1. Mónica Mendoza
Marta Sebastián
LA BATALLA DE L’EBRE
Mónica Mendoza
Marta Sebastián

2. ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ
- Font
- Identificació
- Context històric
2. ANÀLISI
- Antecedents
- L’evolució de la batalla
- L’evolució del conflicte (valor estratègic)
- Conseqüències
3. INTERPRETACIÓ / CONCLUSIONS
- Conclusions
- Valoració personal

3. 1. IDENTIFICACIÓ
• FONT
Diversos autors, Atles d’història de
Catalunya, 2002.
Fou la batalla entre les
tropes republicanes i els exèrcits
franquistes en què més
combatents van participar, la més
llarga i una de les més sagnants
de tota la guerra civil espanyola.
• DE QUE TRACTA?

4. - Va tenir lloc en el tram de la vall del riu Ebre comprès entre Amposta i
Mequinensa i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de
1938.
- L'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes
altres guerres del passat.

5. - Va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), entre el 25 de
juliol i el 16 de novembre de 1938, 2 anys després des de l’inici de la guerra.
- Espanya es troba dividida en dos bàndols: el republicà i el nacional.
Bandera republicana
• CONTEXT HISTÒRIC
Bandera nacional fins al 2 de febrer
del 1938
Bandera del règim franquista fins
al 11 d'octubre de 1945

6. BÀNDOL REPUBLICÀ BÀNDOL NACIONAL
Dirigent: Manuel Azaña Diaz
Integrants: Frente Popular, izquierda
republicana , unión republicana PSOE,
marxistes leninistes del Partido
Comunista de España, el POUM,
Partido Sindicalista d’origen anarquista,
els nacionalistes d’esquerres de ERC,
Suport: moviment obrer, sindicats UGT
i CNT (volien revolució social), PNV
(Corts republicanes a punt d’aprovar
l’estatut d’autonomia pel País Basc.
Dirigent: Francisco Franco Bahamonde
“Generalísimo y jefe del Gobierno del
Estado”
Integrants: Falange Española, carlistes,
monàrquics de Renovación Española,
majoria de votants de la CEDA, la Lliga
Regionalista, grups conservadors.
Suport: església catòlica, classes socials
que la victoria del Frente Popular els
suposava un problema, propietaris amb
por d’una “revolució social”, classes
baixes molt catòliques.

7. • ANTECEDENTS
2. ANÀLISI
- La reconquesta de Terol pels franquistes
(després de ser conquerida per la República)
va acabar de fer decidir la Generalitat a actuar
en el sentit de controlar els exèrcits de milicans
i crear un exèrcit regular Exèrcit de l’Est.
-
- El control d’aquest exèrcit va passar a
mans del govern de la República.
- Per contra, després de la presa de Terol,
Franco va iniciar una gran ofensiva que
tenia com a objectiu aïllar Catalunya de
València i atacar-la pel Nord.

8. - A l’Abril les tropes franquistes
havien entrat a Catalunya i conquerit
Lleida i pel sud atacaren el Maestrat i
finalment van arribar al Mediterrani.
Davant d’aquesta situació, l’exèrcit republicà,
encapçalat per Vicente Rojo, cap de l'Estat Major
Central republicà, va decidir emprendre un gran
atac per sorpresa i a fi d'atreure gran nombre de
tropes nacionals cap a la zona del delta de l'Ebre i
d'aquesta forma retardar la presa de València per
Franco.
Vicente Rojo

9. • L’EVOLUCIÓ DE LA BATALLA
- Mitjanit del dia 25 de juliol de 1938 Inici de la Batalla de l’Ebre.
- Centenars de barcasses van transportar les
tropes republicanes a la riba dreta de l’Ebre i
van sorprendre les tropes rebels, que van
caure presoneres o es van retirar.
- Franco només va poder reaccionar obrint les
comportes dels embassaments i inundant la
part baixa de l’Ebre, per deixar incomunicat
l’exèrcit republicà, que solament podia passar
el riu de nit, ja que de dia l’aviació italiana i
l’alemanya ho feien impossible.
- Ràpidament, la maquinària bèl.lica es va
concentrar a la zona.

10. •L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE
Situació d’Espanya al finalitzar la Batalla de l’Ebre

11. Final de la batalla de l’Ebre els dos bàndols van sortir malparats amb la
diferència de que els nacionals van saber refer-se més ràpid que els republicans.
Decembre del 1938: tropes de Franco llestes per atacar Catalunya.
23 de desembre: comença l’atac a Catalunya pel sud-oest d’aquesta.
Entrada fàcil perquè l’exèrcit de l’Ebre estava quasi descompost i el GERO es
va acabar retirant.
Vicente Rojo va intentar una ofensiva que va fracassar.
Principis de gener del 1939: tropes nacionals avancen sense impediments:
superioritat de material militar i aviació per la presencia de la Legión Cóndor i
l’aviació italiana.
bombardeig dels ports evitant l’entrada de subministraments pels republicans.
augment de presoners descomposició república.

12. 26 de gener: els nacionals entren a Barcelona sense gairebé esforç, donada per
perduda pel govern i les autoritats militars republicanes.
4 de febrer: tropes franquistes ocupen Girona.
5 de febrer: el govern i autoritats militars republicanes creuen la frontera francesa
després de celebrar l'última reunió del que quedava de les Corts republicanes.
Els següents territoris que van anant conquerint els nacionals foren:
4 de gener
Artesa de Segre
15 de gener
Tàrrega
21 de gener
Vilafranca del Penedès
22 de gener
Igualada
24 de gener
riu Llobregat
1
9
3
9
A partir d’això, es van produïr grans desplaçaments cap a França per part de:
Exèrcits republicans Funcionaris
Civils Autoritats
Col·lapse de les carreteres

13. Tropes nacionals entrant a Barcelona (gener 1939)

14. Situació d’Espanya des del juny de 1936 fins al febrer del 1939

15. Mentre les tropes republicanes creuaven la frontera francesa:
ocupació de Menorca pels nacionals gràcies a la intervenció britànica:
així es garantien que l’illa no caigués sota el domini italià o alemany (punt
estratègic).
9 de febrer: el Devonshire va partir de Maó (ciutat menorquina) rumb a Marsella
amb 452 refugiats a bord Menorca va ser ocupada pels nacionals.
El militar Ubieta saluda al capità Muirhed a
l’arribar al Devonshire
Refugiats menorquins pujant al Devonshire

16. El vaixell Devonshire carregat de refugiats menorquins en direcció cap a Marsella.

17. 27 de febrer: Manuel Azaña renuncia al seu càrrec com a president de la república.
5 de març: cop de Casado president del govern Negrín abandona Espanya.
L’atac final franquista es va produïr sense lluita en la zona centre-sud d’Espanya
que encara restava republicana:
29 de març
Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén,
Almeria i Murcia
30 de març
València i Alacant
31 de març
Cartagena
1
9
3
9

18. 1 d’abril: fi de la Guerra Civil
Espanyola amb l’emissió d’un
comunicat a la Radio Nacional de
España.
Comunicat anunciant el final de la guerra
http://www.youtube.com/watch
?v=1murZqbLhdU

19. L'operació dissenyada per Rojo, va ser una brillant acció tècnica i
estratègica, però un fracàs tàctic a causa de les limitacions de l’Exèrcit
Popular, avantatge que va aprofitar Francisco Franco amb
una descarnada estratègia de desgast.
Vicente Rojo volia atacar per sorpresa i massivament per ajuntar les dues
zones republicanes no ho va aconseguir:
Escassejament de subministraments
Manca d’ajut internacional
Desgast fisic/moral dels combatents
• VALOR ESTRATÈGIC DE LA BATALLA

20. - Va provocar moltes pèrdues humanes i va acabar destrossant la capacitat
de resistència de l’exèrcit republicà.
- El president Negrín va ordenar la retirada dels combatents de les
Brigades Internacionals La derrota era a prop.
- Les tropes republicanes tornaven a travessar l’Ebre, però ara en direcció
contrària, forçades per l’avanç enemic.
• CONSEQÜÈNCIES

21. - La batalla de l'Ebre va deixar incomunicats els dos centres republicans que
encara quedaven a la península (Catalunya amb la zona sud-est d’Espanya)
10.000 morts
50.000 ferits
6.500 morts
50.000 ferits
REPUBLICANS NACIONALS
- Va significar l’inici de la derrota de la República en la guerra i va preparar el
camí per la caiguda de Catalunya i la resta de territori republicà.

22. La República va intentar evitar l’inevitable, ja que els dos bàndols no estaven
igualats pel que feia l’ajuda internacional, els subministraments militars i el
nombre de combatents.
La batalla de l'Ebre va suposar el punt
d’inici de la derrota republicana i la
victòria franquista que duraria fins la
mort de Franco al 1975.
Aquesta batalla es diferència de la
resta per la seva durada (115 dies), les
grans baixes que van patir els dos
exèrcits enfrontats.
• CONCLUSIONS

23. Fou una batalla de desgast,
insostenible militarment per la
República ja que no tenia capacitat
per cobrir les baixes humanes i
materials.
Per a la vida social, econòmica, de
les terres de l’Ebre significà un dur
impacte: perdé el 15% de la
població i continuà disminuint les
dècades següents.

24. • VALORACIÓ PERSONAL
Fa 76 anys de l’inici de la batalla del Ebre època de tensió i de canvis.
No creiem que una guerra sigui la solució per arribar un acord.
Una guerra civil és l’enfrontamnet d’un mateix poble il·lògic.
Acaven pagant justos per pecadors.

25. FI