.III-II a.C.): - El cervell és el centre de la intel·lència. 2. GALÈ (S.II a.C.): - Grans descobriments de l'anatomia humana i funcions. 5