Factors de localització de la indústria. Localització de la indústria al món

1. ELS ESPAIS INDUSTRIALS AL MÓN. Característiques i
dinàmiques
1. Factors de Localització.
La localització de les industries al llarg del territori no és un fet casual, sino
producte decisions empresarials presses seguint criteris de rendibilitat
econòmica: procurant els màxims beneficis i els mínims costos de
producció. A lʼhora de decidir la localització industrial entren en joc factores
de tipus físics i humans:
a)Factors Físics:
- Proximitat a les matèries primeres: suposa lʼabaratiment dels costos de
transport. És un factor important en les industries de base que consumeixen gran
quantitat de matèries primeres en les que el cost del transport és difícil i costós.
- Proximitat a les fonts dʼenergia: la proximitat a les fonts dʼenergia va suposar
un factor de abaratiment dels costos productius. Va ser un factor decisiu de
localització de les primeres industries a les conques de carbó para facilitar el
transport del carbó i abaratir costos. Avui les xarxes de transport dʼenergia
elèctrica, gasoductes i oleoductes faciliten la localització industrial en dʼaltres llocs.
- Topografia: llocs plans, la proximitat a ports marins o fluvials faciliten lʼaccés de
les matèries primeres i la distribució als mercats.
- Conservació del medi ambient: els països desenvolupats imposen restriccions
a dʼinstal·lació dʼindústries contaminants: aquestes es localitzen en països menys
restrictius i/o en desenvolupament.
b) Factores humans:
- Ma dʼobra: abundant, barata i amb qualificació adequada. És un factor que
explica la reubicació a escala mundial dʼindústries que necessiten molta ma dʼobra,
que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que
ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats.
- Mercats pròxims: impliquen menys costos de transport dels productes elaborats
cap el mercat. Moltes industries, sobretot les productores de benes de consum,
sʼinstal·len a prop del seu mercat principal, a les grans aglomeracions urbanes.
- Capital: la necessitat de grans inversions per instal·lar algunes industries, fa que
sʼinstal·lin prop dels possibles inversionistes: bancs, borses de valores, etc.
- Transporte: la facilitat dʼaccés a les matèries primeres i als mercats per
lʼexistència de xarxes de transport ben estructurades i ràpides afavoreix la

2. instal·lació de les industries prop de ports, ferrocarril, o autopistes.
- Aglomeració: per aconseguir economies dʼescala, les empreses es concentren
per sectors afins en polígons industrials: estalvi de costos de transport i amortitzar
costos dʼinstal·lació.
- Polítics: els Estats recolzen de forma directa (empreses públiques) o indirecta
(subvencions, impostos, facilitant sol industrial, legislacions laborals flexibles) la
localització dʼindústries.
La localització industrial, aplicant aquests factors pot conduir a aglomeracions
de les industries en un territori, donant lloc a complexes industrials (a paisatges
dominats per industries que ocupen grans extensions de territori: Conca del Ruhr,
o concentracions urbanes com les de Tokio-Yokohama, Rotterdam, o Centres
industrials menors, localitzats al costat del seu mercat, les ciutats. Lʼexistència de
millors xarxes de transport i més barates, dona lloc a la dispersió industrial (les
indústries es localitzen disseminades pel territori).
2. Teories de localització industrial.
La localització de les industries ha interessat sempre als geògrafs, així trobem
teories tradicionals sobre la ubicació industrial des del S. XIX i principis del XX:
a) Teoria de Von Thiunen: es basa en la hipòtesi de que lʼhome vol satisfer les
seves necessitats econòmiques al seu entorn immediat, reduint els desplaçaments
al mínim. La teoria suposa un espai isotròpic i aïllat, en el que el preu dels
productes varia segons augmenta la distància al mercat. Va desenvolupar la teoria
estudiant el sector agrari, però també ha estat útil aplicada al sector industrial.
Il·lustració 2. Teoria de Von Thiunen. Les indústries que fabriquen productes més demandats es
situen més pròximes a la demanda para abaratir el cost del transport (A).
b) Teoría de Weber: com Von Thiunen, dissenya un espai isotròpic i considera la

3. distància como a factor bàsic de la localització, però introdueix com a factor
important, no sols la distància al mercat, sino també lʼorigen de las matèries
primeres. La localització industrial serà la que minimitzi els costos de transport
tant al mercat com cap a els recursos.
Il·lustració 3.Teoría de Weber. El cost del transport tant de matèries primeres com de productes
pels mercats, determinen la localització en el lloc en el que es minimitzen aquests costos.
c) Teoria de Christaller: (Teoría dels Llocs Centrals) es basa en un espai
isotròpic, en el que la localització empresarial (industrial i terciària) es fa en un lloc
central per abastir a la població distribuïda pel territori a lʼentorn del lloc central.
Il·lustració 4. Teoria de Christaller. El lloc central que abasteix a major número de població serà
lʼideal per la localització empresarial.
3. Àrees industrials mundials
La distribució industrial a escala mundial es asimètrica. Per una banda trobem
un MON DESENVOLUPAT en el que es localitzen la major part de les industries,
les més modernes, més diverses i més responsables con el medi ambient. El

4. MON SUBDESENVOLUPAT amb grans desequilibris entre països, te una activitat
industrial escassa, dispersa i relacionada amb els seus recursos naturals
Mapa 1. Localització de las principals àrees industrials mundials. Es diferencien països
desenvolupats, amb alta densitat industrial i països subdesenvolupats, amb densitat
industrial menor associada a les capitals estatals o als recursos naturals.
a) Món desenvolupat: trobem 4 grans àrees industrials i dʼaltres en llocs com
a Austràlia i Nova Zelanda
* América del Norte: Les principals zones industrials es localitzen a les grans
concentracions de població: Zona dels Grans Llacs, entre Canadà i USA, la costa
Pacífica I Sud de USA.
* Europa: cal diferenciar el centro del continent amb gran densitat industrial: Nord
dʼItàlia, Alemanya, França, Benelux i Centre/Sud de Gran Bretanya) i nuclis aïllats
de la perifèria: Europa mediterrània, central, oriental i nòrdica.
* Rússia: amb grans zones industrials al voltant de Moscou, Sant Petersburg y
altres més disperses a Kuzbass (Sibèria) i Sud del Volga.
* Japó: la manca de matèries primeres no ha obstaculitzat el desenvolupament
industrial centrat en zones portuàries: Tokio-Yokohama-Kawasaki, Nagoya i Osaka
b) Món Subdesenvolupat: la diversitat geogràfica, provoca la realitats molt
diferents. Lʼexistència de mercats interiors potents i abundants matèries primeres
(Índia, Xina, Brasil, Mèxic) desenvolupa regions industrials disperses a interiors.
* Llatinoamèrica: las principals localitzacions industrials es troben a Brasil, Mèxic,
Argentina i Xile. Són molt dependents de multinacionals estrangeres.

5. * Àsia: els principals centres industrials se situen als nous països industrials (NPI):
Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong y Singapur, als que sʼafegeixen altres països
del Sud Est asiàtic (Filipines, Tailàndia Malàisia). Son zones molt competitives
amb abundància de mano de obra barata.
Àfrica: hi ha petits centres industrials al Nord del continent i a Sudàfrica.