AltaSegarra

Índex ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],En un principi, el nom de les Illes Balears prové del grec Βαλλιαρεῖς, nom amb el qual eren conegudes des de l‘Antiguitat clàssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llançadors (baleareis, βαλεαρεῖς, de ballo, βάλλω).

Darrerament, s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel·lènic. L'origen llavors no seria grec sinó púnic . Provindria del plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir "els que exercitaven l'ofici de” i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres". Amb tot, el significat final seria quelcom així com “ els mestres del llançament ”. I aquests mestres del llançament no són altres que els foners de les illes. Així doncs Balears vol dir "foners“.

[object Object],Les Illes Balears estan formades per cinc illes: - Mallorca - Menorca - Eivissa - Cabrera - Formentera Aquest arxipèlag es divideix en dos grans grups: - les Gimnèsies : Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pròpiament dites en l'antigor). - les Pitiüses : Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.

[object Object],Població total 1.001.062 persones Mallorca 790.763 habitants Menorca 88.434 habitants Formentera 7.957 habitants Eivissa 113.908 habitants

La població balear creix a ritme vertiginós (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra banda, i pel caràcter de la seua economia (basada principalment en el sector turístic), la població 'flotant' es molt important.

[object Object],El turisme a les Balears és l'element més determinant socio-econòmic de les darreres dècades. El comportament turístic però és diferenciat segons l'illa. Mallorca i Eivissa han tingut un flux turístic més intens i han rebut turistes principalment alemanys i anglesos (a parts iguals). A Eivissa també ha estat important l'afluència d'italians. Menorca ha entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos. Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut a la minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],El relleu de les illes de l'arxipèlag és variat. MALLORCA : - Serra de Tramuntana al N; aquí es troben els cims més alts de totes les illes que són: el Puig Major (1445 m), el Puig de Massanella (1348 m), el Puig Tomir (1103 m), el Puig de l'Ofre i el Puig des Teix. - serres de Llevant al SE amb el pic de Sa Talaia (561 m) MENORCA: És una illa quasi plana, amb turons de menys de 300 m. Només El Toro arriba a 355m. EIVISSA: Té un relleu de formes suaus. Les màximes altituds són: Sa Talaiassa (475 m), el Puig Gros (415 m) i el Puig Fornàs (410 m).

[object Object],El clima és típicamente mediterrani amb un augment de la continentalitat des del Nord al Sud.

[object Object],La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% són invertebrats. No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es té poquíssima informació. En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les espècies voladores (aus, ratespinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terrestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnívors.

[object Object],La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics: L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997). L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997). L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997).

El paisatge forestal de les Balears és típicament mediterrani, amb boscos en la zona nord de las illes y matolls de garriga al sud on també hi predominen els pins.

En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents: Les Gimnèsies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca. Les Pitiüses estarien pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte

[object Object],Pràcticament nul·la, sense que existeixi cap curs de aigua superficial digna de mencionar. Són, abundants les aigües subterrànies i els torrents, així com les albuferes i llacunes.

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],Els símbols de les Illes Balears s’integren a la bandera. Aquests símbols són distintius i legitimats històricament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig . Cada illa també pot tenir la seva pròpia bandera.

[object Object],Las illes conserven alguns monuments del Megalític on destaca los talaiot, las navetes i las taules, tot aixó del període fet entre 1800 i 1500 a. C. Queden poques restes de l’època musulmana. La Catedral de Palma, la Lonja i el Castell de Bellver Castell circular que presideix, amb la Torre de l'Homenatge, la bahía de Palma, són clares mostres del art gòtic. També cal destacar les esglèsies de: Santa Creu, Santa Eulàlia, San Jaume, San Nicolau, San Francesc, Montesión ... A Ciutadella i Palma existeixen alguns exemples de la’arquitectura del segle XVIII, període on destaca com pintor P. Calvo.

[object Object],Les Illes Balears conserven moltes de les costums i tradicions de Catalunya, com per exemple, la festivitat de Sant Joan. Pel que fa a la gastronomia, no hi ha un producte més típic i famós de les Illes Balears. Aquesta pasta dolça, amb forma d'espiral, s'ha convertit en el desdejuni no sols dels mallorquins i visitants; el consum de l'ensaïmada s'ha estès en bars i confiteries mar enllà. Però també destaquen altres productes: Orelletes Panellets Sopes mallorquines Peix fregit Sobrassada També és molt important l’artesania de les illes.

[object Object],http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Balears http://www.google.es http://www.illesbalears.es/downloadServlet?id=00001121&table=1

AltaSegarra

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (19)

Semelhante a AltaSegarra

Semelhante a AltaSegarra (20)

AltaSegarra