2. Presentació delsPresentació dels
personatgespersonatges
DafneDafne
Era la nimfa dels arbres,Era la nimfa dels arbres,
filla del riu Peneufilla del riu Peneu
Apol·loApol·lo
Era el déu del sol,Era el déu del sol,
de la música i de la poesiade la música i de la poesia

3. Presentació delsPresentació dels
personatgespersonatges
CupidoCupido
Era déu de l'amor, ésEra déu de l'amor, és
quiqui
s'encarrega d'enamorars'encarrega d'enamorar
les parelles.les parelles.
PeneuPeneu
Era el pare de Dafne. EraEra el pare de Dafne. Era
un riu, però també era déuun riu, però també era déu
de les aigüesde les aigües

4. Apol·lo i Cupido eren al bosc barallant-se
per veure qui utilitzava millor l'arc.
Apol·lo deia;
- El meu arc pot desfer-se de bèsties.
Aleshores Cupido li va dir;
- El teu arc podrà desfer-se de bèsties però el meu arc es venjarà de tu.

5. Així que Cupido tenia dues fletxes; unaAixí que Cupido tenia dues fletxes; una
era de l'amor i l'altra fletxa que teniaera de l'amor i l'altra fletxa que tenia
era del desamor, això volia dir que aera del desamor, això volia dir que a
qui li tirés la fletxa de l'amorqui li tirés la fletxa de l'amor
s'enamoraria i a qui li tirés l'altra fletxas'enamoraria i a qui li tirés l'altra fletxa
ignoraria l'amor.ignoraria l'amor.
Cupido ja sabia a qui havia de llençarCupido ja sabia a qui havia de llençar
cada fletxa.cada fletxa.

6. Apol·lo va rebre la fletxa de l'amor i a Dafne li va tocarApol·lo va rebre la fletxa de l'amor i a Dafne li va tocar
la fletxa del desamor.la fletxa del desamor.
Això volia dir que Apol·lo s'enamoraria de DafneAixò volia dir que Apol·lo s'enamoraria de Dafne
però Dafne no faria cas a Apol·lo.però Dafne no faria cas a Apol·lo.
Així que Dafne va ser el primerAixí que Dafne va ser el primer
amor d'Apol·lo encara que Cupidoamor d'Apol·lo encara que Cupido
hagi estat el culpable.hagi estat el culpable.

7. Apol·lo es passava el dia com un boig
darrere d'ella
mentre que ella el rebutjava. Es passava el
dia pensant com seria pentinar els
maravellosos cabells de la
seva estimada...
...com seria fer un petó a aquells llavis
que el tornen tan boig i les parts del cos que
no se li veien se les imaginava millor del
que ell podia veure.

8. Apol·lo es pensava que Dafne no li feia cas perquèApol·lo es pensava que Dafne no li feia cas perquè
creia que era un habitant de la muntanya que no teniacreia que era un habitant de la muntanya que no tenia
cap importància,cap importància,
per això li va dir de qui era fill i d'on veniaper això li va dir de qui era fill i d'on venia..

9. Dafne, cansada que Apol·lo li fes la vida
impossible
va anar a demanar ajuda al seu pare, el riu
Peneu.
Dafne li va demanar que la canvies, perquè
tal com era
era massa maca per als altres. Just després
d'haver demanat ajuda al seu pare Peneu,
Dafne es va notar immòbil.

10. El seu cos es va anar envoltantEl seu cos es va anar envoltant
d'una molt fina escorça, els seusd'una molt fina escorça, els seus
cabells creixien i es transformavencabells creixien i es transformaven
en fulles d'arbres, els seus braçosen fulles d'arbres, els seus braços
també es convertien en branques.també es convertien en branques.
Al final els seus peus es vanAl final els seus peus es van
quedar clavats a terra i perquedar clavats a terra i per
acabar li va sortir una copaacabar li va sortir una copa
d'arbre.d'arbre.
Va ser transformada en llorerVa ser transformada en llorer..

11. Apol·lo, encara que Dafne fos un arbreApol·lo, encara que Dafne fos un arbre
(llorer) l'estimava, i encara més.(llorer) l'estimava, i encara més.
Posà la mà sobre el tronc i va notar com elPosà la mà sobre el tronc i va notar com el
seu cor encara bategava. El va abraçar i vaseu cor encara bategava. El va abraçar i va
començar a fer-li petons. Llavors Apol·lo vacomençar a fer-li petons. Llavors Apol·lo va
dir:dir:
- Ja que no pots ser la meva dona, seràs la- Ja que no pots ser la meva dona, seràs la
corona del victoriosos.corona del victoriosos.
I a l'arbre, tot i que no podia parlar, no liI a l'arbre, tot i que no podia parlar, no li
quedava més remei que moure la copa comquedava més remei que moure la copa com
si fos el cap de Dafne.si fos el cap de Dafne.

12. Què és la mitologia?
La mitologia grega és un
conjunt de llegendes que
provenen de la religió d'aquesta
antiga civilització de la
Mediterrània oriental. Els
grecs, coneixien aquestes
històries, les quals formaven
part del seu patrimoni cultural.
En la mitologia grega
apareixen molts déus, herois o semidéus i monstres que
passen infinitat d'aventures de tota mena.
S'ha de tenir en compte que entre
les divinitats gregues hi ha
diferents categoríes. Zeus és el
déu suprem , els dotze déus
olímpics presidits per Zeus, les
vuit divinitats selectes, les
divinitats siderals i de la natura, i
el gran nombre de divinitats
simbòliques; així com les
divinitats primordials .
Llavors podem dir que hi ha un “arbre diví” dels déus
grecs, amb déus més poderosos que altres i divinitats
menors que representen la natura i la humanitat en general.
Els mites grecs expliquen els orígens del món. Era la
manera com la gent aprenia la naturalesa i la vida en sí.

13. Ovidi i lesOvidi i les MetamorfosisMetamorfosis
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona el 20 de març de l'any 43a.C. La seva família
el va enviar a Roma per estudiar. Aviat Ovidi es convertí en un poeta d'èxit, però
l'emperador August el va desterrar a a Tomis l'any 8d.C. Les causes d'aquest
desterrament mai no han estat clares. Les Metamorfòsis és el poema més important
d'Ovidi. L'acabà l'any 7d.C. És una obra mestra de la narrativa universal. Són un
conjunt de quinze llibres amb dues-centes cinquanta llegendes mitològiques.
L'argument comença amb l'ordenació del caos inicial, la creació de l'univers i l'aparició
dels déus i homes... A partir d'aquí se succeeixen unes històries mitològiques i de
metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i mortals que es transformen en
animals, vegetals i minerals Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia
grega, perviuen encara en el nom dels animals, de plantes, de minerals, d'estels, de
mars, d'illes, de sentiments, de complexos, etc. Els mites ovidians ens expliquen el
perquè de les coses. En els mites trobem el primer canvi de sexe, la igualtat d'homes i
dones pel que fa el naixement, l'explicació dels amors impossibles, la prova de paternitat,
el segrest, l'enveja... Ovidi volia ser immortal, i ho h aconseguit.

14. CuriositatsCuriositats
Apol·lo
Apol·lo és déu del sol i de la bellesa, dels
oracles, de la música i la poesia. És un noi jove
i molt bell. Apol·lo guia el
carro del Sol, que travessa el cel cada dia per
quatre cavalls.
El pots reconèixer
fàcilment perquè sempre
porta una lira, una corona
de llorer al cap, o un arc
amb fletxes. Els seus pares
són Júpiter i Latona i té
una germana bessona,
Diana.
Com que Dafne es
converteix en llorer i no
pot ser l'esposa d'Apol·lo,
és coronat amb el llorer.

15. Dafne:
Dafne és una nimfa estimada per Apo·lo. És
filla del déu
pluvial Peneu, que és un riu; i de Creusa, una
nimfa de lesaigües. És una noia jove que habita
als boscos. Dafne fugia
d'Apo·lo perquè Cupido li va llençar una fletxa
amb la punta
de bronze, i així refusar
l'amor del jove déu. I
d'aquest mite surt l'origen
del llorer.
A partir d'aquesta
història, a Grècia s'ha fet
servir la corona de llorer
com a símbol de la
victòria. Actualment,
aquesta corona encara es
fa servir, per exemple, per
coronar a alguns
guanyadors de les
olimpíades.

16. Cupido:
Cupido és un noiet alat
que porta amb ell un
arc i fletxes. Va
llençant fletxes als
déus i als homes per
provocar en ells
l'amor. És fill de Venus
i Mart. Cupido és el déu de l'amor. És un
noi entremaliat i té dos
tipus de fletxes:
Unes són d'or, que
provoquen l'amor, i les
altres són de bronze,
que refusen l'amor. La
seva presència fa que el tema de la història
sigui de
naturalesa amorosa.
En l'acte de disparar les fletxes, Cupido
sobrevola lleuger
per sobre els amants. A vegades el podem
trobar amb una
bena als ulls.

17. Diferents representacionsDiferents representacions
del mitedel mite
Gianlorenzo Bernini
1624
Chasseriau Tehodore
1845
Cornelio del Vos
1625

18. Antonio del Pollaiolo
1470-1480
A.Mingote
1994
Giovanni B. Tiépolo s.XVII

19. El llorerEl llorer
El llorer és l'arbre en que
es converteix Dafne.
És un arbre que pot
arribar a ser molt alt, i
sempre té les fulles
verdes.
Les seves fulles també
es fan servir per a cuinar.
Laurus nobilis és el nom
llatí, Laurus vol dir
llorer i nobilis significa
notable, cèlebre.
El llorer és el símbol del
triomf i l'endevinació
en les cultures
mediterrànies.

20. Altres imatgesAltres imatges
Representa Dafne i Apol·lo.
Està feta amb llàpis i aquarel·les.