Aquest conte el vam fer servir per treballar la primavera ... i la nostra difressa del carnestoltes que era de supermargarida...

1. La margarida Text i il.lustracions de Dolors Todolí

2. Arribava la primavera i en el prat encara no havien sortit les primeres flors. Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.

3. Però un matí un soroll la va despertar. Amb els ulls mig tancats va preguntar: -Qui hi ha? -Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!

4. A la setmana següent un altre soroll la va despertar. Amb els ulls mig tancats va preguntar: -Qui hi ha? -Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu… - No! N0! No pots entrar que encara vull descansar.

5. A l´altra setmana un suau soroll la va despertar. Amb els ulls mig tancats va preguntar: -Qui hi ha? -Sóc el sol que vol entrar, tx…tx… - No! N0! No pots entrar que encara vull descansar.

6. Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors. Tan sols la margarida seguia dormint sota terra. La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida. I així ho van fer: - Toc, toc - Qui hi ha? -Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.

7. En sentir tantes veus que la cridaven, la margarida va eixir del seu forat. I es va trobar enmig d´un bell jardí. fi