1. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
PREHEROIS
MARTÍ GIRONELL DESTAPA TOT UN JACIMENT LITERARI
EN LA SEVA NOVA NOVEL ‘EL PRIMER HEROI’.
·LA,
UNA ODISSEA PREHISTÒRICA QUE COMENÇA AL POBLAT
DE LA DRAGA. “¡RES D’‘UNGA, UNGA’!”, AVANÇA L’AUTOR
TEXT ERNEST ALÓS FOTOS ALBERT BERTRAN
LA CARRERA DEL PERIODISTA I ESCRIPTOR Martí
Gironell en el camp de la novel·la històrica va començar a Besalú (Girona) amb El pont dels jueus. Dimecres
reprendrà la marxa a només 12 quilòmetres d’allà, a
prop de les aigües de l’estany de Banyoles, el lloc on
comencen les aventures dels protagonistes d’El primer
heroi (Ediciones B). Un viatge al neolític que es presenta com a ferm candidat per estar al capdavant dels
més venuts el pròxim Sant Jordi. Fa unes setmanes,
Gironell (Besalú, 1971) ja va acompanyar a la vora de
l’estany una trentena de llibreters per presentar-los
l’obra. Ho fa enmig dels crits dels escolars que molen
gra, disparen javelines o manipulen ceràmica entre les
cabanyes reconstruïdes del poblat del parc de la Dra36 DOM
ga, habitat fa uns 6.000 anys. “Aquí mateix pescaven
peixos, caçaven ànecs, tortugues i musclos d’aigua
dolça, els nens devien córrer i devien sonar aquestes
mateixes rialles i crits”, explica Gironell. “Volia plantejar una aventura prehistòrica que portés el lector a
submergir-se en aquest món. Que entri en la quotidianitat de l’època i que visqui els fets com un membre
més del clan, agafat del braç dels personatges”.
En els seus anteriors llibres, Gironell havia viatjat
fins al món de la comunitat jueva al Besalú medieval
(El pont dels jueus), les guerrilles durant la invasió napoleònica (La venjança del bandoler), les expedicions d’un
monjo de Montserrat verídic convertit en un autèntic
Indiana Jones (L’arqueòleg) i les intrigues en un mones-

2. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
L’escriptor Martí
Gironell, davant
la reproducció
d’una cabanya
prehistòrica del
poblat de la Draga.
tir durant el segle XVI (L’últim abat). “Ara faig un viatge al passat molt més lluny que tot el que he escrit,
tot un viatge a la prehistòria”, avisa. Un període en
què la “incertesa” fa que la reconstrucció històrica tingui, segons la seva opinió, un atractiu especial.
Gironell coneix bé Banyoles, on va estudiar la
secundària. “Vaig començar a concebre aquesta història fa més de sis anys. Ja em rondava la idea d’escriure
una novel·la ambientada al poblat de la Draga”, explica. “És un lloc injustament poc conegut, no només
per la feina que s’ha fet aquí, sinó per la història que
té darrere”. La d’una de les primeres comunitats agrícoles documentades a Espanya, i l’única en un hàbitat
palustre. El viatge d’El primer heroi parteix d’aquí però
vol “fer viatjar el lector per tot el món”. Bé, per tot el
món que recorrien les comunitats que expandien fa
sis mil·lennis les tècniques i els coneixements dels
primers agricultors.
ELS PROTAGONISTES SÓN YNATSÉ I AYNIRES (Estany
i Serinyà, escrits al revés), “dues persones que neixen
en aquest poblat. Una d’elles té voluntat de conèixer
altres formes de vida, algunes de les quals són més
evolucionades que altres. Uns acaben de sortir de les
coves, altres ja han desenvolupat l’agricultura”.
Ynatsé, un membre del Clan dels Cavalls, “ha de
sortir del poblat, amenaçat per una malaltia que l’està delmant, a la recerca d’un remei”. Mentrestant, a
DOM 37

3. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
CULTIVADORS DE ROSELLES
El poblat de la Draga [a la foto] va ser descobert el 1990.
Conservats sota les aigües de l’estany i la torba de la riba es
van trobar centenars de pilars de roure que mantenien les
cabanyes aixecades sobre la superfície, restes de les parets,
ceràmica, estris de fusta, milers d’ossos d’animals i llavors que
han permès reconstruir la dieta dels primers agricultors que
van viure allà entre els anys 5.300 i 5.000 aC. ¿Què menjaven
els habitants de la Draga? “Eren bàsicament ramaders i
agricultors”, explica la professora d’arqueologia Raquel Piqué.
Probablement arribats de l’actual sud de França. “La caça
era un complement, o una activitat més aviat simbòlica o de
prestigi social. Per aconseguir plomes o pells. Però bàsicament
hem trobat porc, ovella, cabra i bou, blat, pèsols, faves, ordi i
rosella. Moltíssimes llavors de rosella. Devien dedicar molts
esforços a cultivar-ne”. ¿Pels seus efectes anestèsics o
recreatius? Bé, això queda per al novel·lista.
la seva dona, Aynires, es queda prop de l’estany
de Banyoles enfrontant-se a la situació amb els
recursos que té a mà. “A vegades no cal anar tan
lluny”, apunta Gironell. Les epopeies de tots dos
demostren –explica el novel·lista– que “tots tenim
un heroi a dins i les contingències que no podem
imaginar ens empenyen a treure’l a fora per fer-hi
front”. En aquest cas és el xaman del poblat, que té
el seu refugi a les pròximes coves de Serinyà, qui
encomana el repte a Ynatsé. La portada del llibre
destaca una pintura rupestre –un cap de cavall–
que ha estat reproduïda de la cova asturiana de Tito
Bustillo, a Ribadesella. “A Serinyà no hi ha pintures,
és una llicència que m’he pres com a novel·lista”,
precisa l’autor.
a
EL PERIPLE DE YNATSÉ EL PORTA A TRAVESSAR els
Pirineus, a arribar a les costes del canal de la Mànega
i unes terres que encara estan poblades per salvatges
talladors de caps. La seva primera aventura marinera el porta al Cercle de Pedra, inspirat en l’assentament de Stonehenge, al sud d’Anglaterra. Una elecció
que podria resultar inicialment anacrònica però que
encaixa en la història gràcies als últims descobriments
de l’equip de Joshua Pollard, que han indicat que els
primers pobladors van arribar allà fa uns 5.000 anys,
i que la seva funció com a santuari atreia visitants de
totes les illes Britàniques i les costes de l’altre costat
del canal des de dates molt antigues. La “funció màgica i espiritual” d’aquest enclavament monumental
també apareix en la novel·la.
38 DOM
Però Ynatsé tira endavant, travessa el centre d’Europa i els Balcans i acaba arribant a l’antiquíssim centre urbà de Çatal Hüyük, a Anatòlia (Turquia), convertit a la novel·la en la Ciutat dels Morts. El retorn
a casa fa passar Ynatsé per les coves de la Monaca, a
Calàbria (Itàlia).
L’ambició viatgera de Ynatsé semblaria a primera
vista exagerada. Però en el neolític antic les xarxes
comercials i nàutiques eren de molt més abast del
que es podria pensar. Poc després, expedicions amb
embarcacions capaces de transportar animals domèstics van poblar, per exemple, Mallorca, Sardenya o
Xipre, o navegaven al llarg del golf Pèrsic.
La segona etapa del viatge són les mines de variscita de Gavà, una pedra verda que va ser objecte
de comerç en èpoques molt llunyanes. “Devien
creure que tenia un poder sobrenatural”, aventura
Gironell. El gran àmbit de difusió d’aquest producte fa molts milers d’anys, per mig Europa, demostra,
diu l’escriptor, “que hi havia xarxes d’intercanvi
comercial, cosa que també implica la necessitat
d’una llengua franca”.
L’interès de Gironell per acostar els seus personatges al lector i fer que els seus raonaments puguin
resultar familiars parteix d’un convenciment. “No els
superem en res més que en la tecnologia; tenien les
mateixes preocupacions, somnis i inquietuds. També
es movien per l’amor, per ser feliços i fer feliços els
altres, però també per la riquesa i el territori. No és
una època tan llunyana per a nosaltres. En ella vam
començar a conèixer els nostres orígens. A veure com

4. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
STONEHENGE
Cercle de Pedra
7
6
Poblat dels Pescadors 4
EL VIATGE A LA PREHISTÒRIA
5
Poblat de Faar
Poblat dels
Talladors de Caps
Massís
Central
Clan dels Ratpenats 3
Ca
rpa
ts
Alps
8
11
Clan de les
Enigmàtiques
Caucas
Mar Negre
Clan del Tambor
Península
Ibèrica
Pirin
eus
2
GAVÀ
Clan de
les Mines
1
BANYOLES
Poblat de l’Estany/
Clan dels Cavalls
Mar Mediterrània
es comença a forjar el sistema social dels nostres dies”.
Res d’idíl·lic relaxament pastoral, però. Segur que
tenien estrès, provocat per les vicissituds d’una vida
plena d’incerteses. Tampoc hi ha rastre de l’anacrònic
primitivisme paleolític.
“Volia trencar tòpics, falses imatges. Eren més sensibles que nosaltres en coses com l’atenció als desafavorits, a les persones velles”. En la seva exposició davant
els llibreters, Gironell s’esplaia: “¡Res d’‘unga, unga’!”.
En l’escriptura d’El primer heroi, Gironell s’ha assessorat intensament. Amb l’ajuda, per exemple, dels
membres de l’equip que investiga el jaciment de la
Draga, com Antoni Palomo i Raquel Piqué, o el paleontòleg Eudald Carbonell. “Tot el que hi passa podria
haver passat”, diu Gironell, convençut.
CARBONELL, CODIRECTOR DE LES EXCAVACIONS
d’Atapuerca, celebra que Gironell descrigui “l’estructura anatòmica dels personatges, el clima, el paisatge, la caça, la pesca, la recol·lecció sistemàtica, l’estructura social, el naixement, la mort, la tècnica de
fabricació d’instruments, el foc, el simbolisme, el sexe,
l’amistat...” en un “món real convertit en ficció literària”. “Mentre llegeixes –afegeix–, et vas acostant a la
seva quotidianitat, i fins i tot, quan vas passant pàgines, t’imagines que ets un més de la tribu”.
El resultat, segons l’editora Carol París, està “carregat d’espontaneïtat i és molt entretingut”. L’autor ha
intentat mantenir “un equilibri entre la informació
i la ficció. No és un llibre alliçonador però sí una
aventura per redescobrir una època que ha quedat
La Ciutat
del Morts
Balcans
9
Anatòlia
CALÀBRIA
10
Coves
de la Monaca
massa oblidada en la ficció històrica, i que es mereix
tenir-hi un lloc”.
Martí Gironell havia publicat fins ara els seus llibres
al Grup 62, i les seves traduccions al castellà en diverses editorials. Ara, explica el director editorial d’Ediciones B, forma part de l’estratègia d’aquest segell “per
fer apostes molt serioses i selectives en català, no 300
llibres sinó 15, que inclou que qualsevol aposta en
català que tingui sortida també en castellà es publiqui
simultàniament en les dues llengües”. L’oferta per al
pròxim dia de Sant Jordi d’Ediciones B està encapçalada pel llançament d’El primer heroi (amb 30.000
exemplars en català i 20.000 en castellà), però també
va acompanyada dels nous llibres de Víctor Amela,
Enric Calpena, Coia Valls i Jaume Barberà.
En el seu comiat amb els llibreters que l’han acompanyat a Banyoles, Gironell, que ha construït part del
seu èxit amb el contacte directe amb els lectors anant
a totes les biblioteques, llibreries i centres de lectura
en què se l’ha reclamat, els promet que ho seguirà
fent, malgrat que l’arribada del seu primer fill l’hi posi
difícil: “Aquestes coses s’han d’explicar, i qui millor
que l’autor per transmetre la passió
que ha posat en el llibre, per explicar per què val la pena fer un viatge
tan llarg a la prehistòria”. DOM
El primer heroi (Ediciones B). Novel·la candidata a encapçalar els llibres més venuts del
pròxim Sant Jordi. Martí Gironell converteix en
heroi accidental un home prehistòric.
DOM 39