3. 
El mapa mostra les unitats de paisatge
de la regió de Catalunya i reflecteix la
diversitat de paisatges que existeixen.

4. ESCALA:
La escala és 5cm =
50km, és a dir, 5
cm del mapa són
50 km de la
realitat


5. Llegenda:
El nostre mapa no té llegenda ja que no és
necessàri cap tipus d’explicació ni
d’identificació dels colors representats al
mapa.


6. És un mapa temàtic qualitatiu ja que no
hi ha cap valor numèric ordenat
jeràrquicament.
 És
un
mapa
de
superfície
o
corocromàtic ja que els diferents
elements (en aquest cas el tipus de
paisatge) estan pintats de diferents
colors.


8. 
Barcanova

9. 
En aquest mapa veiem
representats
els
diferents
tipus
de
paisatge i el lloc on es
troben.

Per
distingir
uns
paisatges d’altres, es fa
servir
el
concepte
d’unitat de paisatge.

10. 
A Catalunya hi ha reconegudes 135
unitats de paisatge, cadascuna de les
quals mostra una fisonomia diversa, uns
components
fics,
stiques
particulars i valors propis.

11. 
Amb paisatge ens referim a la
naturalesa domesticada o en estat
salvatge, on ha intervengut la mà de
l'home o no.

12. Un paisatge es defineix per les seves
formes, naturals o antròpiques.
 Tot paisatge està compost per elements
que s'articulen entre si. Aquests elements
són bàsicament de tres tipus: abiòtics,
biòtics i antròpics.
 ABIÒTICS: designa a alló que no és
biòtic, és a dir, que no forma part o no
es producte dels éssers vius.


13. BIÒTIC: el contrari d’aibiòtic, és a dir, els
éssers vius i productes dels mateixos.
 ANTRÒPIC: relatiu als homes i a la seva
acció. (ex:ciutats, pobles…)


14. Al mapa veiem Catalunya dividida pels
diferents paisatges.
 Aquesta divisió respecta alguns límits de
població o comarcal però,
generalment, no tenen res a veure.


16. 
Amb 135 paisatges, el mapa mostra
la gran diversitat i riquesa de paisatges
de Catalunya, de les més elevades del
continent europeu.

Cada paisatge és diferent dels altres,
però no necessàriament millor o pitjor.

17. La varietat de paisatges denota riquesa
de vida,etc.
 Aquests paisatges s’han de cuidar per a
que es puguin mantenir, sino especies i
ecosistemes sencers poden
desaparèixer.


18. Aquest mapa ens mostra que encara hi
ha bastant diversitat de paisatges.
 L’empobriment
de
la
diversitat
stica, s’anomena banalitzacio
del paisatge.
 Per intentar evitar aquesta banalizació,
s’està intentant concienciar a la gent
així com protegir, conservar i gestionar
aquests paisatges per a un futur millor.


19. 1. Han d’estar ben conservats,
gestionats I ordenats.
2. Heterogenis i rics
3. Endreçats i harmònic
4. Dels quals poder gaudir
sense posar enperill el
patrimon
Caracteristiques per un
paisatge de qualitat
(ric i ben conservat)
5. Singulars, que s’allunyin de
la banalització
7. Que transmetin tranquil·litat,
lliure d’elements disonants
6. Respectuosos amb el llegat
del passat per a que es
conservin pel futur
8. S’ha de trobar l’harmonia
entre els paisatges urbans i els
rurals i naturals

20. 



Des de l’edat mitjana, el Paisatge de Catalunya s’ha
caracteritzat per una fesomia agroforestal.
Aquest tipus de paisatge presenta l’aspecte d’un mosaic
integrat perpeces de mides diverses.
En el paisatge agroforestal caracteristic de moltes
comarques de Catalunya els conrreus constitueixen la
matriu sobre la qual s’aprecien diverses tasques.
A les darreres dècades, l’abandonament dels conrreus de
les àrees menys productives ha comportat l’extensióde les
àrees forestals.

21. 

Les
dels
pides i grans transformacions
stiques
ltims temps, han posat en perill la diversitat
stica de Catalunya.
També l’accio humana es poc respectuosa amb el
medi natural i els valors originals del paisatge per
això es produeix una forta degradacio o
deteriorament dels valors
stics.

22. 
Si es segueixen els obejectius de qualitat
paisagística podriem arribar a tenir millor
paisatges i més cuidats, mentre que, si no,
els seguim podriem destruir diferents tipus
de paisatges i amb això perjudicaríem part
de la fauna i flora, és a dir, a moltíssims
ecosistemes.