2. ÍNDEX
Introducció
Una mica d’historia
Tipus de cèl·lula
Parts de la cèl·lula
3. La cèl·lula és una de les unitats bàsiques de la vida. Hi ha milions de
tipus diferents d’elles. Hi ha algunes que són organismes en
si mateixos, com l’ameba microscòpica i els bacteris. I hi ha cèl·lules
que només funcionen quan part d'un organisme major, com
ara les cèl·lules que componen el seu cos.
La cèl·lula és la unitat més petita de la vida en els
nostres cossos.
4. El 1665, Robert Hooke va observar amb un microscopi un prim tall de
suro. Hooke va notar que el material era porós. Aquests porus, en
conjunt, formaven cavitats poc profundes semblants a caixes a les
quals va anomenar cèl ·lules.
Hooke havia observat cèlules mortes. Uns anys més tard, Marcelo Mal
pighi,
anatomista i biòleg italià, va observar cèl · lules vives. Va ser el primer
a estudiar teixits vius al microscopi.
Només el 1838, i després del perfeccionament dels microscopis, el
biòleg alemany Mathias Jakob Schleiden va afirmar
que tots els organismes vius estan constituïts per cèl · lules.
Concretament, el
1839 Theodor Schwann i Mathias Jakob Schleiden van ser
els primers a llançar la TEORIA CEL· LULAR
5. 1.- Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o pels seus productes
de secreció. La cèl·lula és la unitat anatòmica de la matèria viva, i una
cèl·lula pot ser suficient per a constituir un organisme.
2.- Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules preexistents, per divisió
d'aquestes (Omnis cellula et cellula).
3.- Les funcions vitals dels organismes ocorren dintre de les cèl·lules, o
en el seu entorn immediat, controlades per substàncies que elles
secreten. Cada cèl·lula és un sistema obert, que intercanvia matèria i
energia amb el seu mitjà. En una cèl·lula caben totes les funcions vitals,
de manera que basta una cèl·lula per a tenir un ésser viu (que serà un
ésser viu unicel·lular). Així doncs, la cèl·lula és la unitat fisiològica de la
vida.
4.- Cada cèl·lula conté tota la informació hereditària necessària per al
control del seu propi cicle i del desenvolupament i el funcionament d'un
organisme de la seva espècie, així com per a la transmissió d'aquesta
informació a la següent generació cel·lulars. Així que la cèl·lula també és
la unitat genètica.
6. Entre les cèl·lules procariotes i eucariotes hi ha diferencies fonamentals a
grandària i organització interna. Les procariotes, que comprenen bacteris i
cianobacteris (abans anomenades algues verdblaves), són cèl·lules
petites, entre 1 i 5 micres de diàmetre, i d'estructura senzilla, el material
genètic (ADN) està concentrat en una regió, però no hi ha cap membrana
que separi aquesta regió de la resta de la cèl·lula.
Les cèl·lules eucariotes, que formen tots els altres organismes
vius, inclosos protozous, plantes, fongs i animals, són molt més
grans (entre 10 i 50 micres de longitud) i tenen el
material genètic embolicat per una membrana que forma un òrgan esfèric
conspicu anomenat nucli . De fet, el terme eucariòtic deriva del
grec “nucli veritable”, mentre que procariòtic significa “abans del nucli”.
Cèl·lula Cèl·lula
eucariota procariota
7. Presenten una estructura bàsica relativament estable caracteritzada
per la presència de diferents tipus d'orgànuls especialitzats, entre
els quals destaca el nucli, que alberga el material genètic.
Especialment en els organismes pluricel·lulars, les cel·lules poden
assolir un alt grau d'especialització. Aquesta especialització o
diferenciació és tal que, en alguns casos, compromet la viabilitat del
tipus cel·lular aïllat
Eucariota Eucariota
animal vegetal
8.
9.
10. Una cèl·lula animal és un tipus de cèl·lula eucariota de què es
componen molts teixits en els animals. La cèl·lula animal es
diferencia d'altres eucariotes, principalment de les cèl·lules vegetals,
en que manca de paret cel·lular i de cloroplasts, i que posseeix
vacúols més petits. A causa de l'absència d'una paret
cel·lular rígida, les cèl·lules animals poden adoptar una gran varietat
de formes, i fins i tot una cèl·lula fagocitària pot encerclar i engolir
altres estructures.
11. La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix
qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un
nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls
o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.
12. Procariota (Pros = Abans, Karion = Nucli) és una cèl · lula sense nucli cel ·
lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'un nucli,
sinó lliurement en el citoplasma. Les cèl · lules amb nucli diferenciat es
diuen eucariotes. Procariota és un organisme format per cèl · lules
procariotes. La cèl · lula procariota, també procariota, organisme viu el
nucli cel · lular no està embolicat per una membrana, en contraposició amb
els organismes eucariotes, que presenten un nucli veritable o envoltat de
membrana nuclear. A més, el terme procariota fa referència als organismes
coneguts com moneres que s'inclouen en el regne Moneres o Procariotes.
Estan ficats en els dominis Bacteri i Archaea.
16. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
A l’exterior de la - Formada per una Controla el contingut
cèl·lula doble capa lipídica químic de la célula i
que està la limita donant-li la
englobada per forma que té.
diverses proteïnes.
- Composició per:
Lípids: 40%.
Proteïnes: 50%
Glúcids: 10%
17. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
Entre el nucli i la És líquid, ja que Dóna rigidesa i
membrana majoritàriament està suport a la cèl·lula,
plasmàtica formada per aigua facilita la seva
(85%) movilitat i dirigeix el
transport intracel·lular
18. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
Entre l’embolcall Hi han 2 tipus: Entre els 2 tipus,
nuclear i la - R.E. Rugós: té sintetitzen les
membrana ribosomes adherits a proteïnes i
plasmàtica. la membrana i emmagatzemen i
transporta i transporten els
emmagatzema les lípids.
proteïnes que
sintetitzen els
ribosomes.
- R.E. Llis: No té
ribosomes. Participa
en la síntesi,
l’emmagatzematge i el
transport de lípids
19.
20. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
Adherits al reticle Són orgànuls sense Sintetitzen proteïnes
endoplasmàtic rugós membrana, de mida
molt petita i visibles
només al microscopi
electrònic
21. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
Entre la membrana És un conjunt de - Emmagatzematg
cel·lular i la sàculs membranosos e,
membrana externa aplanats en forma de empaquetament i
del retícle disc, anomenants transport de
endoplasmàtic rugós dictiosomes, que productes
formen piles de 4 o 5 sintetitzats pel
retícle
endoplasmàtic
- La síntesi de
polisacàrids.
22.
23. CÈL·LULA UBICACIÓ CARACTERISTIQU FUNCIÓ
ES
Vegetal Entre la paret - Només hi ha - Acumulació de
externa del retícle una en la reserves i
endoplasmàtic i cèl·lula vegetal. productes tòxics
entre la membrana - Variable de - Creixement de
cel·lular. mida les cèl·lules.
- Està rodejada
per una
membrana,
plena d’aigua i
nutrients
Animal Dispersos en el - Vesícules de - La seva funció es
citoplasma diàmetres encarregar-se
variats i limiten d’eliminar l’excès
amb una unitat d’aigua.
de membranes.
- No tenen una
mida molt gran
24. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQUE FUNCIONS
S
Es troben flotan en el - Font d’energia de Converteix el nostre
citoplasma de totes les cèl·lules, menjar en energia.
les cèl·lules aquesta energia es Realitza la
eucariotes. rebuda de les respiració cel·lular
biomolècules
- Rodejades d’una
membrana doble,
igual que el nucli.
25. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQU FUNCIO
ES
Nucli Tendeix a estar - Organització - Controla les
ubicat en una més activitats
posició central al característica de cel·lulars
citoplasma las cèl·lules - Protegeix el
eucariotes material
- Està rodejada genètic i
d’una coberta permet que les
pròpia, que és funcions de
l’embolcall transcripció i
nuclear traducció es
duguin a terme
26. UBICACIÓ CARACTERÍSTIQU FUNCIÓ
ES
Embolcall nuclear Es troba cubrint el - Doble membrana Regula
nucli plena de poros l’intercanvi de
substàncies amb
el citoplasma
Nucleoplasma Entre la envoltura És una substància Manté suspesos
nuclear i el nuclèol semilíquida. els cromosomes i
el nuclèol
Nuclèols Ubicat dins del - Cos esfèric Emmagatzema la
nucli - Poden existir A.R.N.
diversos nuclèols
en un mateix
nucli depenent
del tipus de
cèl·lula
27.
28. Centrosomes
És un orgànul cilíndric, format per fibres proteíniques. Consta d’un
diplosoma, format per 2 centíols. Està envoltat d’un material dens, la
centrosfera, del qual surten unes fibres allargades, l’àster.
Relacionat amb la movilitat cel·lular, forma la base de cilis i flagels, i amb el
procés de divisió cel·lular, perquè s’encarrega de separar els cromosomes
durant la mitosi
29. Paret cel·lular
La paret dóna forma i rigidesa a la cèl·lula i impedeix la seva ruptura.
Presenta diverses capes successives segregades per la cèl·lula a mesura
que creix. La més externa serveix d’unió entre les cèl·lules. L’intercanvi de
gasos i soluts es realitza a través d’unes cavitats o orificis denominats
plasmodesmes.
30. cloroplast
cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de
les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi. Els cloroplasts
capturen l'energia de la llum del sol per produir energia
lliure emmagatzemada a l'ATP i el NADPH mitjançant un procés
anomenat fotosíntesi
