Revista Annals d’Urologia 2009-30

Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009
1
Annalsd’Urologia
Any 2009-3
N.30
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2
Editorial
Societat Catalana
d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. EnricTrilla Herrera
Tresorer
Dr. Miquel Puyol Pallás
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Josep Ma. Caballero Giné
VocalTarragona
Dr. Manel Prados Saavedra
VocalLleida
Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
VocaldeResidents
Dra. Esther Gómez Lanza
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
ComitéCientífic
Josep Segarra
Maria José Ribal
Glòria Nohales
Joan Palou
Josep Comet
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Eli Sainz
ISSN 1886-6549
Títol clau: Annals d’urologia (Internet)
Titol abreviat: Annals urol. (Internet)
annals@scurologia.cat)

3
ARTICLES
TRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA?
GuillermoUrdanetaPignalosa.Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.FundacióPuigvert.Barcelona.
CARCINOMA DE CÈL•LULES RENAL EN UN RONYÓ TRASPLANTAT. ESTUDI I EVIDÈNCIA DE L’ORIGEN TUMORAL EN EL RECEPTOR.
RogerBoix.Serveid’UrologiaHospitalJosepTrueta(Girona)
XIv Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MONT SANT BENET, novembre de 2008
Comunicacions orals.
Sumari
SILICONOMA PENIÀ
PradosSaavedraM.Serveid´Urologiai*ServeideMaxil.lofacial.HospitalUniversitariJoanXXIIIdeTarragona
TUMORS TESTICULARS DE CÈL.LULES DE LEYDIG. SÈRIE CATALANA. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA (PERÌODE: 1982-2007)
CarlesPellicéiVilaltaiMiguelA.CosmeGimènezUròlegsdeL’ics(Barcelona)
CORNS CUTANIS PENIANS. REVISIÓ DE CONJUNT.
CarlesPellicéiVilalta.FundacióPuigvertBarcelona
Quistes del tramo urinario inferior.Revisión de nuestra serie.
HernándezH.ServiciodeUrología.HospitaldelMar.Barcelona.
Afectación ureteral por endometriosis. A propósito de 2 casos.
A.Ciudin.HospitalClinicyProvincialdeBarcelona
King’s Health Questionnaire (KHQ) en 91 Pacients amb Lesió Medul.lar
Dra.G.Romero*.*ServeiRehabilitació.FundacióAlthaia.Manresa.
Enucleació prostàtica amb làser Holmium versus ressecció transuretral de pròstata: Anàlisis de costs a partir de 100
pacients.
BoixOrri.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol
Enucleació prostàtica amb laser Holmium.Morbilitat de la corva d’aprenentatge després de 100 tractaments
O.BuisanRueda.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol
Vaporització prostàtica amb Làser Holmium (Holap): la nostre experiència
H.López.Althaia.XarxaAssistencialdeManresa
REPARACIÓN DE HERNIA PARAESTOMAL POST-CISTECTOMIA RADICAL: SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO
P.Pardo.FundacióPuigvert
Cirurgia robòtica Da Vinci en pacients pediàtrics
BellidoJ.A.FundacióPuigvert
ANÁLISIS PATOLÓGICO COMPARATIVO DE UNA SERIE DE PROSTATECTOMÍA RADICAL RETROPÚBICA VS LAPAROSCÓPICA
RijoE.HospitaldelMar.Barcelona.
Comparació de pèrdues hemàtiques intraoperatòries i necessitat de transfussió sanguínea entre prostatectomia
radical retropúbica i laparoscòpica
MercèPascual.Serveid‘Urologia.FundacióPuigvert.Barcelona.
Niveles bajos de testosterona se relacionan con factores de agresividad en pacientes diagnosticados de adenocarci-
noma de próstata.
García-Cruz,E. HospitalClínicdeBarcelona.
RELACIÓN ENTRE LOS NIVELES PLASMÁTICOS DE 25- HIDROXIVITAMINA D Y EL RIESGO DE CÁNCER DE PRÓSTATA Y LA AGRESIVIDAD
TUMORAL
E.Gómez-Lanza.ServiciodeUrología.HospitalUniversitarioValld’Hebrón.Barcelona.

4
Article
RESUMEN
Pacient baró de 72 anys amb antecedents de fumador, DM tipus II, HTA, i apendicectomia. Es va realitzar cistectomia amb conducte
ileal arrel d’un Carcinoma transicional T2 d’alt grau diagnosticat en una RTU Tm vesical inicial. A l’any de seguiment es va realitzar
un TC de control on es diagnostica d’estenosi de la unió uretero-ileal esquerra i es sospita de tumor (Tm) del tracte urinari superior
(TUS) multifocal esquerra, es va realitzar un nou TC en decúbit supí-prono observant que els defectes de replecció es mobilitzaven
diagnosticant-se de moc en la via urinària. Posteriorment es va realitzar una uretroscòpia a través d’un accés percutani, es va rea-
litzar una dilatació de l’estenosi i es col•loca un stent Memokath. Posteriorment es manté asimptomàtic amb una bona funció renal.
INTRODUCCIÓ
Existeixen diferents patologies del TUS des-
prés de la cistectomia pels quals s’ha de fer un
seguiment. Una d’elles és l’aparició d’un tumor
metacrònic del TUS i un altre és l’estenosi de
l’anastomosi uretero-ileal.
El carcinoma urotelial es caracteritza per ser múl-
tiple i multifocal. Presenta recurrències a nivell
delTUS de 2-4,7% -3,5-7 després de cistectomia.
Es detecten habitualment després de 3 anys de la
cirurgiaalpresentarclínica.Elsfactorsderiscque
s’han vist associats a l’aparició de tumors delTUS
desprésdelacistectomiasóntumorssuperficials,
alt grau, carcinoma in situ (Cis), tumor uretral i
ureteral2, .
L’estenosi uretero-ileal és una complicació de la
cistectomia que pot produir infeccions urinàries,
dolor lumbar i deteriorament de la funció renal.
Presenta una incidència del 3 al 14% .
A continuació presentem un cas d’una sospita
de tumor TUS i del tractament d’una estenosi
uretero-ileal.
CASCLÍNIC
Pacient baró de 72 anys amb antecedents
patològics de fumador, DM tipus II, HTA,
politraumatisme i apendicectomia.
Arrel d’un episodi d’hematúria es va
realitzar una ecografia reno-vesical, on
s’observava una lesió hiperecogènica
en cúpula vesical i paret lateral dreta,
ronyons i via urinària superior sense cap
anormalitat. Posteriorment es realitza
una cistoscòpia que confirma la lesió vis-
ta a l’ecografia determinant que es una
lesió única helofítica de 3-4 cm (Fig. 1).
L’analítica amb tots els paràmetres dins
de la normalitat.
Es va decidir fer una resecció transgredir-
Tram urinari superior després de la cistectomia:
dilema diagnòstic i terapèutic
I.Pozuelo,J.Palou,J.Huguet,J.Alberola,D.Ruiz-Tagle,G.Urdaneta,F.Salas,P.delaTorre,H.Villavicencio
FundacióPuigvert
la (RTU) de la lesió i una biòpsia múltiple
normatitzada (BMN). L’anatomia patolò-
gica ens informava de carcinoma urotelial
de patró papil•lar, sòlid, G3 T2; i la BMN
de displàsia en la mostra 4. Donades les
característiquesinfiltrantsdeltumoresva
realitzar cistectomia amb conducte ileal.
L’anatomia patològica va ser pT0 pN0 amb
urèters i uretra prostàtica sense canvis
neoplàsics.
Vam fer el seguiment segons el protocol
del nostre centre i als 10 mesos vam fer
una ecografia reno-vesical informant-nos
d’ectàsia uretero pielocalicial esquerra
amb la reste d’estructures abdominals
sense alteracions. Per completar l’estudi
de l’ectàsia, vam realitzar un tomografia
computeritzada(TC)abdominal,observant
una lleu hipocaptació de contrast esque-
rra, moderada dilatació ureteropielocali-
cilaresquerraienfaseexcretoramúltiples
defectes de replecció irregulars a nivell de
pelvisrenaliurèteresquerrasuggestiusde
Tm rodalia del TUS (Fig. 2). Davant l’alta
sospita de Tm del TUS es va presentar el
cas a la sessió oncològica plantejant les di-
ferents opcions de realitzar un nou estudi
d’imatge, una exploració endoscòpica del
tracte urinari superior o realitzar la ne-
froureterectomia. Davant la baixa sospita
de Tm TUS vam decidir fer un conducte-TC.
Aquest, realitzant la conductografia, ens
informava de bon pas de contrast al TUS

5
dret sense representació del TUS esq. per
afilament ureteral distal de 1,5 cm aproxi-
madament(Fig.3).Esvanrealitzartallsto-
mogràfics en fase d’eliminació en decúbit
supí i prono demostrant que els defectes
de replecció eren canviants, localitzant-se
sempre en la porció més anterior, compa-
tibles amb moc (Fig.4).
Donat de que no es sospitava de Tm TUS i
presentava una estenosi de la unió urete-
ro-ilealesvadecidirrealitzarunadilatació
del’estenosi.Mitjançantunaccéspercuta-
ni,donateldifícilaccésperviaretrògrada,
es va fer una uretroscòpia observant moc,
sense observar lesions compatibles amb
Tm urotelial. Es va realitzar una dilatació
amb baló, amb control fluoroscòpic i pos-
teriorment es va col•locar un stent Me-
mokathambbonpasdecontrastposterior
(Fig.5).
El pacient al mes de la col•locació del
Memokath es manté asimptomàtic, amb
bona funció renal i amb un renograma
sense obstrucció.
DISCUSSIÓ
La incidència delTmTus després de cistec-
tomia és baixa, varia del 2-4,7%1-3,5-7.
En la nostra casuística la incidència d’un
tumor superficial o d’un tumor infiltrant
que prové de superficial és del 11% i
11.6%,encanvieneltumorsinfiltrantsde
bufeta és del 1.5%3. El nostre cas era un
tumor infiltrant a la RTU, això implica que
es poc probable que fosTm delTUS.
Existeixen altres factors de risc perTmTUS
desprésdecistectomia,comsónelbaixes-
taditumoral(<T2),l’altgrau,lamultifoca-
litat, el Cis, l’afectació uretral o l’afectació
d’urèter distal. En la nostra revisió biblio-
gràfica els únics factors de risc estadística-
ment significatius són l’afectació tumoral
uretral1,l’estaditumoral,lamultifocalitat
i el Cis5. En nostre pacient solament pre-
sentava el factor de risc d’alt grau, cosa
que ens feia poc factible de que fos una
recidiva deTmTUS.
El diagnòstic de Tm TUS després de cis-
tectomia es fa habitualment a partir dels
símptomes en el 47-80% dels casos1-3,
5-7,en el 20-43% es per les proves de se-
guiment com són la urografia intravenosa
(UIV), TC o conductografia. En els estudis
de Meissner i Sanderson no es troba dife-
renciesenelpronòsticdelsTmTUSdesprés
de cistectomia1, ; en canvi en l’estudi del
nostre centre, si els Tm TUS es diagnosti-
quen per proves d’imatge l’estadi tumoral
és més baix3.Tot això fa dubtar si s’hauria
de fer seguiment amb proves d’imatge a
tots els pacients o solament els que pre-
senten més risc.
Existeixen diferents patologies que poden
simular un Tm del TUS produint defectes
de replecció, per tant canviaria la forma
de tractar les lesions. Aquestes poden ser
des de càlculs, coàguls, endometriosis,
infeccions a tumors no urotelials (Taula
I). El nostre pacient presentava defectes
de replecció compatibles amb Tm TUS que
desprésdeferunTCambprojeccionsdecú-
bit supí-prono es va descartar per la seva
mobilització, sent compatible amb moc.
L’estenosi uretero-ileal presenta una inci-
dència del 3 al 14%4. aquestes poden pro-
duir simptomatologia que va des de dolor
lumbar, hematúria a infeccions de repeti-
ció i deteriorament de la funció renal .
Els factors predisponents són el tipus
d’anastomosi, l’aposició de dos tipus de
mucosa, l’isquèmia quirúrgica o radioterà-
pica i la fístula urinària peri-operatoria.
Tradicionalment el tractament més efec-
tiu es la cirurgia oberta amb èxits entre
80-90%peròpresentamoltamorbilitat11,
. La resolució de la cirurgia oberta avui dia
es de 71-85%, on també s’inclouen els
fracassos de les tècniques endourològi-
ques11. Existeixen diferents tècniques
endourològiques amb diferents índexs
d’èxit. Aquestes tècniques són dilatació
amb baló, dilatació + col•locació stent, di-
latacióambbalóambseccióelectrocauteri
(Acucise) i endoureteretomia amb bisturí
fred, electrocauteri o laser10. Els resul-
tats estan resumits a la taula II. Existeixen

6
moltes tècniques endourològiques on cap
té els millors resultats que les altres per
ser la de predilecció.
Els factors de bon pronòstic en el tracta-
ment de la endoureterectomia són pa-
cients joves (<60 anys), estenosi ureteral
dreta, curta longitud (<1-1.5cm), llarg
interval de formació de la estenosi (>2
mesos), funció renal >25%, no irradiació
previa10, .
Existeix de recent aparició dels stents ti-
pus Memokath, aquests estan formats
d’una aleació de Níquel-Titani que manté
memòria, sent el stent mal•leable a 10º i
rígid a 55ºC. La seva longitud pot ser de
30mm fins a 200mm, el seu diàmetre és
de10.5Fris’expandeixfinsa22Fr.Elspas-
sos per la col•locació del stent (Fig. 6) són
passar una guia a través de l’estenosi (1),
el col•loca el dilatador de 14 Fr a través
de l’estenosi (2), es retira la vaina inter-
na (3) i es col•loca el Memokath (4), final-
ment s’expandeix amb sèrum a 55 ºC (5), si
s’hagués de recol•locar en el mateix proce-
dimentoposteriorments’hauriad’infundir
sèrum a 10ºC per poder mobilitzar-lo i així
recol•locar-lo.
Les diferents indicacions per col•locar un
stenttipusMemokathalesestenosisurete-
ralssónmalignes,comafectacióextrínseca
per un tumor ginecològic (Ex. Carcinoma
de cèrvix) o altres digestius (Ex. Carcino-
ma colorectal); o intrínseca per un Tm TUS.
Existeixen indicacions de col•locació per
patologia benigna com són les estenosis
ileo-ureteral, com en el nostre pacient, les
estenosisperirradiacions,oelsaneurismes
d’aorta abdominal .
Les complicacions dels stents metàl•lics
són formació de litiasis, expulsió espontà-
nia, hematúria i hiperplàsia ureteral que
pot obliterar la llum ureteral10,12,16. El
catèter Memokath sent de Titani presenta
menys complicacions al tenir més resistèn-
cia a l’incrustació ureteral i d’hiperplàsia.
CONCLUSIÓ
Elnostrecasclínicensfareflexionarenque
s’ha de fer un estudi complert abans de
realitzar un tractament, amb les primeres
imatges del TC haguéssim fet directament
la nefroureterectomia i fent un estudi ex-
haustiuhemdiagnosticatdemocelsdefec-
tes de replecció.
El tractament més resolutiu de les este-
nosis uretero-ileals encara avui dia és la
reparació quirúrgica oberta encara que
existeixentècniquesendourològiquesamb
bona resolució, si l’estenosi compleix crite-
ris de bon pronóstic. No hi ha molta expe-
riencia en la col•locació de stents , però es
una possibilitat poc invasiva en estenosis
complexes.

7
Contextpersonal:
Durant la meva residència, a l’Hospital GermansTrias i Pujol, sota les ordres del Dr. Saladié vaig escriure un article d’un cas clínic sobre
un pacient trasplantat amb un tumor a l’injert. Va ser un exercici que sincerament em va enriquir molt per tot el que em va obligar a
consultar, estudiar i conèixer gent. Pel que podreu veure crec que és un cas que pot tenir certa transcendència, encara que només es
tracti d’un cas clínic.
Aquest mateix cas el vaig presentar al congrés nacional de trasplantament organitzat per l’Hospital de Bellvitge a Barcelona el 2008,
i va aixecar força expectació.
És per això que vàrem decidir proposar-lo per publicar aTrasplantation ® i ens el van publicar. És de justícia però, que un cas clínic com
aquest el vulgui compartir amb tots vosaltres a través de la publicació de la nostra societat. He aconseguit permís de l’editorial per fer
ús del copyright i poder fer aquest resum i compartir amb vosaltres l’original.
Abstract:
El carcinoma de cèl•lules renal és la neoplàsia de ronyó més freqüent. La prevalença en la població general és del 3% , en canvi en la
poblaciótrasplantadaaquestaésdel4’6%.Enaquestscasosespodenveureafectatselsronyonsnatius,obéelronyótrasplantat.Casos
descrits de pacients amb neoplàsies en ronyons trasplantats ronden entorn 50 casos en tota la literatura disponible.
Aquestspacientspresentenladiativadesil’origengenèticdeltumoresatravésdecèl•lulesdelronyótrasplantatobéespuguitractar
decèl•lulesdelreceptorquehanmalignitzatenl’empelt.Aquestaqüestióesfaméspalèsquantrobemcasosdeneoplàsiesenronyons
trasplantats que es desenvolupen als 14, 15, o 19 anys després del trasplantament
En el nostre cas en concret, utilitzant l’anàlisi de microsatèl•lits de DNA, ens proposem investigar la identitat tissular del tumor.
El resultat obtingut no va ser l’esperat, ja que esperàvem obtenir el mateix que varem trobar en la literatura. Segons la nostra cerca
bibliogràfica, aquest és el primer cas publicat en que es demostra que l’origen de la neoplàsia en l’empelt és de cèl•lules del propi
receptor. Amb motiu d’això proposem vàries hipòtesis per poder explicar la nostra troballa.
Article
CARCINOMA DE CÈL•LULES RENAL EN UN RONYÓ TRASPLANTAT.
ESTUDI I EVIDÈNCIA DE L’ORIGEN TUMORAL EN EL RECEPTOR.
RogerBoix(1),CarolinaSanz(3),MiguelMora(4),AriadnaQuer(3),KatrinBeber(3),EvaMusulen(3),CarlosGonzález(2)
SalvadorBayona(2),JosepM.Saladié(2),AurelioAriza(3)
(1)Serveid’UrologiaHospitalJosepTrueta(Girona)
(2)Serveid’UrologiaiTrasplantamentHospitalGermansTriasiPujol(Badalona)
(3)Serveid’AnatomiaPatològicaHospitalGermansTriasiPujol(Badalona)
(4)ServiciodeUrologíaHospitaldeLaPrincesa(Madrid)
CasClínic:
Pacientde58anys ambantecedentsd’Hipertensió
arterial, fumador, gastrectomia parcial per ulcera
gastroduodenal, exèresis d’un hemangioma es-
clerosant de la regió isquiàtica esquerra. El Febrer
del 1990 el pacient precisa d’inici d’hemodiàl•lisi.
El 1992 se li practica uns trasplantament renal de
donant cadàver, sense complicacions. Inicia trac-
tament immunosupressor i segueix un curs pos-
terior sense complicacions.
El 2006 en un examen de rutina se li practica
una ecografia de control concretant-se una mas-
sa tumoral de 5cm en el pol superior del ronyó
trasplantat. A continuació es va realitzar una TAC
abdominal que va confirmar el diagnòstic. Es va
realitzarestudid’extensióquevaresultarnegatiui
esvaindicarla nefrectomiaradicaldelronyótras-
plantat. Un cop realitzada el pacient va entrar de
nou en hemodiàlisi.
Esvarealitzarunestudigenèticdeltumorperes-
brinar-nelaprocedènciaiestablirelriscperelsal-
tres receptors d’altres òrgans del mateix donant.
Després de 3 anys el pacient segueix en hemo-
diàlisi i sense evidència de recurrència local o a
distància.
MaterialiMètodes:
Es va realitzar l’inclusió de la peça quirúrgica tal
i com descriu l’article, i es va realitzar l’estudi de
microsatèl•litsdeDNA,comparantlescèl•lulestu-
morals,elparènquimasadelronyótrasplantecto-
mitzat i cèl•lules de sang perifèrica del receptor.
Els microsatèl•lits de DNA son una eina molt útil
per l’estudi d’identitats de teixits, tècnica em-
prada habitualment en la medicina forense. Els
microsatèl•lis són fragments curts de seqüències
de DNA que es repeteixen, que varien en quan a
longitud entre individus i que es troben reparti-
des en el genoma de la cèl•lula. Són usats com a
marcadors per identificar individus.
En el nostre cas vàrem emprar 9 marcadors ; és
a dir 9 seqüències diferents de DNA, mitjançant
tècniques d’hibridació i PCR es van obtenir els
següents resultats.

8
RESULTATS:
AnatomiaPatològica
El dictamen d’anatomia patològica va resultar ser un carcinoma de cèl•lules clares amb canvis sarcomatoids. Se’l va catalogar com a pT3N0M0.
Anàl•lisisdemicrosatèl•lits
Dels microsatèl•lits analitzats, 4 no van aportar suficient informació, dels 5 restants, es va demostrar que les cèl•lules tumorals i les del receptor (ganglis
regionals i sang perifèriques, tenien el mateix origen i que diferien de les cèl•lules sanes de la resta del ronyó trasplantat.
Esquema on es mostra els teixits que es van
comparar:
- cèl•lules tumorals
- ganglis limfàtics regionals
- sang perifèrica
- cèl•lules renals sanes
Les tres primeres van demostrar tenir el mateix
origen genètic i diferir de les darreres. Concloent
per tant que l’origen del tumor en l’injert és de
cèl•lules del propi receptor
Discussió:
El nostre cas té dos trets singulars, el primer: el
lapsedetempsentreeltrasplantamentil’aparició
de la neoplàsia. El segon i més important per ser
el primer cas descrit en la literatura, en que es de-
mostra que l’origen de les cèl•lules del tumor pro-
venen del receptor, descartant per tots els medis
disponibles de que es tracti d’una metàstasis d’un
tumor primari d’una altra localització.
L’estudi del material genètic d’un tumor en un in-
jert s’ha practicat en pocs casos; els primers casos
s’aprofitavendeladiferènciadesexeentredonant
i receptor i es realitzava mitjançant tècnica FISH
l’estudi dels cromosomes sexuals.
Posteriorment es va iniciar l’estudi amb
microsatèl•lits de DNA.
Un cop analitzats els resultats i repetits tots els
procediments 3 cops per assegurar-nos dels
mateixos, vàrem intentar establir una sèrie
d’hipòtesis que expliquessin les nostres troballes.
1) Metàstasis dels ronyons natius
2) Metàstasis d’un carcinoma de cèl•lules clares
ubicat en una localització diferent que el ronyons
propis.
3) Metàstasis d’un tumor primari dels ronyons
propis i posterior“burn out”del tumor primari.
4) Integració en el ronyó trasplantat de cèl•lules
mare (ítem cells ) circulants i la seva malignitza-
ció posterior.
Reflexió:
Catalunya té una llarga tradició en el trasplanta-
ment renal, és capdavantera en trasplantaments
de donants cadàvers, i cada cop es realitzen més
trasplantaments de donant a cor parat i de do-
nant viu.
Recentment s’han presentat varis casos de
tumors en injerts renals, en varis congressos i
sessions de residents. En cap d’ells s’ha realitzat
l’estudigenèticperdeterminarl’origendeltumor.
Lestècniquesperfer-hoestanal’abastdetothom
ilainformacióquepodemextreured’aquesttipus
de pacients, crec que pot ser molt valuosa per
comprendre els mecanismes de regeneració renal
ilagènesisdeneoplàsies.Perexempleenelcasde
l’adenomanefrogènicvaéssergràciesalspacients
trasplantats que fent estudis amb FISH es va es-
tablir la procedència de les cèl•lules implantades
a la bufeta i es va determinar l’origen de renal de
les mateixes.
Agraïments: -Servei d’Urologia i Trasplantament
HUGTIP (Dr. JM Saladié)
Roger Boix i Orri
Adjunt dels servei d’Urologia Hospital JosepTrue-
ta GIRONA.

9
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
SILICONOMA PENIÀ
PradosSaavedraM.,AscasoTilH.,VilaBarjaJ.,RodríguezFérnandezF.J.*,TrobatVanrellF.X., RodríguezAvilaM.,SegarraTomàsJ.
ServeidÚrologiai*ServeideMaxil.lofacial.HospitalUniversitariJoanXXIIIdeTarragona
INTRODUCCIÓ
Amb líncrement de línmigració hem in-
coporat noves patologies a la nostre clíni-
ca. En els països de lÉuropa de lÉst la si-
licona líquida és utilitzada per augmentar
el volum del penis. La silicona líquida en el
momentodeláplicacióésbiológicamente
inert però amb el pas del temps desenvo-
lupa una reacció granulomatosa (silicono-
ma) i migrar a altres zones.
MATERIALIMÈTODE
Presentem dos casos de pacients que s´havien in-
jectat silicona líquida al penis amb finalitat estè-
tica. A léxploració presenten un penis edematós,
eritematòs, indurat de manera irregular amb ero-
sions. També sáprecien noduls subcutanis amb
extensió cap a léscrot i lárrel del penis.
RESULTATS
En els dos casos es realitza una exèresi del silico-
noma amb escissió de la pell (la silicona es pot
adherir a la pell essent molt difícil la liberación
dáquesta). En els dos casos es fa una sutura
simple i reconstrucción de la pell que recobreix el
penis amb ajuda de léscrot (tècnica de Cecil). En
uncaslévolucióesfavorableambunbonresultat
estètic i funcional. Láltre malalt presenta una su-
puración purulenta a nivell de la ferida quirúrgica
que obliga a fer un desbridament ampli. Un cop
resolt el problema infecciós i donat lámpli teixit
que quedava per cobrir varem modelar un em-
pelt de pell de la cara anterointerna de la cama
de 10x15 cm amb 3 mm de gruix. Es fan unes
incisions mínimes sobre línjert per permetre el
drenatge de les secrecions i evitar col.leccions.
Es fa una sutura al solc balano-prepucial i a la
pell de lárrel del penis per fixar lémpelt i evitar
qualsevol moviment dáquest. Es fa un enbenat
compressiu que es retira als 10 dies amb excel.
lent resultat.
CONCLUSIONS
Lasiliconalíquidaadministradaambfinsestètics
potmigrariproduirreacciógranulomatosa.Encas
de migració amb reacció granulomatosa, dolor o
erosions cutànies està indicada la cirurgia. L´ús
démpelts pot ser útil en casos que requereixen
ampli desbridamen

10
TUMORS TESTICULARS DE CÈL.LULES DE LEYDIG. SÈRIE CATALA-
NA. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA (PERÌODE: 1982-2007)
CarlesPellicéiVilaltaiMiguelA.CosmeGimènez
UròlegsdeL’ICS(Barcelona)
OBJECTIUS:
Saber que ha estat del interès pels tumors
testiculars de cèl·lules de Leydig (TTCL) en
la literatura urològica, a l’Estat Espanyol i
referenciatperautorsadscritsainstitucio-
ns hospitalàries catalanes.
METODOLOGIA:
Treball de recerca bibliogràfica, abastant revistes
i “abstracts congressuals”. Període d’estudi: 1982
– 2007
RESULTATS:
16 casos en set hospitals. Cinc comunicacions
i quatre publicacions. La primera referència a
l’Estat es la de l’Hospital de Bellvitge (Rodríguez
et als: 1982) i la mes nombrosa la de la Funda-
ció Puigvert amb set casos (Ponce de León et als:
2000 i 2001).
CONCLUSIONS:
ElTTCLesalmesfreqüentadelesneoplàsiestesti-
cularsestromalsiespropidel’adult.Acostumena
presentar-sesotaclíniquesendocrinològiques.Els
infantspresentensíndromesvirilitzantsielsadul-
ts feminitzants. L’ecografia testicular ha de ser la
primera exploració complementària a realitzar
al davant d’una ginecomàstia en el baró adult,
conjuntament amb determinacions endocrines.
Recentment sembla que la RNM ja va prenen el
seu predicament. Donat l’escàs potencial maligne
delsTTCL caldrà valorar molt acuradament la op-
ció a una cirurgia parcial, màxim si en son de poc
volum i entre els més joves.

11
CORNS CUTANIS PENIANS. REVISIÓ DE CONJUNT.
1.- Carles Pellicé iVilalta 2.- Xavier Ponce de León i Roca
1.- ICS 2.- Fundació Puigvert Barcelona
OBJECTIUS:
Saber que ha estat del interès pels corn
cutanis penians (CCP) en la literatura uro-
lògica a l’Estat Espanyol.
METODOLOGIA: Treball de recerca biblio-
gràfica. Període d’estudi: 1994 - 2007.
RESULTATS: Sis CCP referenciats per sis
Institucions (Sis articles - Un en anglès). Edats:
30-79 anys / Temps d’evolució previ al diagnòs-
tic: ½ -Vuit anys / Localitzacions: Cinc glandars i
únics – Un prepucial i bilobulat / Tres en penis
circumcisos / Mesures: 1’5-6,5cm – 0,5-1,5cm /
Lesions prèvies: Dues cicatrius de postectomia
i dues balanopostitis de repetició / Tres malig-
nes / Evolució: Sis curacions i dues recidives (Una
Glandectomia per pT1G1 – Un auto-arrencat).
COMENTARIS:
La literatura aporta a hores d’ara uns100 CCP i
sis a l’Estat Espanyol. Es presenten sota unes for-
mes assemblades a un corn o banya d’animal.
Els CCP en sorgeixen fruit d’una sobrecreixença
i posterior cornificació de l’epiteli cutani amb
engruiximents i dipòsits de queratina i floglosi a
la base d’implantació. Els CCP es desenvolupen
sobre unes àrees tegumentàries prèviament le-
sionades. Els CCP són considerats con a lesions
recidivantes, pre-malignes, malignes i associa-
bles al HPV.
TRACTAMENT:
Exèresi en falca i amb prou marges de seguretat.
Els CCP precisen de controls ambulatoris durant
temps. Davant del mimin aguait de dubte hom
rebiosiarà la cicatriu quirúrgica i/o tota lesió sos-
pitosa.

12
Objetivo:
Presentar la casuística registrada en nues-
tro centro de lesiones quísticas del tramo
urinario inferior.
Métodos:
Serevisantrescasosdequistedepróstata,
tres quistes de utrículo y un siringocele,
realizándose una actualización sobre la
literatura existente.
Discusión:
Los quistes del tramo urinario inferior son
lesiones de carácter benigno y general-
mente congénitas con una baja frecuen-
cia.Su tratamiento activo se realiza sólo
en los casos sintomáticos por obstrucción
infravesical, haciendoseguimientoenlos
asintomáticos. El abordaje será quirúrgico
mínimamente invasivo bien mediante
punción-aspiración o decorticación.
Quistes del tramo urinario inferior.Revisión de nues-
tra serie.
Hernández H.,Tarragón S., Rijo E., Bielsa O., Francés A., Fumadó Ll., Arango O. Servicio de Urología.
Hospital del Mar. Barcelona.

13
Afectación ureteral por endometriosis. A propósito
de 2 casos.
A.Ciudin,MariaPilarLuque,F.Carmona,LauraBuñesch,M.Perez,MariaJoseRibal,A.Alcaraz.
HospitalCliniciProvincialdeBarcelona
La endometriosis es una enfermedad que
se caracteriza por la aparición de implan-
tes ectópicos de tejido endometrial. La
afectación ureteral por endometriosis es
infrecuente. Puede presentarse de dos
formas: endometriosis intrínseca - im-
plantes congénitos o adquiridos habitual-
mente después de cirugía ginecológica; o
endometriosisextrínseca:porcompresión
o infiltración ureteral por masas endome-
triosicas pélvicas. Suele manifestarse con
clínica de cólicos nefríticos de repetición,
asociados con hematuria leve, asociados
con la menstruación. Presentamos dos
casos de afectación ureteral por endome-
triosis;elprimeroendometriosisextrínse-
ca y el segundo endometriosis intrínseca.
La primera paciente de 42 años de edad
tenía antecedentes de endometriosis pél-
vica. Acudió a urgencias en varias ocasio-
nes por cólicos nefríticos. Las pruebas de
imagen (ecografía, UIV y TAC) mostraron
ureterohidronefrosis moderada severa
derecha con función renal preservada (re-
nograma normal). Se inició tratamiento
con agonistas Gh-Rh que controló muy
bien la sintomatología. La segunda pa-
ciente de 40 años de edad, tenía antece-
dentes de varias intervenciones quirúrgi-
cas ginecológicas. Acudió a urgencias por
cólicos nefríticos de repetición. La eco-
grafía en urgencias objetivó una imagen
quística en fosa ilíaca izquierda. La TAC
informó de una imagen muy sugestiva
de endometriosis que atrapaba el uréter
izquierdo. Se realizó liberación ureteral
por cirugía abierta y resección de la masa
endometriósica y tratamiento postope-
ratorio con análogos de Gh-Rh quedando
la paciente asintomática. La afectación
ureteral por endometriosis aunque in-
frecuente se ha de tener en cuenta en el
diagnóstico diferencial de las causas de có-
lico nefrítico recidivante especialmente en
pacientes con antecedentes de múltiples
intervencionesquirúrgicasginecológicas,o
cuando la sintomatología se asocia con la
menstruación.

14
King’s Health Questionnaire (KHQ) en 91 Pacients amb
Lesió Medul.lar
Dra.G.Romero*,Dr.J.Conejero**,Dra.J.Sanchez***,Dr.GonzalezViejo***
*ServeiRehabilitació.FundacióAlthaia.Manresa
**UnitatNeuro-Urodinàmica.ServeiUrologia. HospitalValld’Hebron.Barcelona.
***ServeiRehabilitació.UnitatLesionatsMedul.lars.Hospital Valld’Hebron.Barcelona.
OBJECTIU:
Valorarl’impacteenlaqualitatdevidaque
suposa la utilització de diferents mètodes
de buidament vesical en pacients amb
lesió medul.lar, utilitzant un test especí-
fic i validat: King’s Health Questionnaire
(KHQ).
MATERIALIMÈTODES:
Estudi prospectiu i aleatoritzat amb 91 pacients
afectats de lesió medul.lar crònica (24% dones,
76% homes), amb mitja d’edat 40 anys (16-75)
i temps mig d’evol.lució de la lesió 11,4 anys. Els
pacients van completar un qüestionari de quali-
tat de vida (KHQ), així com una valoració subjec-
tiva dels principals problemes relacionats amb
la lesió medul.lar. Es van classificar els pacients
en funció del mètode de buidament vesical
habitual en: Cateterismes (CI), Sondatge Vesical
Permanent (SVP) i Col.lector Permanent (CP),
valorant si hi havia diferències estadísticamnet
significatives entre ells.
RESULTATS:
Els resultats del KHQ va ser de 40, obtenint la
millor puntuació el grup amb CP. Analitzant el
test en les diferents dimensions trobem que no
hi ha diferènces significatives , excepte en la di-
mensió de la limitació dels rols, on tenen milllor
puntuació el grup poratdor de C que els d SVP i
el CI.Tampoc trobem diferències entre sexes. La
sexualitat ocupa el primer lloc en els problemes
dels pacients, seguits dels transtorns de defeca-
ció i urinaris i posteriorment els de deambulació
.
CONCLUSIÓ:
El grup amb millor puntuació global en el KHQ
és el portador de CP, encara que no hi ha di-
ferències significatives entre els tres grups. El
que més preocupa als nostres pacients són els
problemes sexuals.

15
Enucleació prostàtica amb làser Holmium versus
ressecció transuretral de pròstata:
Anàlisis de costs a partir de 100 pacients.
INTRODUCCIÓ:
L’ús de l’enucleació prostàtica amb làser
Homium (HoLEP) ha demostrat bons re-
sultats clínics i la mateixa eficàcia que la
ressecciótransuretralprostàtica(RTUP)en
el tractament de l’HBP.
OBJECTIUS:
Comparar els costos de la RTUP amb els
de la HoLEP, analitzant consum de mate-
rial fungible, estada hospitalària, temps
quirúrgic i amortització dels aparells ge-
neradors d’energia necessaris per els pro-
cediments.
GRUP 1 GRUP 2
n 100 100
Edat (anys) 69 +/-14 // 68,7 +/- 12
Volum prostàtic 49 +/- 10 // 68+/-11 gr (ecografia supra-
púbica)
Peak flow (ml/s) 8,3 +/-2,1 // 7,8+/-2,3
IPSS 21+/-4,3 // 20,7+/-5,7
QOL status 4+/-1 // 4+/-1
MATERIALIMÈTODES:
Realitzem un anàlisi retrospectiu 100 pacients
intervinguts d’HBP mitjançant RTUP (sistema
Gyrus ACMI ®, nansa de Tungsté 80W// 160W)
GRUP 1 i 100 pacients intervinguts per HoLEP
(Lumenis,Tel Aviv, Israel, I: 2.0 J F: 50 Hz ). GRUP
2
Analitzem: costos de premedicació, anestèsia, material fungible, amortització dels aparells, temps
quirúrgic i estada hospitalària. Calculem el cost unitari a partir de cost total de 100 casos en cada grup
DESPESES GRUP1 vs GRUP2
Premedicació i profilaxi 6 vs 6
Anestèsia i sedació 58 vs 58
Material fungible* 75 vs 241
Generador 0 vs 163.19
Transfusió bosses sang (168€/U)16,8 vs 6,72
Temps quiròfan (500 €/h)(56 min)464 vs (78min)647,4
Estada hospitalària (314,25 €/d) (69,6 h)911,76 vs (25h)327,5
Esdeveniments inesperats 3 vs 1
TOTAL 1534,56 vs 1350,89
Valor expressat en €
* GRUP 2 (fibra làser , morcel·lador, tub de buit)
** Amortització d’aparell làser a 10 anys per un valor de 150.000 (85% destinat a la patología objecte
d’estudi)inclou manteniment anual de l’aparell***
CONCLUSIONS:
- En el nostre centre la tècnica de HoLEP és una
tècnica eficaç i tambè eficient, que ens permet
disminuir l’estada mitjana, augmentar la rota-
ció de llits i per tant a disminuir la llista d’espera
d’aquesta i altres patologies urològiques.
- L’aparell de làser Holimium té altres aplicacions
a part del tractament de l’HBP, fet que fa que la
seva amortizatzació , al diversificar-ne l’ús, sigui
més fàcil.
Característiquespacients
BoixOrri.R,BuisanRueda.O,RuizDomínguez.JM,BernalSalguero.S,SánchezMacías.J, ArealCalama.J,IbarzServio.L,Saladié
Roig.JM
HOSPITALUNIVERSITARIGERMANSTRIASIPUJOL

16
Enucleació prostàtica amb laser Holmium.Morbilitat
de la corva d’aprenentatge després de 100 tractaments
O.BuisanRueda,R.BoixOrri,JMRuizDominguez,L.IbarzServio,S.BayonaArenas,JM.SaladiéRoig.
Serveid’UrologiaiTransplantament.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol
INTRODUCCIÓ:
La RTUP continua essent el tractament
quirúrgic d’elecció en l’HBP.Noves tecnolo-
gies com l’Holep, permeten el tractament
d’adenomes de gran tamay amb menor
morbilitat i amb resultats funcionals simi-
lars a la cirurgia convencional amb 6 anys
de seguiment
OBJECTIUS:
Evaluar la morbilitat de la corva d’aprenentatge
en la instauració de la técnica després de 100 pro-
cediments consecutius.
MATERIALIMÉTODES:
Des de Juny de 2007 fins Septembre de 2008 eva-
luem les 100 enucleacions prostàticas realitzades
al nostre servei de man era consecutiva Resultats:
Dels 100 pacients evaluats el tamay prostàtic
ha variat de 30 fins 160 gr.No hi va haver recon-
versions de la técnica.Dos pacients van requerir
transfusió.Un pacient va presentar una estenosis
d’uretra que va requerir una uretrotomia interna i
2 pacients van presentar una estenosi de meat.
EL temps mig d’ingrés va ser de 28 hores i
2 pacientes van presentar retenció aguda
postoperatoria,reiniciant miccions després de la
nova retirada de la sonda. Respecte a les com-
plicacions infeccioses un pacient va presentar
orquiepididimitis supurada i un altre una infecció
de la pròtesi de cadera 2 mesos després de la ci-
rurgia.
Encara que el seguiment es curt, un pa-
cient presenta incontinencia urinaria severa
persistent,pendent de tractament definitiu i 2
pacients es troven en programa de Rehabilitació
per incontinencia moderada
CONCLUSIONS:
EL tractament de la HBP mitjançant enucleació
porstàtica amb làser Homium és una técnica se-
gura i reproduible amb taxes de morbilitat simi-
lars a la RTUP

17
Vaporització prostàtica amb Làser Holmium (Holap):
la nostre experiència
H.López,A.Agud,A.Bosch,A.Rodríguez,J.SáenzdeCabezóniJMMalet.
Althaia.XarxaAssistencialdeManresa
Durant els últims 20 anys, l’aplicació del
Làser en patologia urològica ha experi-
mentat un increment notable, acom-
panyat de l’aparició de nous làsers i noves
tècniques. ElLàserdeHolmiumésundels
làsers més estudiats i publicats. A part de
la seva efectivitat és el Làser amb més
versatilitat del mercat. Després de pro-
var diferents làsers, al nostre servei es va
optar per utilitzar el làser de Holmium
i hem tractat més de 100 pacients amb
diferents patologies urològiques durant
aquest últim any. Les tècniques aplica-
des han estat la vaporització prostàtica,
la litotrícia vesical, l’enucleació prostàti-
ca, l’uretrotomia-cervicotomia i la vapo-
rització de tumors vesicals i condilomes
uretrals. Pelquefaalavaporitzaciópros-
tàtica, hem tractat més de 80 pacients,
amb pròstates d’un pes mig de 47 gr, en
règim de cirurgia major ambulatòria. Els
resultats han estat bons pel que fa a la
milloria del pacient i a la taxa de compli-
cacions intra i postoperatòries, millorant
substancialment respecte la tècnica de la
ressecció transuretral de pròstata. Tot
i que el seguiment és curt, l’experiència
inicialensimpulsaaseguirtreballantamb
aquest Lâser i totes les seves aplicacions
(enucleació depròstata, litotrícia ureteral,
etc.).

18
REPARACIÓN DE HERNIA PARAESTOMAL POST-CISTECTOMIA
RADICAL: SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO
P.Pardo,O.Rodríguez,A.Rosales,J.Palou,J.Huguet,R.Parada,J.A.PeñaH.Villavicencio
FundacióPuigvert
Introducción:
La hernia paraestomal es una complica-
ción poco frecuente que se presenta en el
4.5-6.5% de los pacientes con conducto
ileal, existiendo muy pocos trabajos con
seguimiento superior a un año y poca in-
formación sobre los dos tipos principales
de reparación“in situ”y con translocación
delestoma.Además,enlasseriespublica-
das hasta el momento su corrección qui-
rúrgica presenta un 30-50% de recidiva.
Objetivo:
Revisar los resultados de la cirugía de corrección
de la hernia paraestomal en nuestra serie de
cistectomía radical con conducto ileal.
MaterialyMétodos:
Setratadeunarevisiónretrospectivade1539cis-
tectomías radicales con conducto ileal realizadas
en nuestro centro entre Octubre de 1982 y Junio
de 2006. De ellas 28 (1.81%) presentaron duran-
te el seguimiento una hernia paraestomal con
indicación quirúrgica; 22 hombres y 6 mujeres
con edad media de 63 años (49-79). Además del
diagnóstico clínico se hizoTAC en 20 (71,4%) pa-
cientes. Se realizó una técnica con transposición
de asa en hemiabdomen ipsilateral en 19 (68%)
y reparación local de fascia sin transposición en 9
(32%). La media de IMC fue de 28 (23-36), y los
niveles medios de proteínas 66.46 g/L (38-75).
El tiempo medio operatorio fue de 180 minutos
(120-240) y la estancia media de 7 días (1-25)
Quince (53,5%) pacientes habían recibido qui-
mioterapia adyuvante, 9 (32%) radioterapia y 7
(25%) ambas.
Resultados:
Con un seguimiento medio de 55 meses (5-281),
las complicaciones post reparación fueron infec-
ción de herida en 7 (25%) casos y necrosis del
estoma en 1 (3.57%).De los 20 pacientes conTAC
en 18 (90%) se confirmó el diagnóstico clínico.
Presentaron recidiva 7 pacientes (25%) con un
tiempo medio hasta la recidiva de 43.2 meses; En
el grupo de trasposición de asa (19) recidivaron 4
pacientes (21%); y en el grupo sin transposición
(9) 3 pacientes (33%). Del total de pacientes
que recidivaron (7), 6 (86%) habían tenido ciru-
gías abdominales previas, 3 (42%) radioterapia
y 4 (57%) quimioterapia. Del total de pacientes
que recidivaron (7) en 6 de ellos se optó por una
actitud conservadora y solamente 1 recibió
tratamiento quirúrgico de la recidiva.
Conclusiones
La hernia paraestomal después de conducto
ilealesunacomplicaciónpocofrecuentecon
bajaincidenciadecomplicacionesyrecidiva.
La reparación con transposición del estoma
en hemiabdomen ipsilateral presenta una
ligera menor tasa de recidivas que la repa-
ración“in situ”( 21% vs 33%).

19
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
Cirurgia robòtica Da Vinci en pacients pediàtrics
BellidoJ.A.,RuizX.,CaffarattiJ.,BujonsA.,GaratJ.M.,VillavicencioH.
FundacióPuigvert
Introducció
La cirurgia robòtica actualment s’ha con-
vertit en una eina més dins de l’arsenal
terapèutic de la patologia urològica pe-
diàtrica. La fundació Puigvert disposa del
Robot Da Vinci des del juny de 2006. Ac-
tualment es realitzen pieloplàsties robòti-
ques i recentment s’ha portat a terme la
primera nefrectomia parcial laparoscòpica
robòtica d’hemisistema superior esquerra
atròfic amb ureterocel obstructiu en el
nostre centre. Presentem en el següent
treball la nostra experiència en aquest ti-
pus de cirurgies.
Objectius
Presentació dels 8 primers casos de cirurgia ro-
bòticadaVincienpacientspediàtrics(7pieloplàs-
ties i una nefrectomia parcial robòtica).
Materialimètodes
Revisió retrospectiva dels 8 primers casos, divi-
dits en 7 pieloplàsties robòtiques i una nefrecto-
mia parcial robòtica.
Les edats es situaven entre els 2 i 16 anys. En 7
pacients es va realitzar una pieloplàstia desmem-
brada laparoscòpica robòtica transperitoneal. En
tot els casos de pieloplàstia es va utilitzar sutura
monocryl 6/0 i es va deixar catèter doble J via an-
terògrada i drenatge abdominal. En un pacient es
va realitzar una nefrectomia laparocòpica robòti-
ca d’hemisistema superior esquerra atròfic amb
ureterocel obstructiu.
Resultats
Pieloplàstia Laparoscòpica Robòtica Da Vinci: 7
pacients, 3 nenes i 2 nens amb una mitja d’edat
de 14 anys, 5 unitats renals dretes i 2 esquerres.
Eltempsquirúrgicmigvaserde243minuts(rang
205-305). En tots els casos es va deixar catèter
ureteral doble J de 6fr, que es va introduir anterò-
gradament. La retirada del doble J es va realitzar
als 45 dies de promig (r. 28 a 48 dies). Mitjana de
seguiment 11 mesos (1-18). En 4 pacients que te-
nien prèviament renograma isotòpic diürètic obs-
tructiuesvaobservarunaresoluciódel’obstrucció
sense pèrdua funcional. Complicacions postope-
ratòries: 1 ITU i un urinoma que va requerir de
col·locació de sonda de nefrostomia amb poste-
rior resolució espontània a les 2 setmanes sense
evidencia de fístula posterior. Nefrectomia parcial
laparoscòpicarobòticad’hemisistemasuperiores-
querraatròficambureterocelobstructiu:Nende5
anysd’edat.Tempsdecirurgia:6horesi15minuts.
Sagnat totat: 20 cc. Retirada de drenatge a les 48
hores. Temps d’hospitalització: 5 dies. No es van
apreciar complicacions durant el postoperatori.
Conclusions
Lacirurgiarobòticaenspermetunabonaactuació
quirúrgica, còmoda per al cirurgià, amb amplifi-
cació i 3D, permetent una bona dissecció i control
vascular.També permet realitzar una anastomosi
estanca amb un fil més fi.
L’evoluciódelsnostresprimerscasos,permetcon-
siderar-lasimilaralacirurgiaobertailaparoscòpi-
caperòambunamenorcorbad’aprenentatge.No
obstantintuïmquehihanavantatgesenquantal
període postoperatori y recuperació del pacient.

20
ANÁLISIS PATOLÓGICO COMPARATIVO DE UNA SERIE DE PROS-
TATECTOMÍA RADICAL RETROPÚBICA VS LAPAROSCÓPICA
RijoE.,LorenteJ.,BielsaO.,FrancésA.,Lloreta*J.,NohalesG.,TarragónS.,ArangoO.
HospitaldelMar.Barcelona.
Introducción
La prostatectomia radical laparoscópica
(PRL)esunaalternativaalacirugíaabierta
(PRR) en el cáncer de próstata clínicamen-
te localizado que ha demostrado menor
morbilidad perioperatoria. Sin embargo,
existen pocos estudios en nuestro medio
que comparen los resultados patológicos
de estas dos técnicas en grupos homogé-
neos de pacientes.
Materialymétodos
Se estratifican las variables clínicas de las 150 pri-
meras PRL pareadas con 150 PRR analizando los
resultados del estadio patológico, estado de los
márgenes quirúrgicos y localización de los mis-
mos.
Resultados
El 85% de las piezas de PRL y el 86% de las PRR
presentangradodeGleason≤7.El64%delasPRL
y el 60% de las PRR tienen estadio pT2. La tasa de
márgenes quirúrgicos tumorales es de 25 y 27%,
respectivamente. Los márgenes son más frecuen-
tes en la zona basal en la PRL y en la apical en la
PRR.
No existen diferencias significativas en las varia-
bles preoperatorias con el resultado patológico
entreambastécnicas,salvoenlalocalizaciónana-
tómica de los márgenes (p<0.05).
Conclusión
En grupos homogéneos de pacientes, no existen
diferencias en la tasa de márgenes quirúrgicos tu-
moralesentreambastécnicasquirúrgicassibienla
localización es diferente. Se desconoce el impacto
de la localización anatómica en el pronóstico de la
enfermedad.

21
PROSTATECTOMIALAPAROSCÒPICARETROPÚBICAP
N 302 (34.4) 577 (65.6)
EDAT * 62 (54 - 69) 63 (55 - 69) 0.28
IMC ** 27.9 (27.6 - 28.2) 28.3 (28.1 - 28.5) 0.06
ASA estat físic (I/II/III/IV) 14 / 70.4/ 15.6 / 0 11.7 / 67.1 / 20.2 / 1 0.09
HEMOGLOBINA abans cirugia ** 153.4 (151.7 - 155.1) 153.1 (151.9 - 154.2) 0.844
HEMOGLOBINA a l’alta ** 121.9 (119.8 - 124.2) 107.9 (106.7 - 109.3) < 0.001
Hematòcrit pre** 45.6 (45.2 - 46.1) 45.6 (45.3 - 45.9) 0.952
Hematòcrit post ** 35.9 (35.3 - 36.6) 32.1 (31.7 - 32.5) < 0.001
Pèrdues hemàtiques calculades (ml.)*537.7 (267.4 - 938.2) 827 (466.3 - 1286.3) <
0.001
TRANSFUSSIÓ SANGUÍNEA (%) 9 (3.0) 148 (25.6) < 0.001
DURADA DEL PROCEDIMENT * 290 (205 - 388.5) 225 (165 - 290) < 0.001
ESTADA HOSPITALÀRIA (dies)* 6 (4.3 - 8.7) 7 (6 - 10) < 0.001
* Median (10 - 90 th percentile); ** Mean (95 % CI)
CONCLUSIONS:
Els resultats d’aquest estudi demostren que la tècnica laparoscòpica està associada a
menors pèrdues hemàtiques que la via oberta, i que els pacients a qui s’ha realitzat
cirugia laparoscòpica tenen un hematòcrit superior a l’alta hospitalària.
Comparació de pèrdues hemàtiques intraoperatòries i
necessitat de transfussió sanguínea entre prostatec-
tomia radical retropúbica i laparoscòpica.
MercèPascual1,SergiSabaté2,JoanPalou1,AntoniRosales1,JordiHuguet1,PilarSierra2,DianaVernetta2,DanielHernando2,
PilarBaxarias2,HumbertoVillavicencio1.
Serveid‘Urologia1iServeid‘Anestesiologia2.FundacióPuigvert.Barcelona.
OBJECTIUS:
Comparació de pèrdues hemàtiques du-
rant la interveció quirúrgica, hematocrit i
necessitat de transfussió sanguínea entre
prostatectomia radical retropúbica i lapa-
roscòpica.
MATERIALIMÈTODES:
Estudiprospectiuen879pacientsalsques’harea-
litzat prostatectomia radical desde gener de 2003
fins a desembre del 2006. D’aquests 879 pacients,
302 van anar a procediment laparoscòpic i 577 a
cirugiaoberta.Elsnivellsd’hematòcritvanserana-
litzats preoperatòriament i 72 hores després del
procediment quirúrgic. Les pèrdues hemàtiques
durantlacirugiaesvancontabilitzarilanecessitat
detransfussiósanguíneavaseranotadaentotsels
casos. ElTest U-Mann-Whitney es va utilitzar per a
la comparació de mitjanes.
RESULTATS:
Els pacients del grup de cirugia laparoscòpica van
tenir menys pèrdues hemàtiques intraoperatòries
que el grup de ciruga oberta (mitjana 827 mL
versus 537 mL, P<0.001). A més a més, la dife-
riència en la disminució de l’hematòcrit (35.8%
versus 32.1%, P< 0.001) i la mitjana de canvi
d’hematòcrit en peroperatori (9.6% versus 13.5%
de disminución, P<0.001) van ser significatius
entre el grup de laparoscòpica i de retropúbica,
respectivament. 148 pacients en el grup de pros-
tatectomia retropúbica (25.6%) i 9 en el grup de
laparoscòpica (3.0%) van necessitar transfussió
sanguínea (P<0.001)

22
Niveles bajos de testosterona se relacionan con facto-
res de agresividad en pacientes diagnosticados de ade-
nocarcinoma de próstata.
García-Cruz,E;GarcíaLarrosa,A;PérezMárquez,M;PiquerasBartolomé,M;FrancodeCastro,A;RibalCaparrós,MJ;
AlcarazAsensio,A.
HospitalClínicdeBarcelona.
Introducción:
Existe cierta evidencia de la relación entre
latestosteronaséricaconfactoresdeagre-
sividad del adenocarcinoma de próstata.
Objetivo:
Determinar la relación entre los niveles de tes-
tosterona sérica y las variables pronósticas de
los pacientes sometidos a biopsia transrectal de
próstata.
Materialymétodos:
Se realizaron entre Febrero 2007 a Octubre de
2008 367 biopsias en nuestro centro. Se analiza-
ron prospectivamente 96 pacientes consecutivos
con adenocarcinoma de próstata como resultado
anatomopatológico. Se recogieron las variables
edad, PSA, PSA-libre, dPSA, volumen transrec-
tal, estadiaje clínico, Gleason score, % biopsia
afectada, bilateralidad, testosterona total y libre
y SHBG.
Resultados:
En el análisis univariante, el Gleason de la biopsia
serelacionóconelestadioclínico(p=0,0001),PSA
(p=0,0001), y dPSA (p=0,0001). El porcentaje de
biopsia afectada por tumor se relacionó con el
estadio clínico (p=0,0001), PSA (p=0,001), dPSA
(p=0,001)yTestosteronatotal(p=0,008).Laafec-
tacióndeamboslóbulosprostáticosporneoplasia
se relacionó con el estadio clínico (0,0001), Tes-
tosterona total (p=0,001) y SHBG (p=0,048). En
el análisis multivariante, el porcentaje de biopsia
se relacionó con el TR (p=0,001), PSA (p=0,027)
yTestosteronatotal(0,029);Gleasonscoreserela-
cionó con PSA (p=0,018) y Bilateralidad con PSA
(p=0,002) yTestosterona (p=0,001).
Conclusiones:
niveles bajos de testosterona sérica se relacionan
con mayor porcentaje de biopsia afectada y ma-
yor tasa de bilateralidad en pacientes con adeno-
carcinoma de próstata.

23
RELACIÓN ENTRE LOS NIVELES PLASMÁTICOS DE 25- HIDROXI-
VITAMINA D Y EL RIESGO DE CÁNCER DE PRÓSTATA Y LA AGRESI-
VIDAD TUMORAL
E.Gómez-Lanza,C.Ballesteros,T.Coronell,G.Delgado,CX.Raventós,Ll.Cecchini,J.Planas,E.Trilla,A.Orsola,J.Placer,J.Morote.
ServiciodeUrología.HospitalUniversitarioValld’Hebrón.Barcelona.
Introducción
El déficit de vitamina D se consideró como
unfactorderiesgodecáncerdepróstataen
1990 por Schwartz y Hulka. Posteriormen-
te se han realizado estudios epidemiológi-
cos predominantemente observacionales
con diferentes conclusiones respecto a la
relación.
Objetivo
Determinar si existe relación entre los niveles séri-
cos de 25-hidroxivitamina D y el riesgo de cáncer
de próstata y la agresividad tumoral.
MaterialyMétodos
El estudio consta de 479 pacientes a los que se les
realiza una biopsia de próstata por PSA elevado y
la determinación sérica de la 25-hidroxivitamina
D y parathormona (PTH). Se diagnosticaron 217
casos de cáncer de próstata (45.3%), éstos se
clasificaron según la agresividad tumoral en bajo
(59), intermedio (97) y alto riesgo (61) según los
criterios establecidos d’Amico.
RESULTADOS
En los pacientes con biopsia de próstata negativa
los niveles de 25-hidroxivitaminaD eran 21.60 ng/
ml(7-50)ydelaPTH74.84ng/ml(7.8-477)mien-
tras que en los pacientes con biopsia positiva para
carcinoma prostático eran de 20.65 ng/ml (7-57)
y de PTH 76.89 ng/ml (21-501) (p>0.05). En los
tumores de alto riesgo la media de 25-hidroxivi-
tamin aD es 22.42 ng/ml, de riesgo intermedio
es 20.21 ng/ml y los de bajo riesgo de 19.53 ng/
ml. Respecto a la concentración sérica de PTH era
81.70 ng/ml, 75.79 ng/ml y 73.72 ng/ml respecti-
vamente (p>0.05).
CONCLUSIONES
En nuestra serie los niveles plasmáticos de 25-hi-
droxivitaminaDnoserelacionanconunaumento
del riesgo de cáncer de próstata ni de la agresivi-
dad tumoral.

Revista Annals d’Urologia 2009-30

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (8)

Semelhante a Revista Annals d’Urologia 2009-30

Semelhante a Revista Annals d’Urologia 2009-30 (20)

Mais de Societat Catalana d'Urologia

Mais de Societat Catalana d'Urologia (12)

Revista Annals d’Urologia 2009-30