2. El reticle endoplasmàtic
És un conjunt de cavitats
aplanades, unides i limitades per una
membrana.
Comencen formant l’embolcall extern
del nucli i s’extenen per bona part del
citoplasma
2
3. El reticle endoplasmàtic
Xarxa de membranes
interconnectades que formen
cisternes, tubs aplanats i sàculs
comunicats entre si. Constitueix un
únic compartiment amb un espai
intern que es diu LUMEN.
3
4. FUNCIONS DEL RE:
. Síntesi de proteïnes de
membranes + inici de Glicosilació
de proteïnes.
FUNCIONS DEL REL:
. Intervé en la
síntesi, emmagatzemant i transport
de lípids.
. Conté enzims per destoxificar
cèl·lules .
. Participa en la contracció dels
músculs estriats. Reticle endoplasmàtic Microfotografia del
reticle endoplasmàtic
rugós presa amb el microscopi electrònic.
61.500 augments
Membranes: Color violeta
Ribosomes: Color verd
5. El reticle endoplasmàtic
Hi ha dos tipus:
a) Reticle endoplasmàtic rugós: Es caracteritza per posseir a la part
exterior ribosomes ancorats per una proteïna perforada anomenada
riboforina. Això permet:
* fabricar proteïnes en els ribosomes
* emmagatzemar-los en el seu interior
5
6. El reticle endoplasmàtic
Funcions cel·lulars
b) Reticle endoplasmàtic
llis: sol ser una continuació
del rugós i no presenta
ribosomes. S’encarrega de
tot el que té referència amb
els lípids:
* síntesis de lípids
* magatzem de lípids
* transport de lípids
* transformació i eliminació
de substàncies tòxiques
* conducció de l’impuls
nerviós En començar la divisió cel·lular aquest es
desplaça cap la perifèria fent desaparèixer
l’embolcall nuclear.
6
7. L’aparell de Golgi
Són un conjunt de cavitats limitades per membranes. Solen tenir una
forma regular. N’hi ha de dos tipus:
a) sàculs: cavitats aplanades apilades en forma de disc còncau amb
extrems dilatats. En nombre de 4 a 8 anomenats dictiosomes.
7
8. L’aparell de Golgi
b) Vesícules de secreció: les vesícules que arriben a la cara CIS (més
interna) són anomenades vesícules de transició. Entre els sàculs també
hi ha vesícules de comunicació i de la cara TRANS (més externa) hi
surten les vesícules amb el material processat anomenades vesícules de
secreció o lisosomes.
8
9. L’aparell de Golgi
La seves funcions estan fonamentalment
relacionades amb glúcids:
* Organitzador de la circulació molecular de la
cèl·lula:
•Maduració, acumulació, transport i secreció de
proteïnes procedents del RE.
•Glicosilació de lípids i proteïnes.
•Síntesi de polisacàrids.
•Proteoglicans (mucolpolisacàrids) de la
matriu extracel·lular.
•Glúcuds de la paret cel·lular vegetal.
•Secreció de molècules complexes a l’exterior
•Formació de lisosomes, peroxisomes, vacuoles
•Renovació de la membrana exterior
9
11. Els lisosomes
Són orgànuls de forma variable
recoberts per una membrana que
contenen en el seu interior enzims
per realitzar la digestió cel·lular
(hidrolases).
Per defensar la membrana dels
propis enzims a la seva cara
interior hi ha una sèrie
d’oligosacàrids.
Poden:
a) unir-se a vesícules endocítiques
(digestió intracel·lular)
b) alliberar al seu contingut en
l’interior del citoplasma (mort
cel·lular per autolisi o apoptosi)
c) alliberar al seu contingut a
l’exterior (digestió extracel·lular)
11
12. Els lisosomes
Segons l’origen hi ha dos tipus:
Lisosomes primaris: una vegada acabats de formar i que encara
no han entrat en cap procés.
Lisosomes secundaris: quan s’han unit a una
vesícula, normalment es converteixen en vesícules d’excreció.
12
14. Els vacúols
Són acumulacions líquides
separades per una membrana
anomenada tonoplast.
Solen ocupar la major part del
volum de la cèl·lula vegetal on es
troben.
Normalment el seu contingut és
aigua però també poden contenir
altres substàncies:
* substàncies aromàtiques
(olis, resines, aromes)
* cristalls de calci
14
15. Són com lisosomes però que els enzims
Els peroxisomes són oxidatius: FETGE I RONYÓ
a) Peroxidases: que degraden
substàncies tòxiques o àcids grassos i
eliminar l’excés d’oxigen a la cèl·lula.
R-H2 + O2 R + H2O2
b) Catalases: eliminen l’aigua
oxigenada
H2O2 + S-H2 2H2O + S
Els glioxisomes són peroxisomes
específics i únics de cèl·lules vegetals que
serveixen per fabricar glúcids a partir
d’àcids grassos, procés essencial per les
cèl·lules embrionàries de la llavor, doncs
No es forma ATP, es aquestes únicament poden utilitzar
dissipa en calor. metabòlicament la glucosa. 15
16. Els mitocondris
Són els orgànuls que realitzen les funcions oxidatives en la
respiració cel·lular, és a dir, són els productors d’ATP. Es localitzen en totes
les cèl·lules eucariotes.
Poden tenir forma esfèrica o allargada de 4-7 m d’amplada. N’hi
ha una mitja de 2.500 per cèl·lula, depenen de les necessitats energètiques
de la cèl·lula.
16
17. Els mitocondris
Estan formades per una doble membrana:
1. membrana externa llisa amb baixa quantitat de proteïnes i sense
colesterol
2. un espai intermembranós
3. membrana interna molt rica en proteïnes de diferents tipus
(citocroms, partícules elementals, etc.) i replegada de forma
perpendicular formant crestes mitocondrials. El nombre de crestes
depèn de l’activitat cel·lular.
17
18. Els mitocondris
En el seu interior hi ha un espai anomenat matriu mitocondrial on es
troben:
* Ribosomes: per la síntesis de les seves pròpies proteïnes
* ADN: forma un sol cromosoma circular
* Nombrosos enzims
18
20. En el mitocondris hi ha reaccions :
- d’oxidació de la matèria orgànica (glúcids i lípids):
C6H12O6 + 6O2 --------- 6CO2 + 6H2O + 38ATP
21. Els plasts
Són orgànuls
citoplasmàtics propis de
les cèl·lules vegetals.
Tenen unes
característiques comunes:
* totes tenen doble
membrana
* totes tenen material
genètic propi: ADN únic i
circular
* totes tenen ribosomes
70S per fabricar les seves
proteïnes
* totes tenen entre 2-10
m
21
22. Els plasts
Hi ha tres tipus:
a) Leucoplasts: incolors, solen contenir midó. Poden madurar en alguns
llocs a altres plasts.
b) Cromoplasts: contenen pigments no fotosintètics (pètals i fruits)
c) Cloroplasts: contenen pigments fotosintètics (clorofil·la), es troben
en fulles i tiges.
22
23. Els plasts
Els cloroplasts són exclusius d’algues i vegetals superiors.
Tenen forma ovalada i molt abundants en les cèl·lules fotosintètiques
vegetals.
La membrana interna ha patit unes invaginacions
longitudinals, separant la membrana interna i formant un tipus de
membranes paral·leles a l’eix longitudinal de dos formes:
* tilacoides d’estroma: forma de
sacs molt allargats
* tilacoides de grana: en forma de
piles de monedes
23
24. ELS CLOROPLASTS
Estructura:
• 2 membranes
externa: la delimita
interna: amb plecs cap a l'interior
lamel·les.
• corpuscles apilats: grana
on està situada la clorofil·la
• Espai entre els grana: estroma
•Inmersos hi ha sàculs aplanats
tilacoides.
25. Els cloroplasts
Els pigments units a
proteïnes donen lloc a unes
estructures anomeneades
fotosistemes amb capacitat
de concentrar (absorbir
algunes longituts d’ona de
la llum visible) i excitar
diferents molècules com la
de l’aigua.
25
26. Els plasts
Funcions:
a) Fase lumínica de la fotosíntesis
3ADP + 3Pi 3ATP
Fotolisis de l’aigua
Síntesis d’ATP
2H2O O2
Síntesis de NADH2
2NADP 2NADPH2
b) Fase fosca de la fotosíntesis
18ATP 18ADP + 18Pi
Incorporació de CO2
Síntesi de glucosa
6 CO2 C6H12O6 + 6H2O
26
12 NADHPH2 NADP