2. Algèria
Algèria és un estat de localitzat al nord d'Àfrica. És l'estat més gran del continent i de la riba
mediterrània, així com el desè estat més gran del món en termes de superfície.
Superfície: Població:
Total: 2,381,740 km2 Este julio de 2012: 34.586.184
Aigua (%): Negigible
3. Geografía
La part septentrional d'Algèria és una gran altiplà allargat, en la qual es formen
nombroses depressions, limitades pels alts vorells muntanyosos al nord i al sud. Les
Muntanyes de l'Atles s'estenen al nord del país i estan formades per dues serralades
de plegament: la septentrional, anomenada Atles del Tell, i la meridional, anomenada
Atles saharià. Entre ambdues queda l'altiplà o altiplà interior. Al sud de l'Atles saharià
comença el desert del Sàhara, que ocupa la major part del país i presenta un relleu
molt variat, per la presència d'antigues muntanyes molt treballades per l'erosió eòlica.
Des del litoral a l'interior cal distingir: les petites planes costaneres, molt reduïdes per
la proximitat de les muntanyes a la Mediterrània, entre les quals destaquen la Mitidja
(Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Oran, Skikda i Annaba; el Tell; els
altiplans, amb les seves depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles saharià, i la
zona desèrtica. Els rius algerians conserven un cabal gairebé regular únicament en el
nord muntanyós i a estiu pateixen un fort estiatge. Molts rius de l'interior no arriben a
desembocar al mar, sinó que desguassen a les depressions del terreny, on formen
marjals i llacunes salobres en evaporar-se. Cap riu d'Algèria és navegable, ni tan sols
els de la zona septentrional, la secció inferior dels quals és coberta de fang. Tanmateix,
s'usen per a la irrigació. El principal riu d'Algèria és el Chéliff, al nord.
4. Idioma i bandera
La llengua oficial és l'àrab (estàndard) i, des de 2002, és llengua nacional l'amazic.] A
Algèria hi ha un total de 18 llengües, totes elles vives a l'actualitat.[6]
La bandera:
5. Llocs interesants per a conèixer:
Algèria és un país que pot ser visitat en qualsevol època de l'any, per a gaudir de les
seues platges en estiu o de les muntanyes nevades de la Cabília en hivern. Alguns dels
llocs més importants per ser visitats són els deserts; aquest país en té el més gran del
món.
Tradicions, constums i festes
El divendres és un dia festiu a Algèria però els comerços i l'administració funcionen el
diumenge. Excepte en els llocs turístics, evita fer fotos o demana permís abans. Si no et deixen,
no insistisques més. Adapta't als usos, regles i costums habitualment en vigor en els països
musulmans, sobretot respectant la vestimenta i amb una actitud que no siga provocadora.
Respecta els llocs de culte. En àrab no hi ha diferència entre vosté i tu, per la qual cosa els
algerians tendixen a tutejar. No obstant això, per a referir-te a ells, respecta el tracte de vosté.
Si et trobes amb una persona que coneixes o que ja has vist abans, continua sent educat. No
dubtes a preguntar-li per la seua salut i per la de la seua família. Finalment, es considera de
mala educació rebutjar un got de te amb herba-sana si t'ho proposen.
6. Gastronomia
La gastronomia algeriana és d'una gran riquesa i diversitat. Està lligada als productes de la
terra i ofereix diferents plats segons el lloc i l'estació. La cuina algeriana és una cuina
mediterrània, amb ingredients molts similars als de la Península Ibèrica. Tot i que algunes de
les preparacions siguen diferents hi ha plats comuns que són fàcils de reconéixer.
Aquest és el cuscús, un plat típic de Algèria.
INGREDIENTS DEL CUSCÚS
Ingredients per a fer Cuscus (per a 2 persones) :
1 got de tub (dels llargs) amb cuscús
1 got i un quart (també dels llargs) amb aigua
1 carlota gran
150 grams de xampinyons
75 grams de panses
50 grams d'ametles
25 grams de pinyons
50 grams de mantega (millor sense sal) *
1 dent d'all
1 cullera de postres amb curri
1 cullera d'oli d'oliva
1 quart d'una pastilla de brou d'au (opcional)
7. LA RECEPTA
1. Omplim fins dalt un got de tub (dels allargats) amb el cuscus i després bolquem el cuscus en
una font, estenent-ho per la base.
2. Ara omplim el got amb aigua i la tirem en un casset, tornem a omplir amb aigua el got, però
ara només un quart, i ho tirem al mateix casset. D'esta manera tindrem un got i quart d'aigua
en el casset. Posa l'aigua a calfar.
3. Agafa un altre casset d'aigua i cou una carlota pelada. Amb 20 minuts de cocció tindràs
prou, així quedarà quelcom sencera i no massa blana.
4. En un got amb aigua a temperatura ambient (que no estiga freda) fica les panses perquè es
rehidraten. Amb 10-15 minuts serà més que suficient.
5. Mentres l'aigua per al cuscus bull pela l'all i pica-ho fi.
6. Prepara els xampinyons, si són de llanda els escorres i llest i si són frescos els netes bé i els
curtes en tires o quarts.
7. Posa en una paella a calfar una cullerada d'oli. Després afig l'all picat i quan comence a
prendre color afig els xampinyons. En este punt pots, si vols, esmicolar sobre els xampinyons
un quart d'una pastilla de caldo concentrat d'au. Remou tot bé i salteja durant 5 minuts si els
xampinyons són de llanda o 15 minuts si són frescos.
8. Quan l'aigua del cuscus estiga bullint tira-li una culleradeta de curri. Meneja bé i tira l'aigua
sobre el cuscus que està en la font. Procura que l'aigua impregne tot el cuscus. Deixa-ho
reposar durant 5 minuts, s'unflarà i prendrà un bonic color daurat.
9. Passats els cinc minuts afig al cuscus la mantega en xicotetes porcions i mescla ben tot
perquè es funda la mantega i impregne bé el cuscus.
8. 10. En una paella (sense oli ni res) col·loca les ametles i els pinyons i torra-les lleugerament (2
o 3 minuts segons el foc) .
11. Pica la mitat de les ametles en tiretes i afig-les al cuscus. Reserva l'altra mitat per a decorar
per damunt. Afig també els pinyons i les panses (ben escorregudes) .
12. Curta la carlota a embolic i tira-les en el cuscus junt amb els xampinyons.
13. Mescla bé i a menjar. Recorda decorar el cuscus amb les ametles que vas reservar (fixa't
en la fotografia de la recepta com a suggeriment de presentació) .
