1. 3
Revolucions liberals i
nacionalisme
Adaptació de la presentació realitzada pel professor Germán Ramírez

2. Per a començar

3. Per a començar

4. Índex
1.- Els orígens de la Revolució Francesa
1.1.- Els problemes de la hisenda real
1.2.- La convocatòria dels Estats Generals
2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
2.1.- L’Assemblea Nacional (1789-1792)
2.2.- La Convenció (1792-1794)
2.3.- La república conservadora (1794-1799)
3.- L’Europa napoleònica (1800-1815)
3.1.- El consolat i l’expansió de la revolució
3.2.- L’imperi napoleònic (1804-1815)
4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)
4.1.- L’Europa de la Restauració (1815-1830)
4.2.- Liberalisme i nacionalisme
4.3.- Les revolucions democràtiques i nacionals de 1848
5.- Els nacionalismes (1848-1871)
5.1.- El nacionalisme a l’Europa del segle XIX
5.2.- La unificació italiana
5.3.- La unificació alemanya

5. 1.- Els orígens de la Revolució Francesa
Els problemes de les finances reials
França travessava una profunda crisi econòmica
La crisi de finals de segle XVIII:
Males collites
Alça de preus agraris
Manca dels productes bàsics
Augment de les càrreges feudals
Obertura del mercat francés al productes anglesos
més l’endeutament de l’Estat francès, es va
agreujar amb la guerra d’independència
d’Amèrica
Les solucions aportades per diversos ministres
(Turgot, Calonne y Necker) passaven per una
reforma fiscal que afectava a les classes
privilegiades
Provocant
- el rebuig de la noblesa a pagar
impostos
Aquesta va demanar
La convocatòria dels
Estats Generals
L’endeutament de la hisenda reial francesa en 1788

6. 1.- Els orígens de la Revolució Francesa
La convocatòria dels Estats Generals
Lluís XVI va convocar els Estats Generals el 5 de maig de 1789
En el moment de la convocatòria es vivia una forta crisi
de subsistència
Que es va reflectir en
Peticions dels tres estaments. Tots reflectien queixes
envers la monarquia.
Els “quaderns de queixes”
La noblesa i el clero
El tercer estat
En aquest context
apareix el plamfet
- Demanaven mantenir
els privilegis
- Reclamaven llibertat
d’expresió, de comerç,
polítiques i supresió
del règim feudal.
Animats per les noves
idees il·lustrades.
Què és el tercer estat?
(abat Sieyès)
Comprèn la petició de
Una societat sense privilegis i
amb reformes il·lustrades
Gravat que representa a la pagesia carregant amb els
estaments privilegiats

7. 1.- Els orígens de la Revolució Francesa
La convocatòria dels Estats Generals
Nos tenim la necessitat del concurs dels nostres fidels súbdits per a
ajudar-nos a superar totes les dificultats en què ens trobem, relatives
a l'estat de les nostres finances i, per a establir, seguint els nostres
desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern
que afecten a la felicitat dels nostres súbdits i a la prosperitat del
nostre regne.
Aquests importants motius ens han determinat a convocar
l'assemblea dels Estats de totes les províncies de la nostra sobirania,
tant per a aconsellar-nos i per a assistir-nos en tots els assumptes
que seran exposats davant d’ells, com per a fer-nos conèixer els
desitjos i les peticions dels nostres pobles.
EL REI

8. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
L’Assemblea Nacional (1789-1792)
De la revolta institucional a la revolta popular
En els Estats Generals cada estament tenia un vot i
deliberaven per separat
El tercer estat va exigir el vot per persona i la
deliberació conjunta. El rei i els privilegiats es
negaren i les sessions es van suspendre
Provocà
La revolta del
tercer estat
Sessió d’obertura dels Estats Generals a
Versalles (5 de maig de 1789)
S’autoproclamà Assemblea Nacional
Malgrat els impediments reials
L’Assemblea Nacional va realitzar el Jurament
de la Sala del Joc de Pilota
L’oposició del rei
(20.000 soldats a
París) va provocar
- Juraven realitzar una constitució
La revolta popular a París (L’asalt de la Bastilla, del 14 de juliol
de 1789)
El jurament de la pilota. Jacques-Louis David
Es convertí en el símbol de la Revolució

9. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1792)
L’obra de l’Assemblea Nacional Constituent
La primera acció reformista va ser l’abolició del sistema feudal (4 i 11 d’agosto de 1789)
Era una resposta a la revolta camperola (“Grande Peur”) que s’estava
desenvolupant al camp francés contra la noblesa i els seus drets feudals
Les següents mesures es van succeir entre 1789 i 1791
La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (26 d’agost
de 1789)
Atorgava als francesos la condició de ciutadans lliures,
igualtat jurídica, dret a la propiedad, seguretat i resistència a
la opressió. Establia la sobirania de la nació.
La constitució civil del clero (12 de juliol de 1790)
L’Església se sotmetia a l’Estat
Nova organització territorial (83 departaments) Es van
abolir les duanes interiors i es va establir la llibertat de comerç.
La Constitució de 1791
Establia la soberania nacional i la separació de
poders (amb sufragi censatari i indirecte)
Sistema polític establert per la
Constitució de 1791

10. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
L’Assemblea Nacional (1789-1792)
Text: L’abolició del règim feudal
Article 1r. L'Assemblea Nacional suprimeix per complet el règim feudal i decreta que
els drets i deures, tant feudals com censals, els que es refereixen a la mà morta real o
personal i a la servitud personal i els que els representen són abolits sense
indemnització, i tots els altres declarats redimibles, i que el preu i la manera de la
redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional […]
Article 4t. Totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització.
Decret de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789

11. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
L’Assemblea Nacional (1789-1792)
Text: El sufragi censatari
Per a formar l'Assemblea Nacional Legislativa els ciutadans actius es reuniran cada dos
anys en assemblees primàries en les ciutats i en els cantons […]. Per a ser ciutadà actiu
es requereix: haver nascut o nacionalitzar-se francès, tenir 25 anys complits, residir en la
ciutat o el cantó el temps fixat per la llei, pagar, en qualsevol lloc del regne, una
contribució directa igual almenys al valor de tres jornades de treball i presentar rebut, no
estar en situació de dependència, com a servidor assalariat […].
Les Assemblees primàries designaran electors en proporció al nombre de ciutadans
actius domiciliats en la ciutat o el cantó. Es nomenarà un elector per cada cent ciutadans
actius, presents en l'Assemblea […].
Ningú podrà ser designat elector si no reuneix, a més de les condicions necessàries per a
ser ciutadà actiu, la següent: en les ciutats de més de 6.000 habitants ser propietari o
usufructuari d'un patrimoni benvolgut en la relació de contribucions en una renda igual al
valor de 200 jornades de treball, o ser inquilí d'un habitatge benvolgut en les mateixes
relacions en una renda igual al valor de 150 jornades de treball.
Constitució de 1791

12. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
L’Assemblea Legislativa (1791-1792)
En juny de 1791 el rei va intentar fugir per a unir-se als nobles exiliats amb la intenció de
recuperar el poder
Va ser detingut a Varennes
El rei va quedar retingut a París. La notícia va desprestigiar la
monarquia i va radicalitzar els sectors més revolucionaris.
Després de la Constitució de 1791 es va iniciar l’etapa de l’Assemblea
Legislativa
En 1792 l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria i a Prússia
La derrota francesa i la invasió de França per
tropes prusianes radicalitzà la Revolució

13. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
La Convenció (1792-1794)
La derrota dels exèrcits francesos i la complicitat del
monarca amb l’enemic provocà l’agitació de las masses
populars
Assalt al palau de les Tullerias,
residència de la família reial
Participació destacada dels
Sans-culotte
Artesans, petits propietaris, botiguers, assalariats, etc.
Sans-culottes
A agost de 1792 es va suprimir la monarquia i
es va elegir una Convenció
Es divideix en dos
períodes
L’época dels girondins
La Convenció montanyesa o
jacobina

14. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
La Convenció (1792-1794)
Els girondins al poder
La Convenció proclamà la república el
20 de setembre de 1792
Destacaren tres
grups polítics
Els girondins (Brissot)
Revolucionaris moderats
Ejecució de Lluís XVI, 21 de gener de 1793
Els jacobins o muntanyencs (Robespierre, Marat y Danton)
Partidaris de la república democràtica
La Plana Burgesos que donaven suport a una opció o a l’altra.
En setembre de 1792 es va frenar la invasió exterior en la victòria de Valmy, però l'execució de
Luis XVI va empitjorar la situació exterior
Es va crear la Primera Coalició
La situació interior també va empitjorar
insurrecció dels llauradors de la regió de La Vendée
Els Sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitaries davant
l’acaparament i l’especulació
Composició de la Convenció
Es va establir un govern revolucionari, que va suspendre les
garanties constitucionals (Constitució de 1793, no va entrar en vigor)
Es va iniciar una política coneguda com el Terror.
- Comité de Seguritat Nacional
- Tribunals revolucionarios
- Comité de Salvació Pública

15. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
La Convenció (1792-1794)
La Convenció jacobina
Amb els jacobins el règim va adquirir un
caràcter revolucionari radical
Es va aprofundir en la sobirania
popular de caràcter democràtic
Destacaren
diverses acciones
Persecució y terror en l’època jacobina
Se instaurà el terror (detencions,
judicis expeditius i execució de
sospitosos contraris a la revolució)
Es van prendre mesures econòmiques i socials
La política autoritària de Robespierre i el
sistema de terror va unir a tots els seus
enemics
El 9 termidor de l’any II (27 de juliol de 1794)
Es va realitzar el colp d’Estat que porta a Robespierre
a la guillotina (10 de termidor) i al final de l’època més
radical de la Revolució.
- lei del màxim general (fixava preus dels articles
L
bàsics i salaris)
- edistribució de la propietat agrària
R
- astig als especuladors
C
- bolició completa de la feudalitat
A
- alaris mínims
S
- s va establir l’educació primària gratuïta i
E
obligatòria (Llei Pelettier)
- e suprimia el culte
S
- s creava un nou calendari (1792 era l'any 1)
E

16. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
La Convenció (1792-1794)
Text: El terror
Art. 1. Immediatament després de la publicació del present decret tots els sospitosos que
es troben en el territori de la República i que estiguen encara en llibertat seran detinguts.
Art. 2. Es consideraran sospitosos:
1r) Els que per la seua conducta, per les seues relacions, pels seus propòsits o els seus
escrits, s'han mostrat partidaris de la tirania o del federalisme i enemics de la llibertat.
2n) Els que no puguen justificar els seus mitjans d'existència i el compliment dels seus
deures cívics
3r) Aquells als quals s'haguera negat el certificat de ciutadania;
4t) Els funcionaris públics suspesos o destituïts de les seues funcions per la Convenció
nacional o pels seus comissaris, i no rehabilitats;
5é) Els fins ara nobles, compresos els marits, dones, pares, mares, fills o filles, germans o
germanes, i els administradors d'emigrats, que no hagen manifestat constantment la seua
adhesió a la revolució;
6é) Els que han emigrat des de l'1 de juliol de 1789, encara que hagen tornat a França.
[…]
Decret relatiu als sospitosos, 17 de setembre de 1793

17. 2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
La república burgesa (1794-1799)
La Convenció termidoriana (julio 1794- octubre 1795)
Va significar la tornada de la burgesia conservadora i censitaria
Es va perseguir a jacobins i sans-culottes
Es van eliminar les reformes socials més radicals
- s va anular la Llei del màxim
E
general (liberalitzant l'economia)
El 18 Brumari
Es va elaborar una nova constitució (año III). Constitució de
1795
Es va establir un règim de burgesia propietària de caràcter molt consevador
- l poder executiu en mans d’un Directori de 5 membres
E
- s van establir dos càmares legislatives: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels
E
Ancians i el sufragi censatari
El Directori (octubre 1795- novembre1799)
Després d'un període de gran tensió social i revoltes radicals (La “Conjura dels iguals” de
Babeuf) es va realitzar el cop d'estat de Napoleó Bonaparte (18 Brumario -9 novembre de 1799-)

18. Les etapes de la Revolució Francesa

19. L'herència de la revolució

20. 3. -L’Europa napoleònica (1800-1815)
El Consolat i l’expansió de la revolució
El triumvirat, Napoleó compartia el poder amb dos cònsols més
- Fou patrocinat per Sieyès, amb l'objectiu d'establir un govern fort
que garantira les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de
l'antic règim i del jacobinisme i el moviment popular
- A l’exterior arribà a una pau favorable amb la
segona coalició (1801-02)
- Napoleó normalitzà les relacions amb l’Església
- Concordat amb la Santa Sede (1801)
Després d'aquests èxits es va proclamar cònsol únic i vitalici (1802)
- L’esperit es recollia al Códi Civil (1804)
Representava els valors de la revolució moderada
basada en la propietat i la igualtat jurídica
Napoleó Bonaparte

21. 3. -L’Europa napoleònica (1800-1815)
L’Imperi Napoleònic (1804-1815)
En 1804 Napoleó va ser nomenat emperador hereditari
Amb ambicions de domini universal
Napoleó va derrotar als austríacs i als russos
- Austerlitz
- Però és derrotat al mar (Trafalgar)
S’inicia el bloqueig marítim del Regne Unit
Prússia és derrotada en Jena (1806) i
Rússia en Friedland (1807)
Paz de Tilsit (1807)
En 1812
Ss'aconsegueix la
màxima expansió
del “gran imperi”
Es va crear una Coalició
antifrancesa i una nova guerra

22. L’expansió de la França revolucionària i l’imperi napoleònic

23. 3. -L’Europa napoleònica (1800-1815)
L’Imperi Napoleònic (1804-1815)
El “gran imperi” va tindre dos punts feble
La guerra de guerrilles a Espanya (1808-1814)
- L’ocupació francesa va provocar la Guerra de la Independència
L’invasió francesa de Rússia en 1812
- Va acabar sent un
desastre
En 1813, amb la formació d’una
gran coalició europea, Napoleó va ser
derrotat
- Va abdicar i es va retirar a l’illa d'Elba
Lluís XVIII va ocupar el tron francés
El descontentament
popular va afavorir que
Napoleó tornara (Imperi
“dels cent dies”) però
va ser derrotat
definitivamente a
Waterloo (1815)

24. L’Imperi Napoleònic (1804-1815)
Text: El projecte europeu de Napoleó
Una de les idees que més em van ocupar havia estat la reunió, la
concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la
política han dissolt i dividit; de manera que explicant-se a Europa més de
trenta milions de francesos, quinze d'espanyols, quinze d'italians i trenta
d'alemanys, haguera volgut fer de cadascun d'aquests pobles un sol cos
de nació [...]; Jo em jutjava digne de tamaña glòria! [...] En tal estat de
coses podia haver-hi més probabilitats d'aconseguir a tot arreu la unitat de
codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Per ventura
llavors, amb el suport de les llums universalment esteses, haguera estat
permès somiar la gran família europea [...]. Com vulga que siga, aquesta
reunió (la d'Europa) es farà tard o d'hora.
Paraules de Napoleó l'11 de novembre de 1816

25. 4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)
L’Europa de la Restauració (1815-1830)
Va ser un període de reacció
Una volta a l'Antic Règim i amb el
legitimisme com a base ideològica. Amb
consessions (Carta atorgada de Lluís XVIII)
Al Congrés de Viena (1814-15) es van
establir les bases del sistema de la
Restauració
Es va dissenyar un nou mapa polític
d’Europa
Per defensar l'ordre creat es va formar
la quarta Aliança (1815)
L’Europa de la Restauració
- ran Bretanya, Rússia, Prússia i
G
Àustria (La cinquena Aliança amb França )
Es van establir dos principis per a regir
la política internacional: la celebració
de Congressos i el dret d’intervenció.
Es va crear la Santa Aliança (Rússia, Àustria i
Prusia) per al manteniment de l'absolutisme i la
defensa enfront de l'amenaça liberal
La Santa Aliança

26. L’Europa de la Restauració (1815-1830)

27. L’Europa de la Restauració (1815-1830)
Text: El pensament legitimista
1r. Cap Constitució és el resultat d'una deliberació; els drets dels pobles no
estan mai escrits, [...] els drets escrits són sols títols declaratorios de drets
anteriors, dels quals solament pot dir-se que existeixen perquè existeixen [...]
.
3r. Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els
drets dels sobirans i de l'aristocràcia no tenen data ni autor.
7t. Cap nació pot donar-se la llibertat si no la té [...].
10 La llibertat ha estat sempre un do de reis [...].
JOSEPH DE MAISTRE,
Consideracions sobre França, 1796

28. 4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)
Liberalisme i nacionalisme
L’ imperi napoleònic havia estès les idees de la Revolució Francesa
- l concepte ciutadà amb drets i sobirania i no súbdits dels reis
E
-Països que eren nacions i no possessions dels reis
-El dret a participar del govern i no ser sotmesos a l'absolutisme
Per això es van succeir les revolucions
Onada revolucionària de 1820-1824
Antiabsolutistes i nacionalistes
Participació de les societats
secretes (masons, carbonaris...)
Importància dels exèrcits
Es van iniciar a Espanya (Trienni
Liberal (1820-1823), pronunciament
de Riego. La Constitució de Cadis
(1812) era el model a seguir
1820
1830
1848
La intervenció de la Santa
Aliança les va fer fracassar
Excepte a Amèrica espanyola i a
Grècia
A Amèrica la independència
es va consumar en 1824
Grècia es va independitzar
de l'Imperi Otomà en 1829
(Tractat d'Adrianópolis)

29. 4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)
Liberalisme i nacionalisme
Onada revolucionària de 1830
Liberal i nacionalista
Va començar a París (“Les tres
jornades glorioses”)
Caiguda de l'absolutisme de Carlos X i inici del
regnat de Luis Felipe d'Orleans (1830-1848)
Va provocar l'aixecament de Bèlgica
(1831) contra el domini d'Holanda. Va
alterar el mapa establit en 1815
Va fracassar en altres llocs d'Europa
(Polònia, Itàlia, Alemanya...)
Las “tres jornades glorioses”, París de 1830

30. 4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)
Les revolucions democràtiques i nacionals de 1848
Primavera dels pobles: Nom amb què són conegudes les revolucions del 1848, perque comportaren el sorgiment
d'uns nous ideals democràtics i el desvetllament de moltes nacionalitats, fins llavors adormides.
Les revolucions del 1848 es van deure a un conjunt de causes
Econòmiques
Crisi agrícola i findustrial de 1847
Política internacional
Socials
La ruptura de l’aliança entre Gran Bretanya i França
Avanç del moviment obrer, republicà i socialista.
Auge de les cultures nacionals i de les llengües vernacles
La revolució va començar a França
Va abdicar Luis Felipe d'Orleans i es va
instaurar un règim republicà democràtic
En 1851 Luis Napoleó s'autoproclamà Napoleó III
Les revolucions es van estendre per Itàlia, els
Estats alemanys i l'Imperi austrohúngar
Van ser al principi victorioses, però de seguida durament
reprimides en els diversos països.
Era el final del cicle liberal, començava la lluita
entre la burgesia i el proletariat

31. Les revolucions liberals

32. 5.- Els nacionalismes
El nacionalisme a l’Europa del segle XIX
El sentiment nacional
Es va
desenvolupar al
segle XIX per
diverses causas
- Per l’ocupació napoleònica que va provocar una forta oposició nacional.
- La influència del Romanticisme per la seua exaltació de la identitat pròpia:
una llengua, una cultura, una història o una religió comunes.
-Per la lluita contra els Estats opressors sorgits després del Congrés de
Viena (1815)
Va haver-hi dos tipus
de nacionalismes
Nacionalisme disgregador
- eparar-se i formar el seu propi Estat (Bèlgica o Grècia)
S
Nacionalisme unificador
- nir-se en un Estat-nació (Itàlia, Alemanya)
U
Amb unes características
comunes
L’ocupació francesa despertà el sentiment nacional
(Fichte o Herder a Alemanya i Mazzini o Gioberti a Itàlia)
L’expansió econòmica i la unió comercial
La formació de moviments de joves patriotes romàntics
(Jove Alemanya, Jove Itàlia)
La determinació de les monarquies de Piemont (Víctor Manuel II) i
de Prússia (Guillermo I) i els seus ministres (Cavour i Bismarck)

33. Text: La idea de nació al segle XIX
Una nació és l'associació de tots els que, agrupats ja siga per la llengua, ja siga per certes
condicions geogràfiques, siga pel rol que els ha estat assignat per la història, reconeixen un
mateix principi i marxen, sota el dret d'un imperi unificat, a la conquesta d'una sola meta
definida.
MAZZINI, 1834
Una nació és una ànima, un principi espiritual. […] Una nació és una gran solidaritat
creada pel sentiment dels sacrificis que s'han fet i que s'està disposat a fer en el futur. Suposa
un passat; però es reprèn en el present mitjançant un acte tangible: el consentiment, el desig
clarament expressat de continuar la vida en comuna. L'existència d'una nació és un plebiscit
quotidià, així com l'existència de l'individu és una afirmació perpètua de la vida.
I. RENAN, Què és una nació, 1882
Tots els que parlen un mateix idioma es troben units [...] per un cúmul de llaços invisibles, de
manera que els homes no formen una nació perquè viuen en est o l'altre costat d'una
serralada [...], sinó que viuen junts perquè primitivament, i en virtut de lleis naturals d'ordre
superior, formaven ja un poble. Així la nació alemanya, gràcies a posseir un idioma i una
manera de pensar comunes, es trobava suficientment unida i es distingia amb claredat dels
altres pobles de la vella Europa [...].
JOHANN G. FICHTE, Discurs a la nació alemanya, 1807-1808

34. 5.- Els nacionalismes (1848-1871)
La unificació italiana
En 1815 Itàlia estava dividida en 7 estats desiguals
i amb zones sota el domini austríac (Llombardia i el
Vèneto). La dominació austríaca va servir d'element
catalitzador del nacionalisme italià.
En 1830 es fa forjar un moviment d’afirmació
nacional, el Risorgimento.
També es va crear una societat revolucionària, Jove
Itàlia, fundada per Mazzini, que defensaven una Itàlia
unitària, laica, republicana i democràtica, per mitjà de la
insurrecció popular.
A partir de 1848 (amb el fracàs dels intents revolucionaris) es va realitzar en tres fases
1a fase (1849-1860) Paper destacat del regne de Piemont.
La guerra contra Àustria i la incorporació de Llombardia)
- Víctor Manuel II de Saboia, rei de Piemont-Cerdenya, estat amb una
monarquia constitucional i més industrialitzat, i el seu primer ministre
Cavour, van liderar un moviment nacional. Es van aliar amb França
(Napoleó III) per lluitar contra Àustria.
Àustria és derrotada en les batalles Magenta i Solferino
- Llombardia passarà a Piemont (1859)
- En 1860, Parma, Módena i Romanya, després d'un
referèndum, s'annexionen a Piemont
Retrat de Cavour, obra de Francesco Hayez.

35. 5.- Els nacionalismes (1848-1871)
La unificació italiana
2a fase (1860-1861)
- Cavour va comptar amb el suport de Garibaldi i les seues “camises vermelles”, que amb
la “expedició dels mil” va ocupar Sicília, Les Marques i Ombria (centre d'Itàlia). Va aconseguir
el suport de la població.
Es va reconéixer a Víctor Manuel II como rei d’Itàlia
(1861) Garibaldi (republicà mazzinià) va renunciar a la
perspectiva republicana
3a fase (1865-1870)
- l Véneto es va incorporar després de la guerra entre
E
Àustria i Prússia (1866)
Els Estats Pontificis (i Roma com a capital) es van
incorporar després de la derrota de França contra
Prússia (1870)
Giuseppe Garibaldi
El nou estat es va haver d’enfrontar a tres problemes:
-l’hostilitat del Papa
-El contrast entre el nord industrialitzat i el sud agrari
-Caràcter incomplet de la unitat (Ístria i Trento sota domini austríac

37. 5.- Els nacionalismes (1848-1871)
La unificació alemana
Després del fracàs de l'intent d'unificació de
1848 (Parlament de Frankfurt) per part
d'Àustria
Prússia liderarà el nou projecte d'unificació
- e la mà del primer ministre Bismarck
D
Autoritari i militarista
Otto Von Bismarck
En 1815 el Congrés de Viena havia establit la Confederació germànica (38 estats). Primer pas cap a la
unificació fou el ZOLLVEREIN (unió duanera) i l’adopció d’una política de lliure mercat (sense Àustria).
Després del fracàs de l'intent d'unificació de
1848 (Parlament de Frankfurt) per part
d'Àustria
Prússia liderarà el nou projecte d'unificació. Supremacia política i militar
- e la mà del primer ministre Bismarck (el canceller de ferro )
D
Autoritari i militarista, procedia de la noblesa terratinent.
Amb una ideologia molt conservadora, va ser un polític
extremadament pragmàtic (realpolitik) i un hàbil diplomàtic.

38. 5.- Els nacionalismes (1848-1871)
La unificació alemana
1a fase (1859-1865)
- uerra contra Dinamarca: els ducats de
G
Schleswig i Lauenburg passen a les mans de
Prússia i Holstein a Àustria
2a fase (1866-1869)
- La disputa per Holstein provoca la
guerra entre Àustria y Prússia
Victoria prussiana de Sadowa, 1866
Es va crear la Confederació de Alemanya del Nort
Van romandre independents els estats catòlics del sud d'Alemanya
3a fase (1870-1871)
- Bismarck va crear una aliança amb els Estats del Sur de Alemanya
Provocà la guerra contra França
Victoria prussiana de Sedán, 1870
Ocupació de Alsacia i Lorena
Creació del II Reich
(Guillermo I)
La unificació no va resoldre: -la dualitat religiosa entre el luteranisme del nord i el catolicisme del sud.
-caràcter incacabat per la no integració d’Àustria a la unificació.

39. La unificació alemana