3. IDENTIFICACIÓ
LEGENDA
TIPUS DE
MAPA
FONT
El mapa tracta sobre la gran concentració de nuclis urbans que podem
observar en el territori català.
Escala:
Llegenda:
Quantitatiu de símbols puntuals
quantitatius.
BARCANOVA.
Pagina 195
4. Descripció.
Es concentra al litoral i al llarg d’eixos fluvials
(Llobregat, Cardener, Ebre, Segre, Besós,
Ter).
És més densa en la costa central i menys a
mesura que ens acostem als Pirineus i
l’interior.
La xarxa urbana catalana està encapçalada
per Barcelona, que també es la ciutat més
important de l’anomenat Arc Mediterrani.
El S. XX, amb el desenvolupament dels
serveis (terciari) encara es fa més important
aquesta tendència.
Estructura jerarquitzada.
1- REGIÓ METROPOLITANA DE
BARCELONA.
2 – CIUTATS D’INFLUÈNCIA
SUPRACOMARCAL.
AREA METROPOLITANA
CENTR
E
SUPRA
COMAR
CAL
CENTR
E
COMAR
CAL
POBLE
5. Representació i relació amb altres espais geogràfics.
Urbanització.
La densitat de població.
Concentració de la població.
Causes dels fets.
Industrialitzac
ió.
Sector
terciari.
Àrea
Metropolitan
a de
Barcelona.
Camp a la
ciutat
Xarxa
urbana
catalana
BEN
INTEGR
ADA
6. • La població de Catalunya no es distribueix per igual.
• Moltes zones no tenen gairebé habitants, estan desertes.
Pirineus i l’interior
• Estan més poblades les zones de clima temperat i humit.
Litoral i eixos flovials
7. FACTORS DE LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA
POBLACIÓ
Factors físics Factors humans
El clima, la vegetació,
el sòl, el relleu i
l’altitud.
Les migracions de camps
a ciutat, les activitats
humanes, la
industrialització, àrea
metropolitana.
8. • Els recursos naturals de les zones més habitades (el litoral) disminueixen.
• La població de l’àrea metropolitana de Barcelona cada vegada augmentarà
més.
Gran desigualtat de la població, manca d’habitatges i de treball a la ciutat.
Migració de joves cap a altres ciutats i països per estudiar i trobar
treball.
• El sector primari disminueix (fins el punt que desapareixerà) i gran
augment en el sector secundari i terciari.
