Núria Pedrals, Sector Arquitectura, COAC, Noves Dinàmiques Residencials, Decret Habitabilitat 55/2009

1. DECRET D’HABITABILITAT

2. DECRET D’HABITABILITAT. 1.- Introducció A- El decret aborda el valor d’ús de l’habitatge. - Planteja les prestacions de l’habitatge (espais i dotacions) i eludeix repetir altres normatives (CTE, etc) - No diferencia el habitatge públic / privat. Ni el règim d’accés (compra o lloguer) - Aquí tractarem de l’habitatge de nova construcció, malgrat que el decret s’estén a altres situacions. - L’àmbit: Catalunya B.- El decret / Llei dret a l’habitatge - Recull el mandat de la Llei del Dret al Habitatge aprovada per la Generalitat. - Llei que garanteix la disponibilitat social del parc d’habitatges protegits durant tota la vida útil dels edificis residencials. Manteniment del valor d’ús de l’habitatge protegit durant el major temps possible. (La Wonninget. 1901). Antídot davant la política assistencialista. - Decret ha estat promogut per la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge. C- El procés participatiu. - Enquesta a 600 usuaris d’habitatges de promoció pública - Empreses de promoció pública d’habitatge: INCASOL; P.M.H.B; IMPSOL, VIMUSA, REGESA, , etc. - Empreses constructores i promotores privades; cooperatives d’habitatges; col·legis professionals i diferents arquitectes i col·lectius professionals.

4. El miratge del disseny arquitectònic.

5. El preu de l’habitatge / superfície. El preu es fixa atenent la màxima capacitat d’endeutament.

6. La normativa no fixa la superfície mínima dels habitatges, si no les prestacions. (excepte l’habitatge per a dues persones). Superfície varia segons la parcel·la / agrupacions.b) Sostenibilitat i tipologies. - L’aprofitament de les condicions naturals del clima vers la tipologia. c) L’accessibilitat. d) Flexibilitat/ adaptabilitat. Habitatge perfectible. La desjerarquització de l’habitatge e) Espai comú vers espai individual. f) Les dotacions

7. DECRET D’HABITABILITAT. 3.- Normativa – cost. ESCALES. El decret treu l’obligació de l’escala a façana. Article 2.3.- El nombre, dimensions, ventilació i característiques de les escales s’ha de correspondre amb la regulació específica de seguretat en cas d’incendis i seguretat d’utilització que determina la normativa vigent.

8. DECRET D’HABITABILITAT. 4.- Normativa- cost Article 3.3.- Compartimentació. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat ( perfectibilitat ), sempre que es mantinguin inalterables , de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació de caràcter fix consistent en l’equip de cuina i les cambres higièniques ; els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici, i els que conformin el tancament amb l’exterior. CAMBRES HIGIÈNIQUES - El decret flexibilitza l’agrupació de les peces sanitàries i fixa les prestacions mínimes en el nombre d’aquestes. Article 3.11.2.- Els aparells destinats a la higiene es situaran en les cambres higièniques i la seva agrupació es lliure.

9. DECRET D’HABITABILITAT. 5.- Sostenibilitat i estalvi energètic - tipologies. SOSTENIBILITAT. ESTALVI ENERGÉTIC El principal criteri de sostenibilitat i d’estalvi energètic ha de partir del mateix concepte tipològic. - Relació amb l’exterior i de la consideració del control climàtic a partir de mitjans naturals. El decret recull dos aspectes: La ventilació transversalnaturali els espais intermedisamb l’exterior. Respecte a la ventilació transversal natural: Article 3.2.Sostenibilitat i estalvi energètic. 1.-Els habitatges han de ser concebuts atenent a l’aprofitament de les condicions naturals del clima. En particular , disposaran d’elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior - exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments climàtics, i la seva concepció i compartimentació ha de garantir la ventilació transversal natural provocada per la disposició de les façanes i/o patis de ventilació. 2.- Resten exclosos: 2 a.- Planejament anterior 2b.- Sols urbans consolidats 2c.-< 50 m2 3.- Exclosos han de complir: Pati 1,80 diàmetre/ mitjans ventilació forçada mecànica/ natural

10. DECRET D’HABITABILITAT 6.- Sostenibilitat i estalvi energètic -tipologies Respecte als espais intermedis amb l’exterior. Facilitar els espais intermitjos, en especial aquells que tinguin en compte la relació interior–exterior i proporcionin una resposta versàtil als requeriments climàtics. Incentiu : No comptabilitzin com a sostre construït la superfície que no superi el 15 % de la superfície útil interior, i seran aptes a efectes de la ventilació i il·luminació de les peces habitables. Espais intermedis amb l’exterior. Si els espais intermedis amb l’exterior son tancats , han de disposar d’una superfície vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d'il·luminació i ventilació no ha de ser inferior a la suma de las superfícies d'il·luminació i ventilació de les estances que a ell s’obrin. Nota : Respecte a la reducció a no comptabilitzar el sostre dels espais intermedis: Instrucció la conselleria d’Urbanisme. Definició.

11. DECRET D’HABITABILITAT 7.- Accessibilitat Extensió del Decret 135/1995, cara a universalitzar l’ús de l’habitatge. - Accessibilitat a tots els habitatges.. - Tots els habitatges practicables. Article 3.4.-Accessibilitat 1.a.- Cercle d’1,20 a la cuina. 1.b.- Cercle d’1,20 a la dotació mínima higiènica 1.c.- Porta d’accés al habitatge i estances practicables de 0,80 m. 1.d.- Passadís 1 + 1,20 (Gir de portes) 1.e.- Habitatge de 1 habitació. Practicable. A partir de dues habitacions, dues practicables. Dúplex ( habitatge amb nivells): Accés, cuina, dotació sanitària i una estança.

12. DECRET D’HABITABILITAT . 8.- Flexibilitat FLEXIBILITAT /ADAPTABILITAT/ DESJERARQUITZACIÓ - Inicialment. Flexibilitat de l’habitatge basada en la compartimentació ambigua i la polivalència d’usos. Desjerarquització habitacions.

13. DECRET D’HABITABILITAT . 9.- Flexibilitat FLEXIBILITAT vers PROJECTE. Article 3.3.- Compartimentació. 1.- La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb la única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. Article 3.7.- Espais d’ús comú. El conjunt de l’EMC es pot reduir fins a un 10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment igual en la resta de les habitacions del propi habitatge. Article 3.8 .- Habitacions Les habitacions poden reduir fins a un 10 % la seva superfície útil , sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del propi habitatge Diferenciació entre alçada mínima habitable i alçada mínima construïda Article 3.5.- Alçada mínima habitable L’alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50 m. Article 2.7.- Alçada mínima construïda Als edificis d’obra nova l’alçada lliure entre forjats ha de ser com a mínim de 2,70 m.

14. DECRET D’HABITABILITAT 10.- Espais per l’emmagatzematge “La falta d’espai per emmagatzemar provoca que sovint una de les habitacions es transformi en espai d’emmagatzematge. Es proposa que la superfície a l’emmagatzematge sigui una prestacióobligatòria de l’habitatge amb independència de les establertes per les habitacions.. La normativa preveu un ràtio de 0,50 m2 per persona destinat al emmagatzematge personal), i una dotació constant per habitatge de 0,70 m2. Article 3.10.- Espais per a l’emmagatzematge. 4.- Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions, i les seves superfície es comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on s’ubiquin.

15. DECRET D’HABITABILITAT 11.- Espai col.lectiu i/o individual - La normativa pretén equilibrar la relació entre l’espai col·lectiu i/o individual potenciant el paper de les habitacions (incrementades per les superfícies d’ emmagatzematge ) i facilitant l’articulació entre les peces d’ús col·lectiu. - Qualificar l’espai de la cuina, potenciant l’ús compartit amb el menjador, com a lloc de treball i trobada. Nombre d’habit. EMC Habitacions Emmagatzematge 1 20 m2 (63%) 10 m2 1,00 + 0.70 = 1,70 m2 2 24 m2 (51%) 10 m2 + 10 m2 2,00 + 0.70 = 2,70 m2 3 26 m2 (46%) 10 m2 + 8 m2 + 8m2 3,00 + 0,70 = 3,70 m2 4 30 m2 (44%) 10 m2 + 8 m2 + 8 m2+8 m2 3,00 + 0,70 = 3,70 m2 S’eliminen les habitacions individuals de 6 m2.( Mínim 8 m2, independentment del nombre de persones) EMC diàmetre >3,00 m ; habitació > 9 m2 diàmetre > 2,60 m; habitació < 9 m2 diàmetre > 2,00 m. Article 3.7.- Espais d’ús comú. 6.- En el cas de que l’espai de la cuina s’integri a la zona de menjador (M) o de l’estar- menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser inferior a 3,5 m2. Article 3.13.- Estenedor 2.- …. No haurà d’interferir en les llums directes de cap obertura necessària per la il.luminacio o ventilació exigides als espais d’ús comú o habitacions.

16. DECRET D’HABITABILITAT. 12.- La qüestió de la roba/ espais comunitaris RENTAT / ASSECATGE DE LA ROBA. El rentat de roba (amb possibilitat d’assecatge no natural), no ha de trobar el seu lloc natural dins de la cuina/ Relació amb l’exterior. Assimilar aquesta funció integrada al nucli de cambres higièniques prop de les habitacions. Previsió d’una cambra específica pel rentat de roba. La qüestió de l’assecat de la roba :Oberta a solucions (patis – finestra estenedor; col·lectius, etc..) ESPAIS D’ÚS COMUNITARI. La normativa pretén establir les mínimes dotacions col·lectives a nivell de conjunt d’habitatges i de cada escala dedicades a l’ús veïnal i al manteniment de l’edifici. A partir de vuit habitatges = 3 m2 + 0,20 m2 per habitatge.