k

1. Descripció dels guitarristesDescripció dels guitarristes

2. Jimi Hendrix
● La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi
un escocés. Sa mare sempre va tenir problemes amb la
beguda, de manera que Hendrix va ser criat per son pare
l'afroamericà Al Hendrix. Autodidacta, va aprendre a tocar
blues escoltant Muddy Waters, i la seva carrera musical
començà al costat de prestigiosos artistes de blues com B.B.
King, Ike & Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett, i les
seves principals influències foren T Bone Walker i Johnny
Guitar Watson. El 1966 es traslladà a Anglaterra, on formà el
grup Experience. Allí contactaria i influiria músics com The
Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals. La
seva fama esclatà després de la seva actuació al festival de
Woodstock del 1969. Considerat com un investigador i
renovador del rhythm and blues i alhora un mite sexual, morí
ofegat en el seu propi vòmit després d'una llarga temporada
de problemes amb les drogues. Després de publicar el 1966 i
1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el
seu zenit artístic arribà amb l'edició del disc Axis Bold as Love
(1967), considerat la cimera de la música psicodèlica i que va
immortalitzar el tema Little wing, una de les seues
composicions pròpies més valorada pel seu treball de
guitarra; a més, enregistrà Are you Experienced (1967),
Electric Ladyland (1968) i Band of Gypsys (1970). Va morir el
18 de septembre del 1970 a causa de mesclar alchol i
pastilles per dormir. La seua novia va testificar que sen havia
pres 7 i va morir aufegat pel seu propi vomit. Després de la
seva mort el seu mite es va engrandir i gairebé tots els grans
guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n'han declarat
deixebles o bé han admès la seua influència. L'any 2003, la
revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de
tots els temps

3. Janis joplin
● Janis Joplin (19 de gener de 1943, Port
Arthur (Texas) - 4 d'octubre de 1970
Los Angeles, Califòrnia), fou una
cantant de Rock and Roll i blues, la
seva veu i el seu esperit rebel la
convertiren en una de les artistes més
estimades del moviment contracultural
dels anys 60.
●
● Va ser el símbol femení de la
contracultura dels 60 i la primera dona
a ser considerada una gran estrella del
Rock and Roll. El 1995 va ingressar al
Saló de la Fama del Rock. L'any 2004
la revista Rolling Stone la va situar al
lloc 46 dels 100 millors artistes més
grans de tots els temps. Durant l'any
2008 la mateixa publicació la va
considerar la numero 28 dels millors
100 cantants de tots els temps.

4. Eric Clapton
● Eric Patrick Clapton Shaw (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30
de març de 1945) és un guitarrista, cantant i compositor
de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la
guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster.[1]
És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des
de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del
Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser
membre de The Yardbirs, de Cream i per la seva carrera
en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un
dels artistes més respectats i influents de tots els temps.
[2] A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100
millors guitarristes de tots els temps" de la revista Rolling
Stone[3] i en el lloc número 53 de l'especial "Inmortales:
Los 100 grandes artistas de todos los tiempos".[4]
●
● El seu estil musical ha sofert diversos canvis durant la
seva carrera, però les seves arrels sempre han estat
profundament lligades amb el blues. És reconegut com un
innovador en diverses etapes de la seva carrera,
practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers
i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més
d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en
solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson,
pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la
versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff").
Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva
època amb Derek and the Dominos.

5. BB. King
● Riley B. King, més conegut com
B.B. King o Blues Boy King (16 de
setembre de 1925, Ittabena,
Mississipí), és un famós guitarrista
de blues i compositor. És conegut
per anomenar a les seves guitarres
"Lucille", fins i tot va compondre
una cançó amb aquest títol fent
referència a la manera que la seva
guitarra va canviar la seva vida.
●
● L'any 2003 la revista Rolling Stone
el va considerar el tercer millor
guitarrista de tots el temps

6. Jhonny Cash
● John R. Cash (Kingsland, Arkansas, 26 de febrer del 1932
-- Nashville, Tennessee, 12 de setembre del 2003) fou un
influent cantant i compositor estatunidenc de música
country. Casat per segona vegada amb la també cantant
June Carter.
● Amb una veu ronca, barreja d'estil country, rock i gospel,
amb influències tant diverses com d'Elvis Presley, Bob
Dylan o Jerry Lee Lewis, va assolir gran popularitat a les
dècades dels 60 i 70. Fou autor d'un gran nombre de
cançons (I Walk the Line, Folsom Prison Blues, A Boy
Named Sue, Ring of Fire, etc).
● Va vendre uns 50 milions d'àlbums en la seva carrera de
gairebé 50 anys i és reconegut com un dels músics més
importants en la música nord-americana.
● Quan va morir, l'any 2003, va deixar un ampli llegat de
música enregistrada durant tota la segona meitat del segle
XX. Es convertí en una figura mítica que absorbí molt del
que era bo, dolent, i a vegades contradictori al voltant dels
EUA. Si bé en un principi era un cristià que parlava amb
indignació sobre els camins pecaminosos de la humanitat,
també va ser un drogoaddicte amb mals costums que el
portaren a períodes de malaltia i rehabilitació. Vestit
sempre de negre en senyal de protesta, les seves aparents
contradiccions només subratllaven la seva complexitat.
Expressà indeleblement les seves posicions polítiques i
trobant-se en el cim de la popularitat protestà contra la
pobresa, els prejudicis, i les malaties de la societat fins a
l'edat de 71 anys.

7. John Lee Hooker
● La carrera musical de Hooker va començar el 1948 quan
va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat
en un estil mig parlat que es convertiria en característic.
Rítmicament, la seva música era molt lliure, característica
que ha estat comuna entre els primers músics acústics de
blues del Delta.
● El seu frasejat no estava tan lligat als estàndards de la
majoria dels cantants de blues. Aquest estil informal i
incoherent es va anar diluint amb l'aparició de les bandes
de blues elèctric de Chicago però, fins i tot quan no tocava
sol, Hooker va mantenir el seu propi so. Va mantenir, no
obstant això, una carrera en solitari, sent sempre popular
entre els afeccionats al blues i els fans de la música folk
de principis dels anys 1960, saltant d'aquesta manera a
l'audiència blanca.
● Altre èxit, dels molts en la seva carrera, va arribar en 1989
quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent a
Carlos Santana i la seva banda, Bonnie Raitt, Los Lobos,
entre d' altres, va gravar The Healer, que va guanyar un
Premi Grammy.
● Hooker va gravar més de 100 discos i va viure els últims
anys de la seva vida a San Francisco, on tenia un club
anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus èxits.
● Hooker era cec. ve estar perseguit per la policia per
insultar la casa blanca en una de les seves cançons