Visió general dels estudis sobre habitatge i salut del projecte Sophie. Presentada el 8 de maig a l'Agència de Salut Pública de Barcelona

1. Aproximant-se a l’impacte de les polítiques
d’habitatge en les desigualtats en salut
amb múltiples mètodes
Davide Malmusi, Andrés Peralta, Hugo Vásquez
i equip del projecte SOPHIE sobre habitatge
Divendres de Lesseps. Barcelona, 8 de maig 2015

2. SOPHIE: objectius i estructura
Avaluar l’impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre
les desigualtats en salut, desenvolupant mètodes innovadors

3. Equip de SOPHIE sobre habitatge
Agència de Salut Pública de Barcelona: Carme Borrell,
Ana Novoa, Davide Malmusi, Laia Palència, Lluís
Camprubí, Marc Marí-Dell’Olmo, Andrés Peralta, Hugo
Vásquez, Jordi Amat, Maica Rodríguez-Sanz, Roshanak
Mehdipanah, Julia Ward
Càritas Diocesana de Barcelona: Fernando Díaz,
Carme Trilla, Mercè Darnell, Teresa Bermudez
Universitat Pompeu Fabra: Jordi Bosch

4. Perquè l’habitatge?
Les millores en les condicions d'habitatge han estat considerades
com un factor important rere les millores en salut de la població
Habitatge: la “pota trontollant” de l’Estat de Benestar
Amplis estudis dels efectes en salut de les condicions físiques
d’habitatge, però menys sobre les econòmiques i sobre equitat
Molt escassa la literatura al nostre país, on l’habitatge ha agafat
rellevància com a qüestió social tant abans com després de
l’esclat de la bombolla immobiliària

5. Habitatge a SOPHIE. Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i
salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica
i equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred
en l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-
experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

6. Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i
salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica
i equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred
en l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-
experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

7. Marc conceptual
Ana M Novoa et al. El impacto de la crisis en la relación entre vivienda y salud. Políticas de buenas
prácticas para reducir las desigualdades en salud asociadas con las condiciones de vivienda.
Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014 Jun;28 Suppl 1:44-50.

8. http://www.slideshare.net/sophieproject/cuimp-pe-salutaperalta

9. PUBLIC POLICY
APPROACH
PUBLIC POLICY
APPROACH POLICYPOLICY
BARRIERS IN
ABSENCE OF
POLICIES
BARRIERS IN
ABSENCE OF
POLICIES
ACCEPTANCE AND
AVAILABILITY
ACCEPTANCE AND
AVAILABILITY
POST-RECEIVING
INTERVENTION
POST-RECEIVING
INTERVENTION
Types: Regulation,
Funding, Information
Eligibility criteria
Public resources
invested
Upfront costs
Split-incentives
Information for consumer
Social norms
Coping
RECEIVING
INTERVENTION
RECEIVING
INTERVENTION
CONTEXTSCONTEXTS
INEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONSINEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONS
Revisió realista: polítiques de rehabilitació
energètica i equitat en salut
Pregunta focal: Com i perquè varien entre grups socials l’accés a
rehabilitacions energètiques i els efectes en salut que se’n deriven
Mètode: Lectura de revisions i informes clau, entrevistes a agents
implicats > formulació de teories inicials > cerca sistemàtica
d’articles (124 full-text, 70 inclosos) i sintesi de la informació.
Lluís Camprubí et al. Façade insulation
retrofitting policy implementation process
and its effects on health equity
determinants: a realist review. Submitted.

10. Conclusions principals
Els grups socials que pateixen més pobresa energètica (baixos
ingressos, llogaters, malalts crònics) poden obtenir més beneficis
per a la salut de les rehabilitacions, però experimenten més
barreres (costos inicials, split incentives, “invasió del domicili”).
Les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica
tendeixen a augmentar aquestes desigualtats, llevat que
s'adrecin específicament a fer front a la pobresa energètica o les
desigualtats socials, i siguin gratuïtes per als usuaris, dirigides als
grups més afectats i adaptades a les seves necessitats.
Revisió realista: polítiques de rehabilitació
energètica i equitat en salut
Lluís Camprubí et al. Façade insulation
retrofitting policy implementation process
and its effects on health equity
determinants: a realist review. Submitted.

11. Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i
salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica
i equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred
en l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-
experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

12. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Disseny inicial
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
Entrevista sobre condicions socioeconòmiques i d’habitatge,
salut de la persona i d’un dels seus fills
n=300
aprox. 150
aprox. 150

13. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Enquesta basal
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
… o amb problemes per pagar
hipoteca o lloguer (Servei de
Mediació en Habitatge)
n=175
n=145

14. Estat de salut (sobretot mental) molt pitjor que la població de
Barcelona (fins i tot de la mateixa classe social)
Mala salut mental. Adults
Més de 2 símptomes en l’escala GHQ-12
EAD: Usuaris atesos pels Equips d’Atenció Directa de Càritas.
SMH: Usuaris atesos pel Servei de Mediació en Habitatge.
CS IV i V: Classes socials manuals (més desafavorides)
Puntuació "anormal" en l’escala global de dificultats de l’SDQ
Mala salut mental. Infants
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Enquesta basal

15. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Treball de camp
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Total persones seguides: 232 (72% respecte al basal; sense
diferències amb persones no seguides)
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
… o amb problemes per pagar
hipoteca o lloguer (Servei de
Mediació en Habitatge)
n=175 >> 140
n=145 >> 92
Seguiment
n=92
n=99
n=38
n=3 reallotjades abans d’enquesta basal

16. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Objectius
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Estudiar l’evolució entre 2012 i
2013 de les condicions de vida,
d’habitatge i d’estat de salut.
Analitzar si hi ha diferències
segons si les persones han estat
o no reallotjades per Càritas.
Analitzar els efectes dels canvis
de les condicions de vida i
habitatge en la salut de les
persones entrevistades.
Seguiment
n=92
n=99
n=38
n=3 reallotjades abans d’enquesta basal

17. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Evolució socioeconòmica i de l’habitatge
- Situació laboral: sense canvis importants (tants troben feina com la perden).
- Ingressos: empitjoren en SMH, milloren en EAD (sobretot no reallotjats)
- Preocupació per no poder menjar baixa del 77% al 67%
- Millora de l’habitatge (tipus, assequibilitat, habitabilitat, barri) principalment en EAD
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Cost de l'habitatge Probabilitat de perdre l
'habitatge
Habitabilitat Amuntegament Nombre de privacions
materials
Persones que han millorat aspectes de l’habitatge, segons reallotjament
No reallotjades Reallotjades
* p<0,05
* *
*

18. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Evolució de l’estat de salut
-Molts indicadors milloren, tot i quedar-se en nivells molt pitjors que la població general
-Cap diferència significativa en l’evolució de persones reallotjades i no reallotjades
* p<0,05
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
(GHQ-12>2)
Té molt dolor
o malestar
(EuroQol)
Està molt
ansiós o
deprimit
Migranya o
mal de cap
frequent
Mal
d'esquena
frequent
Menors: Mala
salut mental
(SDQ>16)
Menors:
Otitis de
repetició
EAD BASAL EAD SEGUIMENT SMH BASAL SMH SEGUIMENT
* *
* *
*
* *

19. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)
Persones que han mantingut o
disminuït els ingressos
Persones que han augmentat
els ingressos de la llar

20. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)
Persones amb igual o pitjor risc
de perdre l’habitatge
Persones que perceben menys
risc de perdre l’habitatge

21. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
Regressió lineal. GHQ (0-36) al seguiment. Ajust: GHQ basal, edat, sexe, país
beta p beta p
Millora en relació al basal (ref: igual/pitjor)
socioeconòmica general i de l'habitatge
Situació laboral 0,78 -1,46 3,02 0,494
Recolzament social 1,09 -1,04 3,21 0,315
Ingressos mensuals 2,76 1,04 4,48 0,002 2,11 0,38 3,84 0,017
Preocupació per no poder menjar 1,85 -0,04 3,74 0,055 1,74 -0,16 3,63 0,072
Tipus d'habitatge 1,43 -0,45 3,31 0,134
Problemes per fer front als costos de l'habitatge 2,28 0,42 4,13 0,016
Assequibilitat de l'habitatge 1,94 0,24 3,64 0,025
Risc de perdre l'habitatge als propers dos anys 3,37 1,67 5,07 0,000 2,84 1,13 4,56 0,001
material de l'habitatge
Satisfacció amb l'habitatge 1,50 -0,27 3,27 0,096
Nombre de problemes d'habitabilitat 1,87 0,30 3,45 0,020
Amuntegament 1,86 -0,16 3,88 0,071
Nombre de bens materials 3,51 1,73 5,29 0,000 2,22 0,38 4,06 0,018
barri
Problemes per dormir pel soroll exterior -0,48 -2,16 1,19 0,570
Avaluació del barri com a lloc per viure 2,08 0,15 4,01 0,035
La violència no és un problema al barri 1,20 -0,53 2,92 0,173
Percepció de seguretat tornant a casa de nit 1,66 -0,20 3,51 0,080
IC 95% IC 95%
Model multivariatModels "bivariats"

22. Enquestes a usuaris Càritas BCN
Discussió
La situació econòmica de les persones entrevistades continuava
sent dolenta, amb lleugeres millores. Les condicions d’habitatge
milloraven sobretot entre les persones reallotjades per Càritas.
Diversos indicadors de salut han millorat tant en adults com els
menors, sense diferències entre les persones reallotjades i la resta.
Una millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges
assequibles i adequats pot derivar en millores de la salut.
La col·laboració amb Càritas ha fet possible l’accés a població
vulnerable, tot i les limitacions a l’hora de poder avaluar una
intervenció específica en un context amb múltiples condicionants.

23. http://www.slideshare.net/sophieproject/
estudio-pah-hugovasquezaspb

24. Conclusions (preliminars)
A tota Europa, unes males condicions d’habitatge s’associen a pitjor
salut. Aquestes condicions són pitjors als països del Sud i de l’Est,
amb menys polítiques d’estat de benestar i d’habitatge.
A Barcelona, la millora de l’aïllament d’edificis poc eficients ha
reduït la mortalitat per fred extrem. Cal dissenyar polítiques que
facin arribar aquestes intervencions als col·lectius més necessitats.
En el nostre context, les persones en situació d’emergència
habitacional presenten nivells altíssims de patiment mental.
Les polítiques i intervencions que en millorin la situació econòmica
i d’habitatge poden revertir en una millor salut.

25. sophie-project.eu
@sophieproject
info@sophie-project.eu
Gràcies!
Fotos: Fredi Roig, Alice Sassu, Roberto Malaguti
Reserveu l’agenda!
Jornades de conclusions de SOPHIE
a Barcelona
1-3 de juliol (UPF, Campus Ciutadella)
1: Gènere, crisi, austeritat, immigració
2-3: Mercat de treball
(8) d’octubre: Barri i habitatge