Revista Annals d’Urologia 2003-08

Annals d`Urologia, Vol. 3, num. 3
PAPER DE LA FISIOTERÀPIA EN EL TRACTAMENT
DE LA PROSTATITIS CRÒNICA TIPUS 3B
E. Vicente, L. Ortega, J.Mª Banus, J.A. Peña, N. Hannaoui,
J. Saenz de Cabezón, M Vilaprinyó, R. Aran, C. Gómez, J. Hidalgo.
Presentem els resultats en el tractament de la prostatitis crónica tipus 3B mitjançant
fisioteràpia pèlvica, sustentat en la teoria del dolor pèlvic crònic d’origen miofascial.
Material i mètodes: 34 pacients diagnosticats de prostatitis crònica no bacteriana tipus
3B, sotmesos a un estudi de despistatge de patologia orgànica i una exploració física
exhaustiva en busca de punts gallet i bandes tenses en el sòl pèlvic. Després de sis
sessions de teràpia manual, electroteràpia i cinesiteràpia amb bio feedback es realitza
una reavaluació simptomàtica i es decideix si es continua el tractament. Es conclueix
després d’un nombre variable de sessions (20-23) fins a lograr la remissió de símptomes
o l’estabilització dels mateixos.
Resultats: Dels 26 pacients avaluables (8 no han seguit el tractament mínim exigit
per a l’avaluació inicial) s’ha lograt una remissió complerta de símptomes, després
d’haver acabat el tractament, en 14 (54% del total i 70% dels qui van finalitzar el
tractament). La remissió ha estat només parcial en 12, dels quals la meitat encara no han
acabat el tractament, per el que el nombre de pacients que no han lograt la curació,
encara que sí una millora simptomàtica significativa a la conclusió del tractament és de
6 (23%). El total de pacients que han experimentat una milloria parcial o complerta ha
estat de 20 (78%). Els malalts refereixen milloria en el dolor, la freqüència, la urgència,
la força miccional i també en l’erecció. Quasi tots els pacients presentaven alteracions
de l’estàtica corporal.
Conclusió: Molts dels dolors pelvians crònics atribuïts a quadres de prostatitis crònica
no bacteriana o cititis intersticials, de diagnòstic clínic per exclusió, són deguts a àlgies
miofascials, la milloria simptomàtica dels quals pot lograr-se mitjançant tècniques
clàssiques de fisioteràpia, tal com sembla demostrar el resultat de la nostra sèrie.

CARCINOMA RENAL PAPILAR MULTIFOCAL EN PACIENTES
EN HEMODIALISIS CON ENFERMEDAD RENAL QUISTICA
ADQUIRIDA. DOS MODALIDADES TERAPEUTICAS
D.García Rojo, A.Prera, J.Almirall*, C.Abad., E.Vicente, N.Hannaoui, J.L. González, J.Prats
Unidades de Urología y Nefrología.
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Tauli
INTRODUCCION: La enfermedad quística adquirida se puede observar hasta
en la mitad de los pacientes en diálisis a largo plazo. Se asocia a carcinoma renal
con una frecuencia entre 10 y 50 veces superior a la población general. La
incidencia aumenta en los enfermos con mayor tiempo en diálisis como terapia
substitutiva.
MATERIAL Y METODOS: Presentamos dos pacientes en tratamiento
substitutivo mediante hemodiálisis por insuficiencia renal terminal desde hacía 60
y 24 meses. Ambos presentaron enfermedad renal quística adquirida y se
detectaron neoplasias renales durante el seguimiento. Se comparan las
características clínicas y las dos modalidades terapéuticas realizadas.
RESULTADOS: En ambos pacientes se realizó biopsia preoperatoria que
confirmó el diagnóstico de carcinoma renal. En un caso se realizó una
nefrectomía laparoscópica. En el otro una nefrectomía por lumbotomía por haber
padecido previamente una pancreatitis y un by-pass aorto-bifemoral por
aneurisma de aorta abdominal.
Los tamaños de las neoplasias fueron de 5 cm y de 2.3 cm respectivamente. En ambos
casos el estudio patológico confirmó un adenocarcinoma renal, variante papilar, con
presencia de múltiples neoplasias renales secundarias.
El tiempo quirúrgico de la nefrectomía por lumbotomía fue menor que el de la
nefrectomía laparoscópica. Las pérdidas sanguíneas fueron similares (100 cc.).
Los dos enfermos no presentaron complicaciones relevantes en el postoperatorio
inmediato. La estancia postoperatoria en el paciente al que se practicó nefrectomía
laparoscópica fue algo menor, precisando menores dosis de analgésicos.
DISCUSION: La enfermedad renal quística adquirida en pacientes en
hemodiálisis conlleva una mayor incidencia de aparición de adenocarcinoma
renal, especialmente la variante papilar. En muchas ocasiones el tumor es
multifocal.
Series prospectivas en la búsqueda de neoplasias renales en enfermos en diálisis
mostraron una incidencia de tumores ocultos entre el 6 y el 9% de los enfermos con
enfermedad renal quística adquirida. El screeninig, en estos enfermos, no ha
representado un aumento en la supervivencia , por lo que algunos autores no lo
recomiendan, si bien cuando la enfermedad neoplásica se presenta de forma sintomática
y la neoplasia es aneuploide, la incidencia de metástasis es mayor.
En nuestros casos a pesar del alto riesgo quirúrgico, hemos visto que se puede plantear
realizar una nefrectomía laparoscópica, permitiendo obtener una menor morbilidad intra

y postoperatoria, con menores dosis de analgesia, reduciendo la estancia hospitalaria y
una reincorporación a la vida habitual de forma precoz.

DIFERENCIA ENTRE LA INDICACIO IMPERATIVA I
ELECTIVA EN LA CIRURGIA PARCIAL RENAL PER TUMOR
J. Ponce de León, C. Sevilla, M. Musquera, Ll. Gausa, A. Rosales,
J. Salvador, H. Villavicencio
Servei d’Urologia, Fundació Puigvert, Barcelona
Introducció: L’augment d’incidència del tumor renal, degut en gran part a la detecció
incidental del mateix, ha augmentat la cirurgia parcial renal i pot implicar diferències
segons la indicació sigui imperativa o electiva.
Pacients: Entre gener 1980 i desembre 2001, 178 pacients varen ser sotmesos a 186
nefrectomies parcials. Es revisa retrospectivament la mida, grau, estadi, evolució i taxa
de supervivència càncer específica, prenent en consideració diferències entre la
indicació imperativa i electiva.
Resultats: Indicació electiva en 73.6%. La mida mitja tumoral global de 3.59 cm,
imperatiu de 4.23 i electiu de 3.32 (p < 0.02). En 24 casos el tumor patològic va resultar
benigne, majoritàriament oncocitoma (16). De 164 tumors malignes, l’estadi tumoral
mes freqüent va ser pT1 en 91.36% i pT2 sols 8.64%, en electiva 95.5% pT1 i en
imperativa 83% pT1, (p<0.001); el grau tumoral II representa el 52%, grau I 30% i grau
III 18% sense diferències estadístiques per els dos grups. En l’evolució, amb un
seguiment mitjà de 46.8 m., globalment hi ha una supervivència càncer específica de
96% i una mortalitat càncer específica de 4%. Tenint en compte un seguiment superior a
12 m., hi ha una tendència a major afectació tumoral en forma de recurrència o
mortalitat en el grup de la indicació imperativa, amb diferències estadísticament
significatives, inclòs quan es pren en consideració a partir de 1991, en que per
l’augment en el diagnòstic incidental, varen augmentar els casos. Tots els pacients que
han mort per tumor tenien mides tumorals de 5 a 6 cm., majoritàriament grau III, estadi
pT1.
Conclusions: Increment progressiu des de 1991 del diagnòstic incidental de càncer
renal que implica augment de candidats a Nefrectomia Parcial. Hi ha diferències
estadísticament significatives en el grup d’indicació imperativa en vers electiva amb una
major mida i estadi patològic tumoral. Tenint en compte conjuntament la mortalitat i la
recidiva local, hi ha diferències estadísticament significatives entre els dos grups.
Globalment, la cirurgia parcial renal demostra excel·lents resultats, però en cas
d’indicació imperativa augmenta el risc de recidiva local.

EFICACIA DE LA BCG EN DOSIS BAJAS Y PAUTA
PROLONGADA FRENTE A LOS TUMORES VESICALES GRADO
III T1
F. J. Blasco Casares, S. Bucar Terrades
Hospital Municipal de Badalona
Objetivo: evaluar la eficacia según la evolución de tumores vesicales grado III T1
tratados con dosis bajas de BCG y pauta alargada según esquema terapeútico
prospectivo y aleatorio.
Material y métodos: Consideramos de alto riesgo los tumores recidivados de cualquier
grado o múltiples de entrada o grado III o con áreas de ca. in situ). Desde 1994 se han
incluido 122 enfermos. Estos tumores se incluyen de forma aleatoria en uno de los tres
siguientes grupos: A: programa de instilación de 27 mg de BCG más UFT (tegafur +
uracilo). B: 54 mg de BCG más UFT; C: 54 mg de BCG en solitario. UFT se administra
a dosis de 400 mg cada 12h durante un año. La BCG es Immucyst y se administra a 1/3
ó 2/3 de la dosis estandar (27 o 54 mg). El régimen es de 1 vez a la semana durante 4
sem., 1 vez al mes durante 11 m. y una vez cada 3 m. durante el segundo año,
totalizando 19 sesiones. El seguimiento incluye 6 controles en dos años. Primer control
(entre 3 y 5 m.), tercero (9-11 m.) y quinto (17-20 m): cistoscopia, A/G, citología.
Segundo control (6-8 m): ecografía, A/G, citología. Cuarto (12-16 m) y sexto (24-26
m): UIV, cistoscopia, A/G, citología, RxTx. Se revisan 34 casos de GIII T1.
Resultados: de los 34 enfermos, 21 recibieron 54 mg de BCG (13 sólo BCG y 8
acompañada de UFT) y 13 recibieron 27 mg de BCG más UFT. En 33 ocasiones el
paciente era varón.. La edad media fue de 66,09 (intervalo de 35 a 82). El tiempo de
seguimiento, entendiendo como tal hasta fallecimiento, pérdida de control o cistectomía,
fue de 39,9 meses (intervalo 6 a 99) con 9 pacientes controlados durante 5 años o más y
23 durante más de dos años. En 6 ocasiones los tumores eran recidivados y en 28 casos
eran primarios; 12 eran únicos y 22 múltiples. De los 34 pacientes recidivaron 8
(25,5%), concretamente a los 6, 9, 15, 17, 30, 57, 66 y 82 meses de seguimiento. Cuatro
de ellos pasaron a ser infiltrantes (T2 los que recidivaron a los 9, 17,y 30 m.; T3 el que

recidivó a los 15 m. y se ha tratado con ADR por tm de uretra y 86 años)). Los otros 4
pacientes que sufrieron recidiva conservan su vejiga; uno de elos recidivó GII Ta a los
82 m. reiniciando BCG que intoleró, estando en la actualidad libre de neoplasia; otro
recidivó a los 66 m. a GII T1 reiniciando BCG, estando ahora sin neoplasia; un tercer
enfermo recidivó con la misma AP de GIII T1 a los 57 m. y una segunda ocasión 12 m.
más tarde, no realizándose ningún tratamiento, permaneciendo en la actualidad libre de
neoplasia; el cuarto paciente recidivó a los 6 m. con un GIII T1, nuevamente a los 3 m.,
se reinició BCG y está libre de neoplasia a los 44 m. de su segunda recidiva. La dosis
media de BCG hasta el momento de la recidiva y/o en los dos primeros años fue de 16,2
y en 21 pacientes se finalizó el protocolo de 19 sesiones de BCG (de ellos sólo 4
recidivaron, y sólo uno entre esos 4 se hizo infiltrante y se cistectomizó). Si nos fijamos
sólo es los enfermos diagnosticados hace más de dos años (los que pueden haber
completado el protocolo) obtenemos 30 pacientes, de los que recidivaron 8 lo que
representa un 26,6% . Aunque el número de enfermos no permite comparaciones entre
dosis, sí diremos que de las 8 recidivas, 5 lo fueron entre tratados con 54 mg (23,8%) y
tres con 27 mg (23,07%). Respecto a el papel de la asociación tegafur y uracilo
podemos señalar que de los 21 enfermos que lo recibieron recidivaron 3 (14,28%) y de
los 13 que no, recidivaron 5 (38,48%). Sin embargo hemos de reconocer que un
problema en la recogida de datos no nos permite asegurar el tiempo en la que los
enfermos estuvieron tomando esa asociación farmacológica
Conclusiones: Un seguimiento riguroso y el tratamiento con BCG s dosis más bajas
que la estandar pueden obtener buenos resultados en el tratamiento de los GIII T1.

INSTIL.LACIÓ INTRAVESICAL DE GENCITABINA: ESTUDI EN
FASE I EN PACIENTS AMB TUMOR VESICAL SUPERFICIAL
DESPRÉS DE RESECCIÓ TRANSURETRAL I BIÒPSIA
MÚLTIPLE RANDOMITZADA
J. Palou, J
. Segarra, A. Oliver, H. Villavicencio, J. Salvador, A. Carcas, B. Duque, I García-Ribas
Fundació Puigvert
Universidad Autónoma de Madrid
Laboratorios Eli Lilly & Co
Objectius: Estudi per determinar la farmacocinètica (FC), seguretat i perfils de toxicitat
d’una única instil·lació intravesical de gencitabina administrada immediatament després
d’una resecció transuretral de tumor vesical superficial (RTUTM) i biòpsia múltiple
randomitzada vesical.
Material i mètodes: S’inclouen 10 pacients amb tumors vesicals superficials Ta/T1
(6/4), 8 tenien història de recurrència tumoral i 7 van ser múltiples. En 1 pacient, es va
trobar carcinoma “in situ”, quedant exclòs del seguiment clínic, però es va valorar
toxicitat i FC. S’administrà una dosis única de gencitabina intravesical entre 2 i 3 hores
de finalitzar la RTUTM. Cinc pacients reberen 1500 mg i cinc 2000 mg diluïts en 100
ml de sèrum fisiològic sense tamponament de pH. La solució fou retinguda a la bufeta
durant 1 hora. L’edat mitjana fou de 64 anys (49-81); la relació H/M: 9/1.
Resultats: El tractament fou ben tolerat en tots els casos. Dos pacients en el grup de
1500 mg, van presentar mínim disconfort hipogàstric. Un pacient en el grup de 2000 mg
va presentar espasmes vesicals. No es va presentar toxicitat sistèmica basant-se en la
clínica, paràmetres hematològics i bioquímics en els dies +12 i +30 després del
procediment. En dos pacients, es recuperà menor volum de solució que la instil·lada,
presumiblement per perforació vesical durant la RTUTM. L’anàlisi de la FC, demostrà
que el valor Cmax mitjà de gencitabina fou de 1,8ng/ml amb una mitjana AUClast de
158ng/ml* que és inferior al valor trobat després de la injecció ev de gencitabina. No hi
ha diferències significatives entre les dues dosis administrades i sí una gran variació
individual. És interessant observar que en els dos pacients amb sospita de perforació
vesical, els nivells de gencitabina en sang foren significativament majors (Cmax; 4,5 i
6,1ng/ml respectivament). Un pacient en cada grup de dosis, va presentar recurrència
tumoral en una cistoscòpia als 3 mesos de la instil·lació.
Conclusions: Una única instil·lació de gencitabina administrada immediatament
després d’una RTUTM + biòpsies múltiples randomitzades es segura i ben tolerada. La
favorable toxicitat i FC de la gencitabina intravesical recolza futurs estudis en fase II.

PRIAPISME DESITJAT. ÉS OBLIGATORI EL SEU
TRACTAMENT ?
J. Pagà*, L. Peri**
Serveis d’Urologia: *Clínica Plató, F.P. **Hospital Clínic i Provincial. Barcelona
Es presenta el cas d’un home de 35 anys, sense antecedents patològics, quirúrgics
(circumcisió), ni traumàtics, que consulta per bifidesa del raig miccional.
A l’exploració, el meat és normal i no presenta fístules penianes. Sobta que l’individu
està en erecció i té un penis de mides superiors al comú dels humans.
Interrogat, afirma que, des que recorda, ha estat sempre en erecció i que, en l’activitat
sexual, aconsegueix una erecció superior.
Es practiquen exploracions complementàries que demostren fístula arteriovenosa.
Informat “el pacient” de la seva patologia, rebutja qualsevol tipus de tractament doncs,
això li permet mantenir relacions sexuals de forma continuada i en qualsevol moment.
Es discuteix la fisiopatologia de la fístula, de l’engrandiment penià i de la bifidesa del
raig miccional i fins a quin punt es pot insistir en la necessitat de tractament, donat que
es tracta d’un priapiasme d’alt flux, indolor i que no comporta, en principi, altres efectes
patològics i és desitjat pel propi pacient.
S’aporta iconografia de RNM molt demostrativa i no descrita fins ara.
Únicament el fet de que és homosexual, faria necessari donar consells i recomanar
precaucions pel risc de lesions a terceres persones.

VASOVASOSTOMÍA. INICIACIÓN A LA TÉCNICA
A. Aguilar, M. Castells, C.Vargas
Hospital San Llorenç de Viladecans
Introducción: Aproximadamente un 6 % de los varones sometidos a vasectomía
solicitarán una posterior reconversión. A continuación presentamos nuestra modesta
experiencia inicial tras realizar 10 vasovasostomías bilaterales.
Material y método: presentamos resultado de n=10 vasovasostomías. Rango de edad
29-48 años (media 38 años). Tiempo desde la vasectomía 11-72 meses (media 40
meses). Tiempo quirúrgico 70-120 minutos (media 102 minutos). Método quirúrgico:
anestesia general; escrototomía media, material microcirugía, gafas aumento x3 y/o
microscopio. Sutura en un plano (monofilamento 7/0) y refuerzo de la adventicia
(técnica Sharlip 1981).Tiempo de seguimiento 3 y 6 meses, tomando el último control
como referencia: permeabilización 90 %. Calidad seminograma: 6-131 mill/mL,
movilidad media 30.2% (6-55) y euforemes media del 49% (3-80).
Conclusión: Con un mínimo de manejo en técnicas microquirúrgicas, material de
microcirugía y gafas de aumento podemos llevar a cabo nuestras primeras
vasovasostomías y conseguir el objetivo de este trabajo que es “desafiar” a adjuntos
jóvenes y hospitales comarcales para iniciarse en esta técnica, desmitificando así este
proceso.

PRIAPISME VENO-OCLUSIU. QUAN HI HA QUE EMBOLITZAR?
J. Rodríguez Tolrà, E. Franco, N. Serrallach, J. Domínguez*, E. Escalante*, C. Sancho.
Unitat d’Andrologia. Servei d’Urologia. Servei d’Angiorradiologia*. Hospital Universitari de Bellvitge
Introducció: En el tractament quirúrgic del priapisme veno-oclusiu mitjançant shubts
cavernós-esponjosos o cos cavernós-vena safena, es pot produïr una laceració de
l’arteria cavernosa convertint-se el priapisme veno-oclusiu en arterial.
Objectiu: És important reconèixer aquesta posible complicació, ja que s’evitarà
reintervencions innecessàries i no resolutives, ja que quan s’ha produït aquesta
complicació el tractament serà l’embolització.
Material i mètodes: Entre desembre de 2001 i maig de 2003 hem diagnosticat dos
casos, en que després d’aplicar altres tècniques va realitzar-se un shunt còrporo-
esponjós unilateral i en un segon temps bilateral.
Davant el fracàs d’aquestes dues cirurgies es va contemplar la possibilitat d’un
priapisme d’alt flux secundari. Es va realitzar l’arteriografia que va mostrar la presencia
d’una fístula arterio-lacunar.
L’embolització amb material reabsorvible (esponja de gelatina) va solucionar els doa
casos.
Resultats: Desaparició rápida del priapisme en els dos casos.
En els dos casos aparició de fibrosi important dels cosos cavernosos.
En els dos casos disfunció eréctil a conseqüencia de la fibrosi.
Conclusions:
1. Un cop establert el diagnòstic, el tractament ha de ser immediat.
2. Un cop aplicat el tractament la resposta és immediata.
3. Els fenòmens de fibrosi del cos cavernós són importants ja que aquest
tractament és el final d’altres tractaments aplicats per corregir un priapisme
veno-oclusiu i sempre la resolució es produeix quan ja han pasta alguns dies de
l’inici del procés.
4. La disfunció eréctil es presenta en tots els casos i és a conseqüència de la
fibrosi. Sol ser important.

CISTECTOMIES EN TUMORS EN ESTADIS Tis, Ta, T1
INDICADES PER FRACAS AL TRACTAMENT AMB BCG
M. Crego, J. Huguet, J. Palou, O. Angerri, M. Musquera, J. Salvador, H. Villavicencio
Fundació Puigvert. Barcelona.
OBJECTIUS: Estudi de les indicacions i evolució de les cistectomies realitzades per
tumor vesical superficial (TVS) que no responen al tractament amb BCG. Valoració de
l’estadi clínic i el patològic així com dels factors pronòstics d’ infraestadiatge.
MATERIAL I MÈTODES: Entre gener de 1989 i maig 2002, es van realitzar 864
cistectomíes al nostre centre per tumor vesical. Realitzem l’ estudi retrospectiu de 63
casos (7.2%) en que la cistectomia es va efectuar en tumors en estadis Tis, Ta, T1, que
van fracasar al tractament amb BCG. Es van excloure cistectomies per TVS que no van
rebre BCG, per bufeta retràctil sense tumor, i en les que en la ressecció prèvia a la
cistectomia no va ser complerta.
RESULTATS: Sexe : 55 homes, 7 dones. Mitjana d’edat: 65 anys (46-79) en el
moment de la cistectomia. Indicacions de cistectomia segons l’ estadi clínic dels TVS:
22 CIS, 6 Ta, 32 T1 i 2 Tx. Segons els graus: 61 alt grau (indiferenciat o G3), 1 G2
únic. Fracàs a la BCG: 1 tanda 29 casos (15 per fracàs precoç), tandes 29 casos, 3 o més
tandes 5 casos. Altres indicacions: 5 síndromes miccionals severs, 5 intoleràncies a la
BCG. Estadi patològic: 13 pT0, 29% el mateix estadiatje, 35% infraestadiatje, 32%
estadiatje superior. En 26% dels casos infraestadiats, l’ augment d’ estadiatje va suposar
el pas de tumor superficial a infiltrant. L’ anàlisi dels factors pronòstics d’
infraestadiatje mitjançant Ji cuadrat, només va ser significativament representatiu en el
cas d’ afectació d’ uretra prostàtica. La supervivència càncer específica dels malalts
infrestadiats va ser significativament menor en els malalts infraestadiats.
CONCLUSIONS: Encara que s’ indiqui la cistectomía en TVS d’ alt risc abans de la
seva progressió, hi ha un grup de malalts que ja presenten malaltia invasiva en la peça
de cistectomia. L’ únic factor predictor d’ infraestadiatje estadísticament significatiu es
l’ afectació d’ uretra prostàtica.

CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA. LA NOSTRA
EXPERIÈNCIA
J Areal, L. Cecchini, J. Uria, M. Arzoz, JL Gago, J. Sánchez, L. Ibarz, JM. Saladié.
Servei d’Urologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Introducció: Des del 1992 s’han publicat uns 20 articles sobre l’abordatge
laparoscòpic en el tractament dels tumors vesicals infiltrants o de les bufetes
desfuncionalitzades, ja sigui només en el temps d’exèresi, realitzant la derivació urinària
posteriorment amb minilaparotomies, o amb procediments totalment laparocòpics.
Entre aquests articles hi ha uns 11 casos clínics aïllats i la resta son sèries curtes, tan
sols 5 amb els resultats correctament tabulats. A aquestes referències s’esmenten
possibles avantatges d’aquest tipus d’abordatge.
Material i Mètode: Al nostre centre hem practicat els darrers 6 mesos 5
cistoprostatectomies laparoscòpiques per càncer infiltrant d’uroteli.
Edat mitja de 51 (42-70). L’estadiatge clínic era un T II a quatre pacients (un grau II/III
de l’OMS i 3 graus III/III) i el cinquè era un carcinoma indiferenciat i infiltrant (PSA
negatiu; i amb antecedents de c. d’uroteli) que afectava base vesical i pròstata.
Resultats: El temps quirúrgic de la cistoprostatectomia radical laparoscòpica va ser
sempre inferior a les 3 hores (mínim 2:35 hores)
A dos d’ells es va practicar una derivació tipus Bricker per minilaparotomia i a 3 una
derivació ortotòpica tipus Vesica Padovana.
Tan sols el pacient de 70 anys va requerir transfusió de 2 concentrats al postoperatori.
La mitja d’ingrés postoperatori va ser d’onze dies (9-12) i no hi van haver
complicacions remarcables.
Els estadiatges patològics eren un pT0, un pT1 i 3 pT2, tots amb ganglis negatius.
El seguiment mig és de 5,4 mesos (3-6) i no hem detectat evidència de recidiva, ni
d’obstrucció de tram urinari superior o d’alteració de la funció renal.
Conclusions: Les dades de la nostra sèrie no són comparables a les d’altres
publicades, ja que les sèries tabulades la derivació urinària també era laparoscòpica.
Podem remarcar l’escassa necessitat de transfusió (un de cinc) i de requeriments
analgèsics, així com una recuperació del trànsit intestinal regular entre el 3º i el 5º dia i
l’absència de complicacions remarcables.
Creiem que és un procediment reglat, oncològicament vàlid i que pot presentar
avantatges en casos seleccionats. D’una altra banda, és un primer pas abans de
plantejar-se una cirurgia de derivació urinària totalment laparoscòpica (d’avantatges
encara per demostrar).

TUMOR DE TRAM URINARI SUPERIOR: CARACTERÍSTIQUES
CLINICOPATOLÒGIQUES SEGONS L’ANTECEDENT DE
TUMOR VESICAL
M. Musquera, J. Palou, C. Gutiérrez, S. Sabaté, J. Huguet, J. Salvador, H. Villavicencio
Fundació Puigvert. Barcelona
INTRODUCCIÓ: És conegut que els pacients amb tumor vesical (Tmves) tenen un
risc augmentat en desenvolupar un tumor de tram urinari superior (TmTUS)
Hem estudiat les diferències dels tumors de tram urinari superior agrupats en relació
amb l’antecedent o no de tumor vesical.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu de 609 malalts diagnosticats en el
nostre centre de TmTUS entre els anys 1950 i 2000, revisant les característiques dels
TmTUS i comparant les diferències i/o similituds entre els dos grups.
Per a les descripcions de les variables categòriques hem usat freqüències absolutes i
percentatges. Per analitzar les associacions entre les variables categòriques hem utilitzat
la Chi quadrada.
RESULTATS: L’edat mitjana en els pacients amb antecedents de Tmves ha resultat de
67,1 anys, i en l’altre grup de 64, fet estadísticament significatiu.
L’antecedent de Tmves és un factor de risc per al desenvolupament de TmTUS múltiple
(p=0,00001) (taula 1) i presentar un TmTUS d’estadiatge més baix (taula 2).
La localització del TmTUS en els pacients sense antecedents de Tmves és més freqüent
a nivell pielocalicilar (66,6%) (taula 3)
Tipus TmTUS Existència Tmves No Tmves
Múltiple 38,5% 21,2%Taula 1
Únic 61,5% 78,8%
Estadiatge Existència de Tmves No Tmves
pTa-pT1 49% 39,1%
pT2 12,6% 13,5%
pT3 15,4% 32,7%
Taula 2
pT4 2,4% 3,8%
Localització TmTUS Existència Tmves No Tmves
Pielocalicilar 45,5% 66,6%Taula 3
Ureteral 54,5% 33,4%
CONCLUSIONS: Els pacients amb antecedents de tumor vesical han presentat en
major nombre tumor de tram urinari superior múltiple i de baix estadiatge (pTa-pT1).
Els pacients sense antecedents de tumor vesical han presentat majoritàriament el
TmTUS a nivell pielocalicilar.

VALORACIO “ ASA / KARNOFSKY” EN UNA COHORT DE 34
BARONS AFECTES D’”HBP QUIRÚRGICA” DIAGNOSTICADA
EN UN “CAP” D’ADSCRIPCIO GERIATRICA
C. Pelliceé, X. Esteva, C. Campmajo
CAP: MUTUAM - Barcelona
OBJECTIUS: Saber quelcom de més a prop de l’HBP diagnosticada per cop primer en
un centre d’assistència primària de tipus urbà i d’adscripció geriàtrica per contingent.
METODOLOGÍA: Estudi observacional i ambispectiu. Procediments informàtics
comuns i a l’abast. Periode d’arreplec de dades: Sis mesos consecutius. Estudi realitzat
sota estrictes condicions de normopraxi. Casuística esbiaixada segons criteris “ASA /
KARNOFSKY” calculats en el moment d’optar per la cirurgia en el CAP i de nou
revisats al rebre els informes finals d’alta hospitalaria de nou al “CAP”.
RESULTATS GENERALS: Total usuaris adscrits per contingent: 17347 (Barons:
27% / 50-100 anys). Primeres visites barons: 355. Totals “primers diagnòstics HBP”:
320 (90% del total visitat del sexe masculí).
RESULTATS ESPECIFICS ENVERS L’HBP: 95% remesa per “LUTS / Símdrome
prostàtica) i 5% remesa per “Enquesta Prostàtica”. 90% controlada al “CAP” (90%
tractada amb medicaments i 10% no tractada) i 10% derivada a intervindre a l’hospital
per acomplir amb criteris quirúrgics (Edats: 50-80 anys). 100% intervinguda (34 RTU-P
amb dues cistolitolapàxies).
ASA I: 13 / ASA II: 07 / ASA III: 14 / ASA IV: 00.
100% Karnosfky òptim (K 100: 17 / K 90: 05 / K 80: 06 / K 70: 06).
COMENTARIS: D’obviar “a prior” els factors de “risc quirúrgic”, entre tots hem anat
assumint fruit del consens i de l’evidència del que cal fer en una HBP i de quines en son
les seves precises indicacions terapèutiques i del seu perquè (Pautes: Expectant, mèdica
o quirúrgica).
Actualment un número prou significatiu de pacients a tractar en un “CAP” o a
derivar per intervindre presentaran pluripatologies més o menys greus i per tant amb
“ASA aixecats i/o Karnosfky’s subòptims”. Per això deuran de requerrir valoracions i
controls diferenciats dels de la “població general”. Aviat tindrem que anar
reconcensuant els protocols i algoritmes diagnòstics i terapèutics encara vigents per
atendre a una població cada cop mes envellida i prou sovint afecta de pluripatologies
greus.

EL REFLUX VESICOURETERAL, ÉS UN FACTOR DE RISC PER
AL DESENVOLUPAMENT DEL TUMOR DE TRAM URINARI
SUPERIOR?
M. Musquera, J. Palou, C. Sevilla, M.J. Ribal, F. Solé-Balcells, J. Salvador, H. Villavicencio
INTRODUCCIÓ: En el context del tumor vesical el reflux vesicoureteral s’ha
considerat com a factor de risc per al desenvolupament del tumor de tram urinari
superior, afavorint la migració de cèl·lules de descamació tumorals a aquest nivell i la
posterior implantació.
En aquest estudi es valora l’existència de reflux i la seva relació amb el TmTUS.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu entre el 1950 i el 2000 de 209 malalts
controlats en el nostre Centre per tumor vesical (Tmves) que han desenvolupat un tumor
de tram urinari superior (TmTUS). La mitjana de seguiment de 26,3 mesos ± 49,39
(rang 0-342)
Hem revisat les característiques del tumor vesical (tipus tumoral, grau, multifocalitat,
existència de carcinoma in situ (CIS), nombre de reseccions i existència de reflux,
especificant el costat) i del tumor de tram urinari superior (grau, multifocalitat,
estadificació, localització).
Per a les descripcions de les variables categòriques hem usat freqüències absolutes i
percentatges. Per analitzar les associacions entre les variables categòriques hem utilitzat
la chi quadrada.
RESULTATS: El reflux no s’ha determinat en 77 casos. De la resta, en el 70,5% s’ha
demostrat reflux. El desenvolupament de TmTUS i l’existència de reflux ha resultat
estadísticament significatiu (p<0,0001) (taula 1). La localització global del TmTUS i
l’existència de reflux també ha resultat estadísticament significatiu per una p=0,034
(taula 2). No hem trobat diferències significatives pel que fa a l’estadificació, el grau i
l’edat, segons existeixi o no reflux.
Reflux Tm esquerre Tm dret Tm bilateral Total
No 11 9 1 21
Dret 10 26 3 39
Esquerre 25 4 5 34
Bilateral 17 10 10 37
Reflux TmTUS
pielocalicilar
TmTUS
ureteral
Si 52,2% 47,8%
No 41% 59%
CONCLUSIONS: El reflux vesicoureteral és un factor de risc pel desenvolupament de
TmTUS ipsilateral quan existeixen antecedents de tumor vesical. Hi ha una diferent
localització, amb augment de tumors pielocalicilars en els casos de reflux i de tumor
ureteral en la seva absència.

EXPERIENCIA INICIAL CON CRIOTERAPIA PROSTATICA: A
PROPOSITO DE 25 CASOS
J. Segarra, MJ Ribal, J. Palou, A. Alcaraz, A. Rosales, J. Huguet, J. Salvador y H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCION: Los tratamientos de intención curativa mas aceptados para el
cáncer de próstata (CP) localizado son la prostatectomia radical y la radioterapia (RT),
ambos no exentos de complicaciones. A pesar de su eficacia la sociedad demanda
alternativas terapéuticas que ofrezcan menor morbilidad. Fruto de ese interés aparecen
la braquiterapia y la crioterapia.La crioterapia una técnica minimamente invasiva
actualmente aceptada por la FDA.
PACIENTES Y METODOS: Entre Noviembre del 2001 y Julio del 2003, 25 pacientes
(pac) fueron sometidos a crioterapia prostática, 22 (88 %) como tto inicial del CP local
o localmente avanzado y 3 (12 %) como tto de rescate tras fracaso de RT (criterios
ASTRO y biopsia positiva). La técnica consistió en: 1/ uso de criomaquina
(Endocare®) basada en efecto Joule-Thompson (argon/helio) 2/ uso calentador uretral
aprobado FDA (Tª 41º) 3/ 6-8 criosondas 3,4 mm de punción directa y 4 termosensores
en esfínter, ápex y ambas bandeletas neurovasculares 4/ realización de al menos 2 ciclos
congelación-descongelación con Tª objetivo de -40ºC 5/ control con ecógrafo biplanar
de todo el proceso 6/ distensión del espacio recto-prostático con suero 7/ cistostomia
con pinzado a los 10 días y retirada cuando RPM <50cc. Se sigue a los pac con PSA a
los 3 meses y luego cada 6 meses. Biopsia de próstata a los 6 meses y luego anualmente.
RESULTADOS: La edad media fue de 70,4 años (59 – 77) con un seguimiento medio
de 7 meses (1,5 – 21,4). Los pac de tratamiento inicial se estratificaron en tres grupos de
riesgo: bajo riesgo (1 pac: <=T2a, PSA<=10 y Gleason <=6), riesgo intermedio (12 pac:
uno de los siguientes criterios >T2a, PSA>10, Gleason >=7) y alto riesgo (9 pac: 2 o 3
de los criterios).
No observamos complicaciones intraoperatorias ni en el postoperatorio inmediato. La
tolerancia al procedimiento fue buena con mínimos requerimientos analgésicos y una
estancia hospitalaria media de 2,9 días. El tiempo medio de permanencia de la
cistostomia fue de 29 días. No apreciamos incontinencia y la tasa de impotencia fue del
100%. 6 pac (24%) presentaron ITU tratadas ambulatoriamente, excepto 1 pac que
requirió ingreso 24h y antibiótico parenteral. 1 pac (4%) presento cuadro de
orquiepididimitis y otro (4%) obstrucción clínicamente significativa con escasa mejoría
tras tto medico y actualmente pendiente de RTUP. No hemos visto fístula rectal,
esfacelamiento uretral ni infecciones perineales.
A lo largo del seguimiento 7 pac (31,8%) tienen al menos dos determinaciones de PSA,
11 una (50%) y 4 (18,2%) ninguna. Si consideramos éxito del tratamiento un PSA
posterior inferior a 0.5 o 1 ng/L globalmente 15 (83,3%) pac y 15 (83,3%) pac pueden
considerarse libres de enfermedad bioquímica (SLEB) según los niveles de corte
citados. La crioterapia ha fracasado como tto inicial en 3 pac (16,6%), que tienen PSA
post tto de 1,6, 2,7 y 2 ng/ml.. Los dos primeros pertenecen al grupo de riesgo
intermedio y el ultimo al de alto riesgo. A pesar de la cifra de PSA los dos últimos pac
tienen biopsia prostática negativa a los 6 meses del tto..

En el grupo de tto inicial del CP, 7 pac tienen biopsia a los 6 meses y todas fueron
negativas a CP. Los 3 pac de rescate post fracaso RT tienen cifras de PSA de 0,04, 0,25
y 0,04 ng/ml., los dos últimos con seguimiento de 6 meses y biopsias negativas.
CONCLUSION: La crioterapia es una técnica minimamente invasiva, reproducible,
realizable íntegramente por el urólogo, con una corta estancia hospitalaria y una
morbilidad aceptable. En nuestra serie la SLEB es de 83,5% y las 10 biopsias que
hemos realizado a los seis meses del tratamiento han sido negativas a CP.
A pesar del corto seguimiento, de la curva de aprendizaje de la técnica, y de que el 95%
de nuestros pacientes pertenecen los grupos de riesgo intermedio y alto, los resultados
obtenidos apoyan a esta técnica como alternativa a la RT.

PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA.
COMPARATIVA DELS VINT PRIMERS CASOS VERS ELS
DARRERS
L. Cecchini, J. Areal, J. Sánchez, J.Gago, J. Uría, L. Ibarz, JM. Saladié
Servei d’Urologia i Cirurgia del Trasplantament
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.
Introducció i objectiu: La tècnica de la prostatectomia radical per via laparoscòpica és
d’aprenentage costós. Hem volgut comparar els primers casos de la nostra sèrie amb els
darrers per veure quins factors han canviat.
Material i mètode: Hem utilitzat la informació de 39 pacients als qui es va indicar
una prostatectomia radical laparoscòpica (PRL),comparant diversos paràmetres entre el
grup dels vint primers i la resta de pacients.
S’ha utilitzat la base de dades Access® i el paquet estadístic SPSS®.
Resultats: Hi ha diferències estadísticament significatives entre els dos grups pel que fa
a la resolució laparoscòpica i la reconversió (p=0,035) així com en el temps quirúrgic
esmerçat (p=0,043). En canvi, no n’hi ha en la presència de marges quirúrgics afectes ni
en el total (p=0,207) ni en les finalitzades de forma laparoscòpica (p=0,635). Tampoc es
troben diferències en la pèrdua sanguínia (Hb<13mg/dl postoperatòria) (p=0,907), ni en
la necessitat de transfusió (Htc<25%) (p=0,486). No hi ha diferències estadístiques pel
que fa a complicacions (p=0,407).
No hi ha prou seguiment en els darrers casos per valorar factors com la
continència o la impotència.
Conclusions: El factor aprenentatge millora els resultats pel que fa a reconversió i
temps quirúrgic i és possible que altres variables com el sagnat, que és molt baix, i les
complicacions, poques, modifiquin la seva significància amb l’augment de la sèrie. Els
resultats oncològics no mostren diferències. Per aquests resultats, l’aprenentatge no
altera el correcte tractament del càncer de pròstata i anima a superar l’esforç inicial que
pot suposar aquesta nova tècnica quirúrgica.

LOCALITZACIÓ DEL CaP INDETECTABLE AMB
ESPECTROSCOPIA DE RESONANCIA MAGNÉTICA
ENDORECTAL
J. Comet-Batlle, JC.Vilanova-Busquets∗, S. Bucar Terrados, N. Torrent Quer, V. Montserrat Orri, M.
Ordis Dalmau
Servei Urologia Hospital J. Trueta (Girona); *Centre Ressonància Magnètica (Girona).
+Hospital Municipal de Badalona
INTRODUCCIÓ: L’espectroscopia de RM endorectal (RME-S) permet assolir una
major fiabilitat en la localització i estadiatge del càncer de pròstata que la RM
endorectal sola. La combinació de la RME i la RME-S actualment està tenint
modificacions tècniques importants que permeten augmentar la fiabilitat en la detecció
del CaP. Actualment estem treballant diferents centres en col·laboració amb l’AATRM
(Agència d’Avaluació de Tecnologia per la Recerca Mèdica) en la detecció del CaP
amb la RME-S, i s’observa que aquesta tècnica pot ser una bona alternativa en aquells
paceints en que tenim una alta sospita de CaP, però les biòpsies són persistentment
negatives.
MATERIAL I METODE: Presentem 5 casos clínics . 4 pacients eren controlats per
elevació del PSAi biòpsies repetides negatives. La RME-S es va realitzar per localitzar
el CaP per tal de minimitzar el nombre de biòpsies. El darrer cas clínic es tracta d’un
recidiva bioquímica després d’un prostatectomia radical. En tots els casos la RME-S va
suggerir la localització de la neoplàsia.
RESULTATS: El pacient amb una recidiva bioquímica va mostrar un engruiximent de
la zona trigonal que va resultar positiva a la biòpsia. En els altres pacients, tots ells van
mostrar lesions hipointenses localitzades dins de la hipointensitat normal de la glàndula
central, però amb una clara alteració metabòlica a l’espectroscopia.
CONCLUSIÓ: La RME-S és un mètode no-invasiu que s’està mostrant útil per la
detecció del CaP a nivell de la glàndula central en pacients seleccionats. La glàndula
central és una localització menys freqüent pel CaP, però sovint adopta la mateixa
intensitat o senyal de RM que el teixit benigne, i per tant es fa més dificil la seva
detecció només per medis morfològics. La RME-S ofereix la possibilitat d’avaluar les
alteracions metabòliques en tota la glándula i per tant augmentar la fiabilitat en la
detecció del CaP, tan a nivell central com perifèric.

IMPACTO DE LA HORMONOTERAPIA EN EL METABOLISMO
FOSFOCÁLCICO DE LOS PACIENTES CON CÁNCER DE
PRÓSTATA
C. Vallejo, E. Trilla, Y. IdM´hammed, S. Esquena, J.M. Abascal, R. Martos, C. Ramírez, A. Celma, C.
Salvador, J. Morote.
Servicio de Urología, Hospital Valle de Hebrón, Barcelona
Introducción: Es conocido el efecto supresor sobre la densidad ósea mineral que
producen los bajos niveles de testosterona sérica en pacientes que han recibido
supresión androgénica. El propósito de este trabajo es evaluar la repercusión del
tratamiento hormonal sobre el metabolismo fosfocálcico óseo de los pacientes con
cáncer de próstata, mediante la valoración sérica y urinaria de los marcadores
bioquímicos de la remodelación ósea.
Material y métodos: Se evaluan los marcadores del metabolismo de la remodelación
ósea ( fósforo sérico y urinario, calcio sérico y urinario, vitamina D3, PTH, fosfatasa
alcalina ósea y total, N-telopéptido y piridolina en orina ) en 69 pacientes con cáncer de
próstata no metastásico que han seguido tratamiento hormonal en un intervalo superior a
12 meses, y se comparan con los de un grupo control de 23 pacientes sometidos a
prostatectomía radical.
Resultados: El análisis univariante de cada una de las variables del estudio demuestra
que la concentración urinaria de los marcadores de resorción ósea (N-telopéptido y
Piridolina) y los séricos de formación ósea (fosfatasa alcalina ósea y Fósforo sérico)
mostraron diferencias estadísticamente significativas (p<0,05) en el grupo de pacientes
con hormonoterapia. No existieron diferencias estadísticamente significativas en la
valoración del resto de las variables.
Conclusiones: Estos hallazgos demuestran un significativo aumento del metabolismo
fosfocálcico óseo en los pacientes con cáncer de próstata sometidos a supresión
androgénica. El mayor riesgo de fracturas y osteoporosis justificaría un control seriado
con marcadores del metabolismo óseo (N-telopéptido, piridolina...) en los pacientes con
cáncer prostático tratados hormonalmente.

ANALISIS DE LA EFICACIA DE LOS ANALOGOS DE LA LH-RH
PARA CONSEGUIR LA CASTRACION
S. Esquena, E. Trilla, JM. Abascal, R. Martós, C. Ramírez, C. Vallejo, A. Celma, C. Salvador, F.
Serrallach, J. Morote.
Servicio de Urología, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS: Los análogos de la LH-RH constituyen base
farmacológica de la castración química. La administración de sus diferentes formas
galénicas reduce la testosterona sérica a niveles de castración en menos de cuatro
semanas. Ocasionalmente se han descrito casos de resistencia a los análogos de la LH-
RH. Oefelin et al (1), detectaron niveles de testosterona superiores a 50 ng/dl en 2 de 38
(5%) pacientes tratados con un análogo trimestral. Presentamos un estudio transversal
con el objetivo de analizar la concentración sérica de testosterona en pacientes con
cáncer de próstata, detectar la tasa de fracasos de los análogos de la LH-RH y comparar
el bloqueo androgénico máximo y la castración.
MATERIAL Y METODOS: Se determinan mediante RIA los niveles séricos de
testosterona en 219 pacientes con cáncer de próstata. Grupo control: 84 pacientes
sometidos a prostatectomía radical como único tratamiento. Grupo estudio: 135
pacientes tratados con análogo de la LH-RH trimestral, 86 de ellos en asociación a
antiandrógeno no esteroideo (BAM). El seguimiento medio en el grupo estudio fue 72
meses (3-210). Se consideraron niveles de castración por debajo de 50 ngl/dl.
RESULTADOS: Las concentración media de testosterona fue 49.2 ng/ml en el grupo
de BAM y 40.2 ng/dl en el grupo de castración, p 0.324 y 487.6 ng/dl en el grupo
control, p 0.001. Niveles inferiores a 50 ng/dl se detectaron en 73/85 (82.6%), 40/48
(83.3%) y 1/84 (1.2%) respectivamente. En dos pacientes se detectó un incorrecto
cumplimiento del tratamiento, por tanto se confirmó el fracaso de los análogos en
12/85(14.1%) y 8/48(16.7%), p 0.823.
CONCLUSIONES: La determinación de testosterona sérica permitió detectar un 15%
de fracasos de los análogos de la LH-RH de administración trimestral para reducir la
testosterona a niveles de castración. En estos casos la castración quirúrgica puede estar
indicada.
(1) Oefelin MG, Cornum R. Failure to achieve castrate levels of testosterone during
hormone releasing agonist therapy: the case for monitoring serum testosterone and a
treatment decision algorithm. J. Urol. 2000; 164: 726-29.

EL NADIR DE PSA COMO FACTOR DE PREDICCION DE
ANDROGENO-INDEPENDENCIA EN CANCER DE PROSTATA
METASTASICO
S. Esquena, E. Trilla, JM. Abascal, R. Martós, C. Ramírez, C. Vallejo, A. Celma, C. Salvador, F.
Serrallach, J. Morote.
Servicio de Urología, Hospital Vall d´Hebron, Universidad Autónoma de Barcelona.
INTRODUCCION: El nadir de PSA es un factor pronóstico ampliamente utilizado
después de tratamientos radicales del cáncer de próstata. En pacientes metastásicos
sometidos a deprivación androgénica, el nadir de PSA se ha relacionado con el tipo de
respuesta y la supervivencia. Recientemente, se ha relacionado este parámetro con el
desarrollo de andrógeno-independencia (AI). El objetivo de este estudio ha sido evaluar
el valor pronóstico del nadir de PSA en el desarrollo de AI en una cohorte de pacientes
con cáncer de próstata diseminado sometidos supresión androgénica (SA).
MATERIAL Y METODOS: Se evaluan 185 pacientes con cáncer de próstata T1-4
N0-1 M1sometidos a SA (69 castración y 116 BAM). El seguimiento medio fue de 26
meses y se detectaron 164 (88.6%) eventos. Se definió la AI como dos elevaciones
consecutivas de PSA después de su valor nadir. Se realizaron análisis uni y
multivariantes para definir variables pronósticas del desarrollo de AI y del intérvalo
libre de AI (+ 12 meses). Se incluyeron la suma de Gleson, la extensión de la
enfermedad ósea (EEO), el PSA pre-tratamiento y al tercer mes, la presencia de
hidronefrosis, el tipo de tratamiento, el nadir de PSA y el intérvalo hasta alcanzarlo..
RESULTADOS: El análisis de regresión binaria demostró que la suma de Gleason,
EEO y nadir de PSA fueron variables predictivas independientes de la AI a los 12
meses. Sin embargo, la OR de un nadir de PSA < 2 nd/ml fue 14.6 frente a 3.47 de una
suma de Gleason < 7 y 3.95 de una EEO < 6. El análisis de regresión logística de Cox
demostró una OR para el nadir de PSA de 3.22, siendo superior a la de la suma de
Gleason y de la EEO. Un intérvalo superir a 9 meses hasta el nadir de PSA también fue
una variable significativa en la predicción de la AI. La asociación de estas variable
pronósticaa permitió definir cuatro grupos de pacientes con un intérvalo libre de AI que
osciló entre 9 y 82 meses.
CONCLUSIONES: Un nadir de PSA inferior a 2 ng/ml es el mejor factor de
predicción de AI en pacientes con cáncer de próstata diseminado. Un intérvalo superior
a 9 meses en alcanzar en nadir de PSA es también un predictor de buen pronóstico.
Finalmente, la asociación de estos parámetros con la suma de Gleason y la EEO permite
estratificarlos pacientes con cáncer de próstata diseminado

ESTADO ACTUAL DE LA TERAPIA COMBINADA EN EL
TRATAMIENTO DE LA HIPERPLASIA BENIGNA DE PROSTATA
SINTOMATICA
J. Morote, JM. Abascal, S. Esquena, R. Martos, C. Ramírez, A. Celma, C. Salvador, E. Trilla, C.
Vallejo.
Servicio de Urología, Hospital Vall d´Hebron, Universidad Autónoma de Barcelona.
INTRODUCCION: Durante la ultima década el tratamiento médico de la hiperplasia
benigna de próstata (HBP) sintomática ha evolucionado significativamente. La FDA de
Estados Unidos ha aprobado seis fármacos para el tratamiento de la HBP, cuatro alfa-
bloqueantes (Terazosina 93, Doxazosina 95, Tamsulosina 97 y Alfusosina 03) y dos
inhibidores de la 5-alfa reductasa (Finasteride 92 y Dutrasteride 02). El objetivo de esta
presentación es analizar los resultados de los ensayos clínicos en los que se ha evaluado
la terapia combinada y los datos sobre progresión de la HBP.
MATERIAL Y METODOS: Se revisan los resultados de los ensayos VA 96
(Terazosina & Finasteride), ALFIN 98 (Alfuzosina & Finasteride), MTOPS 02
(Doxazosina & Finasteride), PREDICT 03 (Doxazosina & Finasteride) y los resultados
sobre progresión de la HBP en el seguimiento a 9 años en la cohorte de pacientes del
condado de Olmsted (Jacobsen et al. J Urol 03) y en los grupos tratados con placebo de
los ensayos clínicos PLESS y MTOPS (Roerhborn et al. J Urol 03).
RESULTADOS: En ninguno de los tres ensayos diseñados para evaluar la eficacia del
tratamiento combinado sobre los síntomas de la HBP (VA 96, ALFIN 98 y PREDICT
03) se pudo confirmar superioridad del tratamiento combinado combinado respecto a la
monoterapia con alfa-bloqueantes. La duración de estos ensayos clínicos osciló entre 6
y 12 meses y el objetivo primario fue la evaluación de síntomas y flujo miccional. El
ensayo MTOPS 02, diseñado para evaluar el impacto del tratamiento combinado sobre
la progresión de la HBP, con una duración de 5 años, evidenció una reducción del
riesgo de RAO en el grupo de sometido a tratamiento combinado, respecto al grupo
tratado con placebo, del 79%, del 67% en el grupo tratado con Finasteride y del 31% en
el grupo tratado con Doxazosina. Los resultados observados en el grupo tratado con
Finasteride reprodujeron los resultados obtenidos previamente en el ensayo PLESS 98,
en el que se detectó una reducción en el riego de RAO del 57% respecto al grupo
tratado con placebo, durante un periodo de 4 años.
Los estudios realizados en pacientes del condado de Olmsted, seguidos durante
un periodo de 9 años, han evidenciado que una edad mayor a 70 años, PSA superior a
1.4 ng/ml, volumen prostático mayor de 30 cc, Qmax superior a 12 ml/seg y AUASI
mayor de 4 fueron factores predictores de progresión de la HBP. En los grupos tratados
con placebo de los ensayos clínicos PLESS 98 y MTOPS 02, se confirmó el valor
predictivo del volumen prostático, PSA sérico y flujo miccional sobre la progresión de
la HBP.
En el ensayo PLESS 98, el NNT (Numero de Nuevos Tratamientos) con
Finasteride para evitar un episodio de RAO se estimó en 15. Aunque el NNT con
tratamiento combinado para evitar una RAO en el ensayo MTOPS 02 no ha sido

todavía publicado, se ha estimado que en grupos con alto riesgo de progresión el NNT
para evitar una RAO podría situarse entre 3 y 5, (Roerhborn, datos no publicados).
CONCLUSIONES: Existen evidencias científicas que avalan la bondad del tratamiento
combinado en la HBP sintomática. Apoyándose en estos resultados, la Amerian
Urological Association (AUA), en sus Guidelines de 2003, incorpora la terapia
combinada como una opción de tratamiento especialmente útil en pacientes con
próstatas agrandadas en los que es deseable evitar la progresión de la HBP y la cirugía.
Aunque todavía quedan cuestiones por responder, el análisis del NNT según los factores
predictivos de progresión puede hacer del tratamiento combinado una alternativa
eficiente.

LIMFOMA PRIMARI DE PENIS: DIFICULTAT DIAGNÒSTICA I
ACTITUD TERAPÈUTICA
J. Sánchez, L. Ibarz, JL. Gago, M. Arzoz, J. Uria, J. Areal, L. Cecchini, L. Praun, JM. Saladié
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Servei d’Urologia i Cirurgia del Trasplantament
Badalona. Barcelona
Introducció: El limfoma primari de penis és una entitat raríssima (14 casos descrits ala
literatura) dins la infreqüència dels tumors de penis.
El diagnòstic es fonamenta en l’estudi anatomopatològic, essent l’actitud terapèutica
més acceptada actualment la conservadora: respectant el penis i aplicant quimioteràpia
sistèmica.
Observació clínica: Es tracta d’un pacient de 71 anys, hipertens, amb un AAA i
hiperuricèmia amb afectació gotosa pluritòpica, que consulta per una tumoració
subcutània (imdemnitat cutània i sense signes inflamatoris aguts), sòlida i petita, no
dolorosa, monosimptomàtica. Es realitza ecografia que no informa de cap imatge
ecogràfica destacable, decidint-se conducta expectant.
Als 2 mesos torna a consultes per augment de tamany de la lesió, sense altra
simptomatologia sobreafegida. Es realitza RMN que mostra una tumoració sòlida de
parts toves al teixit greixós subcutani que invaeix túniva albugínia i cos cavernós dret.
Es decideix practicar biòpsia per punció de la mateixa, essent l’informe de teixit
inflamatori agut. Es decideix rebiòpsia amb posada a pla de la lesió (creixement en
profunditat, sense respectar plans de clivatge i estructures veïnes), però l’informe
peroperatori no és definitiu; cosa que obliga a tractament conservador i esperar informe
definitiu que conclou amb la presència d’un limfoma no Hodgkin tipus “B”. Estudi
d’extensió negatiu, es confirma com a Limfoma primari de penis. Segons les bases
terapèutiques més acceptades actualment, es decideix respectar penis, iniciant-se
tractament quimioteràpic sistèmic, remetent la lesió i estant a data de redacció d’aquest
cas, lliure de malaltia.
Discussió: el tumor maligne de penis és una entitat poc freqüent actualment, essent el
carcinoma escamós la forma de presentació més habitual, seguida del carcinoma
verrucós i molt més lluny d’altras entitats.
El limfoma de penis s’ha descrit associat a altras afectacions de la malaltia sistèmica i
en els últims temps associat al VIH com a manifestació de sarcoma de Kaposi o al
linfoma de Burkitt. Ara bé, la localització primària del limfoma afectant el penis s´ha
descrit únicament en 14 casos, essent per aquesta raó tan interessant aquest cas. En una
ocasió va associar-se a puncions de drogues vasoactives pel tractament de la disfució
eréctil, i en altre a la presència d’una placa de Peyronie, Així com en altres 3 casos
anant associat a afectació difusa peniana i escrotal. El diagnòstic en tots els casos va ser
anatomoaptològic, i en moles d’ells després de practicada la penectomia. El diagnòstic
diferencial s’ha de fer obligatòriament amb el carcinoma escamós de penis. El
tractament actualment estandaritzat és el de la quimioterèpia sistèmica, intentant ser
conservador amb el membre afecte. El resultat del tractament i el pronòstic en general
són força satisfactoris.

Conclusions: es tracta d’una entitat especialment poc freqüent, amb diagnòstic insidiós
però amb un tractament totalment diferent del seu diagnòstic diferencial prínceps: el
carcinoma escamós, pel que s’ha de tenir present quan existeixi una tumoració de
característiques poc freqüents al penis.

ANÀLISI INICIAL DE LA NOSTRA CONSULTA DE DISFUNCIÓ
ERÉCTIL.
UNA INICIATIVA COORDINADA AMB L’ATENCIÓ PRIMARIA .
S. Bucar Terrades, FJ.Blasco Casares
Hospital Municipal de Badalona.
L’abril de 2001 vam iniciar la nostra consulta específica de disfunció eréctil,
planificada conjuntament amb les ABS de la nostra institució. Davant el interès dels
metges d’atenció primaria per atendre aquesta patologia, la seva inexperiència en el
maneig d’aquests pacients i el nostre interés en conservar aquesta part de la nostra
especialitat, va sorgir la idea d’organitzar conjuntament aquesta consulta. En síntesi,
els metges de les ABS recapten els pacients dins dels grups de risc que controlen (HTA,
diabetes,...), els remeten a la nostra consulta on son diagnosticats i tractats, mentre el
seguiment posterior es fa a les ABS. D’aquesta manera ens asegurem un fluxe de
pacients, continuem sent els primers responsables del diagnostic i tractament en aquests
pacients, i els metges d’atenció primaria també tenen al seu abast la possibilitat de
treballar amb aquesta patología. Tot això es veu facilitat per la possibiltat de l’ accés
informàtic de què disposem entre els historials mèdics de les ABS i l’Hospital a la
nostra institució.
En total hem visitat 179 pacients, des de l’abril de 2001 a l’abril de 2003. (68 el primer
any i 111 el segon, el que representa un augment del 63%). La mitjana d’edat ha estat de
56 anys (23-74 a). En 148 pacients (el 82%) hem intuit una orientació diagnòstica clara,
amb els següents resultats: 65 per vasculopatia, 51 psicològics, 9 postquirúrgics, 8
farmacològics, 5 casos d’ejaculació precoç, 4 Peyronies, 3 neurològics, 2 prolactinomes,
1 postraumàtic. El IIEF ha estat contestat per 49 pacients (27% del total) . En total hem
iniciat 177 tractaments en 134 pacients (75% del total): 95 amb Sildenafilo (53%), 37
amb apomorfina (21%), 26 amb PGE1 (14,5%), i 10 amb tadalafilo (10%). Del total de
pacients 101 han rebut un sol tractament, 24 dos fàrmacs, 8 pacients tres tractaments i
un sol pacient ha probat els quatre fàrmacs. Cal destacar l’alt index de pacients no
presentats després de la primera visita, un total de 89 (49%). Del total, 23 pacients
(13%) no havien rebut tractament i 66 (37%) si van sortir de la primera visita amb algun
fàrmac.
Conclusions: - pensem que la coordinació amb l’assistència primaria és clau per
recaptar aquest tipus de pacients i asegurar-nos el nostre paper protagonista en aquesta
patologia. - en un any el numero de pacients visitats ha augmentat considerablement (
63 % ). - una gran part d’aquests pacients (37%) desapareix de la consulta en aconseguir
un tractament. - el IIEF és un instrument difícil d’utilitzar a la nostra consulta. - la
vasculopatia és l’ etiologia més freqüent. - un 75% de pacients reben tractament
farmacològic. - el tractament més utilitzat és el sildenafilo. - només el 25% dels
pacients en tractament reben més d’un fàrmac.

CRIOTERÀPIA EN EL TRACTAMENT DEL CÀNCER DE
PRÒSTATA
J. Mª Banus, N. Hannaoui, E. Vicente, J.A. Peña, E. Gomez, M. Vilaprinyo.
Institut Català d`Urologia i Nefrologia (ICUN)
Presentem la nostra experiència en el tractament del càncer de pròstata mitjançant la
crioablació amb agulles de 17G (Seednet TM).
Material i mètodes: Incluïm 64 pacients consecutius diagnosticats d’adk de pròstata
durant el periode de Març/01 fins Septembre/02. Els criteris d’inclusió han sigut els
estàndars per al tractament radical mitjançant cirugia o radioteràpia. Els pacients són
sotmesos a profilaxis antibiòtica i preparació intestinal. Se’ls hi practica anestèsia
regional i sedació si en precisen. En posició de litotomia dorsal i sota control ecogràfic
transrectal s’introdueix un nombre variable d’agulles de crioteràpia i sensors tèrmics, a
més d’un calentador uretral, procedint-se posteriorment a dos cicles de
congelació/calentament amb gas Argon i Heli respectivament. Els pacients són donats
d’alta a les 12 hores amb sonda de cistostomia.
Resultats: Dels 64 pacients no són encara avaluables 14 per curt seguiment. Dels 50
restants, 36 (32%) no han progressat mentre que 14 (28%) mostren un PSA per sobre de
1ng/ml. Dintre d’aquests 14, 7 (50%) eren pacients de risc moderat (Gleason 7, PSA
10-20 ó T2), 3 (21%) eren d’alt risc (Gleason >7, PSA > 20 ó T3). Ünicament 4
d’aquests 14 (28,5%) presentaven un risc baix. 5 dels pacients que van progressar van
ser tractats en la primera etapa d’inici de la tècnica (entre ells es troben els quatre
pacients de baix risc que van progressar). El procediment està exent d’efectes
secundaris i el porcentatge d’incontinència es nul.
Conclusió: La crioteràpia és una tècnica segura i eficaç en el tractament del càncer de
pròstata amb intenció curativa així com per el control local de l’enfermetat, oferint
estàncies hospitàlaries mínimes i efectes secundaris menors i transitoris amb resultats
similars a la cirugia radical.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA EN EL PRISPISME D’ALT FLUXE
PER FÍSTULA ARTERIO-LACUNAR
J. Rodríguez Tolrà, E. Franco, N. Serrallach, J. Domínguez *, E. Escalante*, C. Sancho*.
Unitat d’Andrologia. Servei d’Urologia. Servei d’Angiorradiologia*. Hospital Universitari de Bellvitge
Introducció: En el priapisme d’alt fluxe, l’arteria cavernosa o una de les seves branques
es lacera, formant-se una fístula lacunar.
L’augment d’O2 degut a l’alt flux afavoreix la síntesi de NO2, el qual produeix
vasodilatació del cos cavernós.
Que la rigidesa no sigui completa, es deu que l’activació del mecanisme veno-oclusiu
no és complert.
Objectiu: Cridar l’atenció de l’existència d’aquest tipus de priapisme, ja que si es té
present, el seu diagnòstic és fácil i el tractament el soluciona sense seqüeles.
Material i mètodes: Entre 1991-2002, hem diagnostica 5 casos (4 entre 1999-2002).
L’etiologia en tots els casos ha sigut traumática sobre la regió perineal.
Els dies que van trigar a consultar van serde: 1-60 (mitja 18,6)
El diagnòstic, menys en el cas de l’any 91, va realitzar-se mintjançant gasometria en
sang dels cosos cavernosos. Els valors van ser típics de sang arterial.
En els dos últims casos, el diagnòstic va completar-se amb eco-doppler penea, mesurant
el flux arterial dels cosos cavernosos.
En tots els cassos va realitzar-se arteriografía selectiva de la pudenda, seguida
d’embolització de l’artèria lacerada amb material reabsorvible (esponja de gelatina).
La fístula en tres casos va ser unilateral i en dos bilateral.
Resultats: Desaparició rápida del priapisme en tots els casos.
Recuperació completa de l’erecció entre 3-4 mesos en tots els casos.
Ausencia de séqueles fibròtiques en els cosos cavernosos.
Conclusions:
El tractament una vegada establert el diagnòstic és diferible.
Una vegada aplicat el tractament la resposta és immediata.
L’erecció completa es recupera als 3-4 mesos.
A diferencia del priapisme veno-oclusiu no deixa séqueles fibròtiques.

EJACULACIÓ PREMATURA. TRES ANYS DE TRACTAMENT
FARMACOLÒGIC
A. Fernández Lozano
Clínica Alianza. ICS. Sabadell
OBJECTIU: Avaluar els resultats a llarg termini en pacients afectats d’Ejaculació
Prematura que han estat sota tractament farmacològic.
MÈTODES. 129 pacients lliures de disfunció eréctil vàren ser estudiats i controlats
durant tres anys en tres grups amb: examen físic (analítica, estudi neurològic), IIEF i
valoració del temps de latència ejaculatòria intravaginal mitjançant “stopwatch”.
Grup I:51 pacients mitjana d’edat 32 (rang 20-59), patint E.P. (38 permanent, 13
adquirida)
Van ser tractats amb Sertralina 50mgr/dia Durant 2 mesos I després a demanda.
Grup II: 48 pacients mitjana d’edat 45 (rang 32-60), patint E.P. (20 permanent, 28
adquirida).Van ser tractats amb Sertralina 50mgr/dia durant 2 mesos i posteriorment a
demanda, més Sildenafil 25-100mgr. una hora abans de les relacions sexuals.
Grup III: 30 pacients mitjana d’edat 39 (rang 27-61), patint E.P. (27 permanent, 3
adquirida).Van ser tractats amb Sildenafil 25-100mgr. una hora abans de les relacions
sexuals.
RESULTATS. 24/129 van abandonar per intolerància, 18/129 no van respondre al
tractament, 15/129 no van seguir l’estudi per raons desconegudes durant el primer any, i
només 13/129 (GI/9, GII/4, GIII/0) manteníen el tractament després de tres anys. El
temps de latència ejaculatória intravaginal IELT en:
Grup I: 29/51 que va augmentar de 31’ a una mitjana de 263’ el primer any,
només es va mantenir en 14/51 al tercer any.
Grup II: 30/48 van millorar de 26’ a 194’ de mitjana el primer any, 19/48 després
del tercer any presentaven un IELT de més de tres minuts.
Grup III: 13/30 van millorar de 35’ a 124’ el primer any, después de tres anys
només 3/30 manifestaven un IELT superior a 120’
CONCLUSIONS. Els inhibidors selectius de la recaptació de Serotonina han demostrat
la seva capacitat per al retràs de l’ejaculació, (72/129 el primer any, 36/129 el tercer
any) especialment en pacients amb un patró d’E.P. adquirida. Malgrat tot, les millores
es perden en molts pacients quan abandonen el tractament, i les latències ejaculatòries
tendeixen a tornar als seus valors inicials.

TRACTAMENT DE LA INCONTINÈNCIA D’ESFORÇ AMB EL
SISTEMA TVT (Tension-free vaginal tape)
M. Musquera, M. Crego, M. Prados, C. Errando, P. Arañó, H. Villavicencio
INTRODUCCIÓ: El sistema TVT s’ha constituït en els últims anys com la tècnica
d’elecció en el tractament de la incontinència d’orina d’esforç (IOE). Consisteix en la
col·locació d’un cabestrell sintètic de polipropilè sense tensió sota la uretra mitja.
Anàlisi de les complicacions i resultats a curt termini en pacients que presenten IOE,
tipus II, intervingudes quirúrgicament mitjançant la col·locació del TVT.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu entre setembre de 2000 i juny de 2003,
de 99 casos, amb una edat mitjana de 55.7 anys (R 34-76)
Es realitza en totes: història clínica completa, exploració física i estudi urodinàmic
prequirúrgic.
RESULTATS: El temps mitjà de la cirurgia és de 70 minuts (R 40-165),
majoritàriament sota anestèsia locoregional. En 13 casos associada a colporràfia anterior
(13%), en 2 a colporràfia posterior (2%) i en 1 a Ingelman-Sundberg (1%)
Complicacions: perforació vesical en 8 casos (8,1%) i hematoma pelvià en 1 (1%)
No episodis de retenció aguda d’orina, infecció de ferida quirúrgica o erosions sobre la
uretra o la vagina.
Després d’un seguiment mínim de sis mesos, s’obté una taxa d’èxit del 89.4%
CONCLUSIONS: El TVT es pot considerar una tècnica eficaç i segura en el
tractament de la IOE, amb mínimes complicacions.
És un procediment d’escassa morbiditat i amb curta estada hospitalària.

DETERMINACIÓ SIMULTÀNIA DE METABOLITS (OXALAT,
CITRAT, ÀCID ÚRIC I CREATININA) EN ORINA MITJANÇANT
ELECTROFORESI CAPIL·LAR
JA. Muñoz Martínez1
, D. Salinas Duffo2
, FJ. Ruiz-Marcellán2
, M. Valiente Malmagro1*
1
Centre Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS), Química Analítica, Departament de
Química, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra (Barcelona)
2
Urología. Centro de Litiasis Renal. Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
En el camp de la litiasi urinària, l’avaluació acurada de les alteracions metabòliques que
afecten els nivells urinaris de calci, magnesi, fòsfor, oxalat, citrat, àcid úric i creatinina
així com la seva magnitud són necessàries per a l’avaluació i desenvolupament de
tractaments efectius en pacients i per al diagnòstic i prevenció del risc litiàsic en grups
de risc o gent sana. Mentre que calci, magnesi i fòsfor són fàcilment mesurats amb
l’espectroscòpia atòmica, l’anàlisi d’oxalat, citrat, àcid úric i creatinina està sotmesa a
alguns inconvenients pràctics (llargs temps d’anàlisi, necessitat de pre-tractaments de
mostra, impossibilitat de mesurar diversos analits a la vegada, consum de grans
quantitats de reactius i mostra, falta d’especificitat en la mesura de l’analit d’interès,...).
Avui dia, l’electroforesi capil·lar, degut a la seva capacitat per superar moltes d’aquestes
limitacions, s’ha convertit en una tècnica de separació eficient amb un impacte creixent
al laboratori clínic.
L’objectiu d’aquest treball fou el desenvolupament i validació d’un mètode per a la
determinació en orina de diversos marcadors de la urolitiasi (oxalat, citrat i àcid úric)
així com de la funció renal (creatinina). Les quatre substàncies han estat determinades
amb les següents condicions de treball: capil·lar de sílice fosa de 50cm x 75 m, tampó
fosfat 50 mmol l-1
a pH 6.5, voltatge constant de –30kV (per l’oxalat i el citrat) i 30kV
(per a la creatinina i l’àcid úric), temperatura constant de 25ºC i detecció UV a 190nm
(per l’oxalat i el citrat) i 234 nm (per a la creatinina i l’àcid úric). El tractament de
mostra és mínim, requerint únicament la dilució (en un factor entre 5 i 20) i
l’acidificació a pH 3-4 de les mostres. Els paràmetres de validació (rang lineal,
sensibilitat, exactitud, precisió i límits de detecció) així com els efectes de la congelació
com a mètode de conservació de les mostres d’orina han estat avaluats pels quatre
analits.
L’electroforesi capil·lar ofereix alguns avantatges respecte als mètodes d’anàlisi
actualment emprats: simplicitat, facilitat d’automatització, rapidesa (temps d’anàlisi
inferior a 20 min), costs reduïts d’anàlisi, sensibilitat adient, alta especificitat, mínima
preparació de mostra, capacitat de anàlisi simultània de diversos marcadors, exactitud i
precisió adients. La simplicitat del procés complet d’anàlisi, el bon funcionament
demostrat del mètode i l’alta capacitat de tractament de mostres (50 mostres/dia per
instrument) fan el mètode recomanable per l’anàlisi clínic de rutina de diagnòstic de
desordres metabòlics que afecten l’excreció urinària d’oxalat, citrat, àcid úric o
creatinina.

VARIACIÓ CIRCADIANA DEL RISC URINARI DE FORMACIÓ
D’OXALAT CÀLCIC
JA. Muñoz Martínez1
, D. Salinas Duffo2
, FJ. Ruiz-Marcellán2
, M. Valiente Malmagro1*
1
Centre Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS), Química Analítica, Departament de
Química, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra (Barcelona)
2
Urología. Centro de Litiasis Renal. Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
Els requisits per a la formació d’un càlcul renal poden donar-se només de forma
temporal, fins i tot al llarg de les 24h d’un mateix dia. Per tant, l’anàlisi de l’orina de
24h pot no caracteritzar de forma acurada les propietats de cristal·lització d’una
determinada orina. Un estudi detallat de la variació diària dels nivells urinaris dels
components directament relacionats amb la litiasi pot proporcionar més informació
sobre el risc de formació de càlculs renals i pot ajudar a millorar el seu tractament.
L’objectiu d’aquest treball fou l’estudi de la variació de la composició urinària en
relació a factors íntimament relacionats amb la litiasi urinària durant un període de 24h,
amb la finalitat d’estudiar si la variació de la composició de l’orina durant tot un dia
resulta en pics de sobresaturació o de dèficit inhibitori que poden ser el punt de partida
de la precipitació de determinats tipus de sals insolubles a l’aparell urinari. Es va
estudiar l’evolució durant 24 hores de 14 paràmetres urinaris (volum, pH, Ca, Mg, P,
Na, K, oxalat, citrat, àcid úric, creatinina, glicosaminoglicans, àcid fític i test de risc
litogènic) en 5 individus sans, sense restriccions dietètiques ni d’activitat física, però
amb activitat diürna i nocturna sincronitzada. Es van recollir un total de 6 mostres per
individu (1 fracció corresponent a l’orina acumulada durant la nit -entre les 00:00 i les
9:00h- i seguidament 5 fraccions d’orina acumulada durant 3h -entre les 9:00 i les 00:00
del dia següent).
Es van trobar variacions considerables en diferents paràmetres urinaris relacionats amb
la litiasi entre els diferents intervals del dia. Entre les més important destaquen una
menor diuresi durant la nit, així com l’excreció de concentracions significativament
elevades de Ca i oxalat durant aquest període, amb el conseqüent increment del risc de
desenvolupament de càlculs d’oxalat càlcic. D’entre els inhibidors coneguts (Mg,
glicosaminoglicans, citrat i àcid fític) només Mg i àcid fític mostren una concentració
significativament major durant aquest període respecte a la resta del dia.
Es pot concloure que les variacions diàries en la composició de l’orina condueixen, en
general, a un increment de la sobresaturació de l’orina respecte a l’oxalat càlcic i, per
tant, a un increment del risc de precipitació durant el període nocturn. Finalment cal
destacar que aquestes sobresaturacions elevades no es troben reflexades en l’anàlisi de
l’orina de 24h i obren, per tant, la possibilitat a posteriors estudis amb l’orina acumulada
durant la nit, amb l’objectiu d’estudiar l’aplicabilitat del seu anàlisi en la diagnosi i
seguiment del tractament de pacients amb càlculs d’oxalat càlcic.

ANALISIS DEL RIEGO DE OSTEOPOROSIS EN FUNCION LA
ZONA DE CUANTIFICACION DE LA DENSIDAD MINERAL
OSEA
E. Trilla, JM. Abascal, S. Esquena, R. Martós, C. Ramírez, C. Vallejo, A. Celma, C. Salvador, F.
Serrallach, G. Encabo, J. Morote.
Servicio de Urología y Medicina Nuclear, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS: El diagnóstico de osteoporosis se basa en la
cuantificación de la Densidad Mineral Osea (DMO). Según la OMS el diagnóstico se
establece cuando existe una reducción en la DMO superior a 2.5 desviaciones estándar,
respecto a un grupo poblacional control de sexo femenino y edad entre 30 y 40 años
(score T), habiéndose estandarizado factores de corrección para la evaluación de
varones según el método de cuantificación y equipo detector. El objetivo de este estudio
ha sido analizar la tasa de osteoporosis en función de la zona de cuantificación de la
DMO, estudiar su variabilidad y establecer para cada una de ellas el incremento del
riesgo de osteoporosis que comporta la supresión androgénica.
MATERIAL Y METODOS: Se determino la DMO en 242 pacientes con cáncer de
próstata. Grupo control: 91 pacientes no tratados hormonalmente. Grupo estudio: 151
pacientes sometidos a supresión androgénica entre 3 y 210 meses, 96 con bloqueo
androgénico máximo y 55 con castración. La DMO se cuantificó mediante
absorciometría dual de RX (DEXA) en un equipo Lunar DPX-IQ 4977. Las zonas en
donde se cuantificó la DMO fueron vértebras lumbares L2-4 (ZL), cuello femoral (ZC),
triángulo de Ward (ZW), trocánter (ZT) y fémur completo (ZF).
RESULTADOS: La tasa de osteoporosis en pacientes no sometidos a hormonoterapia
fue 20.9% en la ZL, 26.4% en la ZC, 30.8% en la ZW, 14.3% en la ZT y 9.9% en la ZF.
En pacientes sometidos a supresión androgénica las tasas de osteoporosis fueron 27.8%,
25.8%, 45.7%, 21.9% y 19.9% respectivamente. Estas diferencias representaron un
incremento en el riesgo de osteoporosis inducido por la supresión androgénica de 33%
en la ZL, 35.6% en la ZC, 48.4% en la ZW, 53.1% en la ZT y 101% en la ZF.
CONCLUSIONES: La variabilidad de la DMO en función de la zona estudiada es
elevada y como consecuencia el diagnóstico de osteoporosis y establecimiento de su
riesgo. Además, el impacto de la supresión androgénica en el riesgo de osteoporosis
varía según la zona estudiada. Estos resultados alertan sobre la comparación entre
estudios y cuestionar que pacientes deben recibir tratamiento.

NEFROLITIASI I TRASTORNS METABÒLICS EN PACIENTS
AMB SÍNDROME DEL BUDELL CURT
S. Colom, C. Torrecilla, AM *Pita, J. Contreras, JM. Prats, J. Planas, E. Franco, N. Serrallach.
Hospital Universitari de Bellvitge
*Servei d’Endocrinologia i Nutrició, HUB
Els pacients que han sofert resseccions massives de budell prim presenten un risc
augmentat de nefrolitiasi amb les diferents complicacions afegides que aquesta situació
comporta. La hiperoxaluria secundària es detecta amb certa freqüència en aquests
pacients. El mecanisme pel qual apareix la hiperoxaluria es relaciona amb un augment
de la seva absorció a nivell intestinal. La malabsorció de greixos que apareix amb les
resseccions il.leals, és el factor més important per augmentar l’absorció intestinal de
l’oxalat de la dieta.
Pacients i mètodes: el nombre total de pacients amb sd. del budell curt que hem
avaluat conjuntament amb el servei d’endocrinologia i nutrició, ha estat de 36 (17dones
i 19 homes). Hem diferenciat dos grups segons el tipus de dieta: oral o en règim de
nutrició parenteral domiciliària. La mitja de seguiment ha estat de 113 mesos. Tots els
pacients han realitzat un estudi metabòlic bàsic de nefrolitiasi, determinant els diferents
paràmetres en sang i orina de 24 hores. Així mateix s’ha practicat estudi ecogràfic i
radiografia en tots els pacients. S’ha analitzat el càlcul per espectrofotometria
d’infrarojos en tots els casos en que ha estat possible.
Resultats: en el grup de pacients amb sd. del budell curt i nutrició parenteral l’aparició
de nefrolitiasi ha estat d’un 66%, detectant com a factors litogènics més importants la
hipocitraturia en un 66% i la hiperoxaluria en un 50% ( en tots els casos el ph en plasma
estava dins el rang de la normalitat). En el grup de pacients en nutrició enteral els
resultats han estat els següents: aparició de nefrolitiasi en un 29%, hipocitraturia en un
70% i hiperoxaluria en un 62%.
Conclusions: -Podem afirmar que l’aparició nefolitiasi en els pacients amb sd. del
budell curt està augmentada (29-66%) respecte a la població normal.
-Els trastorns metabòlics més freqüentment observats han estat la hiperoxaluria (50 i
62%) i l’hipocitraturia (66 i 70%).
-La practica d’un estudi metabòlic i un tractament preventiu podria ajudar a aquests
pacients a evitar la formació de nefrolitiasis.

Revista Annals d’Urologia 2003-08

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (17)

Destaque

Destaque (10)

Semelhante a Revista Annals d’Urologia 2003-08

Semelhante a Revista Annals d’Urologia 2003-08 (18)

Mais de Societat Catalana d'Urologia

Mais de Societat Catalana d'Urologia (16)

Revista Annals d’Urologia 2003-08