1. Dues persones, dos mons.
Núria Garrido i Sílvia Gabasa.

2. Introducció
Una parella rica decideix adoptar a un nen
d’Àfrica que ha tingut que passar per
situacions difícils. Ell narrarà la seva historia
des de un punt de vista diferent.
Benvinguts a la història del Samuel.

3. Arribada a Barcelona.
El Samuel observava a través de la finestra de l’avió les impressionants
llums que els barcelonins produïen, encara no s’ho podia creure; aquella
ciutat era més preciosa de lo que havia somiat. Minuts després es
trobava de camí a la seva nova casa, en el cotxe l’Albert i la Clàudia. A
l’arribar li van ensenyar la nova casa, situada a les afores de la ciutat.
Ara, per ell, començava una nova vida.

4. Infància.
-Samuel, aquesta és la teva habitació –va dir-li la
Clàudia.
Ell va mirar l’habitació emocionat.
-Mai he tingut una habitació, ni un llit, ni una casa –va
explicar ell-. Això és massa per mi.
-T’ho mereixes –va dir-li la Clàudia.
-Gràcies –va dir el Samuel.
- T’ho mereixes –va repetir l’Albert.
L’Albert i la Clàudia van marxar de l’habitació i van
deixar al Samuel jugant amb les joguines noves.

5. Primer Sopar.
L’Albert portava el menjar la taula, el Samuel observava
sorprès; es preguntava com podien tenir tant de menjar.
-Samuel, tens gana?
-Sí, no he menjat des de fa dos dies.
-Doncs es hora de que mengis com rei –va dir l’Albert.
-És molt difícil sobreviure en les condicions en les que
has estat vivint, però el menjar no serà mai més un
problema.

6. Bona nit.
Després de sopar, la Clàudia va
acompanyar al Samuel al lavabo i li va
ensenyar el raspall de dents.
-Què és això? –va preguntar ell.
-És un raspall de dents, la gent l’utilitza per
netejar-se les dents després d’un àpat.
La Clàudia va ensenyar al Samuel com ho
havia de fer i després el va acompanyar al
llit.
-Bona nit –va dir ella.

7. Malson.
El home corria ràpid, intentant fugir i sobreviure.
L’entrada de la mina era a prop, però a la vegada lluny.
No va aconseguir-ho, la mina es va ensorrar abans de
que pugés sortir.
El Samuel es va despertar suat i amb ganes de plorar.
-Papi –va dir.
Sí, aquell home era el difunt pare del Samuel.

8. Somriure.
-Bon dia, és hora de despertar-se –va dir
l’Albert.
El Samuel es va despertar de seguida, amb
moltes ganes de passar un dia genial. Va
anar cap al menjador i es va seure a la seva
cadira corresponent.
-Estàs emocionat? Demà comences la
escola. Coneixeràs a molts nens de la teva
edat, faràs amics i aprendràs moltíssim.
-Tinc moltes ganes –va dir el Samuel.

9. Parc.
A la tarda, l’Albert i la Clàudia van portar al
Samuel a un parc. Ells havien quedat amb
uns amics seus que també tenien una nena,
la qual tenia l’edat del Samuel.
A l’arribar, el Samuel va començar a jugar.
Quan va arribar la Marina, van començar a
jugar junts. La Marina, era una princesa i el
Samuel, era un príncep.

10. Escola.

11. Tots som iguals.
La professora va entrar a la classe.
-Anem a fer un dibuix, tots vosaltres haureu
de fer un dibuix sobre el vostre desig més
gran.
Així va ser, tots els nens van començar a
dibuixar. En el dibuix del Samuel es veia un
nen i una nena, la nena era de pell blanca i
el nen de pell fosca.
-I això? –va preguntar la professora.
- Tots som iguals, encara que tinguem la pell

12. Record.
La Clàudia va anar a buscar al Samuel a
l’escola. Ell es trobava pensant i la Clàudia
es va preocupar per ell.
-Què passa Samuel?
-Ahir a la nit vaig tindre un malson.
-Sí? I què passava?
-Era el meu pare i veia com moria en una
mina –va explicar ell, va començar a plorar.
-No ploris –va dir-li la Clàudia i el va
abraçar-, nosaltres sempre estarem amb tu.

13. Créixer.
El Samuel, amb catorze anys, tornava de
l’escola sol. No es podia queixar, la seva
vida era meravellosa. La Clàudia i l’Albert
eren de gran ajuda i l’havien cuidat com un
rei.
Ell seguia estudiant, a una escola diferent,
però com qualsevol altre alumne.

14. Trobada.
Anys després de conèixer-la, la Marina i el
Samuel es tornarien a trobar. Els pares de la
Marina i ella dinarien a casa de l’Albert i la
Clàudia.
Va sonar el timbre i el Samuel va anar a
obrir la porta.
-Benvinguts –va dir el Samuel.
- Hola! –va saludar-lo la Marina i el va
abraçar, qui sap si això només era el principi
d’una historia.

15. Fi.