SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 23
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
CATALANA PER VEGUERIES

Xavier Garcia.
Anna Martínez.
Natalia Mas
2n Batx – B
Toni Guirao
IDENTIFICACIÓ DEL MAPA
TEMA
Aquest mapa tracta del creixement de la població a la regió
metropolitana de Barcelona i el despoblament a la zona
pirinenca i prepirinenca

CRONOLOGIA
Segle XX

ESPAI GEOGRÀFIC
Catalunya
TIPUS DEL MAPA
QUANTITATIU

• Perquè expressa diferències de valors
numèrics i jerarquies entre els elements

ANAMÒRFIC

• Perquè relaciona el valor d’un element
amb la superfície que ocupa en el mapa
• Expressen desigualtats entre els territoris
gràficament

DE
SUPERFÍCIE

• Mostra la gran concentració de la població
a través de la regió metropolitana de
Barcelona
ELEMENTS DEL MAPA
LLEGENDA

ESCALA
L’escala no apareix
representada ja
que es tracta d’un
mapa anamòrfic

FONT

Barcanova

La llegenda no
apareix
representada però
distingeix les
diferents vegueries
per colors
Barcelona
Girona

Lleida
Tarragona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran

Terres de l’Ebre
ANÀLISI
QUÈ SÓN LES VEGUERIES?
• Una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un
veguer. Un veguer era autoritat delegada de la Corona o
d’una baronia en una demarcació del Principat de
Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial
i administrativa.
• A Catalunya, a partir del segle XII el territori va ser dividit en
vegueries.
• Aquesta forma de divisió territorial va ser una fórmula
emprada pel monarca per tal d’enfortir el seu poder
territorial.
LES VEGUERIES ACTUALMENT
Són les divisions territorials adoptades per la Generalitat de
Catalunya per a l’organització territorial dels seus serveis
EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN GEOGRÀFIC

BARCELONA
SUPERFÍCIE: 3.262,5 km2
HABITANTS: 4.802.452
TERRITORI: 10,2%
DENSITAT: 1472 hab/km2
TARRAGONA
SUPERFÍCIE: 2.997 km2
HABITANTS: 508.796
TERRITORI: 9,4%
DENSITAT: 169,8 hab/km2
GIRONA
SUPERFÍCIE: 5.701 km2
HABITANTS: 632.732
TERRITORI: 17,9%
DENSITAT: 111 hab/km2
CATALUNYA CTRAL
SUPERFÍCIE: 5.594 km2
HABITANTS: 465.687
TERRITORI: 17,5%
DENSITAT: 83,2 hab/km2
LLEIDA
SUPERFÍCIE: 5.543 km2
HABITANTS: 329.073
TERRITORI: 17,4%
DENSITAT: 59,4 hab/km2
TERRES DE L’EBRE
SUPERFÍCIE: 3.329 km2
HABITANTS: 172.521
TERRITORI: 10,4%
DENSITAT: 51,8 hab/km2
ALT PIRINEU I ARAN
SUPERFÍCIE: 5.691 km2
HABITANTS: 69.459
TERRITORI: 17,8%
DENSITAT: 12,2 hab/km2
CAUSES
ECONÒMIQUES
•
•

•

La industrialització i el desenvolupament econòmic de les ciutats
va comportar la migració de grans masses de gent que van
originar un despoblament rural.
L’ocupació massiva del sector secundari i terciari i la disminució
de les activitats agrícoles i ramaderes.
Avanços en tecnologia, infraestructures i un ampli ventall
d’oportunitats laborals a les ciutats.
CLIMA I RELLEU
•

•

. Les zones extremadament abruptes com les pirinenques
dificulten la supervivència, les relacions comercials i personals.
A més, en aquestes trobem molts menys recursos i molta menys
biodiversitat que en zones de menys altitud.
Les temperatures molt altes o molt baixes afecten al nostre
benestar i són motiu de migracions amb l’objectiu d’unes
condicions de vida òptimes
CONSEQÜÈNCIES
Superpoblació a
les ciutats

Despoblació
de les zones
rurals

Contaminació
SUPERPOBLACIÓ A LES CIUTATS
 L’augment accelerat de la població va originar major
demanda de ciutats i l’expansió dels assentaments humans.
A causa de la superpoblació van desaparèixer milers
d’hectàrees de bosc, propiciant la destrucció dels hàbitats
naturals de moltes espècies.
 La sobrepoblació causa la sobreexplotació dels recursos
naturals, la deficiència de serveis, l’augment de desocupació, la
pobresa i la contaminació ambiental.
CONTAMINACIÓ
 Al segle XX es va iniciar un sorprenent avanç científic i
tecnològic (a causa de la industrialització) que va consolidar en
els països desenvolupats una creixent tendència a l’augment de
la població, l' urbanisme i la producció en gran escala, fet que va
propiciar l’aparició de la contaminació ambiental entre d’altres.
DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS
 Des dels anys trenta del segle XX es va manifestar un moviment
migratori des del camp cap a la ciutat a causa de la falta de
possibilitats d’ocupació en el sector primari. Aquests fluxos
migratoris van ser reforçats per la revolució industrial generada
des de les ciutats. Durant els anys seixanta aquests fluxos es van
intensificar.
CONCLUSIONS
VALORACIÓ
Aquest mapa demogràfic mostra d’una manera molt visual la
realitat de la població catalana al segle XX.
Cal destacar que el despoblament considerable de la zona
pirinenca i prepirinenca i també el gran creiexement de població
a la vegueria de Barcelona són conseqüència d’una sèrie de
factors com són els econòmics i els socials.
PERSPECTIVES DE FUTUR
Creiem que aquest mapa experimentarà canvis notables ja
que una gran part de la població que viu en les vegueries
més poblades com Barcelona migrarà cap al camp a causa
de la greu crisi econòmica i social en la que es trobem
actualment.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a 2 vegueries xavier, anna natàlia

Transformacions economiques i socials
Transformacions economiques i socials Transformacions economiques i socials
Transformacions economiques i socials
Ariadna Cintas
 
Imatges de les 10 qüestions
Imatges de les 10 qüestionsImatges de les 10 qüestions
Imatges de les 10 qüestions
14ur47
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
ahidalg_04
 
3 envelliment població cdatalana ferran roger
3 envelliment població cdatalana ferran roger3 envelliment població cdatalana ferran roger
3 envelliment població cdatalana ferran roger
Toni Guirao
 
Microsoft power point rind 2013 copy
Microsoft power point   rind 2013 copyMicrosoft power point   rind 2013 copy
Microsoft power point rind 2013 copy
Vicent Puig i Gascó
 
Unitat 12 2013-14 - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
Unitat 12   2013-14  - el fenomen urbà a espanya i a catalunyaUnitat 12   2013-14  - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
Unitat 12 2013-14 - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
jordimanero
 
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)
ahidalg_04
 
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
Toni Guirao
 

Semelhante a 2 vegueries xavier, anna natàlia (20)

Transformacions economiques i socials
Transformacions economiques i socials Transformacions economiques i socials
Transformacions economiques i socials
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
 
Imatges de les 10 qüestions
Imatges de les 10 qüestionsImatges de les 10 qüestions
Imatges de les 10 qüestions
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
 
3 envelliment població cdatalana ferran roger
3 envelliment població cdatalana ferran roger3 envelliment població cdatalana ferran roger
3 envelliment població cdatalana ferran roger
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanya
 
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
 
Microsoft power point rind 2013 copy
Microsoft power point   rind 2013 copyMicrosoft power point   rind 2013 copy
Microsoft power point rind 2013 copy
 
Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell
Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de CalafellMemoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell
Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell
 
Unitat 12 2013-14 - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
Unitat 12   2013-14  - el fenomen urbà a espanya i a catalunyaUnitat 12   2013-14  - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
Unitat 12 2013-14 - el fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
Geografia humana espanya
Geografia humana espanyaGeografia humana espanya
Geografia humana espanya
 
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisLa Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
 
Sitges mapa del futur 07 2011
Sitges mapa del futur 07 2011Sitges mapa del futur 07 2011
Sitges mapa del futur 07 2011
 
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
4 els sistemes urbans d'espanyaac monique i neus
 
Transformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xxTransformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xx
 
CGD2019 - Sessió: "Sistemes d'informació Geogràfica: exemples de l'AMB i l'Aj...
CGD2019 - Sessió: "Sistemes d'informació Geogràfica: exemples de l'AMB i l'Aj...CGD2019 - Sessió: "Sistemes d'informació Geogràfica: exemples de l'AMB i l'Aj...
CGD2019 - Sessió: "Sistemes d'informació Geogràfica: exemples de l'AMB i l'Aj...
 

Mais de Toni Guirao

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvana
Toni Guirao
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
Toni Guirao
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
Toni Guirao
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general franco
Toni Guirao
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
Toni Guirao
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol
Toni Guirao
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
Toni Guirao
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica
Toni Guirao
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba
Toni Guirao
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
Toni Guirao
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
Toni Guirao
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
Toni Guirao
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta
Toni Guirao
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
Toni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
Toni Guirao
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
Toni Guirao
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i marta
Toni Guirao
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
Toni Guirao
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brenda
Toni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
Toni Guirao
 

Mais de Toni Guirao (20)

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvana
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general franco
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i marta
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brenda
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 

2 vegueries xavier, anna natàlia

  • 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA PER VEGUERIES Xavier Garcia. Anna Martínez. Natalia Mas 2n Batx – B Toni Guirao
  • 2.
  • 3. IDENTIFICACIÓ DEL MAPA TEMA Aquest mapa tracta del creixement de la població a la regió metropolitana de Barcelona i el despoblament a la zona pirinenca i prepirinenca CRONOLOGIA Segle XX ESPAI GEOGRÀFIC Catalunya
  • 4. TIPUS DEL MAPA QUANTITATIU • Perquè expressa diferències de valors numèrics i jerarquies entre els elements ANAMÒRFIC • Perquè relaciona el valor d’un element amb la superfície que ocupa en el mapa • Expressen desigualtats entre els territoris gràficament DE SUPERFÍCIE • Mostra la gran concentració de la població a través de la regió metropolitana de Barcelona
  • 5. ELEMENTS DEL MAPA LLEGENDA ESCALA L’escala no apareix representada ja que es tracta d’un mapa anamòrfic FONT Barcanova La llegenda no apareix representada però distingeix les diferents vegueries per colors
  • 7. ANÀLISI QUÈ SÓN LES VEGUERIES? • Una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer. Un veguer era autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. • A Catalunya, a partir del segle XII el territori va ser dividit en vegueries. • Aquesta forma de divisió territorial va ser una fórmula emprada pel monarca per tal d’enfortir el seu poder territorial.
  • 8. LES VEGUERIES ACTUALMENT Són les divisions territorials adoptades per la Generalitat de Catalunya per a l’organització territorial dels seus serveis
  • 9. EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN GEOGRÀFIC BARCELONA SUPERFÍCIE: 3.262,5 km2 HABITANTS: 4.802.452 TERRITORI: 10,2% DENSITAT: 1472 hab/km2
  • 10. TARRAGONA SUPERFÍCIE: 2.997 km2 HABITANTS: 508.796 TERRITORI: 9,4% DENSITAT: 169,8 hab/km2
  • 11. GIRONA SUPERFÍCIE: 5.701 km2 HABITANTS: 632.732 TERRITORI: 17,9% DENSITAT: 111 hab/km2
  • 12. CATALUNYA CTRAL SUPERFÍCIE: 5.594 km2 HABITANTS: 465.687 TERRITORI: 17,5% DENSITAT: 83,2 hab/km2
  • 13. LLEIDA SUPERFÍCIE: 5.543 km2 HABITANTS: 329.073 TERRITORI: 17,4% DENSITAT: 59,4 hab/km2
  • 14. TERRES DE L’EBRE SUPERFÍCIE: 3.329 km2 HABITANTS: 172.521 TERRITORI: 10,4% DENSITAT: 51,8 hab/km2
  • 15. ALT PIRINEU I ARAN SUPERFÍCIE: 5.691 km2 HABITANTS: 69.459 TERRITORI: 17,8% DENSITAT: 12,2 hab/km2
  • 16. CAUSES ECONÒMIQUES • • • La industrialització i el desenvolupament econòmic de les ciutats va comportar la migració de grans masses de gent que van originar un despoblament rural. L’ocupació massiva del sector secundari i terciari i la disminució de les activitats agrícoles i ramaderes. Avanços en tecnologia, infraestructures i un ampli ventall d’oportunitats laborals a les ciutats.
  • 17. CLIMA I RELLEU • • . Les zones extremadament abruptes com les pirinenques dificulten la supervivència, les relacions comercials i personals. A més, en aquestes trobem molts menys recursos i molta menys biodiversitat que en zones de menys altitud. Les temperatures molt altes o molt baixes afecten al nostre benestar i són motiu de migracions amb l’objectiu d’unes condicions de vida òptimes
  • 19. SUPERPOBLACIÓ A LES CIUTATS  L’augment accelerat de la població va originar major demanda de ciutats i l’expansió dels assentaments humans. A causa de la superpoblació van desaparèixer milers d’hectàrees de bosc, propiciant la destrucció dels hàbitats naturals de moltes espècies.  La sobrepoblació causa la sobreexplotació dels recursos naturals, la deficiència de serveis, l’augment de desocupació, la pobresa i la contaminació ambiental.
  • 20. CONTAMINACIÓ  Al segle XX es va iniciar un sorprenent avanç científic i tecnològic (a causa de la industrialització) que va consolidar en els països desenvolupats una creixent tendència a l’augment de la població, l' urbanisme i la producció en gran escala, fet que va propiciar l’aparició de la contaminació ambiental entre d’altres.
  • 21. DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS  Des dels anys trenta del segle XX es va manifestar un moviment migratori des del camp cap a la ciutat a causa de la falta de possibilitats d’ocupació en el sector primari. Aquests fluxos migratoris van ser reforçats per la revolució industrial generada des de les ciutats. Durant els anys seixanta aquests fluxos es van intensificar.
  • 22. CONCLUSIONS VALORACIÓ Aquest mapa demogràfic mostra d’una manera molt visual la realitat de la població catalana al segle XX. Cal destacar que el despoblament considerable de la zona pirinenca i prepirinenca i també el gran creiexement de població a la vegueria de Barcelona són conseqüència d’una sèrie de factors com són els econòmics i els socials.
  • 23. PERSPECTIVES DE FUTUR Creiem que aquest mapa experimentarà canvis notables ja que una gran part de la població que viu en les vegueries més poblades com Barcelona migrarà cap al camp a causa de la greu crisi econòmica i social en la que es trobem actualment.