1. E s diu que als volts de l’any 1400, un vaixell va desmbarcar a la platja de Tossa i escampà una pesta, la qual encomanà al poble la mort i l’infermetat. Després d’haver pregat a St.Sebastià -una imatge del qual es venera a St.Coloma de Farners- la pesta desaparegué. El poble va comprendre llavors, que la pesta havia remès gràcies als pregs i la gràcia del sant. D’ençà d’aquells fets, un pelegrí de Tossa, en representació de tothom de la vil.la ha anat i venint cada any de St.Coloma, en agraïment devot i tot demanant que no tornin més malures. Amb el decurs de les últimes dècades, moltes persones s’han sumat a la processó com acompanyants del pare pelegrí. Una tradició singular que demana l’esforç de caminar al llarg d’uns 40 kilòmetres i de tornar-hi -també a peu- al dia següent. Apart del fet d’acompanyar al pelegrí, son molts els qui, actualment, més que res fan l’escomesa per acomplir un vot personal o familiar; bé arran d’una promesa prèvia, una sol.licitut o necessitat, o en acte d’agraïment al Sant per fets passats o presents. També hi ha qui recorre el trajecte per un “vot “ personal, però apartat del dogma catòlic, o bé per altres raons més o menys profundes, però no necessàriament vinculades a conceptes de fe, en un sentit "explícitament religiós". Uns quants més hi van per acompanyar a alguna persona propera que hi va descalça. Per a d'altres esdevé també una acció general, de solidaritat i estima amb la tradició del poble i dels seus habitants, o bé per empatia amb l’esperit dels pelegrins en conjunt, tant de Tossa com d’altres contrades. Hi han pelegrins que caminen per primera vegada i d’altres que porten anys repetint-ho. També hi ha un cert nombre de participants que han fet algun pelegrinatge a Compostela. La processó, es clar, per altre banda també aplega a alguns que hi van per motius únicament esportius i/o de turisme, especialment quan la data del 21 de gener coincideix en cap de setmana. Sigui com sigui, el peregrinatge -especialment el d’aquells qui el viuen profundament-, és una gran acció col.lectiva que es mereix un fort respecte, tant per el fet en si amb tots els sentiments que aplega, com tanmateix per el fet de ser una tradició cultural que no fa mal a ningú ( excepte per als mateixos participants que voluntària i lliurement assumeixen la duresa del recorregut ) ni a cap esser viu capaç de patir. En la processó d’enguany han concorregut oficialment 1224 participants, dels quals unes 50 noies i uns 30 nois ho han fet a peu descalç, sentint les pedres dels camins i la fredor d’aquest llarg parell de dies, els quals han estat especialment gèlids.

3. El vot d’un poble Pelegrinatge de la vil.la de Tossa a St.Coloma 21 i 22 de Gener de 2011

4. Francesc Zucchitello Pare pelegrí

5. Més d’un miler de pelegrins després de passar per Terra Negra

7. Primeres incidències del recorregut -ateses de seguida per destres acompanyants-

8. Passat el Molí de La Selva, les pelegrines (la majoria son noies o dones) salven una carretera per sota per seguir tot seguit, una llarga pista de terra

12. Un bon home temptant a unes pelegrines a deturarse. Algunes si que ho fan, mentre d’altres segueixen camí avall.

14. Assegurar el drenatge de les bullofes pot ser tota una artesania

15. Migdiada

16. Represa del camí

19. Una de les coses que s’aprenen al trajecte és que s’hi camina millor per damunt la línia continua

24. Els nens i nenes de les escoles de Sils donant-nos la benvinguda

27. Entrada a St.Coloma a punt d’acomplir el vot -Algunes autoritats eclesials s’afegeixen al seguici-

30. El vot dels pelegrins s’ha acomplert Sant Sebastià

40. Divendres. El matí despunta I el sol s’enfila amunt ..Més alt que els pollancres El pare pelegri entomarà la tornada

49. ..Arribada a Can Noguera

52. últims kilòmetres, en ambient gèlid

53. ..Ja en hora foscant

54. trucant a Ca n’Aromir

56. Benvinguda

57. Tot seguit la processó entrà al poble i finalitzà a l’església de St.Vicenç amb màxim respecte i solemne pregària. Aquests actes no els vaig retratar

58. L a llegenda diu que va ser a Sa Bauma on una vegada va desmbarcar Sant Ramón de Penyafort Es trobà amb un moribund estirat i aquest li demanà confesió. Sant Ramón va pregar per la salut de l’home i de sobte apareixé una creu. L’home aleshores es va poder incorporar … I aconseguí confesar-se Un parell de dies després ..A Sa Bauma:

59. Missa en honor a Sant Ramón de Penyafort

60. Fi

61. Agraïment a tothom que s’ha deixat gravar en aquest reportatge -Marc Bret Gener/ 2011